3. Helmints (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 12
Subido por

Descripción

Resum de la unitat d'Helmints

Vista previa del texto

Breca PARASITOLOGIA: FÍLUM PLATHELMINTHES GENERALITATS • Invertebrats pseucelomats • Cos aplanat dorsoventralment • Tub digestiu cec o absent • Sistema excretor: solenòcits o cèls. flamígeres • Generalment hermafrodites: monozoics 1 o polizoics U1. SUPERCLASSE TREMATODE CLASSE DIGENEA • Ous el·líptics, grans, operculats i contenen el zigot envoltat de grànuls vitelins (formarà el miracidi).
• L’HI és Lymnaea truncatula (Europa) i en medi aquàtic viuen en els créixens en forma de cist.
1.2.1.2.CICLE BIOLÒGIC Ingesta de metacercària de l’HI vertebrat → Desencista a l’intestí i en trenca la paret → Accés al fetge: maduració a la forma adulta i posta d’ous → Eliminació d'ous (femta) → En aigua i condicions favorables: maduració (dies) → Miracidi surt per l'opercle i penetra el 2n HI (cargol Limnaea) → Generació rèdies → Generació cercàries → Expulsió cercàries, perden cua i s’encisten (en medi aquàtic, als créixens) → Reconversió a metacercàries (dents de lleó) 1. ORDRE ECHINOSTOMATIDA 1.1.GENERALITATS • Monozoics • Insegmentats • Tub digestiu cec amb ventosa oral i ventral (acetàbul) • Cicle biològic indirecte • Miracidi o gasteròpode pulmonat o prosobranquis • Hermafrodites 1.1.1.FORMA • Forma de fulla en general • Mida: 1mm - 8cm • Òrgans de fixació: ventoses • Capes superficials • Tegument2 → Alimentació transtegumentària • Capa de musculatura intermitja responsable del moviment • Parènquima de teixits connectius.
1.1.2.FECUNDACIÓ • Aparell atrigenital3: autoinseminació o inseminació creuada (tocostoma) i (gonoporus).
• Tenen porus genital 1.1.3.HÀBITATS PARASITARIS • Intestinal • Vies biliars i pancreàtiques • Pulmons • Sistema circulatori 1.1.4.FORMES LARVÀRIES Ous operculats amb una larva ciliada dins (miracidi).
1.2.1.3.EPIDEMIOLOGIA Fasciolosi • Cosmopolita però més freqüent en zones ramaderes • Poca especificitat respecte HD i molta respecte HI • Zoonosi. R: bovins, ovins, rossegadors 1.2.1.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Fase aguda amb dolors abdominals i f. crònica amb Icterícia6 • Localitzacions ectòpiques: cor, pulmons, cervell i bilis 1.2.1.5.PROFILAXI • Cocció vísceres • Control reservoris (cargols, herbívors) i hàbitats (plantes).
2. ORDRE STRIGEIDA 2.1.FAMÍLIA SCHISTOSOMATIDAE 2.1.1.GÈNERE SCHISTOSOMA 2.1.1.1.MORFOLOGIA allargats-aplanats, filiformes • Dimorfisme sexual: • Tenen 2 ventoses: oral i acetàbul • Tub digestiu: 2 cecs intestinals no ramificats que es fusionen 4 testicles propers a la ventosa oral; • Ap reproductor: ovari, fol·licles vitalins, 1 úter (amb ous). Són dioics 1 2.1.1.2.CICLE BIOLÒGIC La FMI és la furocercària. Són diheteroxens (1HI + 1 HD) Furocercària penetra cutis de l’HI (home, animals) → Pèrdua cua: escistosòmul → Arribada al fetge per la sang → Maduració a f.
adulta i acoplament sexes → Desplaçament de la parella als òrgans i postes d’ous → Els ous accedeixen a la llum de l’òrgan → Expulsió (femta/orina) → Medi aquàtic: alliberació miracidi i infestació cargol → Cicle larvari: fases d’esporocistos i furocercària → Sortida a l’exterior 2.1.1.3.SUBGÈNERES 1.1.5.CICLE BIOLÒGIC DELS TREMÀTODES DIGÈNIDS • Diheteroxè amb penetració passiva de metacercària4 • Diheteroxè amb penetració activa de furocercària5 En els dos casos anteriors l’HI és un gasteròpode.
• Poliheteroxè amb penetració passiva → El 1r HI és un gasteròpode i el 2n un peix, un gasteròpode, etc.
1.2.FAMÍLIA FASCIOLIDAE 1.2.1.FASCIOLA HEPATICA 1.2.1.1.MORFOLOGIA • Mida gran (1,5-3 cm) • Tub digestiu: 2 cecs intestinals ramificats • Ap. reproductor: 2 testicles, ootip, ovari, úter i porus genital 2.1.1.4.EPIDEMIOLOGIA Tegument mascle S. Haematobium S. Mansoni S. Japonicum Espinós Tubercles espinosos Llis Nº testicles 4-5 8-9 8-9 Cecs fusionats Regió mitja Terç anterior Terç posterior Ovari Posterior Anterior Meitat Mida ous 120-170 µm 120-175 µm 70-100 µm Localització esperó Terminal Lateral i prominent Petit i lateral (invag.) Plexes vesicals venosos Pelvis Final còlon i recte Arterials budell prim Escistosomosi Vesical Intestinal Arteriovenosa 1.Monozoic: una sola dotació d'òrgans sexuals. 2.Tegument: capa externa. 3.Atrigenital: té parts genitals dels dos sexes. 4.Metacercària: cercàries amb la cua sense bifurcar.
5.Furocercària: cercàries amb la cua bifurcada. 6.Icterícia: pell groguenca.
Escistosomosi o bilharziosi • Antroponosi-Zoonosi segons el subgènere: • Antroponosi: S. Haematobium • Zoonosis: S. Mansoni (micos i rossegadors) i S. Japonicum (bou, búfal, gat, gos, porc, cabra…) • Prevalença > 30% població mundial • Zones d’aigua dolça amb cargols (HI) • ↑ zones d’irrigació = parasitosi en expansió També poden provocar dermatitis i.
2.1.1.5.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Penetracions cutànies poden causar dermatitis.
• Penetració de moltes furocercàries causa: Febre Katayama.
• Schistosomàtids d’aus penetren l’humà via cutània: Sarna dels nedadors (parasitisme extraviat).
CLASSE CESTODA CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Cos segmentat en anells (proglotis) • Polizoics hermafrodites • Endoparàsits intestinals o hepàtics • Heteroxens facultatius (CB indirecte) • Absència d’aparell digestiu: alimentació transtegumentària • Especificitat: estenoxens i oligoxens en general MORFOLOGIA • Escòlex (fixació al substrat): consta de rostel (amb o sense ganxos), ventoses (amb musculatura pròpia) i botris (invaginacions laterals de l’escòlex sense musculatura pròpia).
• Coll: no segmentat, amb glàndules, curt i en neixen els anells.
• Estròbil: consta d’anells sexuals (cadascun té 1 dotació bisexual), anells gràvids (curts i terminals), anells immadurs • Tegument llis.
• Ap excretor basat en cèls. flamígeres o solenòcits.
LARVES • No vesiculoses (compactes): monocèfales (1 escòlex): • Cistercoide: escòlex invaginat però no invertit. Hymenolepis • Procercoide: Dyphyllobothrium • Plerocercoide: FMI amb botris. Cos pseudosegmentat i amb escòlex. Dyphyllobothrium • Vesiculoses (inflades i amb líquid intern): • Monoencèfales: Cisticerc: escòlex invaginat. Taenia • Policèfales: Cenur i Hidàtide: 2-3 membranes (Echinococcus) 1.4.1.MORFOLOGIA • 1 corona de ganxos rostel·lars enforcats • Ap reproductor: porus genitals unilaterals (mateix costat), <10 testicles i úter en forma de sac (anell gràvid) • Diheteroxens (HI: artròpodes i mol·luscs) 1.4.2.HYMENOLEPIS NANA 1.4.2.1.MORFOLOGIA • Mida petita • Escòlex romboïdal, amb 4 ventoses equatorials i 1 rostel de ganxos enforcats • Anells amples.
• Anell sexual: • : 3 testicles sota l’ovari (a baix de l’anell) • : ovari bilobulat sobre una gl. vitel. compacta. Ootip i sortida de la vagina (comunica amb l'atri genital) enmig de l’ovari.
• Anell gràvid té un úter gran en forma de sac i està ple d’ous • Ous: ovalats, oncosfera centrada, embriòfor en forma de llimona (amb mamellons polars i filaments albuminosos als extrems) i amb coberta externa.
1.4.2.2.CICLE BIOLÒGIC Heteroxènia facultativa: 1HD (home o rossegadors) i 1HI (coleòpters2 o sifonàpter3). Es pot donar: • Cicle D: l’home s’infesta amb els ous (autoinfestació endògena) Ingesta ous → Maduració a cisticercoides (intestí) → Lliures a la llum intestinal, fixació a la mucosa i maduració a f. adulta • Cicle Ind: l’home s’infesta amb la larva Ingesta pa amb cisticercoides → Maduració a forma adulta (intestí) → Posta d’ous i expulsió (femta) → Ingesta d’ous per part dels coleòpters o sifonàpters → Oncosferes maduren a cisticercoides (FMI) → (Ingesta per part de rossegadors) 1.4.2.3.EPIDEMIOLOGIA Himenolepiosi.
• Cosmopolita: medi rural (estabularis) i població infantil (1-10%) • Autoinfestació endògena i exògena • Zoonosi 1.4.2.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Necrosi i descamació intestinal • Infestacions intenses 1.5.FAMÍLIA TAENIIDAE 1.ORDRE CYCLOPHYLLIDEA 1.1.ORGANITZACIÓ SEXUAL • : Molts testicles, d’on surten els conductes eferents, que s’uneixen a l’espermiducte (amb/sense vesícula seminal i dins/ fora de la bossa del cirre), que fa de conducte ejaculador. El segueix el cirre i després el porus genital, als laterals de l’anell.
• : 1 ovari bilobular, d’on surt l’oviducte, que conté l’ootip. Aquí conflueixen la vagina operativa (gonoporus + vesícula seminal), el viteloducte (porta subst. de gl. vitel·lògenes) i l’úter (sac cec).
• No existeix el tocostoma 1: perquè els ous s’alliberin cal que l’individu sigui devorat o es disgregui.
1.2.ANELL GRÀVID • Organografia sexual degenerada i plena d’ous (1 úter solitari).
1.3.OUS • Forma esfèrica • No operculats.
• Oncosfera desenvolupada en l’úter, continguda en un embriòfor no cilitat i de forma variable 1.4.FAMÍLIA HYMENOLEPIDIIDAE 1.Tocostoma: porus de posta. 2. Coleòpter: insecte ~ escarabat. 3.Sifonàpter: puça.
1.5.1.TAENIA 1.5.1.1.MORFOLOGIA • Rostel armat amb doble corona de ganxos de dit de punyal i ungla de gat • Porus genitals laterals i 4 ventoses • Diheteroxens (HI: mamífers) Taenia solium Taenia saginata > Escòlex Armat, amb 4 ventoses equatorials Inerme, quadrangular, amb 4 ventoses apicals > Coll Curt Llarg > Nº proglotis 800-1000 1000-2000 Morfologia general Anell sexual > Lòbul accesori Sí No > Esfínter vaginal No Sí > Porus genital Alternats regularment Alternats irregularment Anell gràvid Taenia solium Taenia saginata Mida Petit Gran Nº ramificacions de l’úter 8-12 15-30 Tipus ramificació úter Dendrítica (arbre) Dicotòmica (fractal) 1.5.1.2.MORFOLOGIA DELS OUS • Composició: oncosfera, embriòfor (gruixut i estriat) i coberta (no en medi ext) • Forma esfèrica o subesfèrica • Aïllats dins de l’anell gràvid, fràgils en T. Solium (disgregació intestinal) i ind. i sencers en T. Saginata (disgregació al medi) 1.5.1.2.CICLE BIOLÒGIC Diheteroxè: HI (porc en T. Solium i vaca en T. Saginata) + HD (humà).
Ingesta larva cisticercoide (carn crua) → Digestió carn i cisticerc queda lliure (intestí) → Desinvaginació i fixació a la mucosa intestinal → Maduració a f. adulta i alliberació d’anells gràvids → Expulsió d’anells gràvids (femta) → HI ingesta d’ous → Oncosferes lliures (intestí) → Oncosferes fixació musculatura i maduració a larva cisticercoide.
L’escòlex invaginat del cisticerc pot ser amb ganxos (Cysticercus cellulosae, T. Solium) o inerme (Cysticercus bovis, T. Saginata).
1.5.1.3.EPIDEMIOLOGIA Teniosi.
• Cosmopolita • Zoonosi • Ous resistents → ↑Contaminació del medi • Poca afectació de T. Solium als països islàmics • Prevalença Espanya: 1 T. Solium : 9 T. Saginata 1.5.1.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • T. Solium: assimptomàtica • T. Saginata: trastorns, debilitat física, aprimament i anèmia.
1.5.1.5.CICLE BIOLÒGIC DE LA LARVA La infestació pot ser: • Infestació exògena: ingesta per fecalisme • Autoinfestació exògena: mans brutes a la boca • Autoinfestació endògena: disgresió d’ous dins del cos.
Infestació → Cavitat intestinal → Torrent ciruclatori → Colonització al teixit subcutani i muscular (C. subcutània), als ulls (C. ocular) o al SNC (Neurocisticercosi) → Fi del cicle (les larves no poden sortir al medi exterior excepte si l’humà és predat).
1.5.1.6.EPIDEMIOLOGIA Cisticercosi (~Teniosi).
• Zoonosi. R: porcs • Autoinfestació endògena 1.5.1.7.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Cisticercosi subcutània: dolor i inflamació muscular (lleu).
• Cisticercosi ocular: dolor ocular, visió borrosa (lleu).
• Neurocisticercosi: epilèpsia i convulsions, hidrocefàlia 1, alteracions psíquiques, coma i mort (letal).
1.5.1.8.PROFILAXI • Teniosi: cocció i congelació carn.
• Cisticercosi: quimioprofilaxi humans i porcs i vacunació porcs.
1.5.2.ECHINOCOCCUS 1.5.2.1.ECHINOCOCCUS GRANULOSUS 1.5.2.1.1.MORFOLOGIA • Mida: 3-6 mm 1.Hidrocefàlia: hipertensió intracraneal.
• Escòlex piriforme amb rostel de doble corona de ganxos (forma de punyal o ungla de gat), coll • Ap. sexual: anell gràvid gran amb úter en forma de sac i amb lobulacions, porus genital equatorial i lateral i anell sexual amb 45-60 testicles.
• Forma larvària: hidàtide.
• Ous idèntics als de les tènies.
1.5.2.1.2.CICLE BIOLÒGIC Cicle indirecte: HD (carnívors cànids) + HI (ovelles, cabres, vaques, porcs i l’humà). Cicle principal: entre el gos i l’ovella.
Ovella: ingesta d’ous de l’herba → Intestí → Sang → Òrgan: maduració a larva hidàtide → Escorxador: els gossos mengen les restes → Gos: ingesta larva (o el llop si caça una ovella) → Intestí: maduració a f. adulta i posta d’ous → Expulsió ous o anells gràvids (femta) 1.5.2.1.3.EPIDEMIOLOGIA Hidatiosi o Equinococosi Unilocular.
• Cosmopolita • Prevalença: 70% ovelles i 20% gossos. Espanya: 2000/any • Humà es contamina del gos, aigua o verdures.
1.5.2.1.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Assimptomàtica: avanç molt lent.
• Afectacions: 60% fetge, 10-20% pulmons, SNC estrany però molt perillós • Ruptura cistos → Traumatismes i reaccions autoimmunitàries → Intervenció quirúrgica.
1.5.2.2.ECHINOCOCCUS MULTILOCULARIS 1.5.2.2.1.MORFOLOGIA • Mida: 1-4 mm • Escòlex idèntic al de E. Granulosus • Ap reproductor: 30 testicles sota del porus genital preeq., en l’anell sexual. Anell gràvid amb úter en forma de sac no lobulat.
1.5.2.2.2.CICLE BIOLÒGIC Cicle indirecte: HD (cànid) + HI (humà o rossegadors) Rossegador: ingesta d’ous per herba o fruits contaminats → Intestí → Sang → Fetge → Maduració a larva hidàtide: ↑ vesícules amb protoescòlexs (ràpid) → Carnívor: ingesta de la larva per predació del rossegador → Intestí: infestació → Maduració a f. adulta i posta d’ous → Expulsió ous: femta L’home també infectar-se com ho fa el rossegador 1.5.2.2.3.EPIDEMIOLOGIA Hidatiosi multilocular o alveolar o equinococosi.
• Cicle silvestre: medi rural • Alta afectació de la població infantil 1.5.2.2.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA Gemmació interna que deriva en càncer hepàtic 2.ORDRE PSEUDOPHYLLIDEA 2.1.ORGANITZACIÓ SEXUAL • : porus genital dorsal/ventral.
• : úter tubular, existeix el tocostoma (postes actives d’ous) i les cèls. vitel·lògenes estan connectades per vitel·loductes que en formen un de principal a l’ootip.
2.2.ANELL GRÀVID • Úter tubular amb tocostoma.
2.3.OUS • Forma ovalada • Tenen càpsula o coberta externa amb opèrcul, que protegeix un zigot envoltat de glòbuls vitelins.
• En medi aquàtic el zigot evoluciona a coracidi, que amb 6 ganxos que obté rep el nom d’oncosfera (ciliada). En envoltarse d’una capa de cèls. ciliades rep el nom d’embriòfor.
2.4.FAMÍLIA DIPHYLLOBOTHRIIDAE 2.4.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Escòlex inermes (ganxos) amb 2 botris grans • Porus genitals i tocostoma ventrals • Úter tubular • Vesícula seminal dins de la bossa del cirre • Ous operculats • Poliheteroxens (mínim 2HI) 2.4.2.DIPHYLOBOTRIUM LATUM 2.4.2.1.MORFOLOGIA • Molt gran: fins a 20m • Escòlex gran, forma d'atmetlla i amb 2 botris molt llargs • Coll llarg amb milers d’anells amples • Organografia sexual general, amb tocostoma ventral • Ous el·líptics, operculats i amb un botó a l’altre extrem (porus punxegut). En la posta contenen xigot amb grànuls vitalins • El miracidi es forma en medi aquàtic 2.4.2.2.CICLE BIOLÒGIC Poliheteroxè: 2HI (peix i crustaci copèpode) + 1HD (home, gat, gos, ós).
Ingesta peix amb larva plerocercoide → Forma adulta (intestí) → Expulsió ous no embrionats (femta), que s’embrionen en medi aquàtic: coracidi → Sortida per l’opercle i ingesta per un copèpode → Larva perd coberta: larva procercoide → Ingesta crustaci per un peix → Maduració a larva plerocercoide (múscul) → (Ingesta peix predador i encistament a la seva carn).
2.4.2.3.EPIDEMIOLOGIA Botrioencefalosi.
• Possible HParatènic dins del cicle (peix predador) • Medi contaminat → ↑Possibilitats d’infestació • Hàbitats gastronòmics: peix cru • Zoonosi 2.4.2.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Possibe asimptomatisme • Malestar greu, dificultats respiratòries, anèmia d’àc. fòlic (deficiències VitB12), anèmia megaloblàstica (2% a països escandinaus) 2.4.2.5.PROFILAXI • Cocció i congelació del peix ...

Tags: