TEMA 1- DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL –INDUSTRIAL- (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Bioètica i Legislació
Año del apunte 2015
Páginas 19
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls TEMA 2. PATENTS La següent gràfica mostra l’evolució dels sectors al llarg dels anys i quantes patents fan per any.
Al principi es van fer moltes patents.
Pel que fa a les bicicletes, es fan unes 3000 patents al any. En quant a raspall de dents es situa al voltant de les 1000 patents.
Bicicleta • Es va inventar i patentar el 1866.
• Encara que la bicicleta en si ja sigui de domini públic (perquè la patent ha caducat), encara ara es continua innovant sobre aquest producte i es continuen fent noves patents.
Les patents serveixen per recompensar les innovacions.
El primer sistema d’aquest tipus va ser abans de crist (510 a.C) en una ciutat grega (Subaris) on hi havia un concurs de cuina. En aquest, només el cuiner guanyador podia cuinar el seu plat durant un any (no se’n podien cuinar més). I per tant, era l’únic que podia guanyar-hi diners. Això serviria per motivar els altres cuiners i desenvolupar nous plats.
Aquest és el mateix concepte en que es basen els drets de propietat intel·lectual i industrial.
La primera llei de patents es va fer el 1474 d.C a Venècia. En aquesta, s’exposava que aquell que fes una nova invenció, tindrà el dret de la “exclusivitat” de la invenció (no es podrà fer res similar) durant 10 anys.
1769: Watt va patentar el motor de vapor, cosa que va portar a la Revolució Industrial • Invencions patentades han canviat la història.
1837: Morse va patentar el telègraf El telègraf permetia transmetre informació mitjançant línies elèctriques a llargues distàncies.
Aquest any és important perquè significa un pas de les patents antigues a les modernes, més estructurades. Fins llavors, la patent en sí era poc estructurada.
1 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls Actualment, totes les patents tenen la mateixa estructura i molt ben definida • Pàgina principal: amb informació bibliogràfica • Dibuixos: opcional • Descripció • Claims/ revindicacions: defineixen l’àmbit de protecció, és a dir, sobre què tenim l’exclusiva.
Exemple: patent americana de la PCR ⁃ Primera pàgina de PCR amb informació bibliogràfica: títol, autors, data de sol·licitud (molt important, ja que ens determinarà quan caduca la patent – les patents caduquen 20 anys després de la seva sol·licitud), petit resum... Davant de cada concepte tenim un número que es estàndard, el codi INID. Aquest codi és estàndard en tots els països, pel que permet entendre totes les patents de qualsevol idioma per saber cada cosa què es.
⁃ Reivindicacions → ens diuen sobre el què tenim exclusiva, defineixen l’àmbit de protecció (dret de la nostra patent). Hi pot haver més d'una reivindicació.
En aquest cas, ens diu que la PCR és un procés per amplificar una seqüència... Per tant, en aquest cas, tenim exclusiva sobre un procés que faci aquestes etapes, per tant, ningú podrà fer el que posa en les reivindicacions.
⁃ Descripció: És la part més tècnica de la patent. Veiem els antecedents, experiments, efectes tècnics... Cal que contingui tota la informació possible perquè el producte sigui reproduïble. En alguns països com EEUU o Canadà haurem de, posar a més la millor manera de poder fabricar el que tenim.
Per exemple, el 2005 pràcticament no hi havia ampolles de PET perquè era complicat fer-lo amb aquest polímer. Es va inventar un procés de cristal·lització lenta, prò en la patent no es va posar la millor manera de fer el procediment. Això es va descobrir i l’empresa americana va perdre la patent.
(veure diapos 43- 46) 2 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls 1. Què podem patentar? És possible patentar: • Un producte. (Ex/ Pneumàtic) • L’aparell per produir el producte. (Ex/ Fabricador de pneumàtics) • El procés per produir el producte. (Ex/ Procediment per fabricar el pneumàtic) • L’ús del producte. Si tenim una substància que coneixem i descobrim un nou ús (ex. Ús del pneumàtic per fer-lo servir com a roda) 2. Requisits de patentabilitat Perquè aquestes invencions siguin patentables, han de complir un seguit de requisits i, a més, no han d’estar excloses per llei.
Com hem vist amb la bicicleta, els nous desenvolupaments de coses ja existents poden ser patentables si compleixen els requisits i no estan exclosos per llei.
Les patents es concedeixen i es tramiten a cada país. A cada país la patent és independent de la d’altres, de manera que es tramiten i regulen per la llei de patents de cada país (el que es pot i no es pot patentar depèn de la llei de cada país).
Tot i això, les lleis de patents, amb el temps, han anat convergint i hi ha uns requisits que trobem a gairebé totes les lleis de patents: • Que sigui nova.
• Que sigui inventiva (no obvia).
• Que tingui aplicació industrial.
• Que estigui suficientment descrita (prou informació per reproductibilitat).
2.1.
Aplicació industrial Pel que fa a l’aplicació industrial • Una invenció tindrà aplicació industrial sempre que es pugui utilitzar en algun tipus d’indústria (incloent arquitectura).
• Cal tenir en compte que el fet que una substància es pugui fabricar no vol dir que tingui aplicació industrial, sinó que hem d’especificar de quina manera podem explotar-la de manera pràctica (ús pràctic).
o Això ho veiem molt clar en un gen o una substància en humans que s’identifica, aïlla i es caracteritza la estructura. Però si no se sap la funció, malaltia associada a un excés/deficiència...no té cap aplicació industrial.
2.2.
Novetat Pel que fa a la novetat: ⁃ Perquè una invenció sigui patentable ha de ser nova i no de domini públic i conegut.
⁃ A molts països, inclòs Europa, parlem de novetat absoluta (ha de ser diferent amb quelcom, ni que sigui una diferència, amb allò que es coneix).
Per exemple, si es coneix qualsevol cosa descrita anteriorment a la data: ⁃ en qualsevol part del mon ⁃ de qualsevol forma: escrita, verbal...
3 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls Anteriorment a la sol·licitud de la meva patent, farà que no tingui novetat. Ha de ser pública per prohibir la nostra patent, un any i mig després de fer la patent serà públic, serà el moment en que no es podrà patentar.
(veure exemples diapos 54-58) La novetat absoluta és independentment de qui faci la invenció. Els països apliquen diferents criteris.
Estats Units: si l’inventor és el que fa la divulgació sobre la seva invenció hi ha un període de gràcia.
Per exemple, imaginem que un autor fa una publicació (divulgació) sobre una invenció.
Segons la llei d’EEUU no podem anar nosaltres i patentar-la. En aquest cas, l’autor té un any (després de la publicació) per tal de presentar la patent. Això es el període de gràcia.
Altres països que inclouen el període de gràcia són: Japó ( sis mesos ) , Canadà ( un any ) , i Rússia ( sis mesos).
Europa: no hi ha període de gràcia.
Això implica que un cop he divulgat la meva invenció, no puc fer una patent sobre allò que he explicat jo mateix de la meva invenció.
2.3.
Inventiva (no obvia) Primer hem de veure si la nostra invenció es diferent respecte tot allò que ha estat descrit (novetat), i com a criteri addicional, hem de mirar si aquesta diferència de la nostra patent sobre allò que és conegut és inventiva, és a dir, si no és obvia (requisit de l’activitat inventiva).
Si la invenció és obvia, no compleix aquest requisit de l’activitat inventiva.
Exemple: Liposome for Drug Delivery: Imaginem que ningú ha afegit àcid palmític a un liposoma, però nosaltres ho hem fet i veiem que té molt bona estabilitat Altra gent ha treballat amb altres àcids grassos, però ningú amb el palmític. Els altres àcids grassos també augmenten l’estabilitat.
No obstant, ningú ha descrit el nostre liposoma amb àcid palmític, així doncs, compleix el requisit de novetat. Però no es inventiu, perquè a l’afegir aquest àcid gras s’augmenta l’estabilitat (per tant, no compleix el requisit d’activitat inventiva). En resum, no es pot patentar el liposoma amb àcid palmític.
Però si a l’afegir àcid palmític descobrim que podem encapsular DNA i a cap descripció anterior s’ha suggerit que l’addició d’àcid gras a un liposoma pugui portar a encapsular el DNA, llavors sí que té novetat i activitat inventiva.
(veure diapos 63 i 64) 2.4.
Suficientment descrita (sufficient disclosure) La patent ha de tenir una descripció suficient perquè una persona experta en el camp pugui reproduir la invenció. Si no s’explica la informació suficient per la reproductibilitat, la invenció no és patentable.
A més, les patents no poden amagar informació, si no ho expliquem tot, la patent no es vàlida. No podem patentar per exemple un cohet per anar a la lluna tal qual, si no expliquem de manera correcta com es pot fer.
4 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls 1863: Pasteur va patentar el procés de pasteurització Anys després, al 1871, l’empresa General Electric va fer la primera patent a EEUU sobre un bacteri, que, segons la primera reivindicació, era del gènere Pseudomonas i contenia com a mínim dos plasmidis estables per la degradació d’hidrocarburs.
Podem patentar un nou bacteri que hem aïllat d’una mostra de terra al qual li hem trobat una aplicació industrial? En general, sí que podem patentar el bacteri perquè és nou en tant a que no era conegut. El requisit de novetat no és que no existeixi prèviament, sinó que no sigui conegut prèviament. Llavors, si és inventiu i amb aplicació industrial, és patentable.
Un exemple és l’L-casei-imunitas (Actimel), on s’ha patentat la soca de Lactobacillus.
Perquè una patent sigui valida, com hem dit, ha de tenir una descripció suficient. Però, en el cas dels bacteris, com s’explica en paper (a la patent) un microorganisme que hem trobat? Com ho podem explicar perquè sigui reproduïble per un expert? Per solucionar això disposem del Tractat de Budapest, que han signat molts països: • Es basa en agafar el bacteri, dipositar-lo a una institució internacional, la qual ens dóna un número i llavors podem patentar aquest bacteri a partir del número (el posem a la descripció de la patent).
• Amb un sol dipòsit (en una de les 37 institucions, ubicades en 21 països) en un sol país dels que han firmat el tractat de Budapest (en vermell) ja podem patentar el microorganisme a qualsevol d’aquests països.
Si recorrem al tractat de Budapest, el dipòsit ha de ser abans de la sol·licitud de patent.
3. No- exclusió per llei Perquè una invenció sigui patentable, a més de complir els requisits de patentabilitat no ha d’estar exclosa per llei, la qual depèn de cada país.
Les exclusions de patentabilitat seran el que la llei determina que no es pot patentar, encara que compleixi tots els requisits (els 4).
A Europa no es deixa patentar o descobriments, teories científiques i mètodes matemàtics (apps pràctiques d’això sí) o creacions estètiques (en tot cas aniria per drets d’autor o per disseny industrial, no per patent) o Esquemes, normes mètodes de fer negoci i programes d’ordinador (sí que es poden patentar, però, els algoritmes) o presentació de la informació (per exemple, escriure en Braile).
o invencions en contra de l’ordre públic o de la moralitat (per exemple una carta bomba, un instrument de tortura...) o no es poden patentar les varietats animals i vegetals (però podrien estar protegides pel conveni de varietats vegetals, no per patent). Tampoc els procediments per produir animals o plantes.
5 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) o mfiguls Mètodes de teràpia ni de cirurgia (però sí, per exemple, un bisturí) Al camp biotecnològic, no es pot patentar: o processos de clonació dels éssers humans o processos per modificar la identitat genètica germinal en humans o ús d’embrions humans amb finalitats comercials o industrial o processos per tal de modificar la identitat genètica d’animals, ja que probablement li suposen un sofriment a l'animal sense cap justificació mèdica (benefici pels humans o animals), tampoc els animals resultats d’aquest procés.
o el cos humà en els diferents estats de desenvolupament. Qualsevol part d’ell tampoc, com per exemple un gen.
o Un element aïllat del cos humà o produït a través d’alguna part d’humans, com una proteïna sintetitzada a traves de la seqüencia (encara que sigui parcial) d’un gen humà. I encara que el producte tingui la mateixa enstructura es idèntica al element natural.
o Les seqüències de gens, tant parcials com senceres, tampoc tenen aplicació industrial Diapos 76-88: Exemples de què és pantentable i què no, que hem de mirar nosaltres 1985 (Harvard)- Patent del primer animal, un ratolí transgènic (oncomouse- amb un oncogen). En aquell temps noméss es podien patentar els transgènics que no representin un patiment, a no ser que tinguin una justificació mèdica. Com és en aquest cas, el animal té un patiment, però una justificació mèdica darrere.
TEMA 3. MODELS D’UTILITAT Per tal de protegir invencions (tecnologia) és possible utilitzar models d’utilitat. Aquests, són molt similars a les patents però tenen dues diferències: • uns requisits de patentabilitat més fàcils de complir • tenen una durada més curta (normalment entre 6 i 10 anys) Són similars a les patents en el sentit que: - donen un dret exclusiu - donen dret a evitar els altres també facin la invenció - possibilitat de vendre o fer llicència (?) (veure diapos 96-97) La patent és un dret negatiu: La patent impedeix que altres copiïn allò que he creat. Per exemple, en un medicament, no podem vendre el medicament només amb la patent, primer necessitarem passar controls. Però poden haverhi patents d’altres que no ens deixin vendre el nostre producte.
Exemple: Imaginem una empresa que es diu “Vasos” que ven objectes per contenir líquid, i que els inventa i després patenta.
En la reva reivindicació posa: Recipient per líquids caracteritzat per tenir forma cilíndrica amb una base al final...
6 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls Llavors una altra empresa, anomenada “gerra”) inventa una gerra (que és com un vas però amb nansa) perquè pensen que afegint-li una nansa, serà més fàcil per als usuaris fer servir l’objecte.
Com que el producte és nou, fan una sol·licitud de patent i se li concedeix.
En la seva reivindicació posa que és un recipient per líquids amb una nansa,.
L’empresa “gerra”, pot revenir que altres empreses facin recipients com una gerra. Però l’empresa “vasos” pot prevenir que altres empreses venguin qualsevol tipus de recipient. De manera que per molt que l’empresa gerres tingui la patent, no pot vendre la gerra, perquè al fi i al cap és un recipient.
Per tant, en aquest escenari NINGÚ pot vendre gerres: - es podrien posar les dues empreses d’acord perquè les venguin les dues - es poden posar d’acord i que l’empresa gerra les vengui - quan la patent dels gots caduqui, l’empresa gerres pot vendre-les sense problemes les patents són un dret negatiu que impedeixen: - fer - vendre - utilitzar - importar - oferir Exemple: 1901, Fulla d’afaitar. La va inventar un home que es deia Gillette Cap als anys 80, Gillete continuava al negoci i va inventar la Mach3: una fulla d’afaitar que té 3 fulles separades per una distància determinada. Llavors va venir la empresa Wilkinson i va posar a la venta una fulla d’afaitar amb 4 fulles. Per tant l’empresa Gillette va denunciar la empresa Wilkinson de còpia. Al final van arribar a un acord privat (es van pagar diners entre ells) Exemple: Panty de tres cames: Imaginem que la reivindicació del panty de tres cames, a Espanya és: Panty caracterizado porque tiene tres piernas.
à La venta de panty amb 3 cames a EEUU suspendria una infracció de patents? Sí no hi ha patent espanyola no.
à Suposaria una infracció crear un panty de 4 cames? És el mateix cas que Gillette i Wilkinson.
Cas A: Imaginem que la descripció de la patent diu: Panty con pierna de repuesto La presente invención trata de un panty con tres piernas.
Son conocidos y usados ampliamente los pantys que tienen únicamente dos piernas.
Estas prendas de vestir son muy cómodas por lo que tienen un gran éxito. Sin embargo, al tener ambas piernas unidas, en cuanto se rompe cualquiera de ellas se debe tirar el conjunto del panty, suponiendo un gran derroche económico, al no poder aprovechar la pierna intacta.
El problema anterior puede ser superado por esta invención. La adición de una tercera pierna al panty hace que en caso de rotura de una de ellas, se pueda utilizar todavía la prenda con las dos piernas restantes. De esta forma se aprovecha el 66% del panty en lugar de sólo el 50% de los pantys clásicos. Evidentemente, este porcentaje se puede aumentar si se añaden más piernas al conjunto del panty. Las piernas de repuesto mientras no están en uso se llevan convenientemente recogidas en compartimentos situados en la cintura del panty.
La reivindicació diu “panty con 3 piernas”, per tant no exclou la possibilitat que en tingui 4.
7 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls Però, imaginem un altre cas: Cas B: Panty con pierna de repuesto La presente invención trata de un panty con tres piernas.
Son conocidos y usados ampliamente los pantys que tienen únicamente dos piernas.
Estas prendas de vestir son muy cómodas por lo que tienen un gran éxito, y han sustituido en gran medida a las clásicas medias. Sin embargo, no han conseguido solucionar el problemas de las carreras inoportunas que pueden colocar a su usuaria en situaciones comprometidas. Y, en la práctica, se ha demostrado que no siempre se tiene la precaución de llevar un panty de repuesto.
El inconveniente anterior es superado por el panty de la invención. Este panty lleva incorporado una tercera pierna de repuesto, que puede utilizarse para sustituir la que sufre la carrera. La pierna de repuesto se lleva recogida alrededor de la cintura del panty. De esta forma la pierna recogida no abulta y la prenda de la invención es de una estética similar a los pantys clásicos. Es importante utilizar una única pierna de repuesto, pues cuando se han probado pantys con más de una pierna de repuesto, éstas abultan demasiado y el panty pierde parte de su estética.
Per tant, en aquest cas, la descripció ens diu que té 3 cames i a mes diu que siguin 3 i no més, per tant, vendre un panty de 4 cames no suposaria infracció.
Tipus de reivindicacions: Les reivindicacions (claims) defineixen l’àmbit de la patent. El dret de la patent ve pel que diu la reivindicació, que pot ser de: - Reivindicació de producte (per exemple, la penicil·lina) o substància química (molècula orgànica o inorgànica, polímers) o substància biològica (anticossos, proteïnes, DNA...) o microorganisme (cèl·lules, virus...) o dispositiu mecànic - Reivindicació de procediment (per exemple, PCR) o procés, mètode o activitat (inclús un nou ús d’una substància ja patentada) o ús (equivalent al procés per utilitzar un producte) Les reivindicacions també poden ser: - independent: tenen com a objectiu una característica essencial de la invenció.
o 1. Process for obtaining A, comprising reacting B with C in an organic solvent.
- dependent: inclouen característiques d’una reivindicació independents i al menys alguna altra addicional. Normalment es refereixen a la seva reivindicació independent amb “segons la reivindicació X”, per no repetir conceptes.
o 2. Process, according claim 1, wherein the organic solvent is ethanol.
o 3.Process, according any of claims 1 or 2, wherein the reaction of B with C is carried out at a temperature comprised between 30ºC and 100ºC.
Hem de veure les reivindicacions com una VALLA / BARRERA. Les reivindicacions independents serien la barrera gran, la general. I les serien les tanques dins la general.
8 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls Perquè ens serveixen les reivindicacions dependents? Perquè si es destrueix la tanca gran, llavors no ens queda res per a protegir la invenció.
En l’exemple anterior, imaginem que ja es coneix un procés per obtenir A, a partir de B i C (amb metanol a 45ºC), per tant, la reivindicació 1 ja no és vàlida. Però si que ho és el fet d’obtenir-lo amb etanol, per tant, la reivindicació 2 es queda, aquest és el sentit de fer reivindicacions dependents.
Exemple: 1974, S’inventa el procediment de DNA recombinant (investigadors de Califòrnia i Stanford) (diapos 119-122, mirar-ho nosaltres) Per molt que una patent compleixi els requisits de patentabilitat, ha de ser també efectiva, és a dir, ens ha de servir perquè no ens copiïn.
- Per exemple, la següent reivindicació de procediment podria ser valida però és poc eficaç perquè és fàcil de copiar: La reivindicació és nova i inventiva, però, és fàcil de copiar, perquè canviant algunes coses (com X, Y o etanol) podrem fer un nou procés i patentar-lo.
- Per tant, seria millor generalitzar-lo, així la reivindicació serà molt més difícil de copiar.
9 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls La gent que fa una patent agafa uns exemples i generalitzen el màxim possible per fer una “balla gran” i així evitar la còpia.
23/3/15 Exemple: Redacción de una sol·licitud patenta para protegir una loción contra la psoriasis. És un exemple de com a partir dels experiments podem acabar fent reivindicacions valides i eficaces.
(veure diapos 129-142) Les reivindicacions es defineixen mitjançant elements o característiques tècniques Les reivindicacions quan es fan, han d’estar redactades de manera que defineixin característiques tècniques.
En general, no són elements o característiques tècniques, entre altres: - els avantatges econòmics - les propietats merament estètiques - les afirmacions jurídiques o administratives - els judicis morals o de valor - les dades sobre l’origen (p.ex. marques) - els noms capriciosos Exemple: El següent exemple mostra què no hauria de contenir una reivindicació.
10 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls ELS PRODUCTES O ENTITATS es defineixen mitjançant un conjunt de: - elements estructurals (ex.: una formula química, una seqüència d’aa, un cargol) - elements funcionals (ex.: un agent oxidant, un medi de subjecció, un element regulador d’un gen) - elements intencionals (per a un propòsit donat) (ex. composició per a decapar metalls, composició fungicida) - elements paramètrics (resultats d’una medició) (ex. pes molecular proteïna, punt isoelèctric, patró difracció raig X) - resultat obtenible per un procediment donat (producte químic) (ex. d’una reacció química, d’un procés de fermentació, procediment extracció d’una planta) ELS PROCEDIMENTS, MÈTODES O ACTIVITATS es defineixen: - com a conjunt d’accions o operacions (ex.: posar en contacte, detectar, informar), sovint seqüencials, amb una intencionalitat.
- l’obtenció de productes químics com a seqüència de passos, cada un amb: productes de partida + medis d’actuació + producte final Exemple: Un altre exemple, és la reivindicació de la patent del Chupa-Chup. Està bastant ben feta, perquè es descriu de forma tècnica i ben descrita perquè sigui eficient, és a dir, que no es pugui copiar.
Una manera de descriure tècnicament una estructura cristal·lina, és mitjançant l’espectre infraroigs.
(veure diapos 149-151) 11 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls INFRACCIONS DE PATENTS Una vegada la patent és vàlida i eficaç, què passa quan algú ens copia? - Són els jutges o tribunals qui decideixen si una patent s’infringeix o no. El que fan és comparar el que diu la nostra reivindicació i veure si els productes cauen dins la reivindicació.
Hi ha dos tipus d’infracció: La infracció es dona quan una tercera part, sense consentiment del propietari de la patent, fa un acte que està prohibit per la llei de patents.
- Infracció general: quan es duen a terme algun dels actes seguents o Reivindicació de producte: està prohibit usar, oferir per venta, importar... una invenció que estigui patentada, ja que aquests drets els té el propietari de la patent, no la tercera part.
o Reivindicació de procediment: no podrem utilitzar el procediment. Però si es de procediment d’obtenció directament del producte, tampoc podrem utilitzar, oferir, vendre o importat almenys el producte que s’obté pel procediment.
Per exemple, imaginem que tinc el procediment de síntesi patentat per un fàrmac (que es pot fer per altres vies), la patent em protegeix a que no facin el mateix procediment però alhora prohibeix obtenir el fàrmac per al procediment que tenim patentat. (per exemple, si des de l’índia s’importa el producte obtingut per el procediment que he patentat) - Infracció per contribució: es quan tu fas una cosa que implica la infracció per part d’una altra persona.
Imaginem una planta transgènica patentada i que nosaltres venem les llavors a algú (tot i no tenir la patent). Si aquest algú les planta, està infringint la patent (infracció general). Però el que està venent les llavors està infringint per contribució, perquè contribueix a que el que planta les llavors infringeixi la patent.
12 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls Excepcions d’infracció (què no és infracció): - actes realitzats en privat i amb finalitats no comercials - investigació sobre la patent (quan investiguem com de precís és un procediment), però no puc utilitzar la patent com un medi per fer investigació - estudis clínic i pre-clínics que comporten l’autorització d’una patent - tot el que fem amb el producte que el comprem a l’empresa que té la patent. Si els compro el producte, li estic compensant per la patent, per exemple podem fer el que vulguem (ex/ si compro un mòbil, puc fer el que vulgui, el puc vendre, per exemple). Això és l’exhauriment dels drets: els drets de la patent es perden quan es ven el producte.
Exemple: Frigo (Calippo) i Nestlé (Tropic) L’empresa Frigo va patentar com a model d’utilitat l’envàs que utilitzava per als seus productes, el Calippo. En la seva primera reivindicació, s’exposava que quan es plega l’envàs han d’aparèixer uns xamfrans al final.
Llavors l’empresa Nestlé va treure un altre gelat amb un envàs molt similar.
En principi, aquest envàs no infringia la patent perquè no presenta els xamfrans. Tot i això, Frigo va demandar a Nestlé, i el jutge, em comptes de comparar el producte de Nestlé amb la patent de Frigo, va comparar els dos productes... Per tant, va acabar guanyant la casa Frigo, tot i que en realitat no s’estava infringint la patent.
Això significa que al fi i al cap, el responsable de determinar si hi ha infracció o no és el jutge, i en aquest cas, es va equivocar.
És el propietari de la patent el responsable de vigilar si s’infringeixen les seves patents. Una vegada vegi una possible infracció pot: - negociar directament amb l’infractor - iniciar un procés legal (es salta procediment legal) 13 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls SECRET INDUSTRIAL (Know –How) Coca-Cola: exemple per explicar que és el secret industrial.
Si una invenció es pot vendre sense que a partir de la seva venta es faci públic, ens podem plantejar si allò és un secret industrial i me’l puc guardar.
A més, hem de tenir en compte que si enlloc de guardar-ho ho patentem perquè ningú ens copii.
Però si no puc veure si ens estan copiant (si no puc veure si hi ha infracció), no ens serveix de res tenir la patent.
- Ex/ Majorica, té com a patent el mètode de polir i treballar les perles. Que al vendre-les no se sap quin procediment han utilitzat. Ho tenen com a secret industrial perquè així no els poden copiar, però si fan una patent, llavors es descriu el procediment i llavors et poden copiar, però si no saps qui t’ha copiat (perquè en les perles no es veu quin procediment has utilitzat) no té sentit patentar-ho.
Avantatges del secret industrial respecte patents: - La protecció és per sempre o fins que algú independentment descobreixi el secret - No hi ha costos de registre - Té efecte immediat - No és de domini públic mai, no té un límit per ser de domini públic Desavantatges del secret industrial respecte patents: - Si el secret es descobreix per algú altre independentment, els altres el poden utilitzar - Pot ser difícil demostrar que ens roben el secret - Els competidors poden descobrir el secret i llavors no podem impedir-ho. A més, tenim el problema que llavors ells poden patentar el secret I si ens patenten un secret industrial que ja teníem? És infracció? No constitueix infracció si jo puc demostrar que abans que algú patenti alguna cosa, jo ja l’estava utilitzant. És el dret d’ús previ. Per això, hem de poder demostrar via legal i certificada, que jo ja tenia el secret industrial i per tant, per molt que la segona empresa hagi patentat el procediment, no em pot impedir fer-lo.
Diapos 182-183 COM S’OBTÉ UNA PATENT? (tramitació) Cada país te la seva legislació de patents i una invenció està protegida sobre el país on està feta, per tant, necessito tantes patents com països on vulgui tindre l’exclusivitat del producte.
Cada país té la seva oficina de patents, que es regula en funció de la llei del país. Dins una oficina de patents, però, podem veure diferents etapes per les que passa una patent (comunes en tots els països) 1. Sol·licitud de patent (application): preparo la descripció, exemples, reivindicacions... i el text el deposito a la oficina de patents (filling).
2. Examen formal (formal examination): l’oficina mira si s’han pagat taxes, el producte està exclòs de patentabilitat....
3. Search (prior art): L’expedient es passa a un examinador. Aquest, és una persona experta en un camp que treballa a l’oficina. L’examinador mirarà si hi ha documents previs que s’assemblen més a la nostra patent i els posa en una llista (el search report).
4. Publicació: a l’any i mig, l’oficina agafa la sol·licitud de patent (application) i la llista (search report) i els publica.
14 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls 5. Substantive examination: després de la publicació, es continua fent un examen a fons: reivindicació a reivindicació i es mira si es compleixen tots els requisits a. si totes les reivindicacions compleixen els requisits de patentabilitat, es dona la patent b. si una sola reivindicació no compleix els requisits, no es dona la patent. Llavors es pot: i. canviar la reivindicació (modify) ii. donar motius pels quals l’examinador no ha interpretat bé el producte (give arguments) Aquest procés de canvi/arguments, es fa dos o tres vegades, al final hi ha un recurs (appeal), en el qual dos o tres examinados s’ho miren.
Una vegada ens doni la patent, necessita una publicació de la patent de nou, ja que probablement s’ha modificat (fins i tot s’ha de tornarla a publicar encara que no s’hagi canviat res).
Mentrestant la patent no s’hagi acceptat, jo puc fer el producte, tot i que no obtindré gaires beneficis.
Una vegada es concedeix una patent, es poden presentar oposicions al procediment. És a dir, terceres parts que alegen que el producte no compleix els requisits de patentabilitat, aportant arguments. El període d’oposició dura 9 mesos (a Europa i EEUU).
Una vegada passades les oposicions, l’oficina cobrarà les taxes, però no té més funcions. Tot i això, una patent es pot anular 20 anys després de l’inici de la sol·licitud. Però aquest procés serà a càrrec d’un jutge 25/3/15 Família de patents: conjunt de patents en diferents països que fan referència a la mateixa invenció.
Hi ha alguns tractats: Conveni sobre la patent Europea: Harmonitza la llei de patents a tots els països de la UE. Es suposa que entrarà en vigor al 2015.
Crea i constitueix la oficina europea de patents, que permet tramitar patents que siguin vàlides per a un conjunt de països de manera conjunta. Pagant unes soles taxes, amb una sol procediment i amb un sol idioma (anglès, francès...) Al validar, es separa la patent europea a cadascun dels països, es tradueix, es presenta a l’oficina de patents del país corresponent, que obligatòriament l’ha de acceptar.
Els costos de la patent són: • un preu conjunt europeu (preu corresponent al 15 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls procediment conjunt) + • preu de validació, que depèn de cada país (s’ha de pagar par validar i mantenir la patent de cada país) Encara que no ha entrat en vigor la patent unitària, de manera que s’ha de validar a cada país No a Espanya i Polònia? Tractat PTC (patent cooperation treaty) El signen tots els països que estan en blau al mapa.
Aquest tractat permet tramitar la patent en un sol idioma i una sola oficina (hi ha uns idiomes acceptats) i podem fer tot el procediment fins a la publicació. Una vegada passada la publicació, quan arribem al mes 30 el procediment s’ha d’acabar a cada oficina de cada país.
Es poden combinar motes coses: des de fer sol·licitud individua en cada país com seguir la PTC...
Concepte de prioritat: à el dret de prioritat permet al demandant de la patent, presntar una sol·licitud potserior en un altre país per la mateixa invenció i en vigor de la data de presentació de la primera sol·licitud. En omplir la sol·licitud posterior, el demandant ha de reivindicar la “prioritat” de la primera sol·licitud per tal de fer us del dret a la prioritat.
El període durant el qual existeix el dret de prioritat és 12 mesos des de la primera data de prioritat.
És a dir, ens permet sol·licitar una patent per una invenció en un país i tenim un any per pensar-nos si la patent la volem fer en altres països. Si abans que faci l’any faig la patent en un altre país i menciono l’altra patent que he fet al primer país, la segona patent és com si s’hagués sol·licitat a la data de la primera patent (“les patents que faci d’aquí un any, és com si les hagués fet avui”). Per tant no cal que ens gastem tots els diners, nomes ens els gastarem en un país, perquè la data es guarda.
Aquesta segona patent agafa la data de la primera patent a tots els efectes, excepte en la caducitat, la segona patent durarà 20 anys des que es sol·licita (la sol·licitud real) (diapos 192-234 s’ho salta) 16 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls Què fer amb els documents de patents? Els documents de patents, es publiquen als 18 mesos i les patents publicades es poden aprofitar, no nomes per patentar les invencions.
La informació dels documents de patents la podem fer servir per: - tenir una idea d’un camp específic a l’hora de fer un projecte d’investigació - per tenir informació de l’activitat dels competidors - per oposar-me als competidors - per evitar infracció de patents - per analitzar patents per adquirir una llicència - per veure si la nostra invenció es pot patentar - per analitzar l’activitat en un determina sector (tendència, patrons, veure l’evolució...) - Tenir una idea d’un camp específic a l’hora de fer un projecte d’investigació El següent gràfic mostra un estudi que va veure que el 25-40% de les investigacions estan duplicades, és a dir, s’investiga sobre el que ja existeix.
El problema està quan no sabem què està patentat, per exemple, al 2000, una empresa va patentar uns forats a les rodes de l’avió. Però això ja estava patentat des de 1931.
El problema sembla que es troba en localitzar i tenir accés a la informació.
• De totes les patents que es publiquen a les bases de dades de patents (totes les patents en tràmit s’han de publicar), 71% no es publiquen mai més, mentre que la resta es publiquen en altres llocs, com articles científics. Per tant, ens perdem informació, així doncs, és important saber buscar a les bases de dades de patents.
• Hi ha més de 80 milions de patents, i cada any se’n afegeixen dos milions. Només 8 milions són patents vigents.
Exemple Sputnik: (L’octubre de 1957 la Unió Soviètica va llançar el satèl·lit Sputnik. El govern es va gastar 20 milions de dòlars en obtenir informació del senyal i 6 mesos per desxifrar el codi. Però científics soviètics ja havien publicat el codi i una traducció en anglès, que estava publicada a les llibreries de la US setmanes abans.
Per tant, van gastar-se diners en una cosa que ja estava feta.
- Per oposar-nos a patents dels competidors Quan es concedeix una patent, hi ha 9 mesos perquè els competidors s’oposin a la seva validació.
Exemple Frigo: Frigo tenia una patent de la maquina per produir un gelat, que és una cinta transportadora amb diferents injectors de gelat i xocolata. Quan es va concedir, Nestlé volia fer servir la màquina i va buscar a les bases de dades de patents a veure si hi havia alguna cosa similar. Va trobar una patent anterior a la de Frigo d’una màquina similar i amb aquesta es va oposar a la patent de Frigo, que llavors es va rebutjar. (*No complia el requisit de novetat, que és un requisit a nivell mundial) 17 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls - Per evitar infringir patents d’altres: Exemple Amgen: Les patents d’Amgen s’infringien per unes altres patents.
- Per veure si la nostra invenció es pot patentar Al inventar una cosa, hem de complir els requisits de patentabilitat: la cosa que volem patentar ha de ser nova i inventiva. Per tant hem de buscar tot el que hi havia abans de la nostra invenció per veure si la meva és nova i no obvia.
També hem de veure els articles científics, on també es publiquen patent.
La patent que sol·liciti avui, es publica al cap de 18 mesos. I avui s’estan publicant les patents sol·licitades fa 18 mesos. Per tant hi ha una finestra de 18 mesos on no puc veure algunes patents i, per tant, no puc saber tot el què existeix.
COM BUSCAR? Hi ha bases de dades públiques i privades (s’han de pagar).
Espacenet • és una base de dades que té patents de fins a 90 països (té uns 80 milions de documents).
• Es pública i gratuïta • Espacenet ens permet fer una cerca com a Google. En cada patent, podem accedir al document pdf de la patent, el seu estat....
També puc der la “cerca avançada” on podem buscar per paraules clau.
• o EP, US, DE, GB, FR, CH, WO, NL, BE, DK, SE des de 1920 o Japó des de 1976 o La resta (unes 90) des de 1968 Però a vegades, les paraules clau no ens funcionen (com Key, que té diferents significats). A més, les patents poden no haver fet servir les paraules clau que nosaltres busquem.
Això s’ha solucionat mitjançant els codis IPC. Aquest codi ens diu a quin sector tecnològic pertany la patent. Per tant, podem buscar per codi IPC i això es independentment de les paraules que han fet servir en la patent. L’IPC està a totes les patents i té una estructura jeràrquic.
També hi ha una altre sistema classificació mitjançant el codi PTC. És una classificació molt més estesa que la IPC. Es va crear per l’EOP i l’USPTO i els documents vells es reclassifiquen segons com evoluciona el sistema de classificació.
Per exemple, la manera més pràctica de buscar una patent de microones és buscar primer “microones” i agafar el codi de la primera patent, i llavors buscar amb el codi IPC.
18 BIL- Tema 2 (Patents) i 3 (Models d’utilitat) mfiguls Espacenet també ens dona informació de en quin país està la patent, i les equivalències de la patent d’un país amb patents d’altres països (també ens hi permet accedir).
En l’exemple hi ha dos codis iguals (que acaben amb A1 i B1) això correspon a les dues publicacions que es fan durant tot el procediment. Les patents que contenen una A son les no examinades, i les que contenen la B, les que ja s’han examinat.
En cada país varia la nomenclatura de les patents no examinades i examinades, però normalment s’utilitza A i B.
(exemples de com fer una cerca- MIRAR!!) 19 ...