Tema 4 - Economía y política (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 1º curso
Asignatura Ciencia Política
Profesor J.S.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 05/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Relació entre política i economia (capitalisme i democràcia) L’economia i la política sempre han estat molt entrellaçades. Tanmateix, la lògica del capitalisme i la lògica de la democràcia són gairebé incompatibles; la democràcia busca la distribució social del poder i l’absència de dominació, i el capitalisme promou el poder de pocs i l’explotació del treballador. Capitalisme i democràcia coexisteixen, però no conflueixen. A finals de la Segona Guerra Mundial és quan es produeix el desenvolupament de la relació capitalisme - estat democràtic. El capitalisme ha anat evolucionant i presentant variacions respecte els diferents períodes en els quals es trobava.
Capitalisme abans del 1970 Es tractava d’un capitalisme industrial, és a dir, es produïen béns de consum en sèrie que serien consumits per la majoria de la societat (Fordisme). Alhora, es tracta d’un capitalisme qu es desenvolupa dins dels Estats.
El període entre 1945 i 1970 es caracteritza per l’aplicació del keynesianisme i les seves propostes intervencionistes. Keynes defensà que el capitalisme entra en crisis perquè la producció està per sota del consum (crisis de demanda). Per a solucionar aquesta situació, Keynes proposa que l’Estat ha d’incrementar la demanda per mitjà de polítiques públiques, creant així l’Estat del Benestar i suavitzant les crisis cícliques. Segons Keynes, l’Estat ha d’intervenir en:    Serveis públics (salut, educació i serveis socials) Garantia d’ingressos: atur i jubilació (cobrar l’atur i les pensions crea demanda) Fiscalitat directa i redistributiva. La fiscalitat redistributiva és progressiva - com més tens més pagues.
Capitalisme a partir del 1970 La dècada dels 70 es caracteritza per presentar un context mundial en el qual es produïa un augment constant del preu de les matèries primeres. Els països de la OPEP van decidir pujar el preu del petroli, fet que va comportar una inflació d’un 10%. La ciutadania va perdre capacitat adquisitiva, les taxes d’atur es van disparar... Per afrontar aquesta situació van sorgir dos tipus de polítiques econòmiques: les polítiques keynesianes i les polítiques neoliberals. El món, per general, va adoptar les polítiques neoliberals (Margaret Tatcher, Reagan, Pinochet...). Es produeix, doncs, una caiguda de l’Estat de Benestar. Les causes són: - - Polítiques: s’inicien governs llargs de naturalesa conservadora que consideraven que l’Estat del Benestar en lloc de suavitzar la crisi, l’empitjorava. Alhora, els partits socialdemòcrates assumeixen de manera acrítica una bona part de les idees conservadores.
Econòmiques: la globalització econòmica comporta que el capitalisme passi a ser una realitat global i no nacional. Es produeix un conflicte, perquè les polítiques són estatals però el sistema és global, i no s’havia creat cap òrgan capaç d’intervenir de forma global. Alhora, el capitalisme deixà de ser un capitalisme industrial productiu per convertir-se en capitalisme financer. Aquest nou focus crea bombolles, comportant creixement en els preus i d’endeutament.
- Socials: l’estructura social ha canviat considerablement. Fa 40 anys la classe social predominant era la treballadora industrial masculina (50%) i ara s’ha reduït molt (610%).
Teoria de la socialdemocràcia La democràcia garanteix la igualtat cívico-política, però no la igualtat socioeconòmica.
Teòricament, en democràcia, la possessió o la manca de béns econòmics no ha de traduir-se en privilegis polítics o en la pèrdua de veu política. Tanmateix, aquí es produeix una relació asimètrica entre els recursos econòmics i els polítics: la situació cívico-política no es tradueix en la situació socioeconòmica, però la situació socioeconòmica sí que es pot traduir en la situació cívico-política. Aquesta asimetria és la base del model socialdemòcrata, que afirma que el poder polític únicament reflecteix les concepcions dominats de la societat i és el que pot donar forma legítima a la distribució de recursos econòmics, però no a l’inrevés. Les característiques del model socialdemòcrata són: - - Les decisions polítiques es prenen en forma de polítiques públiques. Es regulen les forces del mercat per dirigir el procés econòmic, evitant així el perill de les crisis econòmiques i els conflictes socials.
Els sectors socioeconòmics menys afavorits tenen participació i veu política. D’aquesta manera, es dóna lloc a una dinàmica d’autocorrecció que redueix la desigualtat i ofereix estabilitat política.
Teoria liberal de mercat Aquest model separa estrictament els recursos socioeconòmics de la política. Com el poder del mercat no s’ha de traduir en poder polític, tampoc l’Estat ha d’intervenir en els recursos del mercat. El sistema polític elabora inputs pel sistema econòmic que són la garantia legal pel funcionament del capitalisme: drets de propietat, contractes i provisió de serveis d’infraestructura. Per altra banda, el sistema econòmic genera inputs pel sistema polític: els impostos i l’acció dels grups de pressió.
Els ciutadans en una "societat de masses" no tenen perquè pertànyer o identificar-se amb un sol grup en particular, sinó que en realitat ho fan amb més d’un grup (sindicat de classe i església catòlica). Això genera el fenomen saludable de “pressió creuada”, que serveix per atenuar la intensitat dels conflictes socials. Alhora, la pressió que els grups generen mai s’adrecen a tots els àmbits de la política per igual, el que fa que augmenti encara més la llibertat dels governs. Per la teoria liberal, es considera desitjable per a l’estabilitat política aquella cultura política que porta a la gent a romandre passiva o indiferent, juntament amb un sentit de lleialtat i de suport al sistema polític en conjunt.
Capitalisme postdemocràtic Les decisions polítiques s’articulen en torn als recursos econòmics. A l’actualitat, els mercats estableixen l’agenda i les limitacions de les polítiques públiques, però en canvi les polítiques publiques tenen poc marge per decidir sobre un mercat en constant expansió. Tanmateix, es nega categòricament qualsevol tensió entre els drets de les persones i el dels propietaris. Els governs estan ensordits per la austeritat, ja que:  Hi ha la necessitat de rescatar la fallida de les institucions financeres.
  Els governs no poden gestionar els seus problemes financers mitjançant l'augment dels impostos, ja que constituiria una càrrega per als inversors privats en l'economia, fet que desincentivaria la inversió i el creixement econòmic.
Hi ha despeses que no es poden retallar perquè parts creixents del pressupost de la seguretat social han de ser cobertes amb ingressos generals per tal de disminuir la càrrega dels ocupadors (empresaris).
Els ciutadans, amb tot això han entès que l’Estat no és l’adequat a l’hora de demanar polítiques, atès que generen costos. Des dels anys 80, amb el gir neoliberal, es va donar pas a l'austeritat, la privatització, la desregulació.... Com a resultat, els ciutadans conceben la participació política com una activitat inútil. Es produeix un doble dèficit de control: els governs perden el control sobre els impostos i el sector financer i els ciutadans la seva confiança en la idea de control democràtic.
Que faran els ciutadans davant d’aquesta situació? 1. La "política de bricolatge” de la societat civil: iniciatives de participació ciutadana que s'organitzen a través dels moviments socials, donacions de fundacions per a l'auto-ajuda o la caritat privada com a substituts d’uns serveis públics inadequats. Aquestes formes de participació política, si bé són molt selectives en termes de base social (majoritàriament impliquen a gent educada, urbana i de classe mitjana) aconsegueixen una gran simpatia i atenció pública i reben, fins i tot, el suport retòric de les elits polítiques i econòmiques.
2. Erupcions efímeres de violència massiva a les ciutats metropolitanes: “quan els canals legítims d'expressió política es tanquen, els il·legítims poden ocupar el seu lloc, amb un cost social i econòmic evidentment molt més alt”.
3. Major creixement del populisme de dreta que es veu enfortit en els països del centre i sudest d’Europa: proteccionisme, negació intolerant i sovint agressiva de la diferència en nom de l'homogeneïtat ètnico-nacional, i la forta dependència dels líders carismàtics i emprenedors polítics “exitosos”.
...

Tags:
Comprar Previsualizar