Estructura de la Comunicació (1ª parte) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 16/12/2014
Descargas 8

Descripción

Primera parte de los apuntes de Estructura de la comunicación. Profesora: Mercè Díez

Vista previa del texto

-Estructura: sèrie d’elements que estàn relacionats de manera que si canviem algun, els altres es veuen modificats -Estructura de la comunicació: estudi de les indústries comunicatives i culturals – especialment els mitjans de comunicació-. Identifica els elements d’un sistema comunicatiu i estudia les seves relacions.
Descripció: com s’organitzen i funcionen les industries de la com.
Dos vessants: Anàlisi: marc històric, econòmic, polític, social, cultural i tecnològic en què es produeixen i es distribueixen els continguts de carácter simbòlic.
Comunicació i societat de masses: Segle XIX hi ha transformacions de la societat moderna: -industrialització -> producció en massa -> fordisme -Canvis en la població -> ↑ demogràfic, urbanització, extensió de l’educació-> mobilitat física i social -Extensió de la democracia -> creix l’opinió pública = MASSIFICACIÓ Comunicació de masses: concepte original nord-americà (mass communication research als anys 40). Relacionat amb la societat de masses, els mitjans de comunicació i la cultura de masses. També conegut com comunicació pública, col·lectiva o social.
Comunicació comunitària: els emissors són col·lectius que possen la comunicació al servei de les seves pròpies necessitats.
Comunicació de masses i industries culturals Sobretot a Europa. Tradició crítica davant la societat de masses (Ortega y Gasset -> la rebelión de las massas -> conservador) Moment àlgid de la teoria crítica sobre la comunicació i la cultura de masses posterior a la IIª GM, ja que els mitjans es centraven en la publicitat.
Aqui crítica l’Escola de Frankfurt-> considera la cultura de masses com un instrument capitalista. Critica la mercantilització de la cultura.
Consumisme i satisfacció immediata.
“Falsa consciència” entre les classes treballadores ->mite de l’absència de classes (classe mitjana) Indústries culturals: aquelles que produeixen béns o serveis que expressen les formes de vida d’una societat, estableixen els símbols amb què ens reconeixem i identifiquem i són portadores de valors socials.
El concepte encara és vigent però amb noves connotacions a conseqüència dels processos de concentració i internacionalització de l’economia.
A Europa, Canadà i Amèrica llatina utilitzen el concepte industries culturals, mentre que a USA industries de l’entreteniment.
Indústries culturals: crític amb la mercantilització de la cultura Indústries de l’entreteniment: atenció al valor econòmic dels intercanvis de béns i serveis culturals.
Hi ha un debat sobre el comerç de les mercaderies culturals, que té importància a partir dels 80 com a conseqüència de: -polítiques neoliberals (desregulació i reregulació) -desenvolupament tecnològic (sobretot a la dècada dels 90 per la intensificació de la digitalització) En aquest debat s’hi deia que les mercaderies culturals: a)havien de regir-se segons les regles del lliure mercat com qualsevol altre producte b) tenen especifitats que justifiquen un tractament especial (excepció cultural) Excepció cultural: mesura de protecció amb la cultura. No és una simple mercaderia. Mesura que va prendre el govern francés. El GATT va ser la 1ª organització que ho va aplicar. Afegir impostos als productes perquè es puguin comercialitzar internacionalment.
A partir d’aqui es crea la Organització Mundial del Comerç (OMC) que justifica que es puguin fer polítiques d’intervenció, que poden ser lleis o diners.
De la societat de masses a la societat de la informació Les societats contemporànies es transformen gràcies a la evolució de les teconologies de la informació i la comunicació.
Era industrial: producció massiva, en cadena Era postindustrial, de la informació: la informació es tracta com element clau de la producció, amb una menor dependència de l’espai i el temps.
Societat postcapitalista? Determinisme tecnològic: canvi de la societat per l’impuls de les tecnologies de la comunicació, de manera que nosaltres ens hem d’adaptar i treballar amb elles. Les tecnologies evolucionen amb la innovació tencològica i industrial.
Fritz Machlup -> industria del coneixement -> cada cop tenen més pes les activitats dedicades a la informació Marc Uri Porat -> economia de la informació Daniel Bell -> societat postindustrial-> va fer un estudi: l’adveniment de la societat postindustrial. Hi ha un canvi en el dinamisme social: prioritzar científics, unis...
Gaëtam Tremblay -> canvis en el model de producció -> del fordisme al gatesisme Intensificació de la lògica industrial capitalista. S’han produit canvis en el model de producció. Lògica del màxim benefici.
Repercussions de la digitalització 1) Tota la informació tractada de la mateixa manera: mitjançant codi binari 2) Integració dels canals de transmissió de la informació (xarxes de telecomunicacions) XDSI-> xarxa digital serveis integrats 3) Integració dels serveis: “empaquetar serveis i enviar-ho a una xarxa” Transformacions en els mitjans de comunicació: -bidireccionalitat, interactivitat -més grans i més petits simultàneament (transmissió selectiva) Postinformació (Negroponte) Autocomunicació de masses (Castells) UNESCO: (Agència de Nacions Unides per a l’Educació, Ciència i Cultura) 1946 Fa èmfasi al dret de la informació->llibertat d’informació com a dret fonamental.
-Anys 60 sorgeis la teoria desenvolupista o de la modernització (Lerner, Schram): la diseminació del coneixement i tecnologies dels països del nord afavoreix el desenvolupament cap al sud.
Perspectiva quantitativa. Estudis estadístics sobre els media de caracter estadístic i quantitatiu.
-Anys 70 teoria de la dependència (la situació econòmica i dependència és l’altra cara dels països més desenvolupats). Progressiu questionament del free flow of information (lliure circulació de la informació a nivell global).
Nous plantejaments: estudis sobre els fluxos de comunicació i les polítiques de comunicació per donar soport a les seves pròpies indústries.
Sorgeix l’emergència de moviment de països no alineats (recentment descol·lonitzats, i per això volen anar a la seva) 1973: IV Cimera MPNA: Nou ordre econòmic internacional [crisi petroli->crisi mundial] Proposta: via de desenvolupament independent dels models capitalista i comunista.
Nou Ordre Mundial de la Informació i la Comunicació (NOMIC).
Constata la dependència cultural i informativa del tercer món.
Promoció de diàleg intercultural en contraposició a la visió del “xoc de civilitzacions” Contingut de la declaració: -La cultura es al núcli dels debats contemporanis sobre el desenvolupament d’una economia basada en el coneixement, la cohesió social i identitat.
-Es reconeix la diversitat cultuyral com a patrimoni de la humanitat -Visió ponderada de la munidalització: ·repte a la diversitat ·crea condicions per al diàleg de civilitzacions -Equilibri entre la protecció i la promoció de la cultura ·Art 8-> béns i serveis culturals no són mercaderies perquè tenen identitat, valors i sentit.
·Art 9-> Necessitat de que hi hagin polítiques públiques ·Art 11-> les forces del mercat no garanteixen la preservació de la diversitat cultural.
Acompanyada d’un pla d’acció amb 20 objectius -> necessitat d’elaborar un instrument jurídic internacional sobre diversitat cultural (convenció) Convenció per a la diversitat cultural Conferencia General 2003: -Acord per fer un esborrany de convecció per presentar al 2005 -Reingrés dels EUA. Prioritat: educació i cultura com a elements clau de la lluita contra el terrorisme internacional.
Encapçala els països contraris a la convenció.
Més favorables: francofonia i membres de la UE.
Conferència General 2005: -Aprovació de la convenció per a la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals.
-148 a favor, 2 en contra (USA i Israel) i 4 abstencions (Honduras, Nicaragua, Libèria i Austràlia) Principis fonamentals de la convenció 1. Naturalesa distintiva dels béns i serveis culturals (no poden ser tractats unicament des d’un punt de vista comercial) 2. Dret dels estats a fer polítiques culturals per a preservar i desenvolupar les expressions culturals pròpies 3. Ajut a les industries culturals dels paisos en desenvolupament 4. Complementarietat amb altres acords internacionals La conveció va tenir una ràpida ratificació (mínim 30 països) i va entrar en vigor al març del 2007 Aspectes problemàtics: -Ambigüetat amb els drets i obligacions -Text jurídicament vinculat però no preveu un mecanisme de resolució de conflictes, només un procediment de conciliació opcional -Estratègia de liberalització bilateral -Noves condicions per a la difusió de productes culturals digitals.
GATT -> General Agreement on Tariffs and Trade (1947) tractat multilateral Reducció d’aranzels i barreres al comerç internacional. Treballaven a través d’un sistema de rondes de negociació -1986-93: vuitena ronda de negociació multilateral sobre la liberalització del comerç. S’incorpora el sector serveis (cultura i comunicació) -1993 polarització de posicions entre USA i Europa -França proposa l’excepció cultural -1994 compromís: la cultura s’inclou en l’acord general de lliure comerç, però s’autoritza adoptar mesures de protecció.
-La UE legitima la seva posició: la naturalesa cultural (no només comercial) de les obres audiovisuals justifica l’adopció de mesures Posicions Expecionistes (o proteccionistes): França, Canadà ·Exclusió de la cultura de la liberalització del comerç mundial ↳Audiovisual com expressió artistica que forma part d’un patrimoni ↳fals lliure mercat ·Denúncia del proteccionisme nord-americà (escasa importació de productes audiovisuals) ↳Consciència de la dependència de la producció nord-americana Lliurecanvistes (o hiperliberals): USA La cultura és una acitivitat comercial com qualsevol altre -Audiovisual com entreteniment amb una base industrial -Deslegitima: ↳la intervenció del Estat ↳Les mesures de protecció de la industria audiovisual (aranzels, subsidis) Argument: distorsió del mercat Especifitat cultura: Comissió Europea. La Cultura ha de tenir un tractament específic en els acords de comerç internacional.
OMC: Es crea al 1995 per substituir el GATT.
Posicions a la Ronda de Doha (2001): -Comissió Europea i Canadà: exclusió de l’audiovisual -Grup d’Amics de l’Audiovisual (entre altres EUA, la Xina, Taiwan, Japó, Mèxic i Singapur): liberalització de l’audiovisual -Estratègia liberalitzadora: -Dins l’OMC: intentar classificar subsectors audiovisuals (producció i emissió de programes de ràdio i TV) dins de categories liberalitzades (com telecomunicacions o serveis recreatius).
-Fora l’OMC: acords bilaterals de comerç (acords dels EUA amb Xile, Singapur, Amèrica central, el Marroc, Austràlia).
2006 bloqueig negociador en altres àmbits (agricultura, productes industrials) que va paralitzar les negociacions del sector serveis (també audiovisuals).
Progressiu abandó de l’expressió “excepció cultural” a favor de “diversitat cultural” (es passa d’un discurs defensiu a un de constructiu).
Debat a la Unesco.
Els estudis sobre sistemes de mitjans Els sistemes mediàtics englòben els mitjans de comunicació dins un determinat sistema polític i social (normalment un Estat).
El concepte s’utilitza després de la 2ª GM, quan els estats aborden la regulació dels serveis de radiodifusió.
Designava mitjans impresos, la radiodifusió (radio i tv), el cine i la publicitat.
“els media són tant un producte com un reflex de la història de la seva societat i han intervingut en la seva configuració” Mc Quail 2000:15 El sistema de mitjans està lligat al concepte de societat. Varia segons el moment històric i no són homogenis. Cohexistència de mitjans amb principis diferents.
Teories sociopolítiques dels mitjans de comunicació: Marc per analitzar les relacions entre societat, sistema polític i mediàtic. Reflexió sobre la posició dels mitjans a la societat. Sovint ha de tenri un caràcter normatiu: Es centren en: -Estructura: com s’organitza el sistema comunicatiu (independència en relació al govern, formes de control jurídic o administratiu) -Actuació: com fan la seva tasca els mitjans Four Theories of the Press (1956 Siebert, Peterson i Schram) Primer intent d’analitzar “comparativament” societats, sistemes mediàtics i sistemes polítics.
Tesi: la premsa adopta la forma de les estructures socials i polítiques en què actua i reflecteix el sistema de control social que ajusta les relacions entre individus i institucions.
Crítiques: -No s’analitzen les relacions entre les estructures dels mitjans i els sistemes socials (variable dependent; influència en les relacions socials i les institucions polítiques) -Perspectiva etnocèntrica (marc ideològic occidental) -Limitada anàlisi empírica (USA, UK, França, Alemanya i Unió Soviètica) Interés en els fonaments o teories en què es basaven els sistemes per legitimarse.
Perspectiva normativa.
Quatre models/teories: -Autoritària: sistema mediàtic i polític de caracter autoritari. No té independència del poder polític. S’orienta a garantir la seguretat de l’Estat.
Sorgeix als inicis de la premsa periodística XVII, i les monarquies absolutistes.
Premsa subordinada al poder de l’Estat i als interessos del governant -> manca de llibertat.
Vigència contemporanea: estats amb règims autoritaris i formalment democràtics Expectatives sobre la premsa: absència de crítica o suport al govern i element de repressió.
Elements de control: legislació, control de la producció i l’emissió.
Formes de control: ·sobre el contingut: censura, versió única/oficial i prohibició de la circulació exterior ·sobre l’emissor: limitacions al dret d’opinió (amenaça de sancions). Gestió de les concessions: arbitrària o amb directrius clares.
·sobre el receptor: a través del bloqueig o prohibició d’aparells i sistemes de recepcions.
-Liberal: (o llibertat de premsa) Sorgeix amb l’aparició de la premsa lliure del control oficial al segle XVII.
Context sociopolític: parlamentarisme –el poder resideix al poble-, idea que s’expandeix per Europa després de la revolució francesa.
La llibertat és considerada com un valor fonamental: a) de l’individu. Llibertat de pensament a base del parlamentarisme ↓ ↓ llibertat d’opinió llibertat d’expressió (àmbit individual) (àmbit públic) Opinió pública (XVIII): els individus poden decidir què és el millor per a la societat mitjançant la raó (concepte de Rosseau) b) llibertat de premsa -> d’empresa (propietat) Premsa lliure essencial per una societat lliure i racional Independència del poder polític Dependència de recursos de finançament (dependència econòmica) ↓ mijtans privats ·llibertat amb límits (posats per la legislació) ↳limits dels drets fonamentalts ↳conflictes arbitrats pel poder judicial ·funció social de la crítica política: vigilància de l’actuació pública ·Contrària a la censura d’opinions polítiques, excepte en cas d’amenaça contra la democràcia ·en la premsa escrita estructura liberitzada no subjeta a concessions -teoria de la responsabilitat social: parteix del principi de llibertat, però supera contradiccions de la teoria liberal. El mercat pero si sol no ofereix a la societat els.......
Limitacions de la teoria liberal: a)dependència econòmica: -influència als interessos dels anunciants a la línea editorial -cerca de la màxima audiència (interés del públic, no necessàriament interés públic.
b)Restricció de la pluralitat ->concentració Al model de la responsabilitat social: visió de la propietat dels mitjans propera a la gestió d’un servei públic -llibertat dels mitjans però en relació a les seves responsabilitats socials -la seva funció bàsica és garantir la pluralitat -autoregulació -es justifica la intervenció de l’Estat: ·econòmica ·mesures anticoncentració ·proteccions davant cert tipus de continguts -actualment és vigent a Europa Noves propostes: A partir del anys 70, escassa tradició en estudis comparatius.
Diverses variacions a les teories de Siebert, Peterson i Schrom -autoritari i liberal -de mercat, marxista i en progrés. Mc Quail 1983 Teoria desenvolupista: -Societats en desenvolupament o recentment independents -Reconeix les dificultats per crear industries mediàtiques semblants a les dels països més avançats (manca d’infraestructures) ...