BLOC 3. DE LES DARRERES COMUNITATS CAÇADORES-RECOL·LECTORES AL NAIXEMENT DE LES SOCIETATS PRODUCTORES (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 3. DE LES DARRERES COMUNITATS CAÇADORES-RECOL·LECTORES AL NAIXEMENT DE LES SOCIETATS PRODUCTORES TEMA 6. Epipaleolític/Mesolític: diferents estratègies de subsistència El Tardiglacial i l’Holocè - Com s’ha dit, problema sobre la possibilitat de que l’Holocè no sigui una època més del Quaternari, sinó que sigui simplement una fase interglacial més entre els últims moments freds del Plistocè i un altre moment fred.
- Sigui el que sigui, les transformacions climàtiques de caràcter global que es produïren fa aproximadament 1000 anys modificaren sense dubte l’evolució cultural humana. Les poblacions s’adaptaren de diferent manera al nou panorama climàtic.
- El pas del Plistocè a l’Holocè no és un canvi brusc i radical del clima general de la Terra, sinó que ja a finals del primer comencen a manifestar-se una sèrie de canvis no tant lents i progressius.
- Es produeixen una sèrie de oscil·lacions de fases fredes i càlides (dents de serra) que conformen la transformació climàtica: anomenem Tardiglacial (última fase de la tradicional glaciació de Würm).
- Es desenvolupa després del periglacial, el moment més fred de la glaciació (fa uns18000 anys), en una sèrie de pulsacions curtes però intenses fins fa uns 10300 anys.
- Posteriorment (després del darrer episodi fred, el Dryas III) ja no trobarem en la historia de la Terra moments tan freds. En tot cas, els episodis freds del tardiglacial no tenen la mateixa intensitat en totes les regions.
- L’augment progressiu de la temperatura global de la Terra durant l’Holocè representà clarament una transformació en molts aspectes:  Creixement de la massa forestal suposa major biodiversitat en el paisatge.
 Reducció de les estepes i de les grans manades. Als boscos els animals són més independents i costa més trobar-los i caçar-los.
 Pujada general de la temperatura global del planeta inunda grans extensions de terra, per les fusions dels inlandsis: aïllament físic i cultural de grups humans.
 Conseqüències climàtiques element condicionant dels canvis culturals.
Els darrers caçadors-recol·lectors de l’Holocè - Les comunitats humanes reaccionen de manera molt diversa a aquests canvis climàtics i ambientals. Si bé alguns modificaren les seves estratègies de forma radical, la majoria va seguir amb les seves formes ancestrals de subsistència: caça-recol·lecció.
- Paleolític es considera acabat amb l’entrada a l’Holocè: mesolític o epipaleolític. La ‘’degradació cultural’’ del Mesolític (concepció tradicional):  Economia: etapa entre les grans caceres del Paleolític Superior i el descobriment de l’economia de producció (Neolític).
  Tecnologia: microlitisme de les indústries.
Art: desaparició de l’art del Paleolític Superior.
- ‘’Edat mitjana’’ de la Prehistòria. Època fosca i de declivi en molts sentits.
- //molt lluny de ser un període de retrocés cultural i, de fet, en la majoria de casos, hem de parlar de una continuïtat cultural entre Plistocè-Holocè.
- Mesolític: període entre el Paleolític i el Neolític. Als seus inicis, sentit pejoratiu. Actualment, podríem utilitzar-lo per a les comunitats depredadores que esdevenen productores per si mateixes a través d’una sèrie de canvis que es produeixen aquí.
 es substitueix per el terme Epipaleolític: terme amb clara intenció de vincular aquest període amb l’anterior, el Paleolític Superior. Podria utilitzar-se per anomenar aquelles societats depredadores que van arribar a neolititzar-se per influències externes de diferent caire.
Característiques - En general, els principals trets culturals semblen estar, en major o menor mesura, relacionades amb els canvis alimentaris i amb les estratègies de depredació que suposaren la adaptació a la nova situació climatològica:  Major diversitat (boscos) = menor concentració de recursos iguals (animals de manada): ampliació de l’aspecte alimentari: - Recol·lecció ampliada de recursos vegetals(avellanes, pinyons, bellotes...).
- Obtenció de recursos animals de mida petita.
- Generalització de la pesca (ja vist al Paleolític Superior, però ara gran quantitat de restes trobades associades a aquesta activitat).
- Marisqueig (els kjökkenmödings o concheros).
 Augment de la base arbòria = generalització de l’arc i la fletxa (hi ha menys manades i els animals, de bosc, són difícils de caçar amb les tècniques anteriors). Eines més eficaces, més punteria.
- Així, els micròlits d’aquesta etapa no són, com es creia, una degradació cultural o tecnològica respecte les grans llances del període anterior, sinó veritables puntes mortíferes de fletxa (laminites, puntes i geomètrics).
- A les torberes del nord d’Europa s’han pogut conservar arcs i fletxes gairebé complerts, en jaciments com Holmegaard o Stellmor.
 La domesticació del gos, a finals del Paleolític Superior, ara es generalitza.
 Desaparició de l’art Paleolític... però de l’art en si? No, segurament l’art es recategoritza perquè degut a un canvi profund de mentalitat provocat per aquestes noves condicions.
 Reducció de les àrees de captació. Possibilitat o necessitat?* Increment de la població = territoris de captació més petits (amb tècniques i tecnologia més eficaç i més variabilitat mediambiental degut al canvi climàtic). Comporta no haver d’anar a buscar matèries primeres massa lluny. No obstant, s’observa una certa continuïtat respecte el període anterior pel que fa al hàbitat i als usos del territori. Només s’observa reducció de les àrees de captació de recursos.
*- Possibilitat?: o gràcies als nous recursos alimentaris, la mobilitat del grup es veu reduïda. Per el contrari: - Necessitat?: o es tracta d’una necessitat per la reducció dels territoris de captació com a resultat d’un augment demogràfic.
- Controvèrsia.
- Imatge: el sílex de la barra blanca més gran correspon al local i el de la barra negra al ‘’estranger’’, fora de l’àrea de captació més immediata.
- Per tant, veiem com en l’epipaleolític els materials locals són més abundants en l’explotació dels recursos del territori, degut a la reducció d’aquestes àrees de captació.
- Primer: territori gran / segon: territori petit (forager).
Les evolucions regionals de l’epipaleolític europeu - Durant els primers moments de l’Holocè, com a conseqüència, comencem a trobar una certa regionalització dels complexos tecnoculturals a Europa, cosa que amb el temps s’ampliarà encara més.
- Això pot estar relacionat amb el procés de reducció de les àrees de captació de recursos dels diferents grups humans, cosa que impediria un ‘’flux cultural’’ major.
- Selecció d’algunes d’aquestes cronocultures (c. 10/9000 – 6/5000 BF): Mediterrani P. Ibèrica Cantàbric França Microlaminar. Fàcies: - Tipus Mallaetes.
- Tipus St. Gregori.
Encara molt similar al magdalenià del que deriva, però amb algunes diferències fàcilment perceptibles (ex: desapareix la indústria òssia).
- Puntes i laminites de dors.
Azilià: Azilià: - Presència de puntes i lamimetes de dors i per un element ossi molt característic: l’arpó azilià, una mica diferent que el magdalenià.
- Art azilià: punts decoració en les pedres.
- Característiques iguals al cantàbric i cronologies Ocupada per un inlandsis iguals també amb el i després colonitzada per microlaminar mediterrani. la reducció i desaparició d’aquest.
Geomètric, fàcies tipus Filador.
- Substitució part peces anteriors per elements de tipus geomètric.
- Filador: presencia de micròlits de morfologia triangular i segments de cercle.
Azilià/ asturià Geomètric, fàcies tipus Cocina.
- Elements en forma de trapezi.
- Osques i denticulats (macroindústria).
Asturià: - Grans acumulacions de concheros.
- Pico asturiense, suposadament relacionat amb les activitats de marisqueig o d’explotació de recursos marítims.
Neolític Escandinàvia Maglemosià: Sauveterrià: - Predomini de geomètrics triangulars.
- Micròlits geomètrics i abundant indústria òssia i sobre asta.
- Treball de la fusta, bones condicions degut al clima s’ha conservat.
Tardenoisià: Maglemosià - Trapezis.
Asturià/ Neolític Ertebol·lià: - Ocupacions costeres.
- Grans concheros.
- Conservació de xarxes de pesca.
- Europa neolític = influència, tenen la ceràmica.
La supervivència de grups caçadors-recol·lectors en època històrica - Alerta en equipar-los i comprar-los en excés amb grups caçadors-recol·lectors del paleolític superior o epipaleolític.
- No es troben en idèntiques condicions i situacions climàtiques.
- Ocupen (relegats degut a l’expansió de la producció) àrees considerades com marginals per als sistemes de producció d’aliments (agricultura i ramaderia).
- Poden tenir contacte amb comunitats productores i industrials sense canviar el seu mode de vida.
- Grups d’economia mixta o de retorn a l’economia de depredació.
- La destrucció de les últimes àrees ‘’marginals’’ o verges del planeta, on havien quedat relegats aquests grups, o la introducció en el món de la producció, fa que aquestes comunitats de cada vegada siguin menys nombroses i estiguin condemnades a la desaparició.
TEMA 7. L’origen de les societats productores. On, quan i per què? El Neolític - Suposa l’adopció de un rumb diferent en els comportaments substancials de la humanitat, encara que l’evolució de no totes les poblacions humanes seguí una mateixa direcció.
- Aquesta evolució transforma el terme prehistòria en alguna cosa molt relativa, més cultural que cronològica.
- Terme donat per Lubbock al segle XIX. En principi diferenciació d’altres períodes fonamentalment per la tecnologia: ‘’pedra nova’’, per l’aparició de la tècnica del poliment aplicada a la indústria lítica (però no suposa en cap cas la desaparició de l’ancestral sistema de modificació de la pedra, mitjançant la talla).
- També apareixia la ceràmica. Però amb la generalització d’altres estudis s’observa que no suposà exclusivament un canvi tecnològic, sinó també una transformació de les estratègies econòmiques de subsistència.
- Per primera vegada humans produeixen els seus propis recursos alimentaris, a través de l’agricultura i la ramaderia.
- Actualment, l’element decisiu que es té en compte per parlar d’una societat neolítica és la incorporació de les activitats de producció alimentària.
- Però aquest canvi no es va produir de forma globalitzada en l’espai i en el temps: el pas del Plistocè a l’Holocè no suposà en la majoria de les societats de la Terra molt més que una certa adaptació a un medi que paulatinament canvià, sense que variessin en essència ni les estratègies econòmiques ni els aspectes tecnològics més bàsics.
- Si que és cert, no obstant, que en unes poques comunitats (‘’àrees nuclears’’), s’inicià un procés de canvies estructurals que suposaren, finalment, l’aparició de l’economia de producció.
- El moment en que aparegueren aquestes transformacions sembla bastant sincrònica entre els nuclis, amb una diferencia d’uns pocs milers d’anys, estenent-se, a partir de llavors, el nou model substancial.
- Quins van ser aquests nuclis inicials és motiu d’una gran discussió i molt difícil d’establir. No obstant, els investigadors no posen en dubte algunes zones: 1. Pròxim Orient: sembla, per ara, el nucli més antic de neolitització. Ja el veurem més endavant.
2. Àfrica: fa anys es pensava que era producte depenent d’una extensió del fenomen a partir del Pròxim Orient.
Avui se li considera un cert grau (sobretot Sàhara) d’autoctonisme, encara que segurament hauria rebut influències del P.O.
- Sàhara i Sahel: concedeix en un moment de benignitat climàtica, en el que, gràcies a la humitat, els deserts actuals eren fonamentalment zones estepàries que facilitaren sobretot la ramaderia i no tant l’agricultura.
- A través dels estudis genètics entre les poblacions de vaques del Sàhara i les del Pròxim Orient s’ha observat que són diferents, no semblen la mateixa vaca = processos independents i autòctons.
- Això ho veiem en les manifestacions artístiques del lloc, molt nombroses, representacions de pastors amb els seus ramats de bous, així com algunes espècies salvatges com hipopòtams o girafes.
- Agricultura desenvolupada sobretot a l’Àfrica intertropical, amb espècies com l’arròs de Guinea o tota una sèrie de tubercles.
3. Vall de l’Indo: anteriorment considerada àrea nuclear, avui les datacions semblen que confirmen unes èpoques bastant modernes que, per la proximitat al P.O. i per les espècies explotades, es sol acceptar que la neolitització d’aquesta àrea i de l’Índia està clarament influenciada per l’expansió cap a l’Est de l’àrea nuclear del Pròxim Orient. No obstant, a partir d’aquí gran evolució pròpia.
4. Extrem Orient: possible existència de dos nuclis de neolitització independents:  Nord de Xina. Basarà la producció d’aliments en l’agricultura de cereals de secà com el mill (cast. mijo).
També important ramaderia.
 Sud Xina i sud-est asiàtic. Importància fonamental de l’arròs juntament amb un ampli ventall de productes vegetals propis de zones tropicals com els plàtans o la canya de sucre. Importància de la ramaderia menor: porc, galls i gallines, entre d’altres animals ‘’exòtics’’.
5. Amèrica: l’extinció en massa de moltes espècies de grans mamífers a causa de l’arribada dels humans + un procés de desertització progressiva d’alguns punts del continent, va provocar que la població s’hagués d’adaptar a una nova alimentació, especialment vegetariana = primers comportaments productius.
- La neolitització aquí es caracteritzà per la domesticació d’una gran varietat d’espècies vegetals.
- Falta important d’animals domesticats = continuïtat, amb alt grau d’importància, de determinades activitats de depredació com la caça o la pesca.
- Dos focus d’evolució independents com a mínim:  Meso-Amèrica. La implantació de l’agricultura sembla ser una evolució progressiva d’una activitat de recol·lecció intensiva i controlada de certes espècies vegetals. Al voltant de fa uns 5000 anys. Blat de moro, carabassa, pebrots, mongetes, tabac... Espècies domesticades molt escasses: gall d’indi i gos (segurament portat per les primeres poblacions d’Amèrica), degut a la situació climàtica latitudinal, que, a diferència del P.O. (longitudinal), fa poc adaptables a certs ambients a certes espècies.
 Amèrica andina (central-sud). Important destacar el cultiu de la patata i la domesticació de la llama i de l’alpaca, elements propis i característics del nucli andí.
Causes de la neolitització - Moltes interpretacions. Algunes propostes: 1. Darwin. Evolució progressiva, a partir d’un moment donat, quan la ment humana pot arribar a ‘’comprendre’’ el mecanisme del cicle reproductor de les plantes. La producció d’aliments, per tant, suposa un avanç en la història del progrés humà. Millor agricultura, és lògic (simplicitat-complexitat).
2. Gordon Childe. ‘’Revolució Neolítica’’ (canvi transcendental). Explica la causa del canvi mitjançant la seva teoria de la contigüitat (proximitat). Les transformacions climàtiques haurien suposat que determinades zones es convertissin en àrides, afavorint la concentració de plantes, animals i humans en punts concrets on la vida seria possible (oasis, vores de rius...). D’aquesta convivència, proximitat i contacte neix l’agricultura i la ramaderia, ja que ens adonem del seu cicle reproductor.
3. Funcionalisme: Cohen i Binford. Una causa en concret. La causa principal es deuria a un augment de la població i de la pressió ambiental en un moment concret. Els recursos alimentaris tradicionals no serien suficients i obligaria a experimentar i adoptar altres vies d’obtenció. Agricultura com una necessitat. És a dir, les seves teories proposaven una nova òptica amb la que s’abordava el problema: el sorgiment de l’economia de producció no s’explicava com un avanç, fruit d’un descobriment intel·lectual, sinó com una alternativa a una situació d’emergència social.
4. Idealisme: Cauvin. Replantegen el problema neolític al considerar que el verdader canvi no és econòmic sinó mental i religiós, per la qual cosa les causes d’aquest fenomen no s’han de buscar necessàriament en el camp de les adaptacions substancials dels grups humans. Canvi mental previ al canvi econòmic-tecnològic, que n’és la conseqüència.
- És un tema, doncs, quasi tant obert com al principi (totes gaudeixen de crítiques i no són segures), però del qual podem assegurar alguns punts:  Es dona exclusivament amb Homo sapiens, ja que són necessaris uns coneixements cognitius ‘’especials’’ per entendre i descobrir aquest cicle de les plantes (una llavor pot donar fruit).
 Al voltant d’un canvi climàtic, el pas del Plistocè a l’Holocè, tot i que no és el primer d’aquestes magnituds que es produeix al llarg de la nostra existència.
 En un planeta pràcticament ocupat.
TEMA 8. Processos de producció i domesticació Les innovacions econòmiques - Si alguna cosa ha de caracteritzar les societats neolítiques és, sens dubte, la constatació de l’existència d’una economia de producció.
- Per això, les novetats econòmiques són el factor clau d’aquesta transformació cultural. Les bases de la economia de producció són l’agricultura i la ramaderia. La primera estratègia econòmica és la més important quantitativa i qualitativament parlant (són molt poques les societats exclusivament ramaderes).
- No s’ha de confondre aquestes dues estratègies amb ‘’domesticació’’ de plantes i animals. En la majoria dels casos, la domesticació és fruit de la pràctica de l’agricultura o de la ramaderia i no al revés.
- Per domesticació hem d’entendre el procés de transformació de les espècies vives com a resultat del control dels mecanismes de reproducció per part dels humans. Això comporta una diferenciació de les formes domesticades dels seus agriotipus salvatges. Augment de la productivitat.
- Hem deduir, encara que no es vegi en l’arqueologia, que quan detectem les primeres restes d’animals o plantes domèstics, les activitats productives ja estarien implantades, ja que la domesticació seria l’efecte i no la causa de l’agricultura/ramaderia. Una vegada més, la prova arqueològica és, sens dubte, posterior a l’esdeveniment històric.
- Les principals espècies animals són: 1) Porc. Podria tractar-se de la primera espècie del neolític del Pròxim Orient en domesticar-se per finalitats productives. Varietat domèstica del porc senglar.
- Encara que l’agriotip salvatge es localitzi a gran part d’Euràsia, les característiques genètiques i anatòmiques semblen demostrar un punt de domesticació comú i únic en el Pròxim Orient i una expansió posterior per la zona europea.
- En tot cas, el porc és un animal que encara en l’actualitat s’hibrida amb facilitat amb els porcs senglars, el que dificulta l’estudi de la seva evolució com animal domèstic.
2) Ovella. Punt nuclear de domesticació únic, al Pròxim Orient, i expansió posterior.
3) Cabra. Presenta uns trets de domesticació i expansió molt similars a les de l’ovella. El seu agriotip salvatge només es troba al Pròxim Orient.
4) Bovins (vaques, bous i toros). Agriotip, l’ur, es trobava a tota Euràsia. Però per els trets morfològics i genètics ens obliguen a considerar, per Europa i el Pròxim Orient, l’existència d’un sol focus de domesticació.
5) Altres (espècies que, per estar molt generalitzades, ens poden confondre):  El gos es domesticà abans del Neolític, probablement a finals del paleolític superior. La seva funció sempre ha estat la companyia i protecció i només algunes cultures l’han dedicat a la producció d’aliments ja que, per la seva naturalesa de carnívor, el cost de producció de carn de gos és molt poc rentable.
 El cavall sembla que no es domestica fins finals del Neolític o durant l’Edat del Bronze.
 La gallina és un animal propi de la Índia o del sud-est asiàtic i no s’introdueix a Europa com animal domèstic fins el primer mil·lenni abans de Crist.
- Les espècies vegetals: 1) Cereals: diferents espècies de blat amb ascendents a Àsia occidental i els Balcans, i civada, l’agriotip de la qual es distribueix des del Mediterrani oriental fins a l’Àsia central. Aquests cereals són plantes anuals que estan ben adaptades a ambients semiàrids, i les seves llavors tenen un alt contingut en calories.
2) Lleguminoses: amb agriotips ben distribuïts per el Pròxim Orient i gran part de la conca mediterrània, jugaren una funció secundària respecte els cereals, però també important. Destacaríem els pèsols, llenties, ciurons o les faves. Recordem que moltes altres s’incorporaren a la nostra dieta a partir del descobriment d’Amèrica.
Les innovacions tecnològiques - Segurament com a resultat dels canvis econòmics, el Neolític suposà també una evolució d’ordre tecnològic per adaptar-se a les noves activitats productives.
- En alguns casos, observem la profunda transformació d’alguns elements que ja existien entre les comunitats caçadores-recol·lectores, mitjançant la modificació de la seva quantitat, funció o morfologia.
- Per altra banda, tenim verdaderes novetats:  Ceràmica: fabricació de contenidors d’argila cuita. Serà a partir d’aquí quan es generalitzarà aquesta matèria primera i aquesta tècnica per a la construcció de contenidors. La seva expansió ara podria relacionar-se amb la necessitat de guardar els excedents agraris. Posteriorment es generalitzarà com a recipient per altres funcions. La seva naturalesa fràgil suposa un sedentarisme mínim. Verdader fòssil director.
 Instruments de pedra polida: el poliment no substitueix a la talla com a tècnica fonamental de transformació dels objectes lítics: el poliment s’aplica només a nous instruments. Per tant útils ja existents no modifiquen els seus sistemes de fabricació, encara que hi pugui existir una transformació morfològica de tipus funcional o simbòlic.
- el poliment de la pedra per a la fabricació d’útils és sols una part, la darrera, del procés de transformació d’aquests, que, en els primers estadis de la cadena operativa es configuren mitjançant la talla.
Els nous instruments tenen aplicacions molt concretes que es corresponen amb les noves activitats econòmiques de producció.
- - Altres elements seran recategoritzats respecte els seus precedents paleolítics:  Cistelleria: mala conservació, algunes conservades en ambients aquàtics o zones molt àrides. Ocuparia un lloc important entre els mètodes d’emmagatzematge de la producció agrària, essent molt més manejable i fàcil de transportar.
 Grans fulles de sílex: tècnica de la talla laminar es perfecciona en aquest moment gràcies a l’ús d’aquests elements en instruments compostos com la destral. Encara que en la majoria dels casos, aquests elements no conservin el seu mànec de fusta, la presència de l’anomenat ‘’lustre del cereal’’, una pàtina brillant que es produeix en la superfície del sílex com a resultat de la fricció continuada amb talls secs de cereal, ens demostra que si que realitzaven aquesta funció. S’ha vist confirmat amb les troballes de destrals senceres, amb dents de sílex encara encaixats, en alguns jaciments lacustres europeus.
 Molins de mà: evolució dels primers morters dels caçadors-recol·lectors. La necessitat de transformar les llavors en farina suposa la millora tècnica d’aquests morters, així com la seva generalització, ja que es transformen en uns elements essencials i d’ús quotidià. Cereal: base alimentaria de la majoria de grups neolítics, especialment aquells que tenen una localització extratropical.
Els canvis socials - Evidentment, les noves activitats de producció suposaren també noves formes de interrelacionar-se entre els individus. L’agricultura suposava un esforç col·lectiu i un major grau de cooperació.
- De la mateixa manera, la sedentarització implicava l’establiment d’un nou ordre i gestió dels recursos alimentaris immediats, així com la d’un possible excedent.
- L’agricultura implica diferents aspectes: sedentarisme  cultius estacionals  excedents  primers poblats: amb la idea de que són comunitats sedentàries, al llarg de tot el cicle de la planta. Campaments de no més de 50 anys, quan els camps s’exhaurien es traslladava tota la comunitat.
 sistemes constructius ja no amb materials peribles que havíem vist fins ara sinó amb materials de llarga durada com la fusta, pedra, argila...
- Agricultura = augment de la població, perquè la productivitat per hectàrea és major que la cacera-recol·lecció.
- Associat al fenomen del Neolític i al de la sedentarització: comencen a aparèixer les primeres veritables necròpolis (molts enterraments junts). Viure i morir en comunitat. Certa predisposició a enterrar als morts, que es començarà a generalitzar.
- Per tot això, alguns relacionen l’aparició de l’agricultura amb la de les primeres desigualtats socials, basades en el diferent excés a la disponibilitat dels recursos produïts.
- Això també es podria veure reflectit en la monumentalitat d’alguns enterraments en les necròpolis i ens aixovars funeraris, amb alguns elements no funcionals que podrien ser béns de prestigi.
- No obstant, aquestes explicacions solen pecar de simplistes i de projectar en excés valors i comportaments de la societat actual. Si les noves condicions si que ho podrien permetre, això no significa que existissin.
- Per l’etnografia sabem que generalment les comunitats agrícoles són més desiguals que les caçadores i recol·lectores, però això no vol dir res.
- Si en els aixovars trobem objectes molt rics i pobres és a causa de la nostra pròpia visió actual. El valors dels aixovars no solament s’ha d’interpretar des d’una perspectiva econòmica sinó també simbòlica, màgica o semiòtica.
- En tot cas, potencialment l’economia agrícola genera unes desigualtats socials que la cacera-recol·lecció no permet. Aparició d’un excedent i emmagatzematge.
- La monumentalitat dels enterraments si que seria més una evidencia de la desigualtat: has de mostrar el teu poder; l’aixovar, per molt ric que sigui, no és visible públicament.
- Altre aspecte del comportament neolític és la institucionalització o generalització de la guerra. Les noves estratègies de producció, sobretot l’agricultura, comporten una concepció de la territorialitat.
- La percepció del territori ‘’propi’’ d’un caçador-recol·lector és molt gran, i un altre d’un altre comunitat pot tenir el mateix sense que els dos entrin en contacte o es molestin entre sí.
- Però els agricultors tenen una concepció pròpia i personal del territori, cosa que comporta lluites més generalitzades i freqüents, que es representen en algunes ocasions en l’art i es veuen en les marques dels ossos d’aquests individus (ex: marques de fletxa).
Els canvis en l’univers mental - L’agricultura, la convivència amb el cicle reproductiu agrari, va suposar el canvi en la percepció del temps i de la vida. Es parla, així, de la generalització de l’optimisme soteriològic (optimisme de ‘’salvació’’)(M. Eliade): - Igualment que la llavor morta és enterrada i reneix en forma de nova planta en la temporada següent, de la mateixa manera els éssers vius moren i ressusciten en ser posats en contacte amb la fertilitat de la Terra.
- Per això, es dóna un culte a la terra i a la seva fertilitat, que sovint es manifesta en les deesses mare, un ésser femení que coneix el secret de la vida, de la fertilitat.
- Realització de sacrificis per satisfer als déus i gaudir de fertilitat. Nous productes alimentaris com el pa, el vi o la cervesa que, alguns d’ells, poden modificar l’estat de consciència i son considerats com divins.
Els canvis biològics - Noves adaptacions i generalització de malalties:  Malalties per augment de la densitat demogràfica.
 Patologies per nous hàbitats alimentaris.
 Malalties per la convivència pròxima amb els animals domèstics.
 La tolerància a la lactosa. Humans i animals, el cicle dels paràsits.
 La química dels nous aliments. Els aliments sagrats (pa, begudes alcohòliques...).
...