temari sociologia (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura SOCIOLOGIA DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Profesor S.
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 15/08/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. Què és la sociologia Sociologia - La sociologia estudia els grups socials, analitza les seves formes d'organització i les relacions que estableixen; però també examina el poder, les desigualtats i la dominació de les societats limitades o condicionades per altres. Neix a partir dels conflictes produïts per la industrialització i el capitalisme entre el proletariat, que estava explotat per la burgesia, i els absolutistes de la il·lustració. Es creà la sociologia, arran del racionalisme que utilitzava la raó per sobre de tot, per millorar la governabilitat introduint reformes socials per igualar i unir el poble.
- Les societats estan governades per institucions, processos i relacions socials organitzats intencionalment i sistematitzat; la seva funció és la de socialitzar i individualitzar la persona; mitjançant la transmissió de pautes de la cultura, que es assimilada quan ens integrem a la societat, els seus coneixements, valors i normes, ja que tot el que fem dependrà de la cultura de cadascú. No obstant això, hi ha sistemes per diferenciar els individus en mèrits i, així, estratificar-los a la piràmide social. Les societats són estudiades a partir dels mètodes: . Qualitatius: que descriuen i expliquen les conductes i situacions dels subjectes amb relats autobiogràfics.
. Quantitatius: que estudia els resultats a partir d'anàlisi estadístics - La consciència sociològica és quan es produeix un autoconeixement crític de es nostres institucions socials; només es desenvolupa en les societats que s'han imposat a les limitacions religioses - Les institucions socials regulen la societat mitjançant unes normes, pautes i codis de conducta. Poden ser relacionals, regulatives i culturals. S'originen en les famílies, l'educació, l'economia, la religió i la política que organitzen els individus segons l'estatus social, les actuacions i l'orientació pel fi comú.
- L'estructura social organitza els sistemes i les institucions econòmiques, que són les relacions socials de producció; socials, que són les relacions de desigualtat on es divideix el treball determinant l'economia i l'estatus; polítiques, on es debaten els conflictes; i culturals, on conflueixen valors i identitats amb normes i regles culturals compatides.
- L'educació des de la sociologia, fa una cohesió social; crea desigualtats que defineixen l'estructura de la societat.
- El mètode sociològic és l'anàlisi d'un sector des d'una perspectiva objectiva; el sociòleg, per no tenir etnocentrisme, s'ha de posar al lloc del subjecte a analitzar i pensar com ell i, així, construir un fet social com a objecte de investigació. Ha d'analitzar com els fets socials ens ens afecten a nosaltres. Per analitzar les poblacions es fan mitjançant estadístiques, fent una hipòtesi inicial en el qual s'han de basar en fets subjectius, interpretant-los i analitzant-los per descodificar-los i exposar experiències realistes. Es pot analitzar de forma estructural que el sociòleg segueix les pautes de la societat o interaccionista, on observa les relacions entre les persones en situacions quotidianes.
- El currículum és un document que expressa relacions de poder desiguals de diversos agents que volen influir en el seu contingut i en els decrets que ha establert l'Estat. Els canvis en el currículum s'han produït arran de conflictes socials.
- La relació educativa a les aules ha de ser interactiva entre el professor i l'alumne, que contingui un procés de transmissió de coneixements i es qüestionin i es debatin les relacions socials i institucionals de l'educació, en què el mestre ha de tenir una autoritat i control sobre ella.
TEMA 4 . Neoliberalisme Neoliberalisme El neoliberalisme és una doctrina política i econòmica dominant, fa del mercat l'única referència de totes les relacions humanes. L'escola i la universitat estan al servei de les empreses, aquestes tenen tant el control del sistema educatiu, com el control del currículum amb el fi que l'escola formi, produeixi i prepari el tipus d’alumnes i professionals que necessita el sistema capitalista de mercat.
Principis bàsics - Mercantilitzar i fer negoci del sistema educatiu - Privatitzar el que és púbic, ja que s'afirma que "el privat és millor i més eficient " - Obrir l'educació i adequar-la al mercat .
(retallant els recursos al servei públic ) - L'objectiu principal és privatitzar l’escola (trencar el dret social a l'educació que l'estat ha de garantir a tots els ciutadans).
Privatització Mentre es consolida tot aquest procés de privatització i reformes educatives, es van retallant progressivament la finançament a l’educació publica. Va ser quan va néixer l’escola concertada, un centre educatiu de gestió privada finançat parcialment per l'administració pública, una via de competència, alternativa i minoritària que cada vegada rep més recursos econòmics per part del govern.
Les empreses tenen el poder de gestionar i regular l’activitat educativa i també tenen l’oportunitat fer negoci amb les ''activitats complementàries'' a les escoles fora de l’horari escolar. La llibertat d’elecció que ells asseguren que els pares tenen a l’hora d’escollir el centre on aniran els seus fills, és una estratègia per situar l’educació dintre del procés de privatització del mercat.
Capital econòmic i cultural - El capital econòmic i social es converteix en capital cultural a l'hora de l'elecció perquè les estratègies d'elecció són molt diferents segons el nivell cultural i la situació social i econòmica de cada família. Una família amb bons recursos econòmics escollirà una escola on s‘asseguri un èxit escolar i on acudeixin nens de la mateixa classe social, mentre que una família de classe obrera seguirà uns altres paràmetres a l’hora de decidir l’escola on acudirà el seu fill, tindrà com a referència els germans, l’opinió d’amics i la proximitat del centre. Aquesta lliure elecció de centre es realitza mitjançant un xec escolar.
A cada família se li lliura un xec escolar, una suma equivalent al que l'estat hauria gastat en el sistema públic, amb el qual la persona decideix que centre premiar amb aquests diners, entre les ofertes que li proposen. Així doncs, d'aquesta forma els centres educatius s'han d'esforçar per atreure aquest finançament de les famílies. I serà aquesta "lliure" elecció de les famílies la que "premiarà" a les millors escoles, les que tindran millor pressupost i milloraran la seva qualitat perquè atrauran més alumnat. Aquest procés de comparació entre les escoles, crea competitivitat, ja que es presenta com un nivell de qualitat i nivell cultural del centre, perquè les famílies acaben escollint els centres amb millors resultats. El centre a vegades acaba seleccionant als seus estudiants, per tal de què la seva imatge i el seu alt nivell no es vegi afectat per alumnes repetidors, amb dificultats o minories ètniques.
Prestigi de l'escola pública El model neoliberal considera que el problema de la qualitat de l'ensenyament es troba a la gestió pública i culpabilitza especialment al professorat. De manera que la doctrina neoliberal i la gestió privatitzadora creen estratègies, exerceixen mesures de pressió i control sobre els docents perquè creen uns plans de qualitat amb la finalitat de diferenciar el salari del professorat, on l'administració paga o no un complement de productivitat als docents que es comprometin amb la reducció del fracàs, és a dir, a reduir el nombre de suspensos. D’aquesta forma, fomenten la competitivitat entre el professorat, controlant els nivells i resultats educatius i recau sobre el professor la culpa del descens del nivell de coneixements que posseeix l’alumne.
TEMA 5. Teories sociològiques de l'educació La sociologia de l'educació defineix els factors influents en el resultat de l'èxit escolar. Per una banda hi ha la influència de l'escola, la classe social de la família i el més important, és la capacitat d'adaptació del infant que regularà el seu èxit o fracàs. Els principals factors que predominen a la família són: la classe social, la professió, el capital cultural determinat pels recursos culturals i l'educació i les aspiracions d'aquesta.
Tanmateix els estils de socialització són, també, un fet determinant en el rendiment escolar, inclouent la relació acadèmica-cultural, l'esforç, la disciplina i la motivació del alumne.
Émile Durkhem - Fa la teoria del funcionalisme. Es centra en com es manté unida la societat i l'organització al voltant del treball conformant una nació materialista. Diu que les institucions socials són el mètode de desenvolupament col·lectiu per satisfer les necessitats de la societat L'educació varia segons les classes socials que un pertany; on el poble ha d'inculcar unes idees, sentiments i pràctiques als nens, però sempre sota el control de l'Estat.
- Creà la sociologia de l'educació que consistia en buscar la funció de cohesió les institucions educatives en les societats; i, també, avaluaven els processos educatius de les societats i l'impacte que tenien en elles.
Fa una divisió del treball - Societat mecànica; és la que hi ha entre dues persones de la mateixa jerarquia (ex. mateixa feina) - Societat orgànica; on un té un acte solidari cap algú altre que no és de la mateixa jerarquia per aconseguir alguna cosa material a canvi (ex. diferent feina, cultura) - Les regles del mètode sociològic són aquelles que tenen la capacitat d'estudiar els mètodes socials al marge dels prejudicis. Així és que teoritza la sociologia de l'educació i dóna unes pautes al professorat de com educar als alumnes.
Funcions de la societat desviacional - Consolida valors i normes culturals per aplicar un consens comú entre el bé i el mal, per barreres morals.
- Fomenta la cohesió social i reforça els llaços morals i de solidaritat col·lectiva.
- Fomenta el canvi social ja que dóna un alternativa al ordre moral i cultural per canviar i evolucionar.
- L''educació va ser un factor de desenvolupament econòmic i polític per a la igualtat d'oportunitats.
Conseqüentment, es produí la industrialització i tecnolització; també la justícia redistributiva per identificar seleccionar i jerarquitzar els talents. Dos vertents del funcionalisme: -El Tecnoeconòmic: És el desenvolupament econòmic, que inclou la teoria del capital humà: que és la percepció de l'accelerat canvi tecnològic que requereix especialistes i experts seleccionats i formats "importància dels recursos intel·lectuals com a font de desenvolupament tecnològic i creixement econòmic" -El Reformista: Centrat en la igualtat d'oportunitats i l'estudi de l'aula com a sistema social.
Karl Marx - Fa la teoria del conflicte on defineix com avança la societat, estructurada en conflictes i lluites de poder, amb la consolidació del capitalisme es creen desigualtats entre les classes.
- Dialèctica: dos conceptes oposats formen un conflicte i així es crea un de nou. A la seva teoria exposa en que les forces de producció i les relacions que tenen entre elles forma la configuració del ésser. Explica que la manera i l'ús dels mitjans de producció al transformar coses creades, fan que transformin la societat i la forma d'entendre la vida. Les forces productives es desenvolupen amb el capitalisme i canvien la societat.
- En la política compara al capitalisme amb el feudalisme, diu que és la matèria que conforma l'esperit, que quan aquest sistema feudal fall,i es formarà el comunisme o dictadura del proletariat.
- Els sistemes educatius estan influïts per una societat capitalista, en què hi ha desigualtats socials i de poder, que es dedica a reproduir les desigualtats socials i culturals d'origen i es premien les classes acomodades per legitimar el seu èxit mentre que socialitzen el treball subordinat a les classes populars disfressant-se com igualtat d'oportunitats que només beneficien els privilegiats.
Max Weber Formulà la teoria de l'acció social de la qual localitza en la interacció social, la relació entre individus i l'explicació de la vida en societat. Amb l'enfocament de coneixement interpretatiu, explica el desenvolupament i les conseqüències que enfronta l'acció social.
- Racionalització: Estudia com la societat crea nous processos per arribar a un objectiu utilitzant la raó per el desenvolupament de l'organització de la societat, en les societats modernes racionalitzen les operacions.
- Modernització: És modernitza una societat fins al punt d'arribar a un procés del desencantament, que és la falta de motivació, creativitat i ingenuïtat. Com que cada cop racionalitzem més i sabem més de tot tenim menys curiositat per aprendre concepte nou i al final acceptem la dominació.
- Burocràcia: És la fragmentació de les àrees del saber d'una forma racional, creant estructures més complexes jeràrquicament on hi ha un superior que dóna feina i ordena als seus inferiors i aquests als seus súbdits. Les empreses capitalistes utilitzen aquest mètode, ja que la forma jeràrquica els hi ofereix més poder d'una forma impersonal i eficient on utilitzen la hierocàtica per oferir o suprimir béns de salvació com a recompensa, així mateix, ho fan les religions i l'educació amb els títols acadèmics. La relació entre l'escola i la burocràcia es fa quan els professors, sent neutres i transmetre els coneixements sense moralitats personals, han permetre que els seus alumnes raonin els seus propis criteris.
Giddens - Teoria de l'estructuració Com que els individus som racionals, tenim la capacitat de transformació i elecció encara que existeixin determinants socials. Les nostres accions estan influïdes per estructures socials d'on vivim, que són la conseqüència de les pràctiques socials realitzades, però les transformem segons les nostres accions..
- Procés de socialització En el procés de socialització entre iguals (grup social amb la mateixa edat on s'estableixen relacions freqüents) s'adquireixen diferents punts de vista, en què les relacions solen ser mes democràtiques,ja que es fomenten en el consentiment mutu i hi ha poca dominació. En canvi, en la família hi ha més dependència, ja que es forma un únic pensament, mentre que entre els igual la conducta es variable i la seva influència augmenta progressivament. Per això, els pares volen triar els entorns on els seus fills es relacionen.
Bourdieu El concepte capital cultural, sobre la reproducció cultural i el paper de l'acció pedagògica escolar, on es reprodueixen, a partir dels factors socioeconòmics dels alumnes, les desigualtats socials.
- Capital cultural incorporat: Són accions pedagògiques analitzades a través del procés de socialització, són els hàbits i comportaments. Han de tenir durabilitat, fer pràctiques en un temps determinat; transparència, aplicar la major quantitat d'àrees possibles; i exhaustivitat, en que s'han de reproduir en les pràctiques la major quantitat de principis de la cultura. Així s'accedeix al capital objectivat.
- Capital cultural objectivat en béns: Són els béns i objectes culturals de l'educació dividits en: materials econòmics) i simbòlics (capital cultural). Són elements per ser consumits o utilitzats.
- Capital cultural Institucionalitzat: És el sistema d'ensenyament per títols de les escoles.
Com més capital incorporat i objectivat posseeixi el nen en la seva família, més facilitats tindrà per aconseguir l'èxit escolar, i com menys capital tingui més dificultats i més s'haurà d'esforçar el nen per obtenir un bon nivell acadèmic. L'èxit escolar, depèn de la distància entre el capital cultural i el que l'escola pretén inculcar; i el capital adquirit i el procés de socialització.
Creà la teoria de l'elecció racional aplicada a la sociologia, defineix: - Efectes primaris: Són la influència familiar en la socialització i el rendiment acadèmic del alumne - Efectes secundaris: són les eleccions que prenen els joves en l'àmbit educatiu.
. Macrosociologia: les desigualtats es reprodueixen . Microsociologia es produeix una transformació social Berstein • Tipologies familiars i codis lingüístics - Posicionals: Són les classes baixes o proletariat. Aquestes famílies estan controlades amb normes explícites i es crea una jerarquia familiar, establint relacions posicionals entre ells. Utilitzen un codi restringit (més fàcil) on s'imposen ordres, les accions es donen per sabudes i no s'expliquen com fer-ho sinó que ho han de reproduir tal qual ho han vist. Això els hi provoca una disminució del interès i de la cultura i els dificulta entendre el sistema educatiu, ja que en ell s'utilitzen normes implícites i no estan acostumats a treballar amb elles. Per això, els complica adaptar-se als comportaments escolars i adquirir un codi elaborat, només dominen un, i els obstaculitza a entendre la pedagogia invisible de l'escola. Tendeixen a fracassar a l'escola.
- Personalitzades: Són les classes mitjanes o burgesia, el control és amb normes implícites i poc jeràrquic.
S'infundeix la interacció familiar i, per tant, més avantatges en la socialització, com que les normes són interioritzades i no marcades, es saben desenvolupar millor en les escoles on hi ha conceptes que ja ha de saber i no fa falta que els hi expliquin. També, com dominen els dos codis, l'elaborat i el restringit, i tenen més capital cultural, són més propensos al èxit escolar.
• Tipologia escolar L'escola és una institució de la socialització secundària i té molta influència en la socialització del alumne. Diferència les escoles entre: - Ordre instrumental: són comportaments i activitats on s'adquireixen competències. Hi ha grups d'ensenyament, la pedagogia planteja problemes i ensenya com conèixer, hi ha continguts escolars i els mestres són els encarregats de la seva transmissió. Les funcions poden ser de cooperació o aïllades entre sí.
El currículum pot tenir assignatures difuses o amb límits i els alumnes trien entre socialitzar-se entre diversos grups o amb grups fixos. Hi ha un ordre, una jerarquia, una autoritat amb límits de relacions de control que delimitaran la socialització dels individus.
- Ordre expressiu: són els comportaments i activitats de la conducta. La identitat individual és construïda en la família, el treball i en l'educació. En les cultures que no hi ha canvis tenen tots un perfil de caràcter semblant.
Althusser Althusser ressalta la importància de la dominació ideològica per comprendre la reproducció de les condicions de producció. Dóna més importància al paper de l'Estat en la reproducció de les relacions de dominació. Les posicions econòmiques determinen les posicions ideològiques.
La dominació ideològica és exercida pels Aparells Ideològics del Estat sent un amb l'escola. La principal funció de l'escola és contribuir a garantir les condicions de producció. El sistema educatiu, té una funció dual: produir posicions laborals i produir la interiorització de les relacions de producció.
Boudelot i Establet.
Boudelot i Establet, van fer la teoria de les xarxes escolars on expliquen com l'escola produeix un tipus de divisió social que correspon amb la divisió del treball. El sistema escolar compleix amb una funció selectiva (seleccionar aquells que poden accedir al poder i el control econòmic) i una altra funció reproductiva (fer que les divisòries de classes es reprodueixin així mateixes).
L'ensenyament conduirà l'alumnat a dues xarxes escolars: - Primària professional: acaba abans que la segona i dóna accés a un sector de menys prestigi i remuneració.
- Secundària superior: permet l'accés a la cultura i al prestigi de les millors professions.
Wowles i Gintis: Wobles i Gintis, van fer la teoria del la correspondència en què analitzen el fracàs de les reformes de l'educació secundària que havien implantat una educació que fora expressió dels valors democràtics i alliberadora de la personalitat individual.
Van dir que l'educació moderna s'hauria d'adaptar a les necessitats econòmiques del capitalisme industrial.
Els estudis afirmen que les escoles legitimen les desigualtat, limiten el desenvolupament personal i contribueixen al procés, pel qual la joventut es resigna al seu destí. També contribueixen a motivar alguns individus cap als "èxits" mentre que desanimen els altres. D'altra banda, l'educació ha eliminat l'analfabetisme i ha proporcionat accés a experiències d'aprenentatge satisfactòries.
Ilitx: Ilitx va criticar la societat capitalista massificada i el desenvolupament econòmic modern en què les persones autosuficients passen a ser deprenents de la societat. Les escoles han des ser: 1. Llocs de custòdia.
2. Per distribuir a les persones entre funcions ocupacionals.
3. Aprendre els valors dominants.
4. Per adquirir capacitats i coneixements socialment aprovats.
- Currículum ocult ensenya als nens la seva funció a la societat sense poder ser modificada, es produeix una reproducció social, les escoles contribueixen a perpetuar les desigualtats socials i donar oportunitats a través de generacions i influeixen en l'aprenentatge de valors, actituds i hàbits.
- Defensa la desescolarització l'educació hauria de proporcionar a qualsevol l'accés als recursos educatius disponibles i en lloc d'escoles, s'haurien de crear diversos tipus de marcs educatius. Els recursos materials per a l'aprenentatge haurien d'emmagatzemar en llocs accessibles i, així, establir xarxes de comunicacions (els estudiants utilitzarien els serveis educatius quan volguessin).
- Avaluant als avaluadors: Young Creà la sociologia de l'educació interpretativa; interaccionisme simbòlic i sociologia del currículum, allunyant-se del funcionalisme pessimista.
- Desemmascara la construcció social del coneixement educatiu, en què es centra en investigar la interacció alumne-professor, el que diuen els profes a classe i el currículum. Analitza els comportaments de l'escola i les seves formes de definició social de la realitat educativa quotidiana (estil microsociològic).
També, analitza el procés educatiu i la gestió i transmissió del coneixement i les relacions de poder. El fracàs escolar,es culpa de les característiques socials i culturals de l'escola i els en alumnes.
- Estudi representatiu ; parla dels criterior per avaluar; ocultat en les valoracions de classe social, aquells discriminats són anomenats alumnes problemes. Aquesta classificació, es manté per les expectatives entre l'alumne i el professor. Els millors hauran ho seguiran sent perquè el professor els ajudarà més i els pitjors, al obtenir menys ajuda pedagògica, es desinteressaran o abandonaran l'educació. (efecte Pigmalió). Així, s'autoanalitzen els rols dels professors, no poden influir les etiquetes i la diferenciació a l'aula, la responsabilitat de l'educador és la de desvetllar la desigualtat en les pràctiques educatives i ajudar a tots els alumnes. Tot i això, si es guien per les primeres impressions es produiran desigualtats educatives i socials.
- Sociologia del currículum revela críticament l'organització i la distribució del coneixement educatiu.
S'identifiquen els processos de tradició selectiva del coneixement escolar i les pautes de discriminació en llibres de text, la distorsió de la realitat social i les omissions per mantenir un ordre social.
S'analitza la producció de textos i els valors culturals en què el currículum manté a les classes dominants a través dels textos, que defineixen la cultura com estils de vida per a la població. Hi ha: currículum explícit, ocult i en ús.
- Interaccionisme simbòlic: És l'anàlisi de la interacció a l'aula i les pràctiques educatives. En la realitat escolar es produeixen, reprodueixen i transformen les pràctiques. La interacció informal ensenya als alumnes perquè els posiciona i els defineix en la realitat educativa que actuen depenent de la realitat construïda a través de la interacció. Es produeix a partir de la relació dialèctica entre individu i societat; les accions són la conseqüència d'un aprenentatge social que defineix la realitat social. S'analitza: 1. El context social on s'interpreta i actuen els professors i alumnes.
2. Les estratègies (mecanisme de sexe entre perspectives i accions que actuen a l'escola) L' ELEMENT CENTRAL D'ANÀLISI: Es construeix amb l'acte social i dóna significat a les accions, s'origina a les pràctiques educatives.
La cultura del professorat (ocupacional) connecta els factors estructurals i les pràctiques pedagògiques.
L'autoimatge del professor, les expectatives sobre el propi rol, les relacions, etc són aspectes d'aquesta cultura que intervenen sobre les estratègies per adaptar-se.
Willis i Guirox La teoria de la resistència i transformació de la societat de l'educació és el mètode que les escoles utilitzen per crear a les futures generacions com a ciutadans crítics i reflexius que siguin capaços de canviar les tradicions i tendències opressores i injustes davant del sistema repressiu del sector empresarial i dels de poder que dictaminen les lleis. Per això la sociologia contribueix a que l'educació es democratitzi creant expectatives d'ascens social per mèrits. To i això existeix una estratificació educativa de mèrits simbòlics entre grups socials i professionals que busquen maximitzar el prestigi d'unes institucions envers unes altres i això crea un competència interna permanent.
TEMA 6. Multiculturalitat, racisme i escola Societats multiculturals Les societats heterogènies actuals han patit una sèrie de conseqüències amb la recent onada migratòria, una d'elles és que s'ha d'educar a les escoles de forma correcte perquè no porti fets racials.
Actualment, la causa principal de l'increment migratori és socioecònomic; els immigrants abandonen el seu país d'origen amb l'objectiu de trobar unes millors condicions de vida en el territori ocupat.
Les societats occidentals, conseqüentment, s'han transformat segons la relació que han tingut amb la immigració de les quals podem distingir-ne tres societats: - Multiculturals, que són definides per diferents grups ètnics que viuen sense mantenir relacions entre sí.
- Pluriculturals on hi ha escassa comunicació entre les diverses cultures i de la qual cadascuna conserva la seva autonomia.
- Interculturalitat que es produeix quan hi ha un intercanvi entre les cultures i d'aquesta manera neixen noves formes d'expressió culturals.
Formes de diversitat cultural Introduir noves formes d'entendre la diversitat cultural. Tres fases en aquest procés: - Aculturació, és l'adopció de pautes culturals diferents i pròpies que es produeix com a resultat de la incorporació d'un grup humà a un distint de l'originari. Apareixen nous caràcters culturals en funció del patrimoni o grup afectat. Primer es passa per una pèrdua de la pròpia cultura (deculturació) i després per l'adopció de les pautes de la cultura de la societat d'acollida (enculturació).
- Assimilació, on el grup dominant acull a membres d'altres cultures i els incorpora a la seva així modificant la ideologia de les minories per adaptar-se a la societat receptora que es considerada immutable i superior. Hi ha tres tipus: la cultural, que es fa un canvi en les pautes culturals de la societat autòctona; la estructural, que consisteix la participació en institucions de la societat majoritària en un nivell primari; i les matrimonials, que es refereix als matrimonis mixtes.
Dues formes de convivència, una seria el melting point, que es fusionen biològicament les regions produint nous productes culturals i l'altre és el pluralisme cultural, que és la conservació de la vida comunitària de les minories, alhora participant en la vida política i econòmica de la comunitat.
Definicions - Integració, de la qual parla que ambdós cultures tenen una igualtat d'oportunitats amb diversitat cultural i amb tolerància mútua on s'integren la llengua, cultura comunes, interessos compartits i igualtat de normes per a la convivència.
- Etnocentrisme: tendència dels components d’un grup ètnic a considerar-se un grup superior als altres grups o a interpretar les cultures alienes amb els criteris i valors de la pròpia cultura.
- Relativisme cultural: tots els actes i manifestacions d’una cultura han de ser acceptats.
- Els estereotips es produeixen quan establim judicis sobre una altra cultura a partir d’un coneixement difús i poc rigorós que tendeix a convertir la complexitat cultural en una realitat simple, esquemàtica i invariable.
- El prejudici té a veure amb la construcció de la realitat de l’altre d’una manera predeterminada, sense haver estat informat prèviament per cap experiència concreta ni haver estat afectat per ella.
- La xenofòbia deriva principalment de situacions de por o d’odi als estranys, als estrangers.
- La segregació manté el grup a distància i li reserva espais propis que solament podrà abandonar excepcionalment, en determinades condicions més o menys restrictives.
- La discriminació correspon a un tracte diferenciat en diversos àmbits de la vida, en especial en aquell en els quals el grup participa de tal manera que pot arribar a humiliar-los.
- Racisme: és un fenomen ideològic: S'han de reduir les diferències ètniques incorporant alguns aspectes de les cultures minoritàries en el currículum, lluita contra la privació cultural per promoure el respecte i la tolerància ètnica de diferents grups. Defensa el pluralisme cultural, s'intenta socialitzar els immigrants en la cultura de l'Estat. Els radicals entenen educació multicultural com a transformació del currículum per eliminar desigualtats radicals, socials i culturals, on les diferències estan en l'orientació del discurs polític i en la investigació educatives.
TEMA 7. Coeducació, sexisme i escola 1) Fractura de classe: Accés desigual als recursos en funció a la relació amb la propietat.
Reformes comprensives i igualtat d’oportunitats La divisió social del treball i la seva traducció a les classes socials han produït unes desigualtats i una fractura social, que s’ha intentat reduir amb dos tipus de mesures. Per una banda, les mesures quantitatives, que fan referència a les taxes d’escolarització de l’educació primària i infantil. Aquestes permeten l’accés de les classes populars. I per altra banda, les mesures qualitatives, que pretenen eliminar la segmentació interna a partir d’un tipus de reformes educatives anomenades “comprensives”.
2) Fractura de gènere: Els homes dominen i les dones estan subordinades o de dependència cap a ells. Per tant, hi ha una divisió de sexes en el treball.
Sexisme i currículum: - El sexisme són les actituds de desigualtat per sexes. Comporta conseqüències negatives que situen les dones en una situació d'inferioritat, i homes no entendre que les dones lluitin per eliminar-ho. La distinció entre sexes ha estat legitimada i reproduïda en un ordre social masclista en què els estudis sobre la resistència de gènere (Giroux) assenyalen la resistència de les dones a imposar-se als estereotips. La transmissió de sexisme a la sala de classes s'inclou l'anàlisi del currículum ocult (transmissió d'estereotips), amb la interacció professor alumne, s'estudia la posició i situació de les dones en el sistema educatiu com a docents.
Els estudis sobre gènere a l’escola s’han proposat alternatives educatives que contemplen aquests aspectes per perseguir una verdadera coeducació (educació que no supedita un sexe a l’altre).
- Currículum manifest: Als materials educatius es dona una imatge dels sexes molt estereotipada i a més, a l’escola és on les noies coneixen per primer cop dones exercint rols professionals lluny de l’àmbit familiar.
- Currículum ocult: Interacció entre professorat i alumnat, i entre l’alumnat. La majoria d’estudis senyala que els professors interactuen més amb els nois que amb les noies, perquè els nois reclamen més la seva atenció.
Perspectives per la coeducació: Si haguéssim de fer un balanç de la situació actual, veuríem que ha desaparegut la desigualtat formal quant al tracte dels alumnes. Per altra banda, una gran part dels docents són conscienciats amb el tema i l’escola ha avançat per davant d’altres institucions.
3) Fractura d’ètnia: Superioritat normativa dels valors, actituds, davant altres ètnies. És a dir, hi ha una jerarquia en l’accés a la feina.
Educació i diversitat cultural - El fenomen migratori contribueix a l’evolució de l’estructura de la societat on hi ha una varietat de cultures.
La nostra societat es troba fragmentada per l’ètnia de pertinença o per la desigualtat de classe que a partir d’aquestes diferencies, la societat construeix la desigualtat. Moltes vegades no es compleixen els drets humans: dret al treball, a la vivenda, es discrimina per qüestió de raça, religió o ideologia. Les circumstàncies en les que es troben els immigrants condicionen els seus aprenentatges.
A causa de la multiculturalitat en la societat, les escoles han d’establir igualtat d’oportunitats educatives i fomentar el respecte a la diversitat cultural.
Els grups ètnics minoritaris s’han d’integrar a les escoles perquè tots tinguin la mateixa cultura de base, i tinguin els valors culturals útils per moure’s a la societat. D’aquesta manera, s’establirà una igualtat d’ oportunitats perquè tots hauran estat instruïts de la mateixa manera. No és possible aconseguir la igualtat d’oportunitats sense respectar i valorar la diferencia.
- Tothom té dret a formar part de la societat i expressar la seva conducta segons dicti la seva cultura. I hem de saber respectar -les ja que la cultura d’una societat evoluciona i s’enriqueix quan entra en contacte amb altres.
...