Citologia/Histologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Citologia/histologia
Año del apunte 2016
Páginas 94
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 2
Subido por

Descripción

Descripció dels diferents teixits del cos, com s'estudien les mostres

Vista previa del texto

HISTOLOGIA INTRODUCCIÓ Classificació de teixits: 1. EPITELIAL 2. CONJUNTIU 2.1. ADIPOS 2.2. CARTILAGINOS 2.3. OSSI 2.4. SANGUINI 3. MUSCULAR 4. NERVIÓS Fins a 200 tipus cel·lulars organitzats en diferents teixits segons la funció.
Els teixits es combinen per formar òrgans que s’agrupen es sistemes.
ESTUDI MOSTRES 1.1 - - - 1.2 Obtenció mostres per microscopis òptics Obtenció mostres: per biòpsia o necròpsia. Quant més fresc millor.
Fixació: per conservar l’estructura (això comporta la mort).
o Formol o glutaraldehid per electrònica o alcohol per deshidratar mostra Inclusió: donar consistència a la mostra per poder fer seccions o Gruix per òptica: 4-10μm o Per electrònic:  Semifina 1μm (tmb per optic ?? )  Ultrafina: 60nm Microtomia: per fer seccions. Pescar les tires posades en aigua calenta.
Tinció: amb colorants. Típicament s’utilitza les propietats àcides o bàsiques de les substàncies.
Muntatge: quant mes duri millor. medi de muntatge ha de tenir el mateix índex de refracció que el vidre. Identificar la mostra.
Microscopi electrònic de transmissió Característiques: Parts: grans cars sense color cal nitrogen líquid per refredar no mostres vives electrons tenen poca capacitat de penetració calen especialistes gran resolució fins a 1 Amstrong HISTOLOGIA - font d’emissió d’electrons electrons passen per ànode (+) que els condensa i dirigeix camp elèctric (1000V) per impulsar-los lents electromagnètiques (les normals no les poden travessar) condensadors condensen els electrons sobre la mostra electrons travessen mostra ultrafina impacten sobre un material que els detecta (fluorescent) cal sistema de buit Les mostres han de ser fines: menors a 100nm.
1.3 - Obtenció de preparacions per microscopi electrònic Obtenció mostra Ultrafixació: glutaraldehid +paraformaldehid Post fixació: tetròxid d’osmi dona un primer contrast. Es tòxic, es dissol, liofílic Inclusió: no en parafina sinó en SPUR o ARALDITA (blocs) Ultramicrotomia: cal ultramicròtom Tinció: no es una tinció sinó un contrastat de manera que no calen colorants. Es fa amb solucions de metalls pesats com o citrat de plom o acetat d’uranil No hi ha muntatge - La mostra es posa en una reixeta metàl·lica de níquel, or o coure i els electrons passen pels forats.
Les seccions ultrafines tenen reflexes de daurat a platejat. Platejat indica que son mes ultrafines.
TEIXIT EPITELIAL 2.1 Generalitats Format per cèl·lules polaritzades unides fortament entre elles: per això hi ha poca matriu extracel·lular i no passen vasos sanguinis. Descansen sobre làmina basal. Renovació constant.
Fan superfícies de revestiment tant externes com internes recobrint tot allò que contacti amb l’exterior fent de frontera. La localització dels epitelis esta relacionada amb la seva funció: 2.1.1 Funcions - protecció (pell) transport i secreció (tràquea) absorció: amb microvellositats intercanvi: alvèols captació estímuls: neuroepitelis (papil·les gustatives) lliscament: moviment d’un òrgan dintre d'algo HISTOLOGIA Podrem classificar doncs en epitelis de REVESRIMENT, SECRETORS O NEUROEPITELIS.
2.1.2 Classificació segons origen embrionari - ectoderma: la majoria provenen de la capa externa: pell, cavitat bucal i nasal, còrnia, glàndules sudorípares, sebàcies, mamaries.
mesoderma: epitelis de l’aparell digestiu, respiratori, auditiu: cavitat timpà i trompes Eustaqui.
endoderma: tubs renals, aparell reproductors, endoteli dels vasos sanguinis i mesoteli de les cavitats corporals.
HISTOLOGIA El més obvi i fàcil és que d’origen ectodèrmic es la epidermis: justament un epiteli estratificat pla i queratinitzat que defineix l’epidermis surt als dibuixos.
2.1.3 Característiques - fan superfícies de revestiment cèl·lules unides entre elles polaritzats descansen sobre lamina basal no vascularitzat poca matriu extracel·lular 2.1.4 Polaritat Les cèl·lules tenen direccionalitat i cada banda esta especialitzada: membrana del domini basal (sota, interior), domini lateral (unida a la d’altres cèl·lules) i domini apical (a dalt, exterior). Es pot parlar també del domini basolateral (tot menys apical).
Te una polaritat externa i interna. Pel que fa a la interna: distribució dels orgànuls dins la cèl·lula: les cèl·lules secretores tindran moltes vesícules acumulades a la part apical. a la part basal solen haver-hi mitocondris.
2.1.5 Especialitzacions membrana apical: HISTOLOGIA - microvellositats: estructures digitiformes que a microscopi òptic nomes es podrien mig distingir per la llargada però no amplada. Augmenten la superfície d’intercanvi i son per tant per absorció. No son mòbils. Mantenen la forma amb citoesquelet d’actina. A l’intestí.
- estereocilis: son més rígids i llargs que les microvellositats. també augmenten superfície intercanvi secreció i absorció. A l’epidídim i conducte deferent i còclea (so).
- cilis: digitiformes però no serveixen per augmentar superfície ni secreció no absorció, sinó per protecció: arrossegar les partícules que poden causar problemes en l’organisme. Tenen moviment propi i un citoesquelet de microtúbuls anomenat AXONEMA. Es troben a aparell respiratori i reproductor femení.
- Plaques: engruiximent de la membrana apical de les cèl·lules epitelials per una acumulació de proteïnes. Exclusives de l’epiteli que recobreix l’interior de les vies urinàries, de l’uroteli.
HISTOLOGIA 2.1.6 Especialitzacions de la membrana lateral: Es basa en la unió entre les cèl·lules de l’epiteli. existeixen 3 tipus de complexes d’unió: - UNIONS ESTRETES= TIGHT JUNCTIONS=ZONULA OCCLUDENS=OCLUSIVES: impermeabilitzen. Quantes més hi ha, mes impermeable es l’epiteli. les mes APICALS.
- unions adherents: o ZÒNULA ADHERENTS: les cadherines s’uneixen entre elles en l’espai extracel·lular i als filament d’actina del citoplasma.
o - MACULA ADHERENTS=DESMOSOMA: intermedis en lloc de a actina.
unió de cadherina a filaments UNIÓ COMUNICANT=GAP JUNCTION=NEXE: comunicació entre l’interior de cèl·lules veïnes. Porus de 1,5nm per ions, ATP, glc, AA però no coses mes grans com proteïnes.
Poruts format per hemicanals de conexines.
Diferenciar todas: HISTOLOGIA como distingir zònula adherents?? 2.1.7 Especialitzacions de la membrana basal: entre les celules i la matriu extracel·lular - hemidesmosoma contacte focal: dinàmics i temporals 2.1.8 Estructures associades a la membrana basal La membra cel·lular del domini basal descansa sobre una MEMBRANA BASAL i LÀMINA PRÒPIA: HISTOLOGIA membrana basal: - lamina basal: en contacte directe amb les cèl·lules. formada per COL·LÀGEN IV + proteoglicans + nidogens. Serveix per: o suport de l’epiteli o filtre passiu i selectiu o organogènesi o regula polaritat o proliferació cel·lular o cicatrització i regeneració del múscul llis Diferenciem dues zones: lúcida i densa.
- lamina reticular: per sota de lamina basal: fibres de RETICULINA I COLAGEN VII. Fan fibres d’ancoratge.
làmina pròpia: lamina de TC vascularitzada.
En els epitelis que necessiten molta comunicació hi trobem uns plecs a la membrana basal (invaginacions) i lateral (interdigitacions): associades al transport d’aigua i ions (acompanyades de molts mitocondris) HISTOLOGIA .
2.1.9 Renovació d’epitelis Hi ha una activitat mitòtica constant. El temps de renovació depèn de l’epiteli: - epidermis: 28 dies pancreàtic: 50 dies intestinals: pocs dies Les cèl·lules de capes inferiors passen a capes superiors i s’escamen i a sota es fan cèl·lules noves.
Una renovació massa ràpida: PSORIASIS 2.1.10 Canvis adaptatius de les cèl·lules epitelials - 2.2 Metaplàsia: transformació patològica d’un teixit en un altre. Reversible Neoplàsia: proliferació anormal i descontrolada.
Epitelis de revestiment Es poden classificar segons estructura com es veurà a continuació Podem parlar de 3 tipus d’epitelis segons la localització: - epiteli pròpiament dit endoteli quan recobreix vasos sanguinis mesoteli quan recobreix cavitats o òrgans o viscerals: recobreix òrgans o parietals: recobreix cavitats 2.2.1 Classificació dels epitelis segons estructura L’estructura que presenta cada epiteli esta directament relacionada amb la funció que fa: epidermis ha de tenir moltes capes perquè la seva funció es protegir. En canvi un epiteli que ha d’absorbir substàncies quant més fi millor: intestí prim.
Segons 3 aspectes: - nº de capes: o Simple = monoestratificat (1 capa) o Estratificat (2 o més capes) o Pseudoestratificat: totes les celules contacten amb la membrana basal però no totes arriben a la llum o De transició: segons circumstàncies si està relaxat o distés veurem mes o menys capes (urinari com ureter) HISTOLOGIA - - forma de les cèl·lules superficials: o pla=escamós=pavimentós o cúbic o cilíndric=prismàtic=columnar especialització apical: o microvellositats o cilis o estereocilis o queratina 2.2.2 Pla simple - Alvèols pulmonars: per l’intercanvi de gasos ha de ser fàcil de travessar Càpsula de Bowman: pel pas de totes les substàncies des de vas sanguini Vasos sanguinis: per que travessin bé les substancies a l’intestí i capsula Bowman, anomenat ENDOTELI.
epiteli de la cavitat toràcica (es mesoteli parietal) anomenat PLEURA.
epiteli de la cavitat abdominal (mesoteli parietal) anomenat PERITONEU.
HISTOLOGIA SEROSA: MESOTELI + TC DE SOTA 2.2.3 Cúbic simple Funcions: - revestiment protecció secreció absorció Exemples: - Revestiment de l’ovari : EPITELI GERMINATIU Túbuls renals : per absorbir i secretar substàncies Conductes de glàndules exocrines : absorbir i conduir productes de secreció Epitelis glandulars Fol·licles tiroidals HISTOLOGIA 2.2.4 Prismàtic simple Els simples cilíndrics (o prismatics) son els que presenten especialitzacions a la membrana apical a excepció de les plaques Funcions: - revestiment protecció absorció transport Exemples: - oviductes (ciliat) a les trompes de Falopi revestiment intestinal (microvellositats) vesícula biliar conductes de glàndules : salivals, pancreàtiques 2.2.5 Pseudoestratificat Nuclis a diferents alçades però totes les cèl·lules descansen a la lamina basal.
Funcions: - revestiment protecció absorció transport secreció Exemples: - Vies respiratòries (cilis) tràquea i bronquis epidídim i conducte deferent (estereocilis) HISTOLOGIA 2.2.6 Pla estratificat L’epiteli pla estratificat te com a funció oferir protecció mecànica. El nom el dona la forma de les cèl·lules mes superficials.
2.2.6.1 Queratinitzat: El gruix de la queratina depèn de la seva localització. Aquests son més resistents a l’agressió mecànica.
- pell mucosa oral Capes de l’epidermis (o d’estructures queratinitzades): - estrat basal: 1a capa de cèl·lules cúbiques. MES INTERIOR.
estrat espinós: nº variable de cèl·lules polièdriques amb molts desmosomes estrat granulós: 2-3 capes de cèl·lules basòfiles (es tenyeixen molt) estrat lúcid: no sempre hi ha.
estrat corni: format per escames. Sense nucli ni orgànuls. MES EXTERIOR.
Cèl·lules de l’epidermis: - Queratinòcits: fan queratina Melanòcits: fan melanina, donen pigmentació a les cèl·lules d’estrat basal, espinós i inclús granulós.
Cèl·lules de Langerhans: a l’estrat espinós. capten antigen i van a SI.
Cèl·lules de Merkel: sensibilitat tàctil: son mecanoreceptors. A l’estrat basal.
HISTOLOGIA 2.2.6.2 NO queratinitzat Solen ser humits.
- Vagina Esòfag (en els conills, al contrari que en humans, tenen molta queratina) Coll úter 2.2.7 Cúbic estratificat Molt poc abundants, igual que cilíndric estratificat.
Funcions: - Revestiment Transport Exemples: - conductes d’algunes glàndules, ex. sudorípares HISTOLOGIA 2.2.8 Cilíndric estratificat Molt poc abundant, igual que cúbic estratificat.
Funcions: - Revestiment Transport Exemples: - conductes excretors de glàndules sudorípares i conductes grans de glàndules, ex. salivals uretra masculina (parcialment) 2.2.9 De transició Funcions: - Revestiment Protecció Distensió Exemple: - vies urinàries HISTOLOGIA Imatges: 2.3 Epiteli glandular Formats per cèl·lules epitelials especialitzades en produir secrecions (vesícules de secreció: cúmul temporal al citoplasma) 2.3.1 Origen glàndules Unes quantes cèl·lules de l’epiteli de revestiment proliferen i es situen cap a l’interior: provenen de l’epiteli de revestiment.
- Proliferació Invasió Diferenciació HISTOLOGIA Pot mantenir-se o no el contacte amb l’epiteli i aquest seria un criteri de classificació.
2.3.2 Classificació segons lloc d’alliberació de la secreció - - Exocrines: secreten sobre la superfície epitelial com les SUDORÍPARES, SALIVALS, DIGESTIVES. Poden tenir conducte excretor.
Endocrines: secreten al medi intern: limfa, sang. NO tenen conducte excretor. Molt vascularitzades ja que secreten a la sang. La secreció sol viatjar per tot l’organisme (solen ser hormones) i viatgen fins a òrgan diana.
Mixtes: com el pàncrees que secreta endocrinament insulina i exocrinament enzims per l’aparell digestiu. També el fetge.
2.3.3 Classificació segons forma d’alliberar substància - Merocrines=ecrines: es secreta producte sense canviar la integritat cel·lular: EXOCITOSI.
p.e. glàndula salival paròtide.
Apocrines: alliberar una petita part de la cèl·lula amb citoplasma inclòs. p.e. glàndula sudorípara quan fa olor o glàndules mamàries.
Holocrines: les celules mateixes s’omplen de producte de secreció i es el que es secreta.
p.e. glàndula sebàcia.
HISTOLOGIA 2.3.4 Classificació segons producte de secreció - Cèl·lules seroses: secreten proteïnes. Presenten molt RER i per tant son basòfiles i es tenyeixen d’hematoxilina. Grànuls de secreció a la part apical i també molt basòfils.
- Cèl·lules mucoses: secreten mucus, que son un conjunt de glucoproteïnes o mucopolisacàrids. Molt REL i per tant no es tenyeixen amb H+E, sinó amb PAS o blau alcià. p.e. CALCIFORMES.
- cèl·lules productores de lípids: no es posen de manifest amb les tincions rutinàries. p.e.
glàndules sebàcies.
ACINS: grup de cèl·lules especialitzades en la secreció. SI ES ACINAR ES EXOCRINA - mucosos: nomes es tenyeixen els nuclis perifèrics i per dins te un color clar serosos: es tenyeix casi tot HISTOLOGIA 2.3.5 Glàndules exocrines - Unicel·lulars: la cèl·lula en sí és la glàndula: p.e. CALCIFORMES Pluricel·lulars: moltes cèl·lules fan una glàndula i secreten en conjunt.
o Forma de la part secretora: o Ramificació:  Simples: HISTOLOGIA  Compostes: 2.3.6 Glàndules endocrines Sense conducte de secreció, encara que no totes les que no tenen conducte son endocrines.
Secreció hormonal.
- Unicel·lulars o obertes: donen a la llum o tancades: no donen a la llum - Pluricel·lulars o en cordó o illots o fol·licle: UNICAMENTLA GLÀNDULA TIROIDES. Emmagatzemen tiroglobulina.
HISTOLOGIA tiroides Cèl·lules glandulars endocrines secretores de polipèptids: RER abundant, vesícules acumulades al pol vascular.
TEIXIT CONJUNTIU o CONNECTIU Constitueix una xarxa de suport i connexió per a la resta de teixits i òrgans. Per això també rep el nom de CONNECTIU o estroma. Malgrat això no només te una funció tupis estructural.
Està format per dos elements ben diferenciats: matriu extracel·lular i cèl·lules. Es caracteritza bàsicament perquè les seves cèl·lules estan envoltades de matriu extracel·lular i tenen aportació limfàtica, sanguínia i nerviosa directa, a diferencia del teixit epitelial.
3.1 - 3.2 Funcions Suport, fixació i protecció: proporciona suport estructural a altres teixits i òrgans i els repara.
Connexió i relació o pas de vasos i nervis Defensa o inflamació o resposta immunitària Components Donat al gran nombre de components que ho ha podrem parlar de diferents tipus de teixit connectiu.
- Cèl·lules o Fixes o residents  fibroblasts  reticulars  mesenquimàtiques  adipòcits o Migrants o mòbils  macròfags  mastòcits  plasmòcits  dendrítiques  neutròfils  eosinòfils HISTOLOGIA -  limfòcits  monòcits Matriu extracel·lular o fibres  col·lagen  reticulina  elastina o substància fonamental amorfa proteoglicans (sense forma) o glucoproteïnes o aigua + sals minerals (SFA): glucosaminoglicans (GAGs) + La substància fonamental es diferencia de les fibres en no poder se observada amb microscòpia òptica.
3.3 Classificació - Embrionari: es forma durant les primeres etapes del desenvolupament embrionari. Es forma a partir de cèl·lules mesenquimàtiques (mare indiferenciades). també es coneix com a teixit connectiu mucós ja que la SFA destaca la presencia d’àcid hialurònic.
L’exemple més típic es el del CORDO UMILICAL, que es coneix amb nom de gelatina de Wharton. La major part de les cèl·lules mesenquimàtiques desapareixen en l’adult però una part es manté.
- Adult: es el teixit connectiu madur pròpiament dit. Es classifica en 2 categories en funció de la relació entre la matriu extracel·lular i el component cel·lular: o lax: també conegut com a teixit connectiu areolar. Predomina el component cel·lular sobre la matriu extracel·lular (poques fibres). Principal component son els fibroblasts. Matriu extracel·lular de col·lagen i elastina.
Constitueix la mucosa i submucosa dels òrgans amb vasos i nervis. La mucosa està formada per una capa de teixit epitelial, membrana basal i teixit muscular.
En canvi la submucosa esta feta exclusivament de TC.
HISTOLOGIA o dens: predomina la matriu extracel·lular sobre el component cel·lular. segons la disposició de les fibres podem parlar de:  regular: fibres ordenades en la mateixa direcció tendó Aquil·les  irregular: no a l’atzar però si desordenades. pot ser:   - Especialitzat: o adipós o cartilaginós reticular: predominen fibres reticulars, que son un tipus de fibres de col·lagen.
elàstic: predomina elastina HISTOLOGIA o o 3.4 ossi sanguini Components de la matriu extracelular 3.4.1 Substància fonamental amorfa SFA Conté glucosaminoglicans (GAGs) que son mucopolisacàrids formats per una hexosamina i un àcid urònic.
- una hexosamina o N-acetylgalactosamina (GalNAc) o N-acetylglucosamina (GlcNAc) - àcid urònic (glucuronat o iduronat) Propietats - formen part dels proteoglucans (excepte el hialuronidat) - estan sulfatats (excepte el hialuronidat) - tenen una elevada càrrega negativa - retenció d'aigua i viscositat - baixa compressibilitat - certa rigidesa (permet cert suport per migració cel·lular Patologies: per acumulació de GAGs dintre la cèl·lula: - Malaltia de de Hurler - Malaltia de Hunter - Malaltia de Sanfilippo - Malaltia de Maroteaux-Lamy - Malaltia de Morquio - Malaltia de Scheie - Malaltia de Sly 3.4.2 Fibres de col·lagen 3.4.2.1 Tinció Sense tinció especifica.
- H+E: es tenyeix de rosa.
Tricromi: de blau 3.4.2.2 Estructura Poden agrupar-se formant feixos.
HISTOLOGIA La unitat fonamental es el TROPOCOLAGEN.
Tropocolagens estan formats per 3 cadenes alfa(molècules de pretropocolagen o prepocolagen). Aquests s’uneixen linealment i les estructures lineals s’uneixen amb altres estructures lineal de manera horitzontal i desfasada. Aquestes s’uneixen fent fibril·les, fibres i feixos.
La cadena alfa te uns 1000 residus d’AA i un 30% dels AA es GLICINA: Gly-X-Y-Gly La major part dels AA restants són: - prolina hidroxiprolina: peret creació enllaços d’H entre les 3 cadenes alfa hidroxilisina: permet la formació de fibril·les permetent la unió entre molècules de col·lagen (enllaços intermoleculars).
3.4.2.3 Síntesi Es tracta d’una proteïna extracel·lular sintetitzada al RER dels fibroblasts, osteoblasts, condroblasts i cèl·lules musculars llises. Al RER es fa una molècula mes llarga del que realment volem, cosa que evita que les diferents molècules de tropocol·lagen s’assemblin i facin fibres dintre la cèl·lula. Al RER s’hidroxilen les lisines i prolines, cosa que permet que es pugui glucosilar i fer ponts estables. La hidroxilació depèn del cofactor vitamina C (una falta de vitamina C provoca escorbut per falta de col·lagen, però és reversible). Una malaltia congènita relacionada es Ehlers-Danlos (hipersensibilitat pell).
Las moléculas de colágeno de tipo I se asocian una al lado de la otra mediante una reacción catalizada por una enzima específica la lisil oxidasa que une la hidroxiprolina de una cadena con un resto de lisina de otra cadena Surt en vesícules de secreció i se li treuen els extrems.
HISTOLOGIA 3.4.2.4 Tipus de col·lagen - El col·lagen tipus I, el més comú i present en la majoria de teixits, forma feixos gruixuts de fibres blanques, birefringents i estriades; es tenyeix amb hematoxilina, eosina, fucsina àcida i Tricròmic de Masson. Las moléculas de colágeno de tipo I se asocian una al lado de la otra mediante una reacción catalizada por una enzima específica la lisil oxidasa que une la hidroxiprolina de una cadena con un resto de lisina de otra cadena.
- - El col·lagen tipus II, exclusiu del cartílag i sintetitzat pels condroblasts, forma fibra molt més primes.
El col·lagen tipus III o fibres de reticulina, sintetitzat per les cèl·lules reticulars, forma perquè està molt glicosilat; es tenyeix amb impregnacions argèntiques i PAS.
El col·lagen tipus IV, sintetitzat per les cèl·lules epitelials, no forma fibres, sinó que crea una malla de procol·lagen que permet el sosteniment de la làmina basal dels epitelis.
El col·lagen tipus VII, sintetitzat per les cèl·lules de la pell, no forma fibres, sinó que forma petits agregats que permeten el sosteniment de la làmina basal d’epitelis estratificats.
El col·lagen tipus IX no forma fibres, sinó que s’associa a les fibres de col·lagen de tipus II i es troba sobretot en el cartílag.
El col·lagen tipus XII no forma fibres, sinó que s’associa a les fibres de col·lagen de tipus I i es troba sobretot en els tendons.
1,2,3 fan fibres o xarxes a partir del 4 no fan fibres del 5, 6, 8, 10, 11 no sabem res.
3.4.3 Fibres de reticulina Col·lagen tipus III.
3.4.3.1 Funció Suport cel·lular: son fibres molt fines que tot i no resistir les forces d’estirament fan malles que permeten que les cèl·lules s’adhereixin Les troben a fetge, ronyó, òrgan hematopoètics...
3.4.3.2 Tinció Sals de Plata i PAS.
3.4.3.3 Síntesi Sintetitzat fer cèl·lules reticulars HISTOLOGIA 3.4.4 Fibres elàstiques Tenen un color groguenc. Són molt resistents i difícils de digerir: nomes ho pot fer la elastasa.
3.4.4.1 Síntesis Sintetitzada pels fibroblasts d’una manera semblant al col·lagen: es sintetitza tropoelastina que s’ajuntaran entre elles per enllaços de desmosina constituïts per 4 residus de lisina de cada una de les cadenes de tropoelastina. Aquests enllaços altament deformables li confereixen les propietats elàstiques. Participació de la lisil oxidasa. Els agregats es dipositen sobre les microfibril·les de fibril·lina (important que sigui això i no a l’inrevés).
lisil-oxidasa, una enzima dependiente de cobre que cataliza las reacciones de entrecruzamiento de la elastina 3.4.4.2 Funció Donen elasticitat als teixits que han de poder estirar-se i tornar a la forma original: paret d’artèries grans (aorta), pulmó, dermis...
3.4.4.3 Components - Elastina: al voltant de las microfibretes - Microfibretes: de fibril·lina 3.4.4.4 Tinció Orceïna.
HISTOLOGIA 3.4.4.5 Patologies Un dèficit de material elàstic pot provocar la extensió d’un vas, de manera que aquest es debilita i fa un ANEURISMA. Es un abombament en una part d’una arteria que pot trencar-se i provocar una hemorràgia interna.
3.5 Components cel·lulars Com s’ha dit abans hi ha: - - Fixes/residents: es formen al propi TC. S’originen en la cèl·lula mare MESENQUIMÀTICA. Aquesta dona lloc a fibroblasts, adipòcits, reticulars, condroblasts, osteòcits...
Mobils/migrants: s’originen en la cèl·lula mare HEMATOPOIÈTICA al moll de l’os.
HISTOLOGIA 3.5.1 Fibroblasts Són les cèl·lules mes abundants del TC i s’encarreguen de sintetitzar els components de la matriu extracel·lular: COL·LAGEN, glicoproteïnes i proteoglicans. Els secreta i un cop fora son la base de les fibres i xarxes.
Poden estar dosestats: - Repòs: són FIBRÒCIT. Tenen la cromatina condensada.
Actives: són FIBROBLAST. Molt citoplasma. Molt RER i mitocondris. Es fa mes gran.
Basòfil. Nucli gran i nuclèol prominent.
o Fusiformes i allargades o Estrellades Les CÈL·LULES RETICULARS són fibroblasts característics del teixit connectiu reticular. Tenen prolongacions citoplasmàtiques molt llargues que contacten entre elles. Fan fibres de reticulina o col·lagen III (a teixits i òrgans hematopoètics).
HISTOLOGIA 3.5.2 Macròfags Pertanyen a: - Sistema reticuloendotelial: totes les cèl·lules que fagociten partícules estranyes Sistema fagocític mononuclear: inclou moltes cèl·lules i no totes provenen del monòcit (quan el monòcit surt de la sang i entra al teixit es diferencia).
3.5.2.1 Funcions - Defensa: fagociten els cossos estranys. Sistema innat i adaptatiu. Actua com a cèl·lula presentadora d’antigen i inicial la resposta inflamatòria. Se senten atrets pels agents patògens i les substancies quimiotàctiques que secreten.
- Neteja: elimina residus tissulars, cèl·lules envellides, cèl·lules mortes per apoptosi...
3.5.2.2 - Propietats fagocitosi: endocitosi de partícules grans que digerirà. OPSONITZACIÓ.
quimiotactisme cèl·lula presentadora d’antigen activitat microbicida secreció citoquines activació: poden estar activats i inactivats cèl·lules grans polinucleades: si la partícula a fagocitar es massa gran s’ajunten molts cèl·lules epiteloides: recobreixen zones amb inflamació crònica com si fossin un epiteli 3.5.2.3 Característiques Tenen lisosomes. Fan fagosomes. Nucli irregular. Diverses formes.
Depenent del teixit on estiguin reben diferents noms: - Kupffer al fetge Microglia al cervell 3.5.2.4 Origen Venen dels monòcits.
3.5.2.5 Tinció Es difícil veure’ls amb H+E.
Però amb ferro col·loïdal es veuen bé ja que el fagociten.
Si els volem detectar morts es pot fer una detecció histoquímica per detectar els lisosomes ja que tenen molts.
HISTOLOGIA 3.5.3 Dendrítiques 3.5.3.1 - Característiques presentadores d’antigen (CMH tipus II) provenen de precursors a la moll de l’os prolongacions llargues i nombroses capten l’antigen per pinocitosis: no fagociten ni participen en resposta inflamatòria 3.5.4 Mastòcit 3.5.4.1 Característiques - Nucli rodò-ovalat a la part central - Grànuls metacromàtics que contenen: o heparina o histamina o prostaglandines o factor quimiotàctic per eosinòfils ?? 3.5.4.2 Localització - A prop de vasos sanguinis, pell i mucoses (epitelis) HISTOLOGIA 3.5.4.3 Funció - Responsables de les reaccions d’hipersensibilitat immediata - Inflamació - Secretora: té molts grànuls Detecta les IgE que alliberen els limfòcits (cèl·lules plasmàtiques): si les troben se lo enganxen.
Allibera substancies inflamatòries.
Tipus d’anticossos: IgGAMED Un cop el mastòcit ja ha fet la seva funció ja es una cèl·lula terminal.
Alèrgies: sobre actuació dels mastòcits.
Xoc anafilàctic: quan entra en contacte un segon cop amb un al·lergen perquè ja conserven les IgE del cop anterior, de manera que ja està preparat. Quan torna a entrar l’antigen troba directament un mastòcit que l’ataca. Com estan per tot el cos la resposta que es produeix pot ser generalitzada.
3.5.4.4 Tinció - metacromàtica: canvien el seu color original en presència de certes substàncies 3.5.5 Plasmàtica 3.5.5.1 - Característiques Produeixen i secreten anticossos (eren limfòcits B), ara son cèl·lules humorals Nucli excèntric i esfèric Abundant RER Complex de Golgi gran (mes clar que la resta del citoplasma on hi ha RER) Citoplasma basòfil HISTOLOGIA 3.6 TEIXIT ADIPÓS Predominen els adipòcits.
3.6.1 Funció - Reserva energètica: en forma de triglicèrids Aïllament tèrmic: condueix malament la calor Amortidor: principalment a la planta dels peus, mans, glutis, genolls, volant del cor i ronyons 3.6.2 Origen Ve de les cèl·lules mesenquimals que es poden diferenciar en fibroblasts o adipoblasts.
L’adipoblast s’arrodonirà i començarà a fer greix. L’adipoblast es diferenciarà en blanc o bru depenent de la quantitat d’algunes proteïnes que fan la funció dels adipòcits mentre aquests s’especialitzen.
Adipoblast: - Bru Blanc o o Visceral Subcutani Secreten: - - LEPTINA: regula ganes de menjar.
se secreta de manera constitutiva: quanta + leptina – gana (idealment) adipsina angiotensinogen 3.6.3 Classificació - teixit adipós blanc o unilocular teixit adipós bru o multilocular HISTOLOGIA 3.6.4 Teixit adipós blanc La distribució depèn de l’edat, sexe, factor genètic i hormonals.
3.6.4.1 - Funcions Font i reserva d’energia aïllant tèrmic amortidor i protector mecànic magatzem de vitamines 3.6.4.2 - Característiques color grogós més abundant típic greix s’emmagatzema dintre de les cèl·lules en una única gota lipídica sense membrana però envoltada per filament intermedis nucli petit i excèntric cèl·lules: adipòcits uniloculars, fibroblasts, macròfags...
Innervats: nervis no contacten directament amb adipòcits sinó que fan varicositats sinàptiques que formen petites vesícules que alliberen neurotransmissors Irrigats: al menys 1 capilar/adipòcit Envoltats per làmina basal de matriu extracel·lular de fibres de reticulina - 3.6.4.3 Regulació de la funció adipocitària Cal un sistema de captació i sortida dels greixos.
HISTOLOGIA Captació: estan en forma de triglicèrids i per entrar han de ser aagg: adipòcit secreta LIPASA que va als endotelis dels capil·lars i aquesta degrada els triglicèrids en glicerol + 3aagg i aquests sí que poden traspassar el vas i entrar a les cèl·lules. Un cop a dins es tornen a fer els triglicèrids.
Sortida: Si necessita treure’ls ho fa a traves de hormones com la insulina.
3.6.5 Teixit adipós bru Es troba sobre tot a: - nadons base coll part abdominal 3.6.5.1 Funció Termoregulació: es termogènic ja que genera calor perquè té desacoblat el transport de protons i ATPsintasa. L’energia s’allibera en forma de calor. Això passa perque tenen la proteïna TERMOGENINA que és desacobladora.
3.6.5.2 - 3.7 Característiques nombroses gotes lipídiques nombrosos mitocondris que lo donen la coloració innervació simpàtica que contacta directament, al contrari que els adipòcits blancs molt irrigat per poder repartir la calor pel cos nucli petit i central xarxa de suport de fibres de reticulina.
TEIXIT CARTILAGINOS 3.7.1 Funcions - donar suport a teixits tous revestir articulacions motlle per ossos llargs esquelet embrionari 3.7.2 Característiques - no irrigats: nutrició per difusió no innervats: sense receptors sensorials HISTOLOGIA - - envoltat per teixit connectiu: pericondri, que ajuda a nodrir cartílag i on hi ha una reserva de cèl·lules condrogeniques (cèl·lules mare que es podrà diferenciar en condròcits) cèl·lules situades en llacunes resistent a la pressió (retorna a la forma original) 3.7.3 Components - - cèl·lules o condroblasts: estat actiu o condròcits: estat inactiu/quiescent o condrogèniques: cèl·lules mare matriu extracel·lular o SFA o fibres  col·lagen  elàstiques 3.7.4 Classificació - Hialí Elàstic Fibrós (fibrocartílag) 3.7.5 Cèl·lules 3.7.5.1 Origen Cèl·lula mare mesenquimàtica HISTOLOGIA 3.7.5.2 - - Condroblasts SINTETITZEN MATRIU EXTRACELUL·LAR Aplanats Basòfils RER abundant Ap. Golgi desenvolupat Molts mitocondris Abundants vesícules de secreció Inclusions o Grans de glucògen dispersos o Gotes de lípids Petites prolongacions 3.7.5.3 Condròcits - En les llacunes - Forma arrodonida - Envoltats de matriu HISTOLOGIA 3.7.6 Matriu extracel·lular Es metacromàtica i PAS+.
- - - Fibres o col·lagen II o elàstiques sobretot al cartílag elàstic SFA o Proteoglicans i agregats de proteoglicans:  Glicosaminglicans + proteïnes  condroitin sulfat  queratan sulfat  Àcid hialurònic o Glicoproteïnes ex. condronectina aigua de solvatació 3.7.7 Creixement El cartílag pot créixer fins a un límit perquè no te vasos i es difícil de reparar.
Hi ha dos tipus de creixement: - Aposicional: a partir del pericondri Intersticial: des de dintre, per divisions successives dels condròcits o Axial: divisions en el mateix pla (pels ossos llargs) o Radial/coronal: divisions en totes les direccions Concepte de GRUP ISÒGEN: conjunt de cèl·lules fetes a partir d’un mateix condròcit que estan agrupades. Poden ser grups isògens axial o radials.
HISTOLOGIA Es por diferenciar entre: - matriu territorial: fóra de les llacunes. + clara. – col·lagen matriu interterritorial: + colagen. Al voltant de les de les cèl·lules en les llacunes 3.7.8 Cartílag hialí Compost principalment per AIGUA, per això es dur i flexible.
Localitzat a: - parets fosses nasals tràquea bronquis primaris i secundaris - superfície articular  AQUEST ES L’ÚNIC HIALÍ QUE NO TE PERICONDRI!!!! esquelet embrionari: serà substituït per teixit ossi Característiques: - condròcits a llacunes (fins a 8 en la mateixa: son grups isògens) coloració grisosa col·lagen II SFA amb pericondri excepte en cartílag hialí articular degeneració: calcificació de la matriu Creixement: - cartílag hialí: intersticial inici i després aposicional cartílag hialí articular: intersticial 3.7.9 Cartílag elàstic Predominen les fibres elàstiques.
Localitzat a: - orella HISTOLOGIA - epiglotis canal auditiu Característiques: - col·lagen II fibres elàstiques amb pericondri degeneració: menor que el hialí 3.7.10 Fibrocartílag característiques del teixit connectiu dens i del cartílag hialí.
Localització: - lligament i tendons símfisis púbica discs intervertebrals Característiques: - 3.8 col·lagen I Poca SFA SENSE PERICONDRI Creixement: a partir de fibroblasts TEIXIT OSSI 3.8.1 Funcions - sosteniment protecció hematopoesi dipòsit de calci 3.8.2 Propietats - duresa resistència plasticitat matriu extracel·lular mineralitzada (calcificada) 3.8.3 Tècniques d’estudi No es pot fer parafinament, per fer seccions fines hi ha diferents tècniques: - - DESGAST: Es manté calcificació però no les cèl·lules. Es veuen estructures en lamines concèntriques. Es poleix fins que es fa una lamina suficientment fina com per poderla observar al microscopi.
DESCALCIFICACIÓ: tractament amb àcids que fa que perdi les sals minerals si volem veure la part orgànica: es mantenen les cèl·lules.
Llum polaritzada HISTOLOGIA 3.8.4 Components - - matriu extracel·lular o poca SFA o poques proteïnes o fibres de col·lagen I o sals minerals, sobretot calci (això el diferencia de les altres i li dona les característiques mes importants) cèl·lules o osteòcits o osteoblasts o osteoclast: destrueixen teixit ossi o osteoprogenitores: cèl·lula mare. a la coberta dels ossos sigui al periosti o endosti o cèl·lules de revestiment ossi Tipus de teixit ossi - - Primari o immadur: no fa làmines. Es resistent. Temporal (durant la formació de teixit ossi o la reparació). Fibres de col·lagen a l’atzar: no resisteix forces en direccions concretes.
Secundari, laminat, madur: fa lamines degut a la disposició de les fibres de col·lagen: resistència.
HISTOLOGIA o o Esponjós o trabecular: ple d’espais fets per les trabècules. està al moll de l’os.
Vascularitzat. Es el lloc on hi ha mes remodelació del teixit ossi: s’adapta constantment segons el que ha d’aguantar. Pot canviar segons l’edat.
Compacte o cortical: dur. part externa de l’ós 3.8.5 Teixit ossi primari És el primer que es forma i te una estructura desordenada. Posteriorment serà degradat pels osteoclasts i substituït gradualment per teixit ossi secundari. En l’adult és poc freqüent i nomes el trobem ales sutures del ossos del crani, alvèols dentaris i durant la reparació òssia.
Menor mineralització i fibres de col·lagen no ordenades en comparació amb el secundari. TE MÉS OSTEÒCITS.
3.8.6 Teixit ossi compacte Presenta fibres de col·lagen organitzades en lamines que constitueixen 4 sistemes: - havers circumferencials externs i interns intersticials HISTOLOGIA 3.8.6.1 Sistema de Havers També anomenats OSTEONES.
Son estructures cilíndriques, llargues, paral·leles a la diàfisi de l’os, en que les làmines de col·lagen es disposen de forma concèntrica d’unes 4-10 capes: en cada capa el col·lagen esta disposat de la mateixa forma, però canvia en les diferents capes, donant així mes resistència.
La part central de la osteona presenta un CONDUCTE DE HAVERS, a traves del qual passen vasos sanguinis i nervis. Els vasos serveixen per nodrir les cèl·lules que es troben en llacunes entre les làmines. Les cèl·lules més interiors reben mes que les de fora: alimentació per DIFUSIÓ, que arriba a una distància màxima de 200μm, per això les osteones no poden ser molt grans.
El conducte de Havers pot estar envoltat per ENDOSTI: teixit connectiu dens on hi ha cèl·lules osteoprogenitores i osteoblasts.
Les ramificacions dels osteòcits comuniquen entre si formant CANALICLES.
Hi ha canals que comuniquen canals de Havers entre ells: son canals de VOLKMAN.
El límit que limita una osteona i la separa de les altres es la LINIEA DE CEMENTACIÓ, constituïda per poca SFA i alguna que altra fibra de col·lagen desordenada.
A la foto al centre negre canal de Havers. taques negres: on estan els osteòcits: es la llacuna però no la cèl·lula ja que en la tècnica de desgast no es veuen cèl·lules. línies negres des del centre a la perifèria: canals que comuniquen les cèl·lules.
3.8.6.2 Sistemes circumferencials Constituits per lamines paral·leles entre si que formen dues bandes: una situada a la part interna de l’os tocant el canal medul·lar i l’altra a la part mes externa, tocant el periosti.
HISTOLOGIA ENDOSTI: membrana que recobreix la cavitat medul·lar dels ossos llargs (entre l’os compacte i el trabecular on hi ha la medul·la òssia) .
PERIOSTI: membrana de teixit connectiu que cobreix els ossos per fora (envoltant l’os compacte).
3.8.6.3 Sistemes intersticials També coneguts com a sistemes intermedis: restes de conductes de havers parcialment destruïts durant el creixement. Es troben als espais que hi hauria entre els conductes de Havers.
3.8.7 Cèl·lules 3.8.7.1 Origen La majoria venen d’una cèl·lula mare mesenqiumàtica osteoprogenitora però hi ha una excepció: l’osteoclast prové de la medul·la òssia, és un MONOCIT especialitzat.
3.8.7.2 Osteoprogenitora - Es troben al periosti i endosti.
- Citoplasma basòfil que es tenyeix amb hemaroxilina HISTOLOGIA 3.8.7.3 - - - Venen de la cèl·lula mesenquimàtica S’estimulen amb BMP i altres factors de creixement Osteoblast s’originen en la cèl·lula osteoprogenitora polaritzades: part basal en contacte amb la matriu presenten prolongacions que contacten entre sí sintetitzen la part orgànica de la matriu extracel·lular=OSTEOIDE (quan encara no esta mineralitzat) secreta proteïnes que ajuden a la mineralització  vesícules de matriu: atrapen calci i es cristal·litza. cristalls s’alineen en les fibres de col·lagen.
 fosfatasa alcalina: genera ions fosfat  annexines: concentren calci  fosfatidil serina: atrapa calci (no el secreta, sinó que es molt rica en aquest fosfolipid) pot secretar substàncies que fa que els monòcits del voltant es diferenciïn en osteoclats i macròfags. Si una cèl·lula mesenquimatosa s’estimula amb RUN2 es diferenciarà en osteoprogenitora i posteriorment en osteoblast. pot Si se li uneix RUN a la membrana vindrà un macròfag que es fusionarà a l’esteoblast i faran una cèl·lula gran polinucleada destructora de matriu òssia: un osteoclast. Quan l’osteoblast ha de frenar la producció d’osteoclasts secreta osteoprogeterina que s’uneix al lloc de RUN, de manera que si RUN no es pot unir tampoc ho farà el macròfag. molts estrògens equival a tenir molta psteoprogeterina (protectora de l’ós). Així es controla la seva activitat, en part.
2 estats o actiu: molta síntesis o inactiu: poca síntesi. Passa a ser un OSTEOCIT. Es queda completament envoltat de matriu extracel·lular i calcifiquen. Les prolongacions els hi serveixen per comunicar-se amb altres osteòcits i osteoblasts quan es queden atrapats.
HISTOLOGIA 3.8.7.4 Osteòcit És un osteoblast atrapat. Inactiu.
- 3.8.7.5 - manteniment matriu òssia homeòstasi de calci secreten escelostina cèl·lules planes origen en osteoblasts situats en llacunes presenten prolongacions amb unions gap que comuniquen amb cèl·lules veïnes: espai que ocupen les prolongacions es diuen CANALICLES CALCÒFORS.
Cèl·lules de revestiment ossi son osteòcits de superfície recobreixen superfície de teixit ossi descansen sobre una capa d’osteoide contacten amb osteòcits 3.8.7.6 Osteoclast 3.8.7.6.1 Característiques - origen en cèl·lula precursores mononucleades de la medul·la òssia NO EN OSTEOPROGENITORA: MONOCITS - LLACUNES DE HOWSHIP - cèl·lules mòbils, gegants i polaritzades (descansen sobre la matriu ossia per la part basal, on preseten invaginacions/microvellositats i una zona de contacte ÀCIDA) - 5-10 nuclis - citoplasma granulós perquè tenen moltes VACUOLES - microvellositats irregulars HISTOLOGIA - secreten ÀCID, COLAGENASA... DEGRADEN LA MATRIU EXTRACEL·LULAR ORGANICA I INORGANICA tenen FOSFATASA ÀCIDA que serveix com a marcador BASOFIL quan es JOVE, però ACIDOFIL quan es MADUR (aquest últim el mes típic) Ha d’haver-hi un equilibri entra la formació i degradació de l’os: sinó pot provocar osteoporosi i osteopetrosi.
3.8.7.6.2 Degradació del teixit ossi Tenen un part àcida i una no àcida. La part àcida està per sota, en contacte amb la matriu òssia.
Te enzims que provenen de lisosomes, secreta H+, genera bicarbonat (a partir de h20 i anhídrid carbònic amb l’enzim anhidrasa carbònica). Enzims treballen a pH àcid.
Els productes de la degradació els recapta i els extreu portant-los cap els vasos.
3.8.8 Ossificació i histogènesi Es formen ossos en molts moments: - formació dels ossos creixement modelació (capacitat de canviar de forma) remodelació (a nivell cel·lular) reparació fractures En qualsevol cas necessita un moll o base per poder-se fer. Segons quin sigui l’origen distingim: - - intramembranosa o desmal o a partir de teixit connectiu o a boveda crani, maxil·lar, part de la mandíbula o creixement en amplada endocondral o substitució d’un moll de cartílag o ossos llargs, vertebres, pelvis, ossos base crani, part de la mandíbula o creixement en llargada HISTOLOGIA 3.8.8.1 Formació endocondral dels ossos llargs: Creixement longitudinal dels ossos llargs: a partir de cartílag on hi ha condròcits, aquests es dividiran axialment (grup isògen axial), augmentaran de volum: s’hipertrofien, es perd matriu, calcifica. A nivell de la diàfisi hi ha el CENTRE D’OSSIFICACIÓ PRIMARI, que es des d’on es comença a fer: - Maduració condròcits hipertrofia calcificació (entrada vasos sanguinis) degeneració ossificació La llargada màxima s’assoleix quan no queda mes cartílag per dividir-se. Arriba el moment en el qual la placa de creixement no segueix. A l’epífisi, on queda cartílag, hi ha CENTRE D’OSSIFICACIO SECUNDARI, però farà OS ESPONJÓS perquè es medul·la òssia hematopoètica. Finalment nomes quedarà cartílag a la superfície que és on delimita l’articulació: es cartílag articular.
HISTOLOGIA 3.8.8.2 Modelatge Passa sempre. Canvi en la forma dels ossos: per exemple quan s’ha d’estirar un os: cal desfer os pels costats i fer-ne per dalt i baix. Cal, doncs, activitat osteoclastica (eliminació) i osteoblastica (formació).
3.8.8.3 Remodelació A nivell cel·lular. Teixit ossi canvia constantment perquè s’adapta. Consisteix en la substitució de teixit ossi primari pel secundari. És un procés que té lloc en adults. Es diferencia també de la modelacio en que el teixit torna a créixer en el mateix lloc.
- generació de noves osteones a sobre de les antigues osteoclast es carreguen tot rere venen osteoblasts que regeneren la matriu òssia Tant modelacio com remodelació permeten la formació de cavitat medul·lar i sistemes intersticials: cada cop que la diàfisi dels ossos llargs creix en amplada els osteoclasts la van degradant per donar lloc a la cavitat medul·lar. En el moment en que s’activen els osteoclasts aquests degraden la zona del teixit on es crearà la nova osteona que no te per què seguir el patró de les anterios: de fet, no ho fa. D’aquesta manera després de diverses degradacions els espais entre les osteones nomes son antics sistemes de havers que passen a dir-se sistemes intersticials.
HISTOLOGIA 3.9 TEIXIT SANGUINI 3.9.1 Generalitats Es tracta d’un teixit connectiu fluid format per: - - part sòlida: elements formes o cèl·lules o corpuscles part líquida: plasma (substància extracel·lular) Tenim uns 5.5 litres en l’adult, representa un 7,5% del pes corporal.
Funcions: - transport cèl·lules i substàncies distribució calor regulació equilibri àcid-base i osmòtic Estudiar els diferents elements: centrifugar i posar anticoagulants com (heparina, EDTA, quelants de calci com el citrat): així obtenim de dalt a baix: - - plasma o proteïnes o sals o hormones leucòcits i plaquetes eritròcits Mesurem l’HEMATOCRIT, que es el volum que ocupen els eritròcits respecte del volum total, que està entre 40-50 en homes i 35-45 en dones.
3.9.2 Classificació Elements formes que venen de la medul·la òssia: - - corpuscles o eritròcits =globus vermells =hematies o plaquetes =trombòcits cèl·lules: leucòcits o granulòcits  neutròfils  eosinòfils  basòfils o agranulòcits  limfòcits  monòcits Mètode típic per observar: FROTIS (extensió, posar a portaobjectes i la zona perfecta per mirar és al mig) 3.9.3 Eritròcit - Sense nucli, forma bicòncava, sense orgànuls, molta flexibilitat, citoesquelet dona forma i flexibilitat HISTOLOGIA - - - 7,5μm diàmetre, 2 amplada, 0,7 a la concavitat. Es una mida molt estàndard, no sol canviar. Anomalies en el tamany conegudes com ANISOCITOSI: o Macròcits de 8 o Micròcits menys de 6 o POIQUILOCITOSI: coexistència de morfologies diverses segons coloració o normocròmic o hipocromic venen dels reticulòcits, que és la forma jove. segons el nombre d’aquest podem veure el nivell de renovació dels eritròcits. Normalment son 1%.
120 dies molt foscos al microscopi perquè son electrodensos al tenir ferro 3.9.4 Plaquetes - - trossos de megacariòsids 3μm sense nucli funció: hemostàsia: evitar pèrdua de sang, s’agreguen per evitar que aquesta surti en una lesió 7-9 dies de vida patologies: o TROMBOCITOPÈNIA: descens numero plaquetes o dificultat aturar hemorràgies o hemorràgies espontànies Contenen: o grànuls o glicogen o secreten serotonina 3.9.5 Leucòcits - - Son els globus blancs.
hi ha granulòcits i agranulòcits.
nombre variable segons si surten de la sang o LEUCOCITOSI: augment o LEUCOPENIA: disminució es mouen en la sang defensa de l’organisme quan surten de la sang característiques: o quimiotaxi HISTOLOGIA - diapadesi segons abundància: N>L>M>E>B  Ni Loca Me Estoy B(V)acilando 3.9.6 Neutròfil - - - - granulosid: conté grànuls o azurofils o primaris: lisosomes o específics o secundaris: fosfatasa alcalina, col·lagenasa, substancies bactericides i bacteriostàtiques o terciaris: gelatinasa o vesícules secretores nucli segmentat o lobulat: POLIMORFONUCLEAT quan son madurs, però no quan son joves, es a dir que a mesura que madura en té més: 1 2 3 4 5 si està desplaçat a l’esquerra indica que son formes noves, i a la dreta formes madures Funcions: o fagociten o participa en primeres etapes de la resposta inflamatòria aguda o activitat bactericida CORPUSCLE DE BARR: palet al nucli que nomes està als neutròfils de les DONES perquè es del cromosoma X 3.9.7 Eosinòfil - - nucli bilobulat grànuls eosinòfils o CRISTALLOIDE: condensació de proteïnes, molt ric en proteïna bàsica major, rica en arginina que destrueix paràsits Funcio: HISTOLOGIA o o o destrucció paràsits participa en reaccions al·lèrgiques destrucció complexes antigen-anticos 3.9.8 Basòfil - - nucli voluminós, forma de S abundants grànuls basòfils o metacromàtics o histamina o factors quimiotàctics per eosinòfils i neutròfils o heparina Funció idèntica a mastòcit: participa en inflamació i al·lèrgia + lila que el eosinofil que es mes rosat 3.9.9 Limfòcit - Nucli esfèric, gran, fosc sense orgànuls Tipus: B, T, NK Funcions: poden recircular a diferencia d’altres leucòcits (moren quan fan funció).
Participen en resposta immunitària adquirida son mes petits que els monòcits HISTOLOGIA 3.9.10 Monòcit - els mes grans (20μm) nucli esfèric molt fosc AMB CONCAVITAT i mes d’un nuclèol precursors del tot el sistema fagocític mononuclear o fan macròfags quan van als teixits o fan osteoclasts 3.9.11 Hematopoesi - fase mesoblastica hepàtica esplènica mieloide: des del final del segons trimestre i en l’adult (tota la vida) Afèresi: tècnica per agafar components específics de la sang per fer una transfusió però retornant la resta al donant.
TEIXIT MUSCULAR Funció principal que realitza és el MOVIMENT DE L’ORGANISME, ja sigui VOLUNTARI O INVOLUNTARI.
Les cèl·lules són allargades i s’anomenen fibres: - - allargades polinucleades (perifèrics o no segons tipus) especialitzades en CONTRACCIO o CITOESQUELET I MIOFILAMENTS o transformació de l’energia química de l’ATP en MECANICA fibres organitzades en músculs, envoltades de làmina basal i teixit connectiu (unides ja que així es mouen juntes) Tipus - estriat esquelètic cardíac HISTOLOGIA Origen: MESODERM.
Nomenclatura: - 4.1 membrana plasmàtica =sarcolema citoplasma =sarcoplasma RE =reticle sarcoplasmàtic mitocondris =sarcosomes Múscul llis 4.1.1 Característiques - contracció lenta, llarga, duradera diversos nivells d’intensitat segons freqüència de contraccions controlar per SNA El trobem a: - fol·licles pilosos dermis tub digestiu respiratori vasos vies urinàries HISTOLOGIA - sistema reproductor tubs de glàndules compostes tricromi d’un vas sanguini: col·lagen de blau, múscul de vermell 4.1.2 Fibra muscular del teixit muscular llis de fora a dintre: - - sarcolema amb cavitats (caveoles que son lloc d’entrada pel calci) plaques denses subplasmalèmiques per sota la membrana riques en actina filaments ancorats a les plaques denses, que travessen la cèl·lula o actina: prims (SENSE TROPONINA) o miosina: gruixuts o desmina: intermedis o vimentina: intermedis cossos densos entre els filaments mitocondris Reticle sarcoplasmàtic amb reserves de calci HISTOLOGIA 4.1.3 Contracció - Lenta pot ser sostinguda es por escurçar fins ¼ de la longitud original consumeix poca energia desplaçament de l’actina sobre la miosina: com a bioq, amb l’ATP proteïnes implicades o actina (la de fora) o miosina (la de dins amb peuets) o tropomiosina: es troba sobre l’actina i tapa el lloc de contacte amb la miosina o calmodulina o caldesmona i calponina: modulen sobre calmodulina Ve calci del reticle sarcoplasmàtic i s’uneix a calmodulina. el complex calci-calmodulina activen les quinases que fosforil·len la miosina, provocant el lliscament de lactina sobre la miosina per un canvi conformacional degut a la carrega negativa del fosfat.
Es pararà el sistema quan la fosfatasa tregui el fosfat de la miosina.
4.1.4 Innervació Tipus d’activació: fibres nervioses no contacten directament sinó que secreten vesícules que s’apropen fins la fibra muscular= no hi ha autentiques unions neuromusculars HISTOLOGIA - a múscul llis unitari: neurona secreta neurotransmissor prop de les fibres i les fibres es comuniquen entre elles per unions i la contracció es fa a l’UNISON. Com al budell (moviments peristàltics).
- a múscul llis multi unitari o fàscic: cada fibra te innervació pròpia (no cal que les fibres contactin entre elles per passar-se la info) i es tracta d’una contracció mes rapida i precisa que l’altre. com a l’iris.
4.2 Múscul esquelètic Bandes fosques: Bandes A. Anisotropes (llum no passa).
Bandes clares: bandes I. Isotropes (llum passa).
HISTOLOGIA - Nuclis perifèrics Estriacions: en son responsables les miofibretes (son agrupacions de miofilaments) Espai entre les fibres: làmina basal envoltades de TC a nivell individual, de feix i de múscul: endomisi, perimisi, epimisi Origen: cel del mesoderm fa MIOBLAST, aquest es fusionen donant cèl·lules allargades amb molts nuclis 4.2.1 Regeneració del múscul esquelètic Els mioblasts que no es fusionen seran cèl·lules SATELIT, que son cèl·lules latents que arribat el moment es podran dividir i/o fusionar amb fibres.
Creixement teixit: - hipertrofia: augmenta tamany cèl·lula hiperflasia: augmente numero cèl·lules atrofia: pèrdua fibres 4.2.2 Organització - S’organitzen en feixos units per teixit connectiu: es la via d’acces dels vasos i nervis o endomisi: envolta les fibres. molt fina. arriben capil·lars i ramificacions de nervis.
o perimisi: envolta fibres en fascicles. Passen vasos i nervis.
o epimisi: beina fina que embolica tot el múscul. Coneguda com a fàscia profunda.
Lloc d’entrada per vasos i nervis.
- Molt vascularitzat Molt innervat SNC o innervació motora: ja que ha de contraure’s o sensitiva: per saber la posició localitzada a: o l’os unit pels tendons o a certs teixits tous com la llengua - HISTOLOGIA 4.2.3 Cèl·lula - - sarcolema: fa invaginacions que constitueixen el sistema de TUBULS T sarcosomes: reticle sarcoplasmàtic son cisternes allargades que travessen tota la cèl·lula de dalt a baix miofibril·les=? miofibretes: conjunts de filaments contràctils que ocupen la major part del citoplasma, envoltats de reticle sarcoplasmàtic. Presenten estries transversals degut a l’alternança de bandes clares i fosques: o Clares isòtropes: I o Fosques anisotropes: A o Al centre de banda A hi ha una mes clara: H o banda fina dintre les bandes H: Z Considerem que un sarcòmer fa de Z a Z.
Els sarcòmers son la unitat bàsica de la contracció muscular.
Aquestes bandes son degut la l’organització dels filaments d’actina i miosina: La banda A es on quan coincideixen actina i miosona, d’un costat a l’altre, però això és més fosc.
La banda I és pels costats on ja no hi ha mes miosina entre l’actina. Al mig de les bandes I trobem el Z disc.
HISTOLOGIA Al mig del sarcòmer tenim la banda H: on nomes hi ha miosina i al centre de la H està la M.
Components miofibretes: - actina miosina troponina tropomiosina Miosina avança sobre actina, la superposició entre aquestes dos augmenta però no la seva llargada. El que si disminueix es la llargada del sarcòmer.
TRIADA: 2 cisternes terminals + túbul T 4.2.4 Innervació Una fibra innerva una motoneurona i sol estar al mig de la fibra.
Canals de calci depenent de voltatge s’obriran i entrarà calci, cosa que provoca l’exocitosi de les vesícules que es troben amb receptors a la membrana de la fibra. aquests s’activen quan contacten amb 2 molècules d’acetilcolina i deixa passar sodi. així es despolaritza la membrana del múscul i s’inicia el PA al centre de la fibra i va cap els dos extrems i cap a l’interior a traves dels túbuls T (ja que aquests son prolongacions de la membrana). Un cop al medi l’acetilcolina es degrada amb l’acetilcolina esterasa.
PA va pels túbuls T que estan en contacte amb el reticle sarcoplasmàtic, i els canals de calci dels túbuls T estimulen els canals de calci del reticle sarcoplasmàtic. La sortida de calci fa que miosina HISTOLOGIA i actina puguin entrar en contacte permetent la contracció. El reticle sarcoplasmàtic també te bombes que recullen el calci.
UNITAT MOTORA: neurona i totes les fibres que innerva.
Si mor una neurona una altra motoneurona anirà a innervar-la. Serà rapida o lenta depenent del tipus de neurona.
Contracció amb l’ATP igual que bioq.
4.3 Múscul cardíac Al miocardi.
Fibres allargades amb un sol nucli o dos.
Cèl·lules cardíaques es connecten per l’extrem pels discs intercalars i actuen sincronitzadament: SINCITI ??.
TEIXIT NERVIÓS 5.1 Generalitats Es troba distribuït per tot l’organisme formant una xarxa de comunicacions que constitueixen el SISTEMA NERVIÓS. El sistema nerviós es divideix en dos: SNC i SNP.
SNC: - neurones neuròglies SNP: - cèl·lules satèl·lit cèl·lules de Schwann Forats blancs amb nucli: oligodendrocits. Fons rosa: prolongacions cel·lulars=NEURÒPIL. N: nucli eucromàtic.
Tècniques - Golgi: dicromat potàssic i nitrat de plata - luxol fast blue per veure mielina H+E PAS pels axons HISTOLOGIA 5.2 - - Prolongacions neuronals: dendrites: neurones poden no tenir-ne, tenir-ne una o moltes. és la part receptora de l’impuls. Disminueix el diàmetre a mesura que s’allunya del cos. Es poden ramificar.
També pot tenir espines dendrítiques: llocs de contacte amb terminals axònics, tenen, per tant, receptors de NT. Espines poden canviar de forma gracies a la plasticitat (actina).
axons: PAS. Ramificació a l’extrem. Pot estar revestit de mielina. Manté el diàmetre. Pot tenir ramificacions colaterals. Transmet info en forma de potencials d’acció. Secreta NT.
Transport de vesícules i mitocondris entre soma i final a través dels microtúbuls. TAU son proteïnes associades a microtúbuls.
El transport axonal es BIDIRECCIONAL, depèn dels microtúbuls i les proteïnes associades.
o o de cos a terminal: ANTEROGRAD de terminal a cos: RETROGRAD Pot ser ràpid o lent: o o Ràpid: utilitza proteïnes motores que consumeixen ATP 400mm/dia lent: per difusió, 5mm/dia Rapid i endavant: quinesina Rapid i endarrera: dineina 5.3 - - Classificacio sinapis segons localització o axodendrítica o axoaxonica o axosomàtica segons mecanisme de transmissió o química: NT. excitadora o inhibidora. AL final de la N trobem una DENSIFICACIO PRESINÀPTICA, que és una ZONA ACTIVA de lloc preferent per la secreció de vesícules.
o elèctrica: transmeten directament impuls nerviós. ES mes rapida, però nomes excitadora: passen ions. Neurones unides per porus fets amb CONNEXINES.
HISTOLOGIA 5.4 Classificació neurones 1) Segons el neurotrasnmissor utilitzat: colinèrgiques, noradrenergiques, dopaminèrgiques, gabaèrgiques, peptidèrgiques...
2) Segons la seva funció: neurones sensorials, neurones motores, interneurones 3) Segons la morfologia, atenent al seu cos cel·lular: estelades, piramidals, fusiformes, esfèriques, etc.
4) Segons la morfologia, atenent a les seves prolongacions: unipolars, bipolars, pseudounipolars, multipolars 5) Segons les seves dendrites: isodendríques, alodendrítiques 6) Segons la longitud de l’axó: Golgi I, Golgi II 5.5 Glies centrals 5.5.1 Astròcits/astroglies - mes abundants marcador específic: GFAP Funció: suport estructural i metabòlic capacitat de proliferar responsable de les cicatrius del SNC per lesió forma estrellada amb prolongacions son les mes grans connecta amb vasos amb les seves prolongacions i xuclen nutrients amb els PEUS PERIVASCULARS.
Tipus: o protoplasmàtics: subst gris o fibrosos: subst blanca 5.5.2 Oligodendròcit - poques prolongacions, curtes HISTOLOGIA - fan mielina al SNC: cada prolongació pot fer una beina de mielina, de manera que si la cèl·lula degenera afectara a mes duna beina de mielina a diferencia de schwann Tipus: o interfasciculars: subst blanca. típics: fan mielina o satèl·lits: subst gris. no fan mielina tall trans dun axo mielinitzat 5.5.3 Microglia - les mes petites te espines origen: MOLL DE L’OS ve del mesoderm no de l’ectoderm com la resta!!! funció: eliminació i fagocitosi de restes cel·lulars. participa en la inflamacio 5.5.4 Ependimàries - - revesteixen superficies internes del SNC fent un EPITELI SIMPLE CUBIC CILIAT o ventricles i canal medul·lar o plexes coroideus: membranes on es fa líquid encefaloraquidi estretes per la part basal: tanicits HISTOLOGIA 5.6 Glies perifèriques 5.6.1 Satèl·lit - funció: suport als ganglis nerviosos perifèrics 5.6.2 Schwann - revesteixen axons perifèrics o simple o de mielina fa una coberta, no moltes com l’oligodendròcit - APARELL CIRCULATORI Hi ha 2: - cardiovascular: tancat limfàtic: obert. recull líquid intersticial dels teixits i agafa el plasma excedent dels teixits i el drena i el retorna al sistema sanguini.
6.1 Cardiovascular Hi trobem 2 circuits: - oxigenat desoxigenat Els vasos han d’estar adaptats a allò que porten i la pressió amb que ho porten, per això els que surten del cor son grans i resistents. Tenen sistemes per regular el diàmetre. Altres son molt fins ja que necessiten deixar passar substàncies.
per exemple, l’aorta cal que sigui molt elàstica i musculada.
HISTOLOGIA La pressió de major a menor: - aorta artèries arterioles capil·lars vènules venes vena cava (quant mes a prop del cor mes pressió).
6.1.1 Classificació 6.1.2 Composició histològica dels vasos Les TÚNIQUES son les capes dels vasos: - intima: limita amb la llum del vas. formada per: o endoteli: pla simple o subendotelial: TC o limitant elàstica interna: amb elastina En venes ho ah a més vàlvules per que la sang pugui pujar en contra de la gravetat i amb baixa pressió, fetes de replecs de túnica íntima.
HISTOLOGIA - - mitja: es la capa mes variable i que confereix les propietats als vasos o muscular, elàstica, connectiu: . feta de fibres musculars llises que no sempre estan en disposició concèntrica per poder regular diàmetre (nomes ho han de fer les artèries). A les venes o no hi ha antes elàstiques. El TC te bàsicament col·lagen, sobretot a les venes.
o limitant elàstica externa: sobretot a artèries grans. es veu amb ORCEÏNA.
adventícia: de TC lax. permet fixació a estructures veïnes. Pot ser + o – àmplia però ho sol ser bastant, tant que està irrigada per vasos: VASA VASORUM.
LES VENES MITJANES SON EQUIVALENTS A ARTERIES MUSCULARS. VENES NO SON TANT CIRCULARS COM LES ARTERIES!! HISTOLOGIA 1: arteria muscular.
2: same 3: arteriola (controla pressió, va just abans de capil·lar on no pot haver-hi pressio). just abans de passar a capil·lar hi la METARTERIOLA 4: llum arteria taponada ateroesclerosi 5: vena mitja: semblant a arteria muscular 6: vàlvula 6.1.3 Capilars - menys de 10μm de diàmetre (han de cabre els eritròcits que tenen 7.5) son els vasos mes simples o endoteli o pericits: cèl·lules que envolten endoteli, son cèl·lules aixafades HISTOLOGIA - - funcions: o permeabilitat: permetre difusió o síntesi lamina basal o implicats en coagulació (factor de von WIllebrand) o secreció factors o diapadesi poden ser segons permeabilitat: o continus: no hi ha discontinuïtat en l’endoteli o fenestrats: tenen porus o forats que travessen endoteli com el glomèrul renal o discontinus (sinusoids): forats entre les cèl·lules endotelials permet pas cel·lular la llum del capil·lar pot estar formada per una o 2 cèl·lules que s’ajunten per UNIONS ESTRETES (contar nuclis) o be amb prolongacions.
6.1.4 Perícits - donen estabilitat poden dividir-se i diferenciar-se en un altre tipus cel·lular estabilitzen la barrera hematoencefàlica HISTOLOGIA 6.2 Limfàtic - sistema obert circula limfa =líquid intersticial ganglis limfàtics sense bomba: es mou per canvis de pressió i gravetat endoteli molt permeable Funcions: - DRENATGE transporta greixos absorbits recirculació de limfòcits: son l’únic tipus cel·lular de la limfa i s’acumulen als ganglis transport de cèl·lules presentadores d’antigen fins els ganglis on els hi ensenyen als limfòcits.
Capil·lars limfàtics - molt permeables especialització: quilífer SISTEMA IMMUNITARI Òrgans i teixits limfoides: - - 7.1 - - primaris: proliferació i diferenciació timòcits o medul·la òssia vermella hematopoètica o timus secundaris: reaccions immunitàries/activació o ganglis o melsa o MALT: teixit limfoide associat a mucosa o amígdales Timus a la part superior de la cavitat toràcica, rere estern màxim pes de 50g a l’adolescència, involucionarà: o pèrdua limfòcits o infiltració del teixit adipós aquí proliferen i maduren els timòcits origen meso i endodèrmic HISTOLOGIA - té 2 lòbuls units per TC Capsula de TC que emet tabics formant lobulets quan es mira a microscopi o medul·la – tenyida – timòcits : central  corpuscles de Hassall o escorça + tenyida + timòcits Tipus cel·lulars: - - limfòcits T: quan son immadurs els anomenem timòcits. Originats a la medul·la òssia.
van al timus viatjant per la sang. es multipliquen intensament a la zona cortical i a mesura que maduren van a la medul·la Macròfags: fagociten restes cel·lulars, els trobem a la zona corticomedular.
Cèl·lules reticulars o no fan fibres reticulars o moltes prolongacions, grans citoplasma clar, nucli fosc o fins a 6 tipus - Dendrítiques 7.2 Melsa No es diferencia entre còrtex i medul·la. En conjunt es la polpa esplènica.
HISTOLOGIA - polpa vermella: + clara o te eritròcits o sinus venosos polpa blanca: + fosca o te limfòcits o corpuscles de malpigi capsula: TC dens pot tenir fibres musculars - - 7.3 - Gangli capsula de TC amb vasos limfàtics i adipòcits còrtex o fol·licles amb centre germinal zona paracortical medul·la + clara o canal medul·lar - APARELL DIGESTIU 8.1 Parts: TUB DIGESTIU - Cavitat oral HISTOLOGIA - Faringe Esòfag Estómac Budells (prim i gros) Anus ESTRUCTURES ASSOCIADES: - Llengua Dents Glàndules salivals Pàncreas Fetge Vesícula biliar Funció - 8.2 - - - ingestió deglució digestió absorció eliminació de residus Capes mucosa o epiteli o lamina pròpia o muscular de la mucosa submucosa: TC lax muscular: o circular externa o plexe nerviós d’Auerbach o Longitudinal interna adventícia o sense mesoteli o serosa: forma part del peritoneu i facilita moviment 8.3 ESOFAG Tub llarg d’uns 25cm amb la funció de TRANSPORTAR - - llum: petita i irregular mucosa: o epiteli: pla, estratificat, no queratinitzat en humans o làmina pròpia: TC lax o Muscular mucosa: llis longitudinal submucosa: TC molt vascularitzat. glàndules esofàgiques: tubuloacinoses, secreció mucosa muscular: molt desenvolupada. LI CE adventícia: TC lax, serosa a la part abdominal HISTOLOGIA Unió esofagogàstrica: - canvi d’epiteli moltes glàndules mucoses 8.4 ESTÒMAC Zones: - càrdies fons cos pílor Capes: - Mucosa: HISTOLOGIA o o epiteli: cilíndric simple. Amb fossetes gàstriques que son invaginacions de l’epiteli a partir de les quals es formaran les glàndules làmina pròpia: TC lax amb glàndules tubulars que venen des de les fossetes Tipus de glàndules:    corpofúndiques cardials pilòriques Tipus cel·lulars a les glàndules:     - principals o zimògenes o pèptiques: son les mes abundants i predominen a la base amb grànuls de pepsinogen parietals o oxintiques: al coll o istme, base NO. Amb canalicles amb vellositats. Secreten àcid i factor intrínsec per absorbir vit B12 mucoses: secreció enteroendocrines: productores d’hormones. Poden ser obertes o tancades depenent de si arriben o no a la superfície  G: gastrina: estimula  D: somatostatina inhibeix G  troncals o pluripotencials: renovació o muscular de la mucosa: fibres llises Submucosa: TC lax irrigat Muscular: HISTOLOGIA - o interna oblicua o media circular o externa longitudinal LE serosa TC lax 8.5 BUDELL PRIM - - Transport transformació en quim absorció de nutrients llarg 5 metres zones: o duodè o jejú o ili augment de superfície amb 3 estructures o replecs o vàlvules de Kerckring macroscòpics o vellositats i criptes de lieberkhun on estan les cèl·lules mare.
o microvellositats Tipus cel·lulars: - enteròcits: típiques celules del BP. prismàtiques i amb vellositats.
caliciformes: secreten mucina per lubrificar i protegir epiteli, es troben entre els enteròcits HISTOLOGIA - cèl·lules de paneth: al fons de les criptes amb grànuls eosinòfils bactericides - enteroendocrines: productores d’hormones celules M: abundants a l’ili. importants pel sistema immunitari troncals pluripotencials: a les criptes de lieberkun - MUCOSA o epiteli: simple prismàtic amb les celules acabades de dir i criptes auq arriben fins MM o lamina pròpia o muscular mucosa MM SUBMUCOSA: TC lax vascularitzat amb GLANDULES BRINNER nomes al duodè MUSUCLAR o CI o LE SEROSA - - 8.6 BUDELL GROS - - mes curt producció del que s’ha d’excretar absorció aigua i sals parts o unió ileocecal o cec o colon ascendent o colon transvers o colon descendent o recte MUCOSA HISTOLOGIA o - 8.7 - - mateixes cèl·lules que abans MENYS PANETH, AMB PLOMALL I CEPA. moltes CALICIFORMES A LES CRIPTES o crestes de lieberkhun o làmina pròpia TC o MM CI LE SUBMUCOSA: TC lax MUSCULAR: CI, LE no fa capa continua sinó cordes amb tenies formant haustres SEROSA FETGE glàndula associada a aparell digestiu MIXTA envoltada per TC càpsula de GLISSON que a l’interior fa tabics i lobulets o idealment els lòbuls son hexagonals porc, delimitat per fibres de reticulina o zona portal es on s’uneixen 3 hexagons i conté la tríada amb ramificacions de la vena porta, arteria hepàtica i conducte biliar (gran, petit i gruixut, estructura de cèl·lules) o al centre de cada lobulat sistema de arteria hepàtica o radis dels hepatòcits son fileres d’hepatòcits separades per SINUSOIDE (capil·lar que irriga cada hepatòcit) o també cèl·lules de kupfer i estrellades no es veuen o distingim en 3 zones segons patologies o parènquima: part funcional: hepatocit+sinusoid entren i surten vena porta i arteria hepàtica per l’hili i es ramifiquen HISTOLOGIA 8.8 VESICULA BILIAR - - sac que acumula bilis produïda pel fetge MUCOSA o epiteli: prismàtic simple amb moltes INVAGINACIONS per augmentar superfície al omplir-se. forats a les fotos poden ser o be les invaginacions o be SENOS DE ROKITANSKY o lamina pròpia SENSE SUBMUCOSA!!! MUSCULAR ADVENTICIA cistico+hepatico=coledoco 8.9 PÀNCREES - mixt: HISTOLOGIA o exocrí: acins pancreàtics serosos o endocrí: illots de langerhans capsula de TC tabics que separen lobulets te conducte pancreàtic principal o de Wirsung que jutament amb el coledoco van al duodè - APARELL RESPIRATORI - - 9.1 - part conductora o cavitat nasal o faringe o laringe o tràquea o bronquis o brionquiols o brionquiol terminal part respiratòria o bronquiol respiratori o sacs alveolars o alvèols Part conductora Vestíbul recobert D’EPITELI PLA ESTRATIFICAT AMB PELS.
CAVITAT NASAL que no vestíbul: amb recobriment mucós i molts replecs (cornets) per escalfar i remoure l’aire. EPITELI RESPIRATORI: PRISMÀTIC, ESTRATIFICAT, CILIAT per sota de la lamina pròpia de l’epiteli: HISTOLOGIA - - o sinos venosos (super irrigat) o glàndules exocrines de moc mucosa olfactòria: tot revestit d’epiteli menys la part de sota del bulb olfactori que és el tros preparat per percebre les olors: epiteli nerviós de neurones bipolars que van al bulb olfactori.
Nasofaringe: epiteli semblant a cavitat nasal, CILINDRIC ESTRATIFICAT CILIAT Bucal: PLA ESTRATIFICAT NO QUERATINITZAT LARINGE CILINDRIC ESTRATIFICAT CILIAT 9.1.1 TRÀQUEA - MUCOSA: o epiteli: PRISMATIC PSEUDOESTRATIFICAT CILIAT o cèl·lules: prismàtiques ciliades, caliciformes, en raspall, basals (no arriben a la superfície per això es pseudo, renovació epiteli), seroses, neuroendocrines - SUBMUCOSA: TC lax amb glàndules. Envoltat per un anell de cartílag ADVENTICIA 9.1.2 BRONQUIS - principals lobars segmentaris bronquiols bronquils terminals bronquiols respiratoris Bronquis: com tràquea però envoltat per cartílag a trossos PLAQUES, no en un anell HISTOLOGIA 9.1.3 BRONQUIOLS: - - sense cartílag sense glàndules seromucoses epiteli cilíndric ciliat sense caliciformes amb ciliades i de clara i neuroendocrines o celules de Clara: secretores brionquiolars o club cells, entre les ciliades.
secreten surfactant, proteïna antiinflamatòria, detoxificacio.
capa muscular mes gruixuda pq esta obert i te alvèols a la paret.
envoltats d’alveols.
bronqui HISTOLOGIA 9.2 - PART RESPIRATÒRIA acinus respiratori: primer bronquiol respiratori 9.2.1 l’AELVEOL PULMONAR: 3 tipus de cel que revesteixen alvèols:   neumocits I: planes i fines. Allargades.
neumocits II: moltes però ocupen menys superfície. forma arrodonida. Nucli rodó, citoplasma amb granules de secreció amb substancia sulfactant (evita adhesions de les parets alveolars). Son molècules amfipàtiques com fosfolípids, colesterol, proteïnes típiques sulfactat (SP). formen membranes dintre del propi grànul per les característiques amfipàtiques. es troben als angles del alvèols.
semblen ser precursors dels de tipus 1  macròfag alveolar: fagocita les partícules q puguin arribar per l’aire. com els fumadors: macròfags fagociten i es veuen negres.
PARET O TABIC ALVEOLAR: revestiment paret alveolar (pneumòcits)+ lamina basal+ endoteli HISTOLOGIA mínima expresio Aquest son els mínims components. altres poden ser mes gruixut amb TC: amb fibres elàstiques, cel del TC com els miofibroblasts i capil·lars. La irrigació del pulmó garanteix lintercanvi.
hi ha forats que comuniquen els alvèols: porus alveolars.
estructura que envolta els pulmons: pleura formada per TC. revesrida per mesoteli.
TC amb mesoteli=serosa.
despres dle mesoteli hi ha un altre mesoteli de la paret toràcica. en mig liquid i això afavoreix lliscament.
pleura fa tabics que compartimenten pulmó: compartiments funcionals. Dintre acins respiratoris i lobulat primari. Tenen cada lòbul la seva irrigació.
cèl·lula que regenera bronquiols: tenen 3 celules: ciliades, clara i endocrines. Els regeneren les Clara.
HISTOLOGIA APARELL URINARI - eliminació productes tòxics regulació volum líquid extracel·lular regulació quantitat aigua organisme, pressió arterial equilibri àcid base control concentració substancies en l’organisme funció endocrina: secreta eritropoetina, renina activa vit D Format per diferents òrgans: el més importants: ronyons. Aquests fabriquen la orina.
Ronyo en humans lobulat. part convaca: ili envoltat de greix per fora pelvis renal origina ureter que va a la bufeta.
ronyo envoltat per capsula TC i adipós.
Seccio transversal: es diferencien dos parts: còrtex i medul·la Anatomia ronyó: urèter, pelvis.
còrtex i piràmides. medul·la entre piràmides.
columnes corticals en medul·la.
lòbul: piràmide+escorça que li correspon a lextrem de les columnes hi ha unes branques que fan dembut i recull orina que es forma.
ili: entren i surten dels vasos sanguinis.
foto lila: normal i augmentada: raig medul·lars son conductes que penetren en lescorça.
Represenen llocs de col·lecció d’orina filtrada per la part d’escorça. presencia destructures arrodonides marques escorça.
AA, AV vasos sanguinis.
fotos roses una sobre l’altre: estructura arrodonida RC en foto de abajo. pero escorça es la de arriba.
Formada por moltes nefrones: unitat funcional del ronyo.. es realitza la filtració del plasma. glomèrul renal (part vascular i no vascular), tub proximal contornejat, tub proximalimal (recte), nansa de henle (+ estreta que penetra en medul·la, gira i torna a HISTOLOGIA la superfície), tub distal (part ascendent gruixuda), tub contornejat distal està molt a prop del glomèrul de la seva pròpia nefrona i tub col·lector=raig medul·lars.
Límit entre escorça i medul·la definit pels vasos que envolten els tubs proximal i distal.
entren branques de l’artèria renal per l’ili, van per les columnes corticals, arriben a l’ili entre medul·la i escorça, s’arquegen i van a envoltar els tubs proximal i dist. Però una ramificació ha d’arribar al glomèrul arteria fa dues branques: l’arquejada i la que arriba al glomèrul. També surt una del glomèrul amb lo que no s’ha de filtrar i s’unirà amb vena. Així separem escorça medul·la.
corpuscle renal: glomèrul+capsula el corpuscle dona l’aspecte granular del foto lila al costat duna rosa.
foto rosa: cercle al centre (corpuscle) i tubs transversal al costat. son tubs proximals i distals contornejats. Centre circular: glomèrul. el cercle te una via d’entrada per o entra el plasma i de sortida del que no s’ha de filtrat de la sang.
foto horitzó gris sobre lila: lila final de la piràmide (àrea cribosa: es on van a parar tots els conductes) i un espai ple d’orina pq així arribarà a l’urèter.
Nefrones totes tenen les part ja dites però diferenciem en dos tipus: Nefrones iuxtamedulars la que hem fet i la cortical: mes perifèrica però la nansa es molt mes curta: imatge dibuix. conducte col·lector o raig medul·lar va a parar a la lamina cribosa.
Glomèrul renal: corpuscle renal: Part vascular es glomèrul i no vascular la capsula de bowman que recol·lecta la sang q s’ha de filtrar. Glomèrul format per una arteria aferent que s’entortolliga: ho ha artèria d’entrada i de sortida. la d’entrada es mes gruixuda que la de sortida pq entra mes volum del que surt.
capsula de bowman: estructura que revesteix externament corpuscle i internament revesteix tota la superfície dels capil·lars. Pol vascular de corpuscle: per on entren vasos.
Pol renal: per on comunica amb tub proximal.
Capa externa de capsula: epiteli pla simple. part parietal.
capa interna: capa visceral formada per cèl·lula podòcits.
podòcits abracen el glomèrul dibuix.
PODICIT: prolongacions primàries gruixudes i perpendicularment surten les + fines o secundaries anomenades pedicels. Pedicels paral·lels entre ells. Entre pedicels hi ha ranura però on es toca amb un pedicel duna prolongació primària veïna: fent una mena de xarxa. pedicels envolten capil·lars: contacte íntim. no ho ha contacte directa entre HISTOLOGIA capil·lar i prolongació primària, sinó amb la secundaria. Líquid ha de travessar endoteli per fenestracions, travessar lamina basal, ranura: tot això ajuda a la filtració.
Funció podòcits: Pas de les molècules del plasma depèn de: forma, mida, carrega i reformabilitat.
Funció de la resta de la nefrona: concentrar i rescatar aigua i sals.
foto gran lila: pol urinari dreta.
Altra tipus d’estructura: cèl·lules MESANGIALS de suport, neteja... cèl·lules fosques a dibuix. al voltant de capil·lars. Hi ha dos tipus: les que contacten directament amb glomèrul: intraglomerulars i extraglomerulars.
aparell iuxtaglomerulars: triangle que fan arterioles i tub distal foto títol cèl·lules mesangials: capil·lar amb eritròcit i limfòcits. cel allargada en paret vas: cel endotelial. mesangials: arrugades fosques. podòcits. secció tipus semi fi.
TUB PROXIMAL: rescat aigua part contornejada: així augmenta llargada. tub format per cèl·lules piramidals que tenen com a particularitat moltes microvellositats a la part apical: cèl·lula absortiva (d’absorció), a la part interior del tub. rescata aigua i sals. cèl·lula molt activa: molts mitocondris a al part basal sobretot, disposats verticalment, perpendiculars a la membrana basal. A la membrana basal molta bimba de sodi potassi. la sortida de sodi es compensa amb entrada d’aigua. a la membrana apical tindrà transportadors de glucosa, regió d’endocitosi... per recol·lectar substancies necessàries del tub proximal.
NANSA DE HENLE: per concentrar epiteli pla simple.
descendent: permeable a aigua, impermeable a ions.
ascendent: impermeable a aigua i permeable a ions.
Així es genera un gradient osmòtic creixent a mesura que s’entra a la medul·la. Això permet que surtin molts ions i es perdi molta aigua. això ajuda a concentrat orina.
foto lila al costat de gris: tubs transversals prims i gruixuts.
TUB DISTAL: rescat ions na i acidificar orina epiteli cúbic sense microvellositats. reabsorció de ions bicarbonat i Na+. secreció H+.
fotos roses: la segona els que tenen llum son tubs distals.
quan se secreta aldosterona s’absorbeix mes na+.
foto gris gran: llum al mig. super augment de secció transversal distal.
APARELL JUXTAGLOMERULAR: format per tub distal, arterioles i cèl·lules mesangials. foto colors. tub distal quan contacta amb arterioles les cèl·lules es fan grans i prismàtiques. Aquestes fan la macula densa. Arteria aferent te cèl·lules a túnica mitjana de cèl·lules musculars llises amb grànuls secretors q contenen renina: son les cèl·lules juxtaglomerulars. son les cèl·lules de color verd. Les mesangials blaves.
Es un sistema que intervé en la regulació de la pressió arterial. estimula secreció renina (FISIO).
HISTOLOGIA TUBS COLECTORS: formats per cèl·lules cubiques i prismàtiques: principals sensibles a ADH que augmenta aquaporines per absorbir mes aigua i intercalades/intercalars/fosques: es dediquen a transport ions: intercanvi bicarbonat q es recupera per ions que s’expulsen.
foto gris: nucli molt rodo. cèl·lula molt simple. sense mitocondris.
APARELL REPRODUCTOR 11.1 Masculí Òrgans reproductors/genitals/sexuals: Envoltats per TUNICA ABLUGINEA de TC dens.
Per fora de albugínia, TUNICA VAGINAL: mesoteli de la cavitat abdominal que els testicles quan baixen se l’emporten.
Al pol superior i posterior hi ha un engruiximent del TC: MEDIASTÍ. Te la mateixa composició que albugínia. Aquí hi ha la RETE TESTIS: conjunt de conductes que porten els espermatozoides al centre del testicle.
Del mediastí surten tabics que subdivideixen el testicle que formen diferents compartiments: LOBELS TESTICULARS. hi ha uns 250 per testicle. A dins dels lobels hi ha els TÚBULS SEMINIFERS: on es fan els espermatozoides. Entre 1 i 4 túbuls per lobel.
TUBUL: format per epiteli seminífer. Aquests entren a la zona del mediastí com a TUBULS RECTES. Son estructures de diàmetre circular amb llum a l’interior, molt curts, de recorregut recte. Al mediastí trobem xarxa de canals quan conflueixen tots els túbuls rectes: fan la rete testis.
Espermatozoides travessen túbuls, rete testis i conflueixen en conductes eferents: surten del testicle. Tots conflueixen en un conducte únic: EPIDIDIM: es extra testicular. Es un conducte molt llarg i compactat que estirat fa uns 7 metres. Doblegat com està ocupa uns pocs cm que es troben rere el testicle. La llargada es important ja que es on es produeix la maduració dels espermatozoides: cal que doni temps a q madurin.
Epidídim es continua en estructura recte que es el CONDUCTE DEFERENT, fins arribar a la uretra.
ESTRUCTURA LOBEL TESTICULAR: FORMAT PER túbuls seminífers + teixit intersticial entre els túbuls seminífers. Es tracta de TC (continuació del TC dels tabics) on es troben les cèl·lules de leydig que produeixen testosterona.
- TUBULS SEMINIFERS: llum a dins on s’acumulen espermatozoides: a al part perifèrica cel precursores no madures i prop de la llum les mes madures.
Hi ha dos tipus del cel al túbul: o ESPERTATOGENS: espermatozoides i precursores germinals.
o El procés des de espermatogònia a espermatozoide es ESPERMATOGENESI.
1. ESPERMATOGONIES son 2n, a la part basal, nucli gran i fosc. En el moment del naixement ja estan. A la pubertat maduren apropant-se a la llum. a la perifèrial HISTOLOGIA o 2. ESPERMATOCITS PRIMARIS: mes a prop de la llum. tmb son esfèriques i nucli tmb. molt mes grans que espermatogonies. son les cèl·lules mes grans.
3. ESPERMATOCIT SECUNDARI: son 2n encara. Dos venen d’un primari.
mes properes a la llum. mes petites. Es una fase que dura molt poc i no es freqüent trobar-los en tall histològic.
4. ESPERMÀTIDES: les mes properes a la llum. son les mes petites. 4 venen d’una espermatogònia. son haploides n.
ESPERMIOGENESI D’espermàtida a espermatozoides: ESPERMIOGENESIS. Ja no son canvis en nivells sinó histològics. cel aconsegueix flagel i perd citoplasma. Nucli s’aplana i cromatina molt mes condensada.
es forma l’agrosoma: estructura a la part anterior del nucli que prové de l’acumulació de vesícules del Golgi: conté enzims necessaris per alliberar-se en el moment de la fecundació, per ajudar que el nucli de l’espermatozoide penetri el l’òvul. Vesícula esfèrica que s’identifica en talls histològics. No es veu nomes en espermatozoide, sinó com un bulto en el nucli de les precursores també.
Formació flagel: desplaçament centríols.
Mitocondris: formen espiral al centre per donar l’energia necessària Cossos residuals??? CELULES MIOEPITELIALS??? o CÈL·LULES DE SERTOLI  somàtiques. Les de Sertoli son una estructura de suport per a la resta. Van des de la base fins la llum. en vermell al dibuix. Son molt grans. s’identifica molt be el nucli però son tant grans i irregulars que no es veuen en tall histològic. Nucli en posició basal rodo o triangular.
cromatina clara i nuclèol aparent. Aquestes fan la barrera HEMATOTESTICULAR: funció de protecció perquè en el naixement no hi ha espermatozoides, de manera que quan es produeixin seran no reconegudes: s’han de protegir del propi sistema immune i protegir-les de l’arribada de possibles patògens. Estableixen contacte entre elles amb tight junction (unió estreta). Es determinen dos compartiments en l’epiteli: BASAL i ADLUMINAL. A la part adduminal estan les cel que ja s’estan diferenciant de les precursores.
també fan de suport mecànic, nutritiu de cel germinals, ja que les cel de Sertoli sí estan en contacte amb vasos: fan d’intermediari: les alimenten.
son cel secretores que secreten líquid testicular on viatgen els espermatozoides per sortir del testicle.
aquest líquid patirà mols canvis i la majoria es reabsorbirà: no s’assembla gaire a la composició de l’esperma.
També tenen capacitat de fagocitar: fagociten restes cel·lulars Epiteli seminífer: format per cel germinals i de Sertoli. No és un epiteli com la resta fins ara.
HISTOLOGIA - TEIXIT INTERSTICIAL: trobem les CELULES DE LEYDIG: síntesis de testosterona (parlem del testicle com a glàndula endocrina). En zones molt irrigades. Nucli excèntric, rodo, citoplasma eosinòfil. També hi ha MACROFAGS.
Testosterona: hormona esteroidea lipídica: precursors son lípids, per això hi ha a la cel inclusions lipídiques. REL mes abundant que el RER per la síntesi de lípids.
Acumuls de composició proteica: CRISTALLS DE REINKE (en humans).
ESTRUCTURA EPÍDIDIM Estructura extratesticular. Zona per on passen els espermatozoides i maduren fins arribar al conducte deferent. Lloc on es queden durant un temps: té molta rellevància la part de l’epiteli.
7 metres en humans. cada part te funció definida: zona cap, cos i cua.
Epiteli pseudoestratificat (nuclis a diferents alçades) amb estereocilis (es el mes característic d’aquest tipus). S’identifiquen fins a 5 tipus cel·lulars: les més abundants son les cèl·lules principals i tenen els estereocilis i van des de la base del epiteli a la llum. Altres son les cèl·lules basals (no se sap si son precursores). També hi ha d’altre que s’encarreguen de la secreció de substàncies: quan passen els espermatozoides necessiten líquid: venen el líquid testicular i es reabsorbeix molta part, reabsorbit per cèl·lules de l’epidídim. Altres cèl·lules d’aquí secreten.
per això no te la mateixa composició la secreció inicial que la ejaculació.
Trobem capes de musculatura llisa la contracció de la qual ajuda al transport dels espermatozoides.
Arriben fins conducte deferent.
CONDUCTE DEFERENT: Porta espermatozoides a conductes ejaculadors i uretra. lloc de pas: te molta rellevància l apart muscular. Capa molt grossa de musculatura organitzada en 3 capes. L’epiteli que delimita la llum s’assembla a l’epidídim: pseudoestratificat i amb estereocilis però amb diferents tipus cel·lulars. Llum petita. La part final del conducte es l’ampolla (dilatació).
passaran al conducte ejaculador, i aquest passa per la uretra. Agafaran líquid de les vesícules seminals.
VESICULES SEMINALS: Epiteli molt gran i replegat. Llum ample. ....tos Secreció densa i groguenca. Eosinòfila. Aspecte homogeni. Acel·lular. Conte sucres, prostaglandines, AA, àcid cítric i ascòrbic i flavines: fluorescents si s’il·luminen amb longitud dona determinada (semen es fluorescent, però no es la única resta biològica que ho es).
Contribueix a la secreció final del semen.
PROSTATA: Glàndula única que també contribueix a la composició final del semen.
Formada per un estroma que conté fibra muscular. Es contrau per secretar. Gran quantitat de glàndules tuboalveolars ramificades la secreció de les quals conflueix en un conducte secretor final: uretra prostàtica. No histològicament però clínicament es divideix en 3 zones perquè hi HISTOLOGIA ha determinades patologies que es donen en zones concretes: zona periuretral (hiperplàsia benigna: augmenta teixit que fa mes petita la uretra), zona central i zona perifèrica (càncer de pròstata que fins que no afecta ala uretra no dona símptomes).
Epiteli glandular: cúbic, cilíndric i a zones pseudoestratificat. en tricrommic de masson es veu laberint de fibres blaves i vermelles (connectives vs musculars) i glàndules.
Estroma: part de suport del teixit. Fibres connectives i musculars.
Entre mig, a la llum d’algunes glàndules, trobem cossos amilacis format per glicoproteïnes.
Aspecte homogeni, acel·lular, eosinòfils. Forma esfèrica perquè es fa amb capes concèntriques.
Amb l’edat augmenten en nombre i mida. No es patològic. Es poden calcificar.
GLANDULES VULVOURETRALS O DE COWPER Desenvoquen a nivell de la uretra. De secreció mucosa. Capsula i integrat en musculatura.
Secreció contribueix a lubrificar la uretra peneana. Es disposen a la membrana de la uretra protegint el pas del semen. No aporta contingut al semen, sinó que lubrifica.
11.2 Femení Fol·licles en desenvolupament: fase fol·licular. Actuen estrògens.
Ovulació: ovòcit s’expulsa de l’ovari, surt del fol·licle que es converteix en cos luti. Actua progesterona.
Fase lutea: OVARIS Epiteli germinal=mesoteli peritoneal: simple i cúbic Túnica albugínia: TC dens irregular Escorça: on estan els fol·licles (primordials, primaris, secundaris, GRAAF). Antre: espai dintre el fol·licle nodreix l’ovòcit.
Fol·licles van augmentant de mida: formació i augmenta de les capes. Capa interna: granulosa.
Externes: teca interna i teca externa. l’ovòcit progressa en meiosi. Augmenta l’antre que conte líquid fol·licular.
- primordial: primari: Secundaris: apareix espai antral.
(terciari) GRAAF: gran. Fol·licle preovulatori. Ovòcit envoltat de zona pel·lúcida (espai blanc).
Envoltat de granulosa. Zona d’antre. Teques. Es trencarà la paret de fol·licle i ovari.
Sortirà ovòcit envoltat de zona pel·lúcida i restes de cèl·lula de granulosa que fan corona radiata. S’expulsa amb líquid fol·licular.
la resta de cèl·lules de la teca i granulosa es queden i s’anomenen cèl·lules luteíniques.
Cos luti (perquè es groc) és una glàndula endocrina que produeix hormones: cèl·lules luteíniques produeixen progesterona que mantenen l’endometri per si hi ha una implantació. Si hi ha embaràs el cos luti es manté i segueix produint HISTOLOGIA hormones: cos luti de l’embaràs. Si no ho ha, degenera i es el cos luti de la menstruació. Quan degenera sigui d’embaràs o no es converteix en cos albicans (=blanc, perquè te molt de TC, es com una cicatriu).
Fol·licles atrèsics: procés degeneratiu de ovòcits i fol·licles. Això es perquè la gran majoria de ovòcits degeneren (no tots els que es produeixen serveixen). Procés: atrèssia.
L’espai de l’antre fol·licular esta ocupat per cèl·lules de la granulosa que esta desestructurada.
Medul·la: TC lax, vasos i nervis TROMPES UTERINES/OVIDUCTES Van des de l’ovari fins l’úter. La part terminal es l’infundíbul amb les fímbries. Part principal: ampolla. Connexió amb l’úter: istme. Com la llum de la trompa es continua amb la de l’úter aquesta es la pars uterina.
Llum, mucosa, muscular i adventícia (serosa).
Llum molt més ample a infundíbul i musculatura mes ample a istme.
Epiteli: exemple característic d’epiteli prismàtic simple ciliat. Tipus de cèl·lules: - ciliades: amb moviment cilis ajuden a transportat ovòcits.
secretores no ciliades: secreció important per nodrir l’ovòcit i el possible zigot.
Contribueix a la capacitació dels espermatozoides que han adquirit mobilitat a l’epidídim però no estan habilitats per fecundar fins que no te lloc el procés de la capacitació que nomes es pot fer a les vies uterines.
Estrògens estimulen el moviment de cilis i la secreció.
Làmina pròpia: prima. TC lax. zona molt vascularitzada. Aquí es produeixen la majoria dels embarassos ectòpic. Embrió instal·la en aquesta mucosa confonent-la amb la mucosa del l’endometri.
Musculatura: molt musculat per ajudar al transport de l’ovòcit al llarg de la llum.
UTER Desenvolupament del fetus i expulsió en part.
Dividit en : fons, cos uterí i coll uterí=cèrvix (zona d’unió de l’úter amb la vagina: aquí es on es produeix el càncer de cèrvix).
- Consta de túnica mucosa: endometri: lila, molt cel·lular: epiteli cilíndric simple ciliat que continua amb glàndules tubulars no ciliades. Entre mig de les glàndules hi ha l’estroma. Vasos sanguinis arteries que provenen del miometri (artèries rectes/curtes). Hi ha unes arteries mes llargues que casi arriben a l’epiteli que s’entortolliguen i reben el nom de artèries espirals/helicoïdals.
Es desprèn durant cicle menstrual al part superior de l’endometri que rep el nom de capa/estrat funcional. El que queda es la capa basal. Les restes de glàndules que queden a la part basal es tornaran a fer les glàndules noves i epiteli. a partir de les arteries que quedaven es vascularitza la noca capa mucosa.
HISTOLOGIA - La sang que es desprèn en la regla es la provinent d’aquestes artèries quan es desprèn l’estrat funcional=ESCAMACIÓ.
Teixit molt actiu i canviant que es desprèn i va creixent fins que es torna a desprendre de manera que en qualsevol moment es pot saber segons com sigui l’endometri en quin dia del cicle ens trobem.
túnica muscular: miometri túnica serosa/adventícia: perimetri Part del cèrvix: HeLa cells: cèl·lules immortals de Henrietta Lacks.
Cèrvix: endocèrvix es la continuació de l’endometri i l’ectocèrvix es l’inici de la vagina. Al límit entre ecto i endo es la zona de transició es el lloc on sol aparèixer el càncer de cèrvix.
Ectocèrvix i vagina: epiteli estratificat pla, com el de l’esòfag.
...

Tags:
Comprar Previsualizar