Baixa Edat Mitjana (4) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Baixa Edat Mitjana
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Timpà de Madeleine de Vezelay CLAUDIA CLARE Dedicat a Madeleine, una gran pecadora. Es converteix en un centre de pelegrinatge i es fa una gran església. Al cos occidental hi ha un timpà semicircular amb un mainell, arcs...
La imatge del timpà, a la part central és una composició de grup flanquejat per compartiments que tanquen l’escena, i a la part inferior també hi ha una gran llinda que també està decorada. Per tant hi ha un episodi central flanquejat per tot d’escenes. Hi ha arquivoltes amb medallons també decorats.
A la part central hi ha dos temes bàsics: imatge gairebé anti-naturalista. Hi ha un crist que sembla que sigui del judici final, té els braços oberts i les cames flexionades de manera peculiar. De les mans surten una mena de rajos que van a parar als caps dels personatges que hi ha a banda i banda. Hi ha dos temes, un és l’ascensió de crist (després de ressuscitar puja al cel) davant dels apòstols, el text evangèlic diu que al cap de 40 dies, baixa la divinitat i els hi dóna el do de les llengües, de predicar la paraula de Jesús. L’altre tema és doncs, la idea de l’esperit que infon crist als seus deixebles perquè puguin predicar.
Als costats de la imatge, la perifèria, hi ha els episodis de la pentecosta; una selecció dels pobles del món i dels efectes que causa a ells, la rebuda del missatge evangèlic de crist. Apareixen personatges molt diversos (figures diverses, robes diverses, etc). Representen Sirians i els pobles caucàsics, també hi ha grecs, etc. a la part baixa es representen les races monstruoses; aquells que habiten als llocs més desconeguts del món com els panotii (individus amb orelles gegants), nans, cinocèfals (cap de gos i cos d’home), etc. És a dir, la paraula de déu gracies a l’efecte de la pentecosta, arriba al món sencer. Per reforçar aquesta idea, hi ha medallons on hi ha el zodíac i un mensari, que és una representació de l’univers. Idea que la evangelització serà mundial.
Un tema com missio apostolorum (la missió dels apòstols) apareix a Vezelay perquè els homes de l’edat mitjana van utilitzar els episodis evangèlics com un exemple o mirall del que havien de fer ells, era un model. Vezelay es va convertir en un important indret de la predicació i la organització de les creuades. El 1095, el papa Urbà II va predicar la primera creuada a Vezelay. Va conquerir Jerusalem al 1099. El 1146, Sant Bernat i Lluís VII es van organitzar la segona creuada i també es va fer a Vezelay. El rei d’Anglaterra i de França també es van organitzar a Vezelay per marxar a Terra Santa. Per tant, Vezelay es converteix en un lloc molt important i fonamental per a la organització de les creuades. Per tant, el timpà representa el model a seguir per als de les creuades. És una representació de propaganda politicoreligiosa.
CLAUDIA CLARE Puerta del Cordero, Sant Isidoro de León, XI-XII El timpà representa un episodi clau de l’antic testament: el sacrifici d’Isaac. La mà divina apareix per evitar el sacrifici i apareix un xai per sacrificar-l o en comptes del fill. És una imatge que rememora la idea del sacrifici humà de l’innocent (referència eucarística perquè crist també va morir sent innocent). A la part superior es representa un anyell. Al costat del sacrifici d’Isaac, a banda i banda hi ha dues escenes: una és la doble ascendència d’Abraham. Abraham concedeix a Ismael amb la seva serventa i també te un fill amb Sara (la seva dona), Isaac.
Per tant hi ha les dues descendències. Ismael marxarà al desert i fundarà els Ismaelites (musulmans), i és el pare dels pobles del desert. Abraham també va tenir influència als musulmans i Isaac funda Israel. És una portada i un timpà amb sentit de política religiosa.
Porta de Ripoll, 1160 És una portada al santuari privat dels comtes de Barcelona. Té un seguit d’històries dedicades al poble d’Israel per conquerir Terra Santa. A les portes de ripoll hi ha les batalles del poble d’Israel.
Ramon Berenguer IV; conquesta de Tarragona i Lleida en mans dels musulmans. Quan a ripoll s’escrivien les cròniques dels monarques es dirà que van lluitar contra Israel.
Sant Llàtzer d’Otan (Borgonya) Al mateix lloc on hi ha la portada de Gislebertus.
De la portada se’n ha conservat la llinda, la part de sobre la porta. A la pedra hi ha la famosa imatge d’un nuu d’Eva. És l’exemple paradigmàtic de la culpabilitat. Davant de la porta d’aquesta església, per setmana Santa (quan es commemora la passió i la mort de Crist) es feien rituals en els que els fidels proclamaven els seus pecats i demanaven penitència per aquests.
Catedral de Mòdena (centre nord d’Itàlia) Té una portada que no té un gran timpà, però hi ha unes grans decoracions amb relleus i frisos seguint la tradició cristiana antiga. A la porta hi ha uns relleus que estan dedicats a Eva, la creació, el pecat i l’expulsió del paradís.
Je d’Adam, que és una evocació del gènesis i es volia despertar la consciencia dels infidels i que demanessin perdo pels seus pecats.
Les escultures no només de les portades sinó també dels interiors dels edificis, tenien un sentit moralitzador però a més a més la voluntat, el propòsit, de despertar la consciencia i de provocar un acte d’arrepentiment per part dels fidels.
CLAUDIA CLARE És un model amb treus naus acabades amb tres absis. És un edifici basilical amb un transsepte poc marcat. L’edifici mostra la monumentalitat dels edificis de l’entorn del 1100 d’Europa.
Porta della Pescheria, catedral de Mòdena, 1100. Porta amb gran profunditat donada pels arquivoltes. No hi ha timpà però hi ha un arc de mig punt i una llinda. Inclou decoració vegetal, animal i figurada. Al llarg de l’arc de mig punt hi ha un cicle Artúric (dedicat a Artur). Els personatges apareixen identificats per inscripcions a la part superior i inferior. Aquesta imatge serveix per adornar els sermons i ferlos més atractius. Els escultors van trobar interessant incorporar imatges així a catedrals grans per atraure fidels i per fer-la més atractiva. Barregen imatges profanes i religioses.
La porta, als brancals, té una representació d’un cicle dels mesos; el mensari.
S’hi representen diferents activitats agràries depenent dels mesos de l’any.
Representa el temps terrenal dels homes. Cada mes té una representació diferent, i el juliol es representa amb un personatge amb una sega. Són imatges quotidianes i els fidels es podien reconèixer amb això.
Imatge del capitell de l’església de Frómista (Palència). Hi ha una imatge del pecat original: Eva i un dimoni i a l’alta banda també hi ha un altre capitell on es representa la faula del corb i la guineu (idea de la supèrbia). Té un seguit d’escultures romàniques tan interiorment com exteriorment.
Davant de la nau hi havia aquests dos capitells. S’utilitzen les faules per introduir elements religiosos.
Els dos capitells tenen una composició molt semblant un arbre al mig, tots dos son derivats dels capitells corintis.
Claustre del monestir de Santo Domingo de Silos, 1100. S’introduïen elements profans per atraure espectadors. Els claustres seran un àmbit de decoració escultòrica. És un dels primers claustres historiats amb decoració. Abans hi havia claustres llisos o bé pintats, però no esculpits.
Claustre de Silos, 1100 (Burgos) Abans del segle XI, no hi havia escultures, sinó pintures o marbres de colors. La idea de la policromia era un fet que succeïa bastant en aquests àmbits; no nomes policromant marbre, sinó també en pedres de colors, creant mosaics i edificis de colors. A partir del 1100 es produeix l’aplicació de l’escultura figurativa.
Santo Domingo va ser l’abat del monestir. Va reconstruir el monestir, i va morir amb una santedat.
El monestir a partir d’aquest moment es converteix en lloc de peregrinació i posteriorment es fa el claustre; s’amplia i es decora (imatges).
A Santo Domingo el mateix temps s’encarrega la confecció i decoració d’un Beato (manuscrit on hi ha l’apocalipsi comentat per un monjo que era Beato, d’aquí ve el nom). Van tenir èxit perquè l’Apocalipsi es va convertir en una idea fonamental de la litúrgia hispana o mossàrab. En el procés d’unificació de l’església (en època carolíngia) s’anirà unificant la litúrgia a favor de la litúrgia romana (és la que es fa per tot) i els oficis es vol que siguin iguals.
A Silos, de la mateixa manera que s’impulsa una obra que enuncia el present i el futur de la plàstica i l’art i estètica europea amb aquest claustre romànic, al mateix temps, paral·lelament es vol mantenir la tradició, promovent un Beato i mantenint una obra com el Beato de manera anacrònica (gairebé ja no se’n feien). La litúrgia s’imposava a tota la península ibèrica en aquells CLAUDIA CLARE moments reduint la litúrgia mossàrab. Però a Santo Domingo ho van voler mantenir com a manifestació del passat. Es fan dues obres que una mira cap al passat, i una mira al futur.
Es representa a cada angle del claustre, un cicle a partir de la mort de crist- una d’elles es el davallament de la creu. Són escultures amb formes clarament geomètriques. Les escultures tenen una gran qualitat i treballen les figures amb un gran virtuosisme. Hi ha l’escena de l’enterrament de crist amb la pedra del sepulcre, que serveix per dividir la imatge dels personatges de fora amb ell moment de l’enterrament. Reflecteixen la naturalesa divina de Crist.
Una altra escena és la dels Peregrins d’Emaus, el moment en que crist ha ressuscitat apareix a dos peregrins que van a Jerusalem. Hi ha un sentit de dinamisme i mobilitat que l’escultor vol donar als personatges. Hi ha figures anti-naturalistes. Hi ha un fascinant hibridisme entre dinamisme i antinaturalisme.
Dubte de sant Tomàs. És una altra escena del claustre, on apareix Crist a davant de tots els seus deixebles juntament amb sant Tomàs. Tomàs toca a crist perquè no es creia la seva resurrecció. La resta d’apòstols centren la mirada a crist i Tomàs. A la part superior hi ha uns músics que toquen instruments.
Capitells del claustre de Silos: Hi ha capitells dobles que tenen representacions com si estiguessin en segons plans (la pedra està esculpida donant sensació de clarobscurs). Hi ha representacions d’animals amb motius vegetals, sempre amb una simetria. Podrien haver estat inspirat per teixits islàmics. Es creu que hi ha una possibilitat de contacte amb els islàmics (recorda a les plaques d’ivori), també hi ha influencia persa.
Es creu que hi ha la possibilitat de que els mestres dels escultors eren islàmics. 1 El món de les imatges: l’esplendor de l’escultura romànica (finals segle XI- 1ª m. segle XII) Els capitells, han tingut varies funcions al llarg de la baixa edat mitjana: Reforçar la fe cristiana fins a establir programes d’exaltació de la Guerra Santa, ratificació de la fe cristiana, lluita de les heretgies, la voluntat de crear uns instruments de referència visual i ideològica.
Les imatges per al poble estaven allunyades de la part sagrada de l’església, i la part més sagrada, era per als clergues i privilegiats. Per tant, es col·loquen en llocs depenent de a qui van adreçades.
Els temes, també varien depenent dels espectadors.
La música: Capitell del deambulatori de Cluny III, 1120. Hi ha una figura en una mandorla, i s’adapta al marc arquitectònic, per tant la figura és anti-natural. Capitell ple de detalls d’un regust classicista (fulles que recorden a les fulles d’acant). Aquest capitell és una representació de la música. Aquestes escultures així, són gairebé impossibles de veure (capitell situat a uns 10m d’alçada). Això indica que qui va fer el programa ho va dedicar a la divinitat (coneixement a través de les arts), i al mateix temps, en perspectiva funcional, es creu que era simplement per estètica visual però sempre exaltant la divinitat.
Aquestes imatges ens confronten amb unes afirmacions essencials de l’article de Shapiro: quan Sant Bernat descriu els capitells del claustre de Cluny. Descriu personatges i figures monstruoses. Aquest tipus de decoracions és una critica ferotge des de la temptació de mirar aquestes imatges. Accepta que són imatges atractives per a l’església però no pels claustres; també accepta que són imatges atractives.
1 CLAUDIA CLARE Personificació d’un dels rius del Paradís, Capitell del deambulatori de Cluny III, 1120. El riu envolta una figura.
Hi ha una funció dels capitells que és la no funció. Una simple funció d’estètica, de plaer, de visió, de gaudir simplement mirant, sense haver de buscar cap tipus de raonament ni significat.
Capitells de la Catedral de Canterbury,1100, Anglaterra Imatges i idees a la Domus Dei Brodat de la Creació, 1100, Girona Es defensa que va estar fet per dones i per cobrir el paviment. A la majoria de tesis s’ha dit que era per anar penjat a una paret. Es fa en un context de celebració teocràtica (poder de la divinitat, posterior a la reforma gregoriana).
És una composició rectangular dominada per una composició circular, que a l’epicentre hi ha una imatge de crist representat de manera paleocristiana (sense barba). Crist beneeix i domina tota la composició dedicada al Gènesi i a la creació de l’univers, dels animals, de l’home i de la dona. És una imatge de crist com a creador de l’univers.
Representa que el món roda i gira sota la direcció de Crist que és el cosmocrator. Roda el cicle del temps, representat a banda i banda del rectangle a través del mensari. Hi ha les figures del sol (quan comença l’estiu) i la lluna (quan comença la tardor). La presència del sol i la lluna (divisió d’època humida i època seca), fa pensar que qui va fer això, tenia al davant manuscrits carolingis de la mesura del temps a través dels astres (manuscrits computistics, del pas del temps).
Hi ha un tercer cicle que és el de la part inferior (malmès), que és la invenció de la Santa Creu. Es veu la santa creu amb Santa Helena (que va trobar la Santa Creu) amb fidels.
CLAUDIA CLARE El regne dels homes. El tapís de Bayeux i la conquesta d’Anglaterra, 1066.
Tapís de Bayeux, 1080. Es conserva el tapís a França. Fa 100m de llarg, i menys d’un metre d’alçada. És com un rotlle fet de t eixit. No es sap ben bé per què es va fer però va ser encarregada per Eduard feta per estar col·locat als pilars de la catedral de Bayeux.
La història narra com el duc Guillem de Normandia va creuar el canal de la mànega per fer-se amb el regne d’Anglaterra (fet d’entorn del 1060).
És una temàtica profana feta per decorar puntualment un espai religiós. El brodat ens explica la història des d’uns perspectiva propagandística, i se’ns presenta totalment a favor dels interessos de Guillem, per tant, està pensada per justificar i legitimar uns esdeveniments que no van ser vist de la mateixa manera per tothom. Es legitima l’herència al tron de Guillem.
Veiem unes arquitectures molt detallistes. L’escena està envoltada per dues sanefes decoratives. Es crea un emmarcament amb figures de caràcter marginal (dins les sanefes), que no sempre tenen un significat.
Per exemple, veiem uns ocell i una mena de gossos.
S’observa que es manté la continuïtat de les sanefes que alguna vegada tenen relació amb la imatge central i la complementen.
Una escena és quan Guillem lluita contra l’exemple de Dinan, s’observa un gran dinamisme. Veiem a Harold jurant amb les mans sobre dos reliquiaris. Sabem que jurava vassallatge ja que hi ha uns tituli que ens ho indiquen. Guillem i Harold seran personatges fonamentals a la història, com també serà molt important aquesta escena.
Mor el rei d’Anglaterra i es consuma la tradició, de manera que Harold usurpa els drets de Guillem (que era el fill del rei mort) i es nomena rei. Tot i que en realitat Harold tenia més motius per ser rei, se’ns presenta la història a favor de Guillem, ja que serà ell el futur conqueridor.
Com que Guillem ha de conquerir Anglaterra fa construir tota una flota per anar cap al territori.
Batalla de Hastings. Es mostren els enfrontaments entre els exèrcits. En aquesta escena el marge s’afegeix a la història i complementa l’escena. És una escena amarada d’èpica, i remarca la victòria de Guillem sobre Harold.
Segons els cantars èpics, es deia que en un moment donat de la batalla, els soldats van pensar que Guillem era mort, i per recuperar els ànims del seu exèrcit, Guillem es va treure l’elm. Com que els seus el van reconèixer es van animar i van aconseguir guanyar.
Harold va morir i va suposar la introducció de la dinastia Normanda (Guillem) a Anglaterra.
CLAUDIA CLARE Es veu la mort de Harold i en les sanefes apareixen imatges de cadàvers i pillatge, fins i tot algunes de tipus sexual. Com que no era la composició central, sinó que es tractava d’espais marginals, es podien permetre temes pagans i fins i tot grollers en aquestes sanefes.
La peça del brodat de Bayeux posa de relleu que els teixits tenien una importància capital a l’hora de decorar els edificis, però que se’n feien ús en moments determinats d’algunes festes, i tenien una funció litúrgica. No estaven sempre a la vista dels espectadors, i per això causaven més atracció durant els breus moments que podien ser vistos. (Part dels apunts de D. Vila) Berze-la-Ville, França És una petita unitat monàstica depenent d’una casa i era el lloc d’estiueig dels abats de Cluny.
Pintures del priorat cluniacenc de Berze-la-Ville, 1100. Es creu que les pintures van ser treballades per mestres que també van ser els autors de Cluny III i ens permet fer una idea de com podrien ser les pintures de Cluny III.
Hi ha una pintura de Crist en una mandorla, que apareix beneint. Hi ha cert antinaturalisme donat per les línies que marquen el cos. A banda i banda hi ha els apòstols. A la part inferior hi ha monjos cluniacencs que es presenten com els nous apòstols (del segle XI, XII). Hi ha la part celestial a la part superior i un nivell de gradació cap ala zona inferior on hi ha elements més aviat terrenals.
Mostra un moment històric; la missió apostolorum, quan crist mana als seus deixebles que expandeixin el seu missatge i els hi dona un text on hi ha el mandat de la predicació i l’evangelització de l’univers.
L’absis de Berze-la-Ville és una exaltació del paper de la divinitat però alhora del paper que estan cridats a jugar els monjos cluniacencs.
A més, dins de l’edifici, també hi havia decoració a la resta del mur, no només a l’absis. La decoració de les arquivoltes era molt rica, però més ho era l’arcosoli, és a dir, el tros de paret que cobrien els arcs adossats al mur. En ells hi ha representades les vides dels sants que van morir defensant la vida cristiana. En el de la imatge, es representa el martiri de Sant Llorenç, del que a més es conserven les seves relíquies a l’edifici.
Abadia de Sant Angelo in Formis, 1073-1085, Itàlia CLAUDIA CLARE Hi ha una tendència més bizantina (Bizanci va esdevenir una font d’inspiració per tot el romànic i el gòtic) .
És un edifici basilical amb tres absis i tres naus, les naus separades per columnes clàssiques amb capitells corintis. Les finestres estan a la part superior. No hi ha elements del romànic (ni pilar cruciforme, ni la divisió en trams...). El sostre és pla de fusta cobert a dues aigües. A Itàlia es fa aquest tipus d’edifici durant molt temps. Era la residencia secundaria dels abats de Montecassino.
Pintures de l’absis: Imatge de crist que beneeix i porta un llibre a la falda. Està sobre un fons blau, envoltat pels tetramorfs acompanyat d’una arquitectura a la part superior i apareix la figura del colom. A la part inferior hi ha les imatges d’una cort imperial d’arcàngels que lloa i venera la figura del pantocràtor.
Porten unes robes que són el loros que les porten els personatges propers a l’emperador amb unes perles i pedres precioses. Era iconografia típica dels emperadors.
A un lateral de la part inferior hi ha una figura i al costat contrari igual. Hi ha una figura de Sant Benet i a l’altra cantó una figura de l’abat Desideri Montecassino que estava viu en el moment de la construcció(se sap perquè porta una aureola quadrada). Hi ha un contacte amb la pintura bizantina.
Mur occidental: Hi ha una representació del judici final on es representen els escollits a la dreta, i els condemnats a l’esquerra (dins d’una representació de l’infern i els càstigs) A banda i banda dels murs de l’església hi ha escenes de l’antic testament (poble d’Israel) i el nou testament (imatges de la vida de crist) Sant Climent de Taüll, 1123 (Font: D.Vila) És un Crist pantocràtor dins l’ametlla mística. Es troba envoltat pels evangelistes però en forma humana. Són figures angèliques que porten elements que els identifiquen com els 4 tetramorfs.
Veiem en el rostre de Crist una concepció molt geomètrica i sintètica. La composició es basa en la línia i en l’aplicació d’un color molt ric com és el lapislàtzuli.
(Font: D.Vila) Sobre Schapiro: - - Es fa una crítica de les imatges paganes, que sedueixen la mirada i distreuen als deures religiosos.
Posa en manifest que les imatges a part de les mil funcions que puguin tenir a més poden ser fetes pel pur gaudi visual.
L’article de Shapiro va ser trencador.
Va fer la tesis doctoral sobre el claustre de Moissac Estudi sobre la cadira de Maximià ...