Tema 7 derecho civil I (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 10/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. L’edat en l’ordenament Civil Transcendència jurídica de l’edat en el dret civil L’edat es el temps que hi ha des del naixement d’una persona fins el moment de la vida de la mateixa que es pren en consideració.
La capacitat d’obrar hauria d’adaptar-se a la capacitat natural de la persona en cada moment, al seu grau de maduresa i discerniment, però això no es operatiu de manera que l’ordenament utilitza: De forma general el criteri objectiu de l’edat per graduar-se a la capacitat d’obrar Podem distingir tres situacions diferents pel que fa a l’edat de les persones i la seva capacitat d’obrar:    La minoria d’edat, quan la capacitat d’obrar és limitada, però no sempre en la mateixa mesura.
La majoria d’edat Emancipació La majoria d’edat Es produeix als 18 anys Implica l’adquisició de la plena capacitat d’obrar i l’extinció dels sistemes de guarda als que estan sotmesos els menors.
La norma general es la plena capacitat d’obrar, de forma que qualsevol limitació a aquesta ha d’estar establerta en sentència, d’acord amb la llei.
La minoria d’edat El menor és una persona depenent d’una altra, que no gaudeix de plena autonomia.
Esta sotmès a la potestat dels pares o tutela. Els pares o el tutor/ors també ostenten la seva representació legal.
La situació depenent no es obstacle.
En general, el menor, segons l’edat i la capacitat natural ( discerniment) pot realitzar, per sí mateix els següents actes: Els relatius als drets de la personalitat, excepte que les lleis estableixin una altra cosa.
Els referents a bens i serveis propis de la seva edat conforme els usos socials.
Els altres actes que permeti la llei.
Per a la resta d’actes el menor requerirà l’assistència dels seus pares o tutors, que son els seus representants legals o les persones que han de completar la seva capacitat.
L’ordenament reconeix expressament els següents drets al menor:              El dret al lliure desenvolupament de la personalitat El dret a no ser discriminat El dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.
El dret a la participació social, a constituir associacions juvenils i infantils i el dret de reunió.
La llibertat ideològica La llibertat d’expressió El dret a ser escoltat El dret a la protecció de la salut El dret a l’educació El dret a ser protegit front qualsevol forma de maltractament, negligència, manipulació, crueltat, explotació, abús sexual, prostitució i practiques anàlogues.
El dret a esser protegit front l’ús i tràfic d’estupefaents i psicotròpics El dret a no ser objecte de qualsevol forma d’explotació econòmica o laboral El dret a la informació, en el que s’inclou tant el dret a rebre la informació de manera adequada, conforme a la seva condició i maduresa, com el de buscar-la i utilitzar-la.
Esfera personal Autonomia personal del menor. Següents actes:       Emancipació i habilitació d’edat a partir dels 16 anys Emetre declaracions i decidir a partir dels 14 anys sobre veïnatge civil i nacionalitat Prestar consentiment per l’ internament i per modificar-lo Consentiment en l’àmbit de les intervencions clíniques i tractaments mèdics En els drets de la personalitat que s’exclouen de la representació legal dels titulars de les potestats L’exercici del dret d’associació i la constitució i pertinença a associacions juvenils.
Esfera familiar En l’esfera personal familiar respecte de la creació, pel menor de la seva pròpia família aquest:     Té capacitat per contraure matrimoni dels 14 anys i per sol·licitar la dispensa d’emancipació Pot reconèixer la filiació: la dona des que s’acrediti el part i l’home a partir dels 14 anys, amb aprovació judicial i prèvia audiència del Ministeri Fiscal El menor ostenta potestat sobre els seus fills, tot i que en l’exercici requereix de l’assistència dels titulars de les institucions de guarda i en cassos de desacord o impossibilitat del Jutge El menor no por ser tutor, ni curador, ni adoptar.
En el que afecta a la situació del menor respecte del grup familiar del que depèn:     El jutge ha d’escoltar als fills en els procediments de nul·litat, separació o divorci dels pares, en casos de desacords reiterats entre els titulars de la potestat o la tutela, en la remoció del tutor... a partir dels 12 anys, però fins i tot abans quan “tinguin prou coneixement”.
Els pares en l’exercici de la potestat hauran d’escoltar als menors en les decisions que els afectin La prestació de consentiment per la seva adopció si té 12 anys La legitimació per instar la remoció del càrrec tutelar.
Esfera patrimonial la regla general és que el menor no té plena capacitat d’obrar. Però la llei que li permet realitzar actes amb plena eficàcia jurídica per sí mateix o amb la intervenció del seu representant legal.
Així el menor pot:       Celebrar alguns contractes d’articles de consum, contractes de serveis, transports..., que d’acord amb els usos s’entén tàcitament autoritzats pels pares o tutors.
Atorgar capítols matrimonials amb el complement de capacitat necessari.
A partir dels 14 anys té capacitat per atorgar testament.
Pot acceptar donacions excepte si son condicionals o oneroses.
A partir dels 12 anys, o menys, si té suficient coneixement ha de prestar ek seu consentiment a qualsevol acte que impliqui alguna prestació personal.
En l’àmbit laboral, en general, es reconeix capacitat al menor a partir dels 16 anys, amb autorització dels seus representants.
Administració dels béns Per regla general, l’administració dels béns que integren el patrimoni del menor correspon als pares o tutors, que per alguns actes requeriran autorització judicial. Amb tot, el menor si que pot:    Posar en coneixement de l’autoritat judicial l’administració dels titulars de la potestat per tal que s’adoptin les mesures oportunes de protecció del seu patrimoni.
A partir dels 16 anys pot administrar els béns que adquireixi com a producte de la seva activitat.
També, a partir dels 16 anys, l’autorització judicial que han de requerir els pares per realitzar determinats actes d’administració extraordinària i de disposició dels béns del menor, es pot substituir per consentiment del menor.
La representació del menor Els titulars de la potestat o de la tutela del menor tenen la seva representació legal.
Substitueixen al menor en tots els actes jurídics que el menor no pot realitzar per si sol i els efectes jurídics recauen en aquest.
Els representants legals no poden actuar en els actes:     Que afecten als rets de la personalitat del menor Que el menor pot fer per si mateix d’acord amb la llei Quan existeixi conflicte d’interessos, es nomenarà un defensor judicial Els relatius a béns exclosos de l’administració dels pares o tutors.
Responsabilitat Responsabilitat contractual:   El menor és responsable del incompliment del negoci quan l’hagués celebrat amb la capacitat necessària.
Son anul·lables els actes realitzats pel menor sense la capacitat necessària o la intervenció de seu representant legal. Si es declara judicialment nul·litat del contracte, el menor només està obligat a tornar allò amb el que es va enriquir.
Responsabilitat extracontractual:   El menor és responsable dels danys ocasionats pels béns que integren el seu patrimoni, animals o coses.
Els pares i tutors responen dels danys causats pels menors que estiguin sota la potestat. Aquesta responsabilitat es fonamenta en la culpa in educando i in vigilando.
Emancipació: concepte L’emancipació habilita el menor per regir la seva persona i els seus béns com si fos major, però per la seva realització de determinats actes establerts per la llei necessitarà un complement de capacitat.
El menor ha d’haver complert 16 anys, excepte en el cas d’emancipació per matrimoni a partir dels 14 anys amb dispensa judicial.
Causes d’emancipació     Per la majoria d’edat: no es pròpiament una emancipació sinó l’arribada a la plena capacitat.
Per matrimoni del menor Per atorgament dels que exerceixen la potestat parental o la tutela, amb el consentiment del menor.
Per resolució judicial, a petició del menor La emancipació és irrevocable i s’ha de fer constar en el Registre Civil Efectes de l’emancipació L’efecte general és l’ampliació de la capacitat d’obrar del menor.
Els menors emancipats necessiten el complement de capacitat dels seus pares, curadors o cònjuge, per:   Tots els actes en que els pares requereixen de l’autorització judicial mentre exerceixen la potestat o la tutela.
L’acceptació del càrrec d’administrador de qualsevol classe de societat Els actes fets sense el complement de capacitat són anul·lables en el termini de 4 anys a instancia de la persona que havia de prestar-lo i a partir de l’arribada a la majoria d’edat de la persona interessada.
El menor de vida independent És la anomenada “ emancipació” de fet.
Requisits:    16 anys Independència econòmica i personal Consentiment exprés o tàcit dels pares o tutors.
El consentiment pot ser revocat, però no de manera arbitrària.
No és una vertadera emancipació, per tant no extingeix la potestat ni la tutela.
...