TEMA 1 - Conceptualització de l'Educació (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 1º curso
Asignatura SOCIETAT, FAMÍLIA I ESCOLA. Teories i institucions
Profesor P.M.A.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 26/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Introducció als conceptes bàsics de l’educació. Apunts de Teories i institucions de 1er de Doble Titulació en Mestre d'Educació Infantil i Educació Primària.

Vista previa del texto

TEORIES DE L’EDUCACIÓ TEMA 1 CONCEPTUALITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ (Introducció als conceptes bàsics de l’educació) Origen etimològic del terme En primer lloc l’educació el que feia era cobrir les necessitats bàsiques, sense que hi hagués transmissió de coneixements. Més tard, quan els éssers humans s’apropien del món, necessiten transmetre coneixements.
1r - “Educare” (criar/alimentar) primer moment 2n - “Exducare” (conduir, portar a una persona cap a un estat diferent: socialitzar-la) L’educació sempre s’ha entès com processual i mediada: Processual = Fa referència a un procés, perquè el coneixement no és instantani. S’ha d’agafar la informació, processar-la i llavors fer-la servir. Això passa al llarg de tota la vida.
Mediada = Algú o alguna cosa que intervé i et fa interaccionar. Tot això que et fa interaccionar t’acaba fent aprendre. L’entorn és un mitjà amb el que interaccionem constantment. Un exemple, si ets autodidacta pots aprendre de l’entorn, i això no voldrà dir que et tanquis tu sol sense que l’entorn interaccioni amb tu.
Altres ingredients que hauríem d’incloure per entendre que és l’educació - Educativitat : És la capacitat que tenen totes les persones (també objectes [ex: llibres] i natura, la seva potencialitat) per influir en un altre i actuar sobre els altres. Capacitat que tenim per poder educar als altres.
- Educabilitat: És la capacitat d’adquirir nous coneixementsi, valors, conductes, al llarg de tota la vidaii, a través de l’ educativitat.
*Herbart (S.XVIII i XIX) va ser el primer que va utilitzar aquest concepte.
Components perquè el procés d’educació es doni La consciència de l’ésser com a inacabat (1r), va crear la seva educabilitat.
Ex: els animals quan pareixen són autònoms, en canvi els nadons no. Els humans com que són conscients de que estan inacabats es dóna l’educabilitat.
Tu pots tenir consciència de que hi ha un camí per fer i aprenentatges per aconseguir, però sinó tens curiositat (2n) (ganes de descobrir), no seria possible el coneixement.
Som conscients de que ens hem d’apropiar del món i entrem en un procés permanent de cerca.
I el tercer component perquè aquest procés es doni és l’esperança. No hi ha cerca sense esperança (expectatives). Si jo no crec que puc adquirir aquests coneixements no ho podré fer (expectatives pròpies). És una cosa que hem de creure nosaltres, però també ens influencia el que pensin els altres de nosaltres (expectatives dels altres).
i Si la persona té problemes cognitius, poden haver-hi limitacions. Sinó és així, pot ser que el problema sigui de la persona que educa, perquè no té la capacitat d’ensenyar i com l’altre ho necessita. Les limitacions a vegades són de la persona que educa, per no tenir recursos o perquè l’altre no s’adapti al recurs que s’ha preparat no vol dir que estigui limitat, sinó que hauré de buscar un altre recurs per fer-li entendre.
TEORIES DE L’EDUCACIÓ ii A partir dels anys 60 s’entén que sempre es podrà aprendre, al llarg de tota la vida.
*Paulo Freire S.XX, és molt important. “No som éssers d’adaptació sinó de transformació. Per transformar problemes que em donaran solucions.
Activitat a classe – Àmbits de l’educació FORMAL NO FORMAL INFORMAL SIST. EDUCATIU REGLAT PEL GOVERN - Estructurada: trimestres, cursos.
- Institucionalització: Institució que s’encarrega d’impartir coneixements.
- Protagonistes són el mestre i l’alumne - Currículum: objectius, continguts, temps, etc.
- Cronològicament graduada: pq amb el temps el nivell augmenta.
- Intencionalitat de l’acció educativa: Hi ha la voluntat de que hi hagi aprenentatge INSTITUCIONS, O ACCIONS QUE PASSEN FORA DEL SIST.
ESCOLAR PERÒ Q TENEN LA INTENCIÓ D’EDUCAR - Menys estructurades - Intencionalitat - Més limitada en el temps: no duren tant com la formal.
- Educands menys homogenis, diversitat: si anem a una classe de P-3 tots tindran 3 anys en canvi si fem un curs de monitors hi haurà gent de totes les edats.
- Educadors amb “menys credencial acadèmica”: no cal q tinguin titulació universitària.
- Motivació intrínseca: hi participa en aquella activitat pq vol.
- Metodologia activa, dinàmica - Espais diversos: muntanya, carrer, cinema NO HI HA INTENCIÓ DE Q PASSI, SORGEIX DE LA INTERACCIÓ (AMB LA GENT) - És un procés NO sistemàtic.
- Adquisició a través de la interacció amb l’entorn.
- És menys conscient - Incontrolable - Espontània - No té objectius prefixats - No té moment precís - No té espai explícit EX: ESCOLA, LLAR D’INFANTS, UNIVERSITAT, deures (pq està dins de la programació escolar).
* biblioteca, conferència, xerrades (depenent de si s’utilitza per parlar d’un tema que es treballa a l’escola.
Volem fomentar la lectura a l’aula, doncs portem als infants a la biblio) EX: ACADÈMIES D’IDIOMES, LUDOTECA, ESPLAI, CLASSES DE REFORÇ, SERVEI DE MENJADOR.
*Cursos que estan homologats (curs de monitors, manipulació d’aliments) EX: Grup d’amics, familiars, lectura, tv, mestre que imparteix classe i aprèn de les persones (interacció), viatjar, el carrer, cinema, internet, esport, parc, espectacle, xarxes socials...
TEORIES DE L’EDUCACIÓ ** Podem veure que hi ha moltes activitats educatives. Pràcticament en qualsevol moment estem aprenent, la majoria de moments del dia.
Dimensions de l’educació Ens ajuden a entendre com aquests components són influenciats per l’educació i influencien l’educació. Marquen pautes i ajuden a definir l’educació, tot i que depèn de com sigui l’educació, també defineix aquests aspectes perquè influencia.
A) Dimensió Econòmica L’acció educativa respon a uns interessos econòmics i ha de donar beneficis concrets.
- L’educació NO queda al marge del sistema econòmic, sinó al contrari. El sistema econòmic defineix un tipus de mercat laboral i influencia com s’estructura l’educació.
- Utilitarisme: Busca que l’educació sigui útil per respondre les necessitats del mercat laboral. Inserció social al mercat laboral.
- Educació per al desenvolupament: L’educació és conscient de que el sistema econòmic pot generar desigualtats. Per això sorgeix una segona vessant que pot tenir aquesta dimensió econòmica. (Podríem dir que l’educació es preocupa i s’ocupa de treballar amb col·lectius que es troben en situació de desigualtat. Quan s’ocupa de cobrir necessitats socials) * Una bona manera d’encarrilar aquesta dimensió econòmica és trobant un equilibri entre les 2 vessants: l’utilitarisme i l’educació per al desenvolupament.
B) Dimensió Política És quan l’educació s’utilitza per fer propaganda o consolidar un sistema polític, però també per transformar-lo. “L’educació és política i serveix per a la política” Quan hi ha un canvi de partit polític la primera llei que es canvia és la de l’àmbit de l’educació, perquè és una eina que serveix per fomentar les idees que li interessen al partit polític que esta governant, per mantenir-se en el poder.
C) Dimensió Social (aquests 3 formen la participació social) S’entén com la socialització de l’individu en el marc de la comunitat.
- Socialització primària (enculturació): Assumir el comportament social. Normes generals que en el marc de la societat en la que em relaciono em serveixen. Primera infantesa.
- Socialització secundària (aculturació): Subgrups on utilitzo normes generals però on també puc utilitzar normes concretes que només faig servir quan sóc amb aquell subgrup en concret. Es fan servir normes i un llenguatge específic amb aquell subgrup, més informal (apropiació de normes específiques als subgrups).
- Socialització terciària (resocialització): Prevenir o assistir la inadaptació de col·lectius vulnerables.
** Som conscients que no tots fem ús d’aquestes normes de convivència bàsiques. No podem dir que les persones que tenen conductes delictives no s’han socialitzat, sinó que la socialització que han adquirit és delictiva. El que hauríem de fer és tornar-los a TEORIES DE L’EDUCACIÓ socialitzar (treballar amb la resocialització) per aconseguir que es comportin d’una manera més adequada.
** Un comportament interessant en educació és prevenir abans de que aparegui el problema, i sinó l’assistim, llavors actuem. Hem d’estar atents i prevenir, quan identifiquem identificadors d’alerta, hem d’actuar.
D) Dimensió Ètica Consisteix en guiar la conducta amb un conjunt de valors. Aquesta dimensió sempre ens ha acompanyat al llarg de la història. Sempre hem reflexionat sobre el comportament ètic: - Valors: Ideals de comportament i d’existència que els éssers humans desitgem i busquem. Són bàsics per a la convivència.
EX: Llibertat, igualtat, solidaritat, justícia, pau... això s’ha de materialitzar perquè pugui veure com és fa (cosa que aconseguim amb les normes). Un altre exemple seria: Si concretem els deures es respectaran els drets humans.
- Normes: Pautes de comportament o criteris d’actuació que regulen la conducta d’acord amb els valors establerts. La norma s’ha d’adaptar a la realitat en concret.
EX: Primer s’ha de clarificar i definir el valor, per exemple, què és el respecte perquè es puguin establir les normes. Compartim la definició i formulem la norma.
VALORS NORMES (guies de conducta) (pauta) * Norma que conté un valor i implica que les persones tenen drets i deures. Hem de respectar els drets i deures que se’n deriven · Drets: principis, garanties i exigències reconegudes a tota persona sobre les que s’ha de fomentar la convivència (drets humans).
· Deures: obligacions o responsabilitats que hem d’acceptar i assumir perquè realment es respectin i compleixin els drets humans.
**Si no treballem en aquest ordre fa que els resultats no funcionin a les aules o als programes de convivència. Si nosaltres fem una norma sense que sapiguem quin sentit tenen els valors que la formen, el valor que hi ha darrera i el què vol dir aquest, no funcionarà. És necessari tot aquest procés, assimilar valors, perquè quan s’assimilen, s’interioritzen i les normes queden en segon lloc.
Dins de la teoria Ètica, tenim en Kohlberg (teoria evolutiva), que fa anàlisis sobre el desenvolupament de la consciència partint dels judicis morals. Defineix 6 etapes evolutives per les que passen les persones a l’hora d’elaborar els seus judicis morals.
Ens quedarem amb 3 nivells (que dins d’aquests hi ha 2 etapes). En funció de quin criteri prenc una decisió quan em trobo davant una situació, elaboro un judici moral o un altre: TEORIES DE L’EDUCACIÓ - Nivell pre convencional: Persones que quan han de decidir com actuar es centre en els premis o càstigs. Es respecten o no les normes externes en funció dels premis i càstigs que se’n deriven, o del poder de les persones que han establert dites normes. No s’assimilen les normes que regulen la convivència de la societat en la que vivim.
(Obediència i por al càstig per afavorir els interessos propis) - Nivell convencional: Incorporo la imatge i la visió que tenen els altres. Es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres tenen sobre nosaltres.
S’identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera. Complir les normes socialment establertes per proporcionar un bé comú. En base a això prenc les meves decisions. (Expectatives interpersonals; normes socials establertes) - Nivell post convencional: Només hi arriben personatges que lluiten pels drets humans.
Els teus principis, allò que consideres que és racional, que és un principi universal perquè seria desitjable per tothom. La vull pels altres però també la vull per mi. Els principis racionalment escollits (principis ètics universals, imperatiu categòric...). Les normes es legitimen per consens. Jerarquització dels valors (drets prioritaris).
* El que determina en quin nivell et trobes és l’ARGUMENT que dones, el PERQUÈ. La resposta en si mateixa (SÍ/NO) no determina en quin nivell et trobes. Són més els fets i no tant les accions.
Exemple: “EL DILEMA DE HEINZ” En Kohlberg posava a les persones en dilemes perquè triessin les argumentacions de les seves respostes, per veure en quin nivell es trobaven.
a) No perquè la llei és per tothom; les lleis em diuen el que està bé i el que no, la llei pot donar més importància a la propietat que a la vida. (convencional) b) No perquè es convertirà en un lladre i, si el detenen, anirà a la presó. (pre convencional) c) No, perquè els seus amics no esperen d’ell un comportament d’aquesta naturalesa.
(convencional) d) No, perquè els mals de cap que tindrà no li convenen de cap manera. (pre convencional) e) No, perquè hi ha acords socials i, tot i que ella tingui dret a la vida, el farmacèutic té dret a la llibertat. (post convencional) f) Sí, perquè tot ésser racional accepta que hi ha drets que estan per sobre de to: el dret a la vida és més valuós que el dret a la propietat. (pots convencional que es troba a la 6à fase, perquè jerarquitzem els drets, la vida per sobre que la propietat) TEORIES DE L’EDUCACIÓ ...

Tags:
Comprar Previsualizar