TEMA 2 - Evolució històrica del constitucionalisme (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 11
Subido por

Descripción

Dret Constitucional. Professors: Víctor Ferreres i Joan Solanes

Vista previa del texto

2.  Evolució  històrica  del  constitucionalisme     2.1.  Els  orígens:  Anglaterra,  Amèrica,  França   Les  principals  característiques  de  la  fase  inicial  del  constitucionalisme  són:   • El   constitucionalisme   liberal   inicia   el   procés   de   limitació   del   poder   polític   a   través  del  Dret  i  intenta,  amb  formulacions  diverses,  racionalitzar-­‐ne  l’exercici.   • La  Constitució  es  presenta  com  un  instrument  de  la  burgesia  per  participar  en   la   direcció   de   l’Estat,   suprimint   el   poder   absolut   del   Rei   i   distribuint-­‐lo   entre   aquest,  el  Parlament  i  els  jutges.   • Les   constitucions   liberals   aporten   una   nova   legitimació   del   poder   i   intenten   substituir   el   principi   monàrquic   pel   de   sobirania   nacional,   tot   i   que   en   molts   casos  es  tractarà  d’una  sobirania  compartida  entre  el  Rei  i  el  Parlament.   • Els   drets   proclamats   en   els   documents   constitucionals   són   essencialment   els   drets  liberals  articulats  al  voltant  de  la  llibertat,  la  seguretat  i  la  propietat.   • Les   Constitucions   d’aquest   període   no   es   basen   en   principis   democràtics   perquè   no   incorporen   els   drets   polítics,   o   bé   es   reconeixen   només   a   determinades   persones     segons   les   seves   rendes   o   la   posició   social.   Els   membres  del  Parlament  són  elegits  a  través  del  sufragi  censatari.   2.1.1.  Anglaterra   Pel  que  fa  a  Anglaterra  cal  destacar:     Ø La   transformació   de   l’ordre   polític   estamental   en   un   Estat   liberal   es   produeix   mitjançant  una  adequació  paulatina  de  les  antigues  institucions  a  nous  fins.   Ø La  concentració  de  poder  en  l’Estat  no  es  realitza  a  favor  del  Monarca,  sinó  en   el  Parlament.  Aquest  va  adquirint  un  poder  extraordinari  enfront  del  Rei  i,  si  bé   experimenta  un  retrocés  en  els  s.XV  i  XVI,  s’acaba  imposant  al  Monarca  després   d’un  llarg  enfrontament.   2.1.1.1.  Equilibri  de  poders  i  sobirania  del  Parlament   L’ordenació   dels   poders   de   l’Estat   es   basa   en   la   idea   d’equilibri   polític:   el   Monarca,   limitat   per   les   lleis   i   convencions;   el   Parlament,   titular   de   la   potestat   legislativa;   i   la   Judicatura,  que  aconsegueix  independitzar-­‐se  del  Rei.   A  partir  d’aquest  equilibri,  el  constitucionalisme  anglès  evolucionarà  al  s.XVIII  cap  a  la   creació   del   règim   parlamentari;   el   Gabinet   (govern   del   Rei)   se   separarà   progressivament  de  l’òrbita  del  Monarca  i  s’aproparà  a  la  del  Parlament.  Els  ministres   necessitaran   la   confiança   de   la   Cambra   dels   Comuns   i   convencionalment   s’establirà   l’obligació  dels  membres  del  Govern  d’ésser  membres  del  Parlament.  El  Govern  sorgirà   doncs   de   la   majoria   parlamentària   i,   com   a   conseqüència,   serà   responsable   políticament   davant   del   Parlament.   Paral·∙lelament   anirà   adquirint   relleu   la   figura   del   Primer  Ministre  com  a  director  d’un  govern  homogeni  i  líder  parlamentari.         2.1.1.2.  Els  drets  individuals   La  majoria  de  drets  són  resultat  de  decisions  judicials  mitjançant  les  quals  s’han  anat   definint  les  “llibertats”(freedoms).         2.1.1.3.  El  rule  of  law   El  rule  of  law  és  el  govern  o  imperi  de  la  llei  enfront  del  poder  arbitrari.  Aquest  significa   la   igual   subjecció   de   totes   les   classes   a   la   llei   ordinària   del   país,   administrada   pels   tribunals  ordinaris.   El  model  constitucional  anglès  és  un  model  singular  i,  gairebé,  únic  al  món.     Anglaterra   no   ha   tingut   mai   un   text   constitucional   escrit   en   el   sentit   europeu   continental.  Les  fonts  del  Dret  Constitucional  són:   o La  legislació  (statute  law):  lleis  constitucionals  en  sentit  material  que  s’han  anat   aprovant  al  llarg  de  la  història.   o El   Dret   judicial   (case   law):   el   dret   i   els   costums   del   regne   que   han   obtingut   reconeixement  judicial;  i  la  interpretació  de  la  legislació.   o Les   convencions   (conventional   rules):   aquelles   pràctiques   que   es   consideren   vinculants  pels  que  les  apliquen  en  el  procés  polític.   Anglaterra   té   una   Constitució  flexible,   les   lleis   que   la   formen   poden   ésser   modificades   pel  Parlament  mitjançant  el  mateix  procediment  que  les  lleis  ordinàries.       2.1.2.  Amèrica   L’americà   neix   precisament   amb   el   trencament   d’esquenes   tradicionals   i   al   creació   d’un  nou  ordre  partint  d’uns  principis  propis.  Una  vegada  independitzava,  les  colònies:   § Procediran   a   dotar-­‐se   d’una   organització   política   pròpia   i   la   majoria   ho   farà   mitjançant   una   Constitució.   Aquests   suposen   l’aparició   per   primera   vegada   d’una  Constitució  escrita,  sistemàtica  i  codificada  aprovada  per  una  assemblea   constituent  i  amb  un  contingut  liberal  (C.Virgínia).   § Iniciaran   un   moviment   cap   a   l’establiment   d’una   major   unió   política   amb   la   creació  d’una  organització  supraestatal:  la  confederació.   La  ineficàcia  del  sistema  confederal  per  afrontar  els  problemes  comuns  va  conduir  al   replantejament  d’aquest  tipus  d’unió  i  desembocà  en  la  convocatòria  de  la  Convenció   de   Filadèlfia,   en   què   els   representants   dels   Estats   decidiren   aprovar   un   projectes   de   Constitució  dels  Estats  Units.   Aquesta  Constitució  es  convertí  en  el  “model”  que  inspirà  les  Constitucions  de  molts   Estats  arreu  del  món,  especialment  a  l’Amèrica  Llatina.  Es  tracta  d’un  text  relativament   breu   (set   articles)   que,   inicialment,   només   contenia   disposicions   relatives   a   l’organització  dels  poders  i  a  la  reforma  de  la  Constitució.         2.1.2.1.  La  supremacia  normativa  de  la  Constitució   La   CA   conté   l’anomenada   clàusula   de   supremacia,   és   a   dir,   els   tribunals   de   justícia,   encarregats   d’aplicar   les   lleis   als   casos   concrets,   podien   deixar   d’aplicar-­‐se   quan   les   estimessin  contràries  a  la  Constitució.         2.1.2.2.  El  federalisme   La   CA   fou   elaborada   per   una   assemblea   constituent   composta   per   representats   dels   Estats  americans,  que  varen  realitzar  un  pacte  federal  mitjançant  el  qual  creaven  una   nova  organització  política,  diferent  de  l’anterior  confederació:  l’Estat  federal.  El  poder   es  troba  repartit  territorialment  entre  els  diversos  Estats  membres  i  la  Federació.         2.1.2.3.  El  règim  presidencial   La  CA  estableix  una  organització  dels  poders  basada  en  el  principi  liberal  de  divisió  de   poders   tant   vertical   com   horitzontal,   és   a   dir,   entre   els   òrgans   centrals:   Congrés,   President   i   Tribunal   Suprem.   No   es   tracta   tant   d’una   estricta   separació   com   d’un   equilibri   de   poders   basat   en   els   controls   i   contrapesos   que   s’estableixen   entre   els   poders   i   dels   quals   sorgeix   la   llibertat   dels   ciutadans.     El   règim  presidencial   es   basa   en   la  legitimació  del  president  distinta  de  la  del  Congrés,  atès  que  cadascun  d’ells  és  elegit   pel  poble  en  processos  separats.         2.1.2.4.  La  democràcia   La   democràcia   és   quelcom   més   que   un   mètode   per   a   la   formació   de   la   voluntat   de   l’Estat.   L’etapa   inicial   del   constitucionalisme   americà   es   basà   en   el   sufragi   censatari   i   cal  tenir  en  compte  que  no  fou  fins  el  1870  que  s’introduí  el  sufragi  universal  masculí.       2.1.3  França   El  constitucionalisme  liberal  té  el  tercer  punt  en  la  Revolució  Francesa.  La  força  de  la   burgesia   liberal   va   convertir   aquells   Estats   Generals   en   una   Assemblea   Nacional   de   caràcter  constituent  inspirada  en  la  Convenció  Americana.  La  Declaració  dels  Drets  de   l’Home   i   del   Ciutadà   va   establir   els   principis   polítics   del   liberalisme:   reconeixement   d’uns   drets   naturals   basats   en   la   llibertat,   la   propietat   i   la   seguretat;   la   separació   de   poders,  l’imperi  de  la  llei;  la  sobirania  nacional.  La  Constitució  del  1791  es  tracta  de  la   primera  Constitució  liberal  escrita  del  continent.   França   s’ha   caracteritzat   per   la   inestabilitat  constitucional,   ha   estat   el   que   més   textos   constitucionals  ha  tingut  al  llarg  de  la  història.         2.1.3.1.  Les  llibertats  públiques   La  Declaració  de  drets  del  1789  constitueix  un  “patrimoni  adquirit  definitivament  pel   poble  francès”.         2.1.3.2.  La  sobirania  nacional   S’establia   el   principi   que   la   Nació   delegava   l’exercici   de   la   sobirana   als   òrgans   encarregats  de  formar  la  seva  voluntat:  l’Assemblea  i  el  Rei.         2.1.3.3.  L’imperi  de  la  llei   És  el  que  s’anomena  el  govern  de  les  lleis  i  no  dels  homes,  es  basa  en  el  “principi  de   legalitat”:   la   subjecció   de   l’Administració   a   la   llei   com   a   expressió   de   la   voluntat   general.     2.2  El  segle  XIX  a  Europa:  recessió  i  represa  del  constitucionalisme   La   Restauració   suposa   l’intent   de   restablir   el   principi   monàrquic   com   a   principi   legitimador   del   poder:   el   poder   originari   resideix   en   el   Monarca,   òrgan   suprem   de   l’Estat  i  centre  impulsor  de  la  vida  política.   Se   substitueix   les   constitucions   per   les   cartes   atorgades   (+   important   és   la   Carta   constitucional   de   Lluís   XVIII),   constitucions   pactades   entre   el   Rei   i   el   Parlament.   La   Restauració,  però,  és  una  Monarquia  limitada  o  una  Monarquia  constitucional.   A   partir   dels   anys   trenta   del   s.XIX   s’inicià   en   la   majoria   de   països   europeus   un   moviment   de   parlamentarització   i   democratització   del   constitucionalisme.   Es   caracteritza  per  un  increment  dels  poders  del  Parlament  enfront  de  les  prerrogatives   del  Monarca,  i  en  l’extensió  progressiva  dels  drets  i  les  llibertats  dels  ciutadans.     La   més   important   for   la   Constitució   francesa   del   1848,   la   qual   va   proclamar   la   II   República.   Es   tracta   d’un   text   progressista,   amb   una   àmplia   gamma   de   drets   individuals,  però  també  socials  i  polítics,  i  amb  un  disseny  orgànic  basat  en  la  separació   de  poders  que  dóna  origen  a  un  règim  presidencialista.   A  Alemanya  la  unificació  no  arribarà  fins  a  la  Constitució  imperial  de  1871,  que  reuneix   els   antics   Estats   monàrquics   en   un   Estat   federal   en   què   tanmateix   hi   ha   una   clara   hegemonia  de  l’Estat  prussià  i  del  seu  dirigent,  Bismarck.  Aquesta  té  una  forma  a  mig   camí   entre   un   Estat   absolut   i   un   Estat   liberal,   la   qual   va   ser   anomenada   Estat   de   Dret   i   teoritzada  per  la  doctrina  alemanya  del  Dret  públic,  que  després  exercirà  una  poderosa   influència  en  la  formació  de  la  ciència  del  Dret  constitucional.       2.3.  El  segle  XX:  democratització  i  extensió  del  constitucionalisme   Les   Constitucions   d’aquest   segle   responen   a   nous   principis:   generalització   del   sufragi   universal,   supressió   de   les   segones   Cambres   aristocràtiques,   substitució   de   la   Monarquia   per   la   República,   consolidació   del   sistema   parlamentari,   constitucionalització   dels   drets   socials,   creació   de   Tribunals   Constitucionals,   tot   sota   l’òptica  de  la  “racionalització”  del  poder  polític.   Les   Constitucions   europees   posteriors   a   la   II   Guerra   Mundial   presenten   moltes   similituds   pel   fet   de   respondre   als   principis   del   constitucionalisme   de   l’Estat   social   i   democràtic  de  Dret.       2.3.1  La  normativitat  constitucional   Els   països   europeus   (excepte   Anglaterra)   incorporaran   mecanismes   per   garantir   la   supremacia   normativa   de   la   Constitució,   els   quals   seran   els   Tribunals   Constitucionals   que  seran  els  encarregats  de  controlar  la  constitucionalitat  de  les  lleis.       2.3.2.  La  sobirania  popular   Aquest   principi   es   manifesta   en:   la   participació   dels   ciutadans   en   els   processos   constituents   i   de   revisió   constitucional,   el   reconeixement   constitucional   dels   drets   polítics,  el  disseny  de  l’organització  i  el  funcionament  dels  poders  de  l’Estat.       2.3.3.  El  pluralisme   Les  societats  avançades  es  caracteritzen  per  la  complexitat  i  diversitat  des  de  tots  els   punts  de  vista.       2.3.4.  L’Estat  socials   Els   nous   textos   constitucionals   contenen   mandats   perquè   l’Estat   intervingui   en   la   societat  amb  l’objectiu  de  fer  reals  la  llibertat  i  la  igualtat.     ...