Tema 2.1 [CAT] - Gimnospermes: Cicadopsida, Ginkgopsida i Gnetopsida (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA I DEIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Tema 2.1: Gimnospermes – Cycadopsida, Ginkgopsida i Gnetopsida Actualment hi ha unes 850 espècies de Gimnospermes. Es caracteritzen per tenir llavors no tancades en carpels, pol·linització anemòfila, gàmetes masculins pluriflagel·lats en alguns grups primitius i femenins sovint amb arquegonis i embrió nodrit d’un endosperma primari haploide. Les Gimnospermes solen ser generalment llenyoses i perennifòlies.
Les primeres Gimnospermes van aparèixer al Premià (fa 286Ma) però la seva màxima extensió va ser durant el Triàsic i el Juràsic (248-213Ma).
Classe Cycadopsida Classe formada per 10 gèneres i unes 130 espècies, totes diòiques amb aspecte de palmera. Actualment viuen en zones intertropicals i el seu màxim esplendor va ser al Triàsic, tot i que se n’han trobat fòssils des del Premià.
El tronc d’aquestes espècies és robust i no ramificat; les fulles pinnades, de 5cm a 3m, amb estomes enfonsats, epidermis gruixuda i en rosseta; i les arrels superficials i formant simbiosis amb Anabaena cycadae.
F. Cycadaceae Plantes de folíols amb un nervi mitjà i sense nervis secundaris. Megasporofil·les lobulats o dentats, amb 3-6 primordis seminals, no formant un con definit. Llavors aplanades i genoma n=12.
Cycas revoluta Planta originària del Japó i la Xina. Presenta fulles pinnades en rosseta a dalt del tronc, amb pecíols espoinosos. Molt usada com a ornamental. (Foto) Cycas circinalis Més gran (fins a 5m), originària de la Índia i la Xina.
BIOLOGIA I DEIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA F. Zamiaceae Folíols amb nervi mitjà i nervis secundaris.
Megasporofil·les peltats amb 2-3 primordis seminals invertits, formant un con. Llavors arrodonies i n=8,9,13.
Aplicacions de les Cycadopsida    Les llavors de Cycas es fan servir a la Xina com a substitut de l’arròs i a la Índia sen fa farina. A Colòmbia es consumeix Zamia de manera semblant.
També es consumeixen altres parts de la planta en diversos punts del món (fulles joves a Malàsia, Filipines, Ceylan, Indonèsia i Japó o midó de les tiges a les Illes Amami).
Cycas revoluta i C. media s’utilitzen molt com a ornamentals arreu del món.
Classe Ginkgopsida Ginkgo biloba Aquesta espècie és l’unic representant actual de la Classe. Es tracta d’un arbre dioic de fins a 30-40m d’altura procedent de l’est de la Xina. Les seves fulles tenen una forma característica, són caduques, flabeliformes i escotades, amb nerviació dicòtoma. Aquestes es troben agrupades en braquiblasts i tenen usos medicinals.
Les microsporofil·les es troben en raïms llargs i contenen 2 sacs pol·línics cadascun. Els espermatozoides són pluriflagel·lats. Els primordis seminals es troben agrupats en peduncles de 2 en 2 i presenten una capa tegumentària protectora amb un forat per on entrarà el gametòfit masculí pentacel·lular. Entre la polinització i la fecundació passen uns 5 mesos en els que es desenvolupa el megagametòfit clorofític.
Les llavors que dóna aquesta planta tenen una envoltura carnosa provinent dels teguments (dispersió per endozoocòria). Aquesta envoltura és rica en sucres i pot ser utilitzada per al consum.
BIOLOGIA I DEIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA BIOLOGIA I DEIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Classe Gnetopsida Classe formada per 3 famílies d’un gènere cadascuna, molt diferents morfològicament entre elles i de la resta de gimnospermes. Tot i això, es tracta d’un grup monofilètic dins de les coníferes (emparentats amb Abies i Pseudotsuga). Es tracta de plantes diòiques, perennes i en general de forma arbustiva. Les fulles es troben oposades o verticil·lades.
Els estròbils masculins són complexes i contenen 1-6 esporofil·les formats per conjunts de bràctees superposades. Els femenins són més senzills i presenten micròpil. Tenen doble fecundació (caràcter d’angiospermes).
F. Welwitschiaceae Família formada per una única espècie: Welwitschia mirabilis. Aquesta planta es troba al Namib (Sud-oest d’Àfrica) i està formada per una tija curta i ample (1m de diàmetre) d’on surten 2 fulles amples i persistents, amb nerviació paral·lela, que creixen contínuament. Pot arribar a viure 1.500 anys.
No hi ha arquegonis ni gàmetes flagel·lats en aquesta planta. Els estròbils microsporangiats es troben en grups de 2-3 i consten d’1 eix amb nombroses bràctees decusades que contenen cadascuna 6 microsporofil·les soldats amb un involucre de 2 bràctees soldades i 2 bracteòles.
Els estròbils megasporangiats estan formats per un eix amb nombroses bràctees decusades que contenen 1 primordi seminal amb també un involucre de 2 bràctees i 2 bracteoles. En la pol·linització, el gametòfit femení emet digitacions cap amunt per buscar els tubs pol·línics i al contactar amb un, l’ebrió es comença a formar mentre retorna cap al primordi.
F. Gnetaceae Formada per només el gènere Gnetum, amb unes 30 espècies de plantes que poden ser monòiques o diòiques, i en forma d’arbust, arbre o liana. Les fulles d’aquestes plantes són laminars i amb nervadura axonomorfa. Es tracta de plantes majoritàriament tropicals.
Els estròbils microesporangiats tenen un eix principal d’aspecte articulat amb nusos on s’agrupen els microesporangis, acompanyats de bracteoles. En aquests estròbils hi ha vestigis de primordis seminals abortats, però en les estructures femenines no passa al revés.
BIOLOGIA I DEIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Els estròbils megasporangiats contenen primordis seminals protegits cadascun amb 3 envoltures. En cada bràctea que forma el nus podem trobar fins a 10 primordis seminals.
En la doble fecundació un tub pol·línic porta una cèl·lula espermàtica amb 2 nuclis (doble fecundació) que es fusionaran amb 2 dels múltiples nuclis haploides lliures que hi ha dins l’ovari, dels quals només 1 es desenvoluparà i formarà l’embrió. L’endosperma en aquest cas és haploide.
F. Ephedraceae Família que conté només el gènere Ephedra, amb unes 40 espècies d’arbustos monoics o diòics, de branques verticil·lades i fulles escamoses, no fotosintètiques, oposades o en verticils de 3 i amb 1 sol nervi. Són plantes de distribució àmplia en zones sub-tropicals i temperades.
Els estròbils microesporangiats tenen 1 eix amb 7 parells de bràctees decusades, on hi ha els microsporangis amb un eix curt, envoltat per dues bracteoles. Els estròbils megasporangiats estan formats per 2-6 parells de bràctees decusades situades també en un eix. Els primordis seminals es troben en el parell terminal de bràctees i estan envoltats per una coberta carnosa (tegument), unida al primordi seminal per la base. Entre la pol·linització i la fecundació passen unes 10 hores (molt ràpid per gimnosperma).
una Després de la fecundació es forma una llavor negra i les bràctees es tornen carnoses i formen un pseudofruit vermellós.
E. fragilis Planta de distribució mediterrània (una de les 3 presents a la Península) que podem trobar des de els Atlas fins a les costes de Turquia.
BIOLOGIA I DEIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA E. sinaica Utilitzada des de fa 5.000 anys a la Xina com a medicinal per a combatre problemes respiratoris. L’efedrina és el compost encarregat de la funció medicinal (estimulant respiratori i és un alcaloide derivat de la feniletilamina).
...