Tema 3.- Anatomia de l'aparell locomotor (Estudi del membre superior) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Anatomia humana I
Año del apunte 2016
Páginas 28
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Cpaniselloaranda 1r CBM Tema 3.- Anatomia de l’aparell locomotor (Estudi del membre superior) En aquest tema s’estudiaran elements del membre superior com ara músculs, articulacions, nervis, vasos sanguinis...Tota la part dels ossos, ja s’ha treballat a seminaris.
1.- Organització general del membre superior 1.1.- Característiques generals L’extremitat superior és la que ens permet agafar objectes i fer moviments molt diversos que poden ser fins o bé moviments més bruscos. Així doncs, té unes certes característiques generals.
 Funcions suport, estabilitat, locomoció, manipulació, defensives, maneig d’eines...
 Presenten gran mobilitat gràcies a moviments recíprocs de l’articulació esternoclavicular i glenohumeral que permeten abducció de 180o. A més l’articulació glenohumeral permet moviments en 3 plans a l’espai. Finalment, cal tenir en compte que aquest membre permet situar la mà en múltiples localitzacions.
 Tenen capacitat de dur a terme accions motores fines entre aquests moviments fins tenim la mobilitat coordinada dels dits, la capacitat d’oposició del polze (característic en humans) i la sensibilitat sobretot a les mans.
1.2.- Organització general En el membre superior ens trobem amb 4 segments bàsics que són la cinta escapular, el braç, avantbraç i la mà cada un d’aquests segments té els seus ossos.
Clavícula, escàpula, húmer, cúbit, radi, ossos del carp, metacarpians i falanges.
Ens trobem també amb diferents zones de transició entre els diferents segments, que serien cavitat axil·lar, fossa del colze i túnel del carp.
2.- Articulacions de la cintura escapular La cintura escapular permet unir la extremitat lliure (braç) amb el tòrax.
Aquesta està formada per la escàpula, la clavícula i part proximal de l’humer.
En aquesta regió ens trobem amb tres articulacions principals esternoclavicular (clavícula + esternó), acromioclavicular (clavícula + omòplat) i glenohumeral (omòplat + húmer).
Al voltant d’aquestes articulacions trobarem diferents mètodes de subjecció i estructures accessòries com ara els músculs i els lligaments.
Cpaniselloaranda 1r CBM 2.1.- Articulació esternoclavicular Aquesta articulació és de tipus sinovial d’encaix recíproc (en sella) permetent d’aquesta manera moviments molt variables.
Cal tenir en compte que aquesta articulació és la que permet aguantar tota la extremitat superior, així doncs ha de ser una articulació molt mòvil, però alhora protegida i fibrosa / rígida.
 Superfície articular aquesta articulació articula la clavícula, l’estern i primer cartílag costal.
 Aquesta articulació té un disc articular i un disc articular de fibrocartílag que són els que li permeten el moviment.
 Mitjans de subjecció com hem dit aquesta articulació està reforçada, així doncs el mitjà de subjecció principal és una càpsula articular lubrificada que rodeja l’articulació reforçada amb 4 lligaments esternoclavicular (anterior i posterior), interclavicular, costoclavicular (romboide).
 Moviments anteversió/retroversió, elevació/descens, rotacions.
2.2.- Articulació acromioclavicular Aquesta articulació uneix acromi de l’escàpula amb la clavícula, i és una articulació de tipus sinovial artròdia (plana).
 Mitjans de subjecció aquesta articulació es troba reforçada per una càpsula articular. Per reforçar-se es troben envoltats de lligaments: o Lligament acromioclavicular lligament intrínsec que es troba per la part superior de l’articulació i reforça unió entre clavícula i acromi de l’escàpula.
o Lligament caracoclavicular aquest lligament és un lligament extrínsec i és un lligament molt important en quant al suport de l’extremitat superior. Està dividit en dues porcions, la porció més medial que rep el nom de lligament conoide i la porció més lateral que rep el nom de lligament trapezoide.
Cpaniselloaranda 1r CBM  Moviments aquesta articulació al ser plana permet una gran varietat de moviments, tot i que són moviments de poca amplitud; anteversió / retroversió, elevació / descens, rotació axial (bàscula) de la escàpula.
És important saber que les articulacions acromioclavicular i esternoclavicular actuen de forma acoblada i això permetrà una gran quantitat de moviments es comportem com articulacions esferoïdals (articulació multiaxial amb gran varietat de moviments).
2.3.- Articulació glenohumeral Aquesta articulació permet l’acoblament de l’húmer amb l’escàpula. És una articulació del tipus enartrosi (esfèrica).
 Superfícies articulars aquesta articulació té lloc gràcies acetàbul (cavitat glenoïdal) que es troba ampliada gràcies a un llavi de fibrocartílag que rep el nom de rodet o lambrum glenoïdal que s’articula amb el cap de l’húmer observem que el cap de l’húmer és molt més gran que la cavitat glenoïdal fet que permet gran amplitud de moviments però una notable inestabilitat en l’articulació.
Per aquest motiu calen altres mètodes per reforçar.
 Llavi de fibrocartílag / labrum glenoïdal permet augmentar la superfície articular de l’escàpula afavorint a l’estabilitat de l’articulació. Tot i així no és un reforç sòlid, tot i que contribueix en l’estabilitat com ja s’ha mencionat.
 Càpsula articular tot el coll de l’húmer (anatòmic) i també marges laterals de l’húmer. Al seu interior la càpsula té unes cares redundants plegades que són les que permeten estirar el braç (amplitud de moviment, participen en la abducció del braç). Aquesta càpsula es troba reforçada per diversos elements que mencionarem posteriorment. La membrana sinovial s’uneix als marges de les superfícies articulars i recobreix la membrana fibrosa de la càpsula articular. Aquesta membrana és més laxa en la zona inferior.
 Mitjans de subjecció a part de la càpsula articular tenim diversos lligaments que participen en aquesta articulació.
o Lligaments glenohumerals es torben en la regió anteroposterior. Aquests lligaments s’estenen des del marge superomedial de la cavitat glenoïdal fins el tubercle menor de l’húmer. En la part inferior s’uneix amb el coll anatòmica de l’húmer.
Hi ha 3 lligaments glenohumerals, el superior, mig inferior (en general diem que uneixen cavitat glenoïdal amb cap de l’húmer).
o Lligament còracohumeral es troba en la zona superior, entre l’arrel de l’apòfisis coracoides i el tubercle major de l’húmer.
o Lligament transvers de l’húmer aquest lligament no forma part de l’articulació, però participa en la Cpaniselloaranda 1r CBM subjecció perquè li dóna resistència i estabilitat. Aquest s’estén des de el tubercle major fins el tubercle menor de l’húmer. Aquest lligament manté el tendó del cap llarg del múscul bíceps braquial en el solc intertrabecular.
o Lligament acromiocoracoïdal tampoc forma part de l’articulació, és extrínsec.
Forma volta coracoacromial, és com un sostre en l’articulació. Evita que en un moviment el braç surti cap amunt. Uneix acromi amb apòfisis coracoides que es troben ambdues en l’escàpula.
o Tendó porció llarga del bíceps inclòs a la càpsula es troba per la zona superior i és la continuació del manegot dels rotadors. S’uneix al tubercle supraglenoïdal i passa per la cavitat articular superior del cap de l’húmer.
o Manegot dels rotadors conjunt de músculs que es troben al voltant del cap i proporcionen estabilitat. És una estructura muscular molt potent formada pels tendons dels músculs supraespinós, infraespinós, subscapular i rodó menor tots quatre envolten porcions dorsosuperior i ventrals de la càpsula.
o Burses bossa amb líquid sinovial que es troba en zones amb alta fricció per així amortiguar l’efecte que podrien produir aquestes. Eviten inflamacions per fricció. Hi ha moltes però ens fixem en dues principals.
 Bursa subescapular comunica amb membrana sinovial i múscul subescapular.
 Bursa subacromial es troba entre l’acròmion i el tendó del múscul supraespinós i deltoides, evita el contacte d’aquestes estructures. No es troba en la pròpia articulació, però està associat.
 Moviments articulació molt potent que permet una gran varietat de moviments. Cal tenir en compte que: o En repòs el pes de l’extremitat superior recau en el lligament coracohumeral.
o La gran capacitat de moviment provoca certa inestabilitat.
o La abducció fins els 90o depèn d’aquesta articulació. La resta dependrà del conunt de la cintura escapular.
o Flexió (anteversió) més extensa que extensió (retroversió). Pot fer fins a 35o ja que la càpsula limita més moviment.
Cpaniselloaranda 1r CBM 3.- Músculs de la cintura escapular Tenim 2 tipus de músculs diferents, els que anomenem músculs propis de l’extremitat superior (s’insereixen en l’húmer) i els músculs zonals. Dintre d’aquests dos tipus trobarem altres subtipus que anirem mencionant posteriorment.
3.1.- Músculs propis extremitat superior Dintre aquest tipus trobem els dorsals (es troben a la part darrera) i els ventrals (es troben per la part ventral o frontal).
Dorsals  Múscul supraespinós aquest múscul s’origina en la fossa supraespinosa de l’escàpula (cara posterior escàpula), per sobre l’espina aquest múscul es troba sota l’acromión i està unit a la tuberositat major de l’húmer per la cara superior.
 Múscul infraespinós s’origina per sota l’espina, a la fossa infraespinosa. També es troba unit a la tuberositat major de l’húmer per la careta mitjana.
El tendó del supraespinós discorre sota l’acromi separat de l’ós per la bursa subacromial aquesta brusa si s’inflama per fricció pot provocar tendinitis.
El tendó de l’infraespinós, en canvi, discorre posterior a l’articulació escapulohumeral.
Aquests dos músculs permeten gran varietat de moviments rotació (formen part manegot dels rotadors). A més a més, els suparespinós permet l’abducció del braç els primers 15o (múscul abductor del braç, quan puja dels 15o participen altres músculs) i l’infraespinós la rotació lateral.
 Múscul rodó major aquest múscul s’origina en la superfície posterior de l’angle inferior de l’escàpula i s’insereix en la superfície anterior de l’húmer (en el tubercle menor). Permet moviments com la rotació interna i la adducció és conegut amb el nom de múscul del mestre Tot i que és un múscul rotador no forma part del manegot dels rotadors.
 Múscul rodó menor aquest múscul s’origina en la superfície posterior de la vora lateral de l’escàpula i s’insereix en la superfície posterior de l’húmer (careta inferior del tubercle major).
Participa en els moviments de rotació externa i adducció, formant part del manegot dels rotadors.
Cpaniselloaranda 1r CBM  Múscul subescapular és el principal component de la paret posterior de l’axil·la. S’origina en la fossa subescapular i s’insereix en el tubercle menor de l’húmer pel davant de la càpsula articular formant part del manegot dels rotadors. És un múscul que permet la rotació interna de l’húmer.
 Múscul deltoide múscul que té forma triangular amb porcions claviculars, acromials i espinals. Aquest múscul és el que dóna forma rodona a l’espatlla. Aquest múscul està format per 3 parts, les quals s’acabaran inserint a la tuberositat (V) deltoïdal de l’húmer. S’origina però en tres parts diferents en forma de U a la vora inferior de l’espina de l’escàpula, la vora lateral de l’acromi i la vora anterior del terç lateral de la clavícula.
o És un múscul abductor del braç. Inici supraespinós, un cop actua comença a accionar-se el múscul deltoides després dels 15o fins als 90 o.
o També permet moviments com ara anteversió, retroversió o adducció depenent de la porció de la qual parlem.
o Es troba innervat pel nervi axil·lar que el rodeja pel coll quirúrgic de l’húmer.
Ventrals Aquests músculs s’insereixen també a l’húmer i són músculs que es troben a la part anterior del tòrax. Cobreixen la cavitat axil·lar (vora anterioinferior de l’axil·la).
 Múscul pectoral majorté un origen molt ampli, ja que s’origina en una porció clavicular de la meitat medial de la clavícula, un origen en la porció esternocostal de l’estern i als primers 7 cartílags costals per la seva porció abdominal a l’aponeurosi de l’oblic extern. Per altra banda s’insereixen en la cresta del tubercle major de l’húmer.
o Amb la unió de totes les seves porcions es converteix en el múscul més important per a adducció, rotació interna i flexió / anteversió del braç (múscul del nedador i d l’abraçada).
o La porció clavicular flexiona el braç des d’una posició d’extensió.
o La porció esternocostal s’estén el braç des d’una posició flexionada.
Cpaniselloaranda 1r CBM  Múscul coracobraquial és un múscul flexor del braç que es troba travessat pel nervi musculocutani. Aquest múscul s’origina en el vèrtex de l’apòfisis coracoides (escàpula) i s’insereix en la superfície medial de la diàfisis humeral.
3.2.- Músculs zonals Dintre d’aquest grup trobem els músculs troncozonals i els músculs craniozonals.
Troncozonals Els músculs que formen part d’aquest grup, s’insereixen en el tronc, i en ningú cas s’inseriran, com els anteriors, en l’húmer.
 Múscul pectoral menor petit múscul amb forma triangular que s’origina en la 3-5 costella (2cm cartílag) i s’insereix en la apòfisis coracoides de l’escàpula. Aquest múscul permet la adducció i anteversió (permet moure escàpula endavant) de l’escàpula i també és auxiliar de la respiració. Aquest múscul és més profund que el pectoral major.
 Múscul romboide (major i menor) aquest múscul, com indica el seu nom, té forma de rombe. Es troba en la part posterior del cos. El múscul romboide major s’origina en les apòfisis espinoses de T2 i T5, i el múscul romboide menor s’origina en les apòfisis espinoses C7 a T1 i al lligament nucal. Amb això podem dir que el menor és més cranial que el major.
Ambdós s’insereixen a la vora medial i posterior (inserció proximal i distal) de l’escàpula. Aquest múscul participa en la retracció i elevació de l’escàpula.
 Múscul elevador de l’escàpula és un múscul angular de l’escàpula (forma un angle en ella). S’origina en els tubercles posteriors de les apòfisis transverses de C1-C4 i s’insereix a angle superior i espina de l’escàpula. Permet elevació escàpula.
 Múscul serrat anterior aquest múscul es troba en la cara anterior del tronc i s’origina lateralment de la primera a la novena costella, inserint-se a la vora interna de l’escàpula en forma de làmina aplanada. Aquest múscul té molts ventres, per aquest motí rep el nom de múscul serrat. Fixa la escàpula a la paret toràcica (escàpula alada) i permet moviments escapulars adducció i rotació (bàscula).
 Múscul subclavi s’origina en la cara anterior de la primera costella (a la vora cartilaginosa) i s’insereix en la cara inferior de la clavícula (solc subclavi). Permet el descens clavicular i és un auxiliar de la inspiració.
Cpaniselloaranda 1r CBM Craniozonals Aquests músculs s’insereixen en el crani i trobem dos principals, el trapezi i l’esternocleidomastoïdal del qual no parlarem en aquest tema.
 Múscul trapezi com indica el seu nom, aquest múscul té forma de trapezi.
S’origina en el crani (C1 nucal) fins a columna dorsal (T12) i s’insereix en forma de U a la vora superior de l’espina de l’escàpula, acròmion i vora posterior del terç lateral de la clavícula. Aquest múscul dóna forma triangular al coll i permet elevar l’espatlla amb rotació de l’escàpula principalment al llarg de l’abducció. Elevador escàpula a partir dels 90o d’haver elevat l’húmer.
4.- Articulació del colze Aquesta articulació permet mantenir l’angle extern del braç en extensió (170o homes i 168o dones). Té una estructura formada per tres articulacions separades que tenen una única cavitat sinovial.
 Articulació húmerocubital aquesta articulació articula la tròclea de l’húmer i la cavitat sigmoïdal del cúbit. És una diartrosi del tipus troclear (politja) i permet els moviments de flexió i extensió.
 Articulació húmeroradial articula capítol de l’húmer i cap del radi. És una articulació de tipus condília i permet una gran varietat de moviment, permeten la rotació (pronació / supinació), flexió i extensió.
 Articulació radiocubital proximal articula la cavitat sigmoïdal menor del cúbit i circumferència articular del cap del radi. És una articulació del tipus trocoide (trochus) i permet els moviments de rotació (pronació – supinació).
Aquesta articulació és molt mòbil, per aquest motiu és necessari tenir-la ben subjectada. Com ja hem mencionat aquestes tres articulacions es troben envoltades per una mateixa càpsula articular, la qual està envoltada per 3 lligaments que proporcionen més resistència.
 Lligament anular del radi rodeja el cap del radi.
Aquest lligament permet que el cap del radi llisqui per la cavitat sigmoïdal del cúbit durant la pronació i supinació.
Es troba relacionat amb els lligaments col·laterals i alhora amb la càpsula articular.
 Lligaments col·laterals intern i extern aquests lligaments uneixen l’húmer amb el radi (exterior - radial) i l’húmer amb el cúbit (interior – cubital).
Cpaniselloaranda 1r CBM 4.1.- Articulacions pel moviment de prono - supinació Un moviment important en l’articulació del colze és la pronació i la supinació que formen part de la rotació del braç sobre el seu mateix eix. En aquest moviment participen diverses articulacions:  Articulació radiocubital proximal esmentada en l’apartat anterior (forma part de l’articulació del colze).
 Articulació humeroradial també esmentada anteriorment.
 Articulació radiocubital distal no forma part de l’articulació del colze. Articula cavitat sigmoïdal radi amb el cap del cúbit amb un fibrocartílag triangular. És una articulació del tipus trocoide (trochus) i com a mitjans de subjecció té càpsula articular amb lligaments.
Com ja hem dit participa, com les altres articulacions mencionades en aquest apartat, en el moviment de rotació (pronació – supinació).
 Sindesmosi radiocubital membrana interòssia. Aquesta estructura també eprmet els moviments de pronació i supinació i és una estructura fibrosa que uneix el cúbit i el radi des de l’articulació radiocubital distal fins la proximal. Aquesta unió no restringeix la rotació.
L’eix de moviment prono – supinació és un eix vertical que passa pel cap del radi i pel cap del cúbit.
5.- Músculs del braç En aquest grup trobem músculs flexors ventrals i extensors dorsals que es separen per envans / tàbics intermusculars, medial i lateral (fàscia profunda), del braç. Aquests músculs són antagonistes i quan un es contragui, l’altre es relaxarà.
5.1.- Músculs dorsals Aquests músculs participen en la extensió del colze i estan innervats pel nervi radial.
 Múscul tríceps braquial aquest músculs té 3 caps, d’aquí ve el nom. El cap llarg és aquell que s’origina en el tubercle infraglenoïdal, i els caps lateral i medial es troben a la cara posterior de l’húmer. Un cop s’han originat, s’inseriran en l’olècranon (cúbit). Aquests músculs contenen bosses seroses a nivell del tríceps, que si s’inflamen poden provocar una inflamació coneguda com la bursitis de l’estudiant.
Cpaniselloaranda 1r CBM  Múscul anconal és un múscul amb forma triangular i petit amb origen al epicòndil lateral de l’húmer i inserció a l’olecranon i regió adjacent de la cara posterior del cúbit. És un múscul extensor accessori i a més participa en la abducció del cúbit durant la pronació.
5.2.- Músculs ventrals Aquests músculs estan innervats pel nervi musculocutani.
 Múscul bíceps braquial aquest múscul té 2 caps com indica el seu nom, el cap llarg que s’insereix al tubercle supraglenoïdal després de discórrer per la corredissa bicipital i el cap curt que s’origina en l’apòfisi coracoides. Aquest múscul s’acaba inserint a la tuberositat del radi i a la fàscia d l’avantbraç (aponeurosi bicipital o “lacertus fibrosus”). Aquest múscul és flexor i un supinador important. És el flexor i supinador més important amb el braç en flexió.
 Múscul braquial aquest múscul s’origina a la meitat distal de la diàfisis humeral i septes intermusculars i s’insereix a la tuberositat cubital. Participa en la flexió del braç.
6.- Anatomia topogràfica de la cintura escapular i del braç 6.1.- Cavitat axil·lar Es pot definir com un espai amb forma de piràmide quadrangular que conté importants elements vasculars i nervioses.
 Límits al tindré 4 cares (piràmide) tindrà fins a 6 límits.
o Anterior aquest límit es basa en la clavícula, músculs subcavi, pectoral menor i pectoral major.
o Posterior conté estructures de l’escàpula, músculs subescapular, rodó major i dorsal ample.
o Medial conté costelles i múscul serrat anterior.
o Lateral coll de l’húmer i músculs del braç (coracobraquial principalment).
o Vèrtex correspondria al vèrtex de la piràmide i té lloc en presència de l’espai entre apòfisis coracoides, clavícula i primera costella.
o Base correspon a la pell de l’axil·la.
 Contingut si tallem a l’alçada del coll de l’húmer podem observar el contingut d’aquesta cavitat.
o Plexe braquial branques nervioses. Són els nervis que van per extremitat superior i circulen per la cavitat axil·lar.
o Artèria i vena axil·lar amb les seves branques.
o Vasos limfàticsrecullen líquid sobrant estructures tissulars i barregen diferents substàncies (troben els ganglis que filtren el contingut limfàtic).
o Teixit adipós amb fol·licles pilosos, glàndules sudorípares i sebàcies.
Cpaniselloaranda 1r CBM 6.2.- Braç Aquesta regió s’estén des de les portes d’entrada de l’axil·la a la regió posterior de l’escàpula i el compartiment posterior del braç. Aquestes regions que esmentaren d’aquesta zona són regions anatòmicament significatives i alteracions en aquestes zones poden donar conflictes.
 Espai quadrilàter de Velpeau està format per músculs i ossos i té 4 costats, per aquest motiu rep aquest nom.
o Límits limita amb la vora inferior del rodó menor, coll quirúrgic de l’húmer, vora superior del rodó major i vora lateral del cap llarg del tríceps.
o Contingut artèria i vena circumflexa humerals i el nervi axil·lar.
 Espai triangular de Velpeau aquest triangle està format per 3 músculs.
o Límits limita amb vora medial del cap del tríceps braquial, vora superior del rodó major i vora inferior del rodó menor.
o Contingut artèria i vena circumflexes de l’escàpula.
 Interval triangular o Límits vora lateral del cap llarg del tríceps braquial, diàfisis humeral i vora inferior del rodó major.
o Contingut artèria i venes braquials profundes i el nervi radial.
Cpaniselloaranda 1r CBM  Canal radial (de torsió) és el trajecte braquial del nervi radial. Va pel solc espiral de l’húmer juntament amb l’artèria humeral profunda i envolta els ventres medial i lateral del tríceps cap a l’avantbraç. El nervi surt del canal travessant el septe intramuscular lateral localitzant-se al compartiment anterior. El nervi radial pren aquest camí un cop passa per l’interval triangular.
7.- Articulacions del canell i de la mà 7.1.- Articulacions del canell Trobem 3 articulacions en aquesta zona les quals són una unitat funcional d’articulacions sinovials són 8 ossos disposats en 8 fileres que actuen conjuntament.
 Articulació radiocarpiana aquesta articulació té lloc entre el radi i els carpians essent les seves superfícies articulars epífisi distal del radi i el fibrocartílag triangular amb escafoide, semiluar i piramidal que són 3 carpians. Aquesta articulació és del tipus el·lipsoïdal (condília) i es correspon amb el plec proximal del canell. Participa sobretot en la flexió palmar (palmar – proximal). És la articulació més proximal.
 Articualció mig-carpiana articula les dues fileres de carpians amb fenedura ondulada, articula les dues fileres de carpians. S’articulen escafoide, semilunar i piramidal amb trapezi, trapezoide, os gran i os ganxut. És una articulació del tipus esferoïdal i es troba al ple distal. Permet els moviments d’extensió dorsal (dorsal – distal). És l’articulació més distal.
 Articulació intercarpianes articulen tots els carps entre ells.
L’articulació del canell també és molt mòbil, per aquest mateix motiu cal tenir bons mitjans de subjecció. Té una càpsula articular radio-carpiana i mig-carpiana les quals es troben reforçades amb els lligaments radiocarpians i cubitocarpians, lligament col·lateral cubital, lligament col·lateral radial i lligaments interossis (entre els ossos de cadascuna de les fileres). Dintre d’aquest últim grup esmentat trobem el lligament radiat anterior del carp que conflueix en l’ós gran.
Cpaniselloaranda 1r CBM 7.2.- Articulacions de la mà  Articulacion carpometacarpiana del polze (trapezimetacarpiana) aquesta articulació té lloc entre el carp trapezi i el primer metacarpià del polze. És una articulació d’encaix recíproc (de sella) i per poder ser subjectada té al seu voltant una càpsula articular i lligaments. Permet moviments molt variats com ara flexió/extensió, abducció/adducció i oposició (fer gest com si fos un pinça).
 Articulacions carpometacarpianes del 2n al 5è dit tenen lloc entre els carps i des del segon fins el tercer metacarp. Són articulacions del tipus artròdies (amfiartrosi) i no permeten tants moviments com l’articulació del polze, permet moviments mínims (el que té més mobilitat és el 5è dit). També està envoltat per càpsula articular i lligaments.
 Articulacions metacarpofalàngiques articulacions que es donen entre els metacarpians i les falanges proximals. Articulació del tipus el·lipsoïdal (condília). Aquestes articulacions estan subjectades gràcies a càpsula articular i lligaments laterals (extern i intern) i palmar (placa fibrocartilaginosa o placa palmar). Permet fer oviments de flexió/extensió i de abducció/adducció en circumducció.
 Articulacions interfalàngiques (proximal i distal dits 2-5) articulacions que tenen lloc entre falanges que són del tipus troclear (politja). Aquesta articulació es troba subjectada per càpsula articular i els mateixos lligaments esmentats en les articulacions metacarpofalàngiques. Tenen un moviment limitat, permetent només els moviments de flexió/extensió.
Cpaniselloaranda 1r CBM 8.- Músculs de l’avantbraç i de la mà Aquests músculs els dividim en dos grups principals, els músculs ventrals i els músculs dorsals.
8.1.- Músculs ventrals Dintre d’aquest grup trobem els músculs flexors de la mà i els dits i els pronadors. Estan dividits en diferents capes com poden ser la capa superficial i la capa profunda i tots aquests s’originen en l’epicòndil medial (epitròclea). Es troben innervats pel nervi medià (principal) i nervi cubital.
Capa superficial  Múscul flexor radial del carp quan actua sol pot fer abducció.
 Múscul flexor cubital del carp quan actua sol fa adducció.
 Múscul palmar llarg s’origina en aponeurosi palmar i es troba entre els altres dos.
 Múscul flexor superficial dels dits d’epicòndil medial, com els altres, cúbit (apòfisi coronoide) i radi (arc fibrós) fins a la falange mitja dels dits 2n a 5è (trau tendinós). Es troba innervat pel nervi medià.
La flexió forta dels dits només és possible amb l’extensió dorsal.
Capa profunda  Múscul flexor profund dels dits aquest múscul va del cúbit i membrana interòssia a falanges distals dels dits 2n a 5è (palmar). Es troba innervat pels nervis medià i cubital. Capaç de flexionar només la tercera falange (falange distal). Dels tendons dels músculs surten músculs que reben el nom de lumbricals.
 Múscul flexor llarg del polze permet la flexió del polze i va del radi a la tercera falange del polze.
Ventrals pronadors  Múscul pronador quadrat és el múscul més distal i uneix cúbit i radi al terç inferior de l’avantbraç. Es troba innervat pel nervi medià.
 Múscul pronador rodó s’estén des de l’epitròclea de l’húmer i apòfisi coronoide del cúbit a tuberositat pronadora del radi. Es troba innervat pel nervi medià.
Amb el colze en extensió la força pronadora és major que la supinadora per la col·laboració dels rotadors interns de l’espatlla (múscul pectoral major).
En flexió en canvi, la força supinadora és major per acció dels bíceps.
Cpaniselloaranda 1r CBM 8.2.- Músculs dorsals Aquests músculs són extensors de la mà i dels dits i supinadors. Trobem dos grups diferenciats que són el grup posterior i el grup lateral. Tots ells s’originen en l’epicòndil lateral de l’húmer. Tots ells es troben innervats pel nervi radial.
Permeten els moviments d’extensió del colze, canell/dits, supinació i abducció/adducció del canell.
Grup posterior  Múscul abductor llarg del polze  Múscul extensor curt del polze  Múscul extensor llarg del polze  Múscul extensor de l’índex  Múscul extensor dels dits  Múscul extensor del 5è dit  Múscul extensor cubital del carp Grup lateral  Múscul extensor radial curt del carp  Múscul extensor radial llarg del carp Dintre del pla dorsal també trobem músculs supinadors.
 Múscul supinadors aquest múscul s’origina al epicòndil de l’húmer i s’insereix al fascicle superficial i profund del radi. Es troba innervat pel nervi radial.
 Múscul braquioradial s’origina al marge lateral de l’húmer i s’insereix a l’apòfisi estiloide del radi. Innervat també pel nervi radial.
Cpaniselloaranda 1r CBM El bíceps i el múscul pronador són els supinadors més forts, essent el bíceps el principal supinador amb el colze flexionat. La força del supinador no depèn de la posició del braç. Els supinadors són més forts que els pronadors (cargols amb espiral cap a la dreta, epicondilitis).
8.3.- Accions musculars sobre les articulacions de la mà Els sis músculs que s’insereixen al carp i al metacarp fan bellugar la mà en dos eixos:  Flexors palmars flexors radial i cubital del carp i palmar llarg.
 Extensors dorsals extensors radials llarg i curt del carp i extensor cubital del carp.
 Abductors cubitals flexor i extensor cubital del carp.
 Abducció radial es troba limitada i compensada per la supinació.
Aquests músculs actuen en coalició amb la articulació esferoïdal del polze circumducció 9.- Músculs de la mà Els moviments més fins es fan gràcies als músculs propis de la mà que s’organitzen de manera que permeten fer moviments d’aquest tipus. Així doncs, els dits de la mà no només es mouen per músculs de l’avantbraç.
En la mà trobem músculs curts de la mà encarregats de fer moviment més precís.
Aquests músculs es poden classificar en 3 grups:  Músculs tènars músculs encarregats del moviment del polze.
 Músculs hipotènars encarregats del moviment del dit petit.
 Músculs intermedis encarregats del moviment dels metacarpians.
Aquests músculs es troben innervats pel nervi cubital i el nervi medià.
Cpaniselloaranda 1r CBM 9.1.- Músculs tènars  Múscul abductor curt del polze permet abducció del polze en l’articulació metacarpofalàngica. Aquest múscul s’origina en el tubercle de l’escafoide i s’insereix al os sesamoide lateral del polze. N. Medial.
 Múscul flexor curt del polze permet la flexió del polze en l’articulació metacarpofalàngica. S’origina a escafoide, trapezi, trapezoide i os gran i s’insereix a la falange proximal. N. Medial.
 Múscul oponent del polze permet la rotació medial del polze. S’origina al trapezi i s’insereix al 1r metacarpià. N.
Medial.
 Múscul adductor del polze addueix el polze. S’origina al os gran i metacarpians 2 i 3 i s’insereix en l’os sesamoide medial. N. Cubital.
En el moviment de circumsducció participen tots els músculs mencionats.
9.2.- Músculs hipotènars  Múscul palmar curt aquest múscul no mou els dits, mou la mà. S’estén des de l’aponeurosi palmar fins la pell de l’eminència hipotènar.
 Múscul abductor del 5è dit permet l’abducció del dit petit. Va des de l’os pisiforme fins la falange proximal del 5è dit.
 Múscul flexor del 5è dit flexió del dit petit. Va d’os ganxós a falange proximal del 5è dit.
 Múscul oponent del 5è dit permet la rotació medial i va de l’os ganxó fins al 5è metacarpià.
En aquest cas observem que no hi ha múscul adductor, això és perquè s’encarregarà un altre múscul no propi d’aquest grup.
Cpaniselloaranda 1r CBM 9.3.- Músculs intermedis  Músculs lumbricals hi ha 4. Aquests músculs s’originen al tendó del múscul flexor profund dels dits i s’insereix al dors del 2n a 5è dit. Quan es contrau es flexiona l’articulació metacarpofalàngica i com que es troba inserit al dors també produirà extensió de les interfalàngiques. Així doncs, estén les articulacions distals i flexiona mínimament les proximals.
 Músculs interossis en aquest grup trobem 3 ventrals i 4 dorsals. Aquest músuls van dels metacarpians al dors dels 2n i 5è dits. Permeten la flexió de les articulacions proximals i la extensió de les mitges i distals. Els músculs palmars tenen un cap i l’adducció té lloc cap el dit mig. Els dorsals tenen dos caps i produeixen la abducció del 2n i 4t dit.
9.4.- Retinacle extensora i beines dels tendons extensors La fàscia braquial és continua amb la fàscia de l’avantbraç i es reforça anteriorment i posteriorment amb el lligament anul·lar del carp. En la mà ens trobem amb diferents estructures:  Retinacle extensora corredisses tendinoses (6 conductes osteofibrosos) pels tendons extensors amb beines sinovials.
 Caputxó extensor expansions fibroses dels tendons comuns extensors dels dits i del polze.
Aquest caputxó s’uneix amb extensor del menovell, del índex i extensor curt del polze.
S’insereix a la falange distal i la falange mitja.
Cpaniselloaranda 1r CBM A la cara palmar podem trobar altres estructures com ara  lligament palmar del caro, retinacle flexor, cubitalment conformen el Canal de Guyon, Aponeurosi palmar.
9.5.- Aponeurosi palmar És una placa fibrosa feta de fibres de col·lagen que es troba a la cara palmar. Aquesta estructura es troba situada des del tendó del múscul palmar llarg fins a arrels cutànies dels 2n i 5è dit. Aquesta estructura es fixa proximalment al reticle flexor i distalment a bandes tendinoses dels dits.
A més a més, té uns fascicles longitudinals i transversos.
Aquesta estructura dificulta la inflamació de la cara palmar, al ser fibrosa, és rígida i per tant permet la protecció d’aquesta regió de la mà. Quan aquesta estructura es troba lesionada patim el que rep el nom de contractura de Dupuytren.
9.6.- Beines tendinoses flexores dels dits Aquestes estructures són conductes osteofibrosos (beines fibroses) que es troben a la cara palmar dels dits. Aquestes estructures van de les articulacions metacarpofalàngiques fins a les falanges distals i permeten la retenció dels tendons flexors en els moviment de flexió del dit.
Externament presenten segments tancats a les diàfisis (anulars) i fibres creuades articulars (cruciformes). A cadascun dels túnels tenim beines sinovials, aquestes es troben en major freqüència en el polze i el menovell continuats amb la beina del túnel del carp.
10.- Anatomia topogràfica de l’avantbraç o de la mà 10.1.- Espais del colze  Fossa del colze estructura localitzada a la part anterior del colze. Té forma triangular, de manera que limita en tres regions. La base està formada per la línia imaginària entre els dos còndils de l’húmer, vora lateral pel múscul braquial i la vora medial pel múscul pronador rodó. Aquesta estructura conté al seu interior, el tendó del bíceps braquial, nervi medià, artèria braquial i nervi radial. En aquesta fossa superficialment es poden observar les venes basílica i cefàlica (venopunció).
 Canal epitrocli – olecranià Aquesta estructura es troba per darrere de la epitròclea i conté el nervi radial.
Cpaniselloaranda 1r CBM 10.2.- Espais del canell  Canal del pols per aquet canal és per on passa l’artèria radial. Es troba a la part anterior i externa del primer terç inferior de l’avantbraç.
 Tabaquera anatòmica cavitat triangular que es situa a la part posterior i externa del terç inferior de l’avantbraç. Aquest canal es troba entre el tendó de l’extensor llarg del polze medialment i els tendons d el’extensor curt del polze i abductor llarg del polze. Aquesta tabaquera anatòmica conté l’artèria radial i l’os escafoide (es pot palpar).
10.3.- Canals del carp  Canal del carp (túnel carpià) és un espai osteo-lligamentós que es troba a la part anterior del canell. Lligament transvers del carp (entre escafoide, trapezi, pisiforme i ganxo de l’os ganxós). Conté els tendons flexors (10) i el nervi medià.
Qualsevol fractura en aquest afecta al nervi i té lloc la Síndrome del túnel Carpià.
Cpaniselloaranda 1r CBM  Canal cubital (Guyon)espai osteo-lligamentós que es troba a la part anterior-interna del canell. Es troba format per l’os pisiforme, el lligament transvers del carp i una expansió del tendó del flexor cubital del carp. En el seu interior conté l’artèria i el nervi cubital.
11.- Vasos del membre superior 11.1.- Vasos axil·lars Artèria axil·lar Aquesta artèria és la continuació de la artèria subclàvia i s’allarga per tota la cavitat axil·lar, quan surt d’aquesta cavitat continua amb el nom de artèria humeral (braquial) en el marge inferior del múscul pectoral major.
Aquesta artèria es relaciona amb totes els estructures de l’axil·la com són el múscul pectoral menor, fascicles del plexe braquial, vena axil·lar i vasos limfàtics axil·lars.
A més a més, aquesta artèria té diverses branques col·laterals artèria toràcica superior, artèria acromiotoràcica, artèria toràcica lateral (mamària externa), artèria subescapular i artèries circumflexes humerals.
Vena axil·lar Aquesta vena acompanya a l’artèria i a les seves branques i rep el nom de VENA CEFÀLICA.
Limfàtics axil·lars Formats per 20-30 nòduls que recullen limfa del membre superior, paret lateral del tòrax i glàndules mamàries regió important per l’anàlisi del càncer de mama.
Cpaniselloaranda 11.2.- Vasos humerals Artèria humeral Aquesta artèria s’origina en el marge inferior del múscul pectoral major i és la continuació de l’artèria axil·lar. Acaba en la fossa del colze on es dividirà en artèria radial i artèria cubital.
És una artèria que es relaciona amb el conducte braquial i amb el nervi medià (i cubital) i algunes venes.
Com en el cas de l’artèria axil·lar, aquesta té diverses branques col·laterals humeral profunda (va amb el nervi radial pel canal radial de l’húmer) i branques per la xarxa periarticular del colze.
Venes humerals Van pel cos juntament amb l’artèria humeral i les seves branques.
Ens trobem amb dues venes diferents superficials del braç (es poden palpar) vena cefàlica (més externa, més lateral) i vena basílica (més interna, és més medial).
11.3.- Vasos radials i cubitals Artèria cubital S’origina a la fossa del colze degut a la divisió de l’artèria humeral.
Aquesta es troba per sota del múscul flexor cubital del carp juntament amb el nervi cubital. Arriba fins la mà pel canal cubital o de Guyon i participa en la formació dels arcs arterials palmars (superficial i profund).
Té moltes branques, la principal és la artèria interòssia que és la principal irrigació dels músculs de l’avantbraç.
Artèria radial S’origina a la fossa del colze degut a la divisió de l’artèria humeral. Es troba per sota del múscul flexor radial del carp i passa pel canal del pols i per la tabaquera anatòmica (dors de la mà).
Entre el primer i segon metacarpians arriba al palmell de la mà on formarà juntament amb l’artèria cubital els arcs arterials palmars (superficial i profund).
1r CBM Cpaniselloaranda 1r CBM Arcs arterials palmars Són la principal irrigació de la mà i dels dits. Esdevenen de la unió de l’artèria cubital amb la radial a la mà. Aquest procés rep el nom d’ANASTOMOSIS. En presència de lesió d’alguna de les dues artèria, es podrà arreglar gràcies als arcs.
 Arc palmar superficial anastomosi entre artèria cubital (principal afluent) i la branca palmar superficial d l’artèria radial.
 Arc palmar profund anastomosi entre l’artèria radial (p rincipal afluent) i la branca palmar profunda de l’artèria cubital.
L’artèria cubital irriga els tres dits cubitals i la meitat cubital de l’índex, en canvi la radial irriga el polze i la meitat radial de l’índex.
Venes superficials de la mà i de l’avantbraç Aquestes venes superficials s’originen en el dors dels dits i segueixen un trajecte subcutani i molt variable. Són venen que donaran lloc les venes cefàliques i basíliques, és a dir, s’originen a partir d’aquestes formant la xarxa venosa dorsal de la mà vena cefàlica de l’avantbraç (costat radial), vena basílica de l’avantbraç (costat cubital), vena mitja de l’avantbraç les quals formaran la M venosa del colze. Vena cefàlica (a vena axil·lar – solc deltopectoral) i vena basílica (a vena humeral – conducte braquial).
12.- Nervis del membre superior 12.1.- Plexe braquial Aquesta regió ve donada gràcies a la anastomosi entre les branques anteriors dels nervis raquidis C5 a T1. Té origen al coll i té un trajecte lateral i inferior per sobre la primera costella per on entra a l’axil·la.
El plexe braquial es troba dividit en regió medial a lateral en diferents estructures arrels, troncs, divisions i fascicles.
A més a més, en la seva estructura podem trobar les branques colaterals i les branques terminals.
Arrels Arrels anteriors de C5 a C8 i gran part de la T1. Reben branques simpàtiques i tant arrels com troncs es situen en el triangle posterior del coll.
Cpaniselloaranda 1r CBM Troncs Estan constituïts per 3 troncs diferents superior (C5+C6), mig (C7) i inferior (C8+T1).
Els troncs es troben a l’entrada de l’axil·la, per hiat escalènic que es forma gràcies als músculs escalè anterior i mig. Es troben per sobre de la primera costella i per la regió posterior a l’artèria subclàvia (tron inferior).
Divisions Cadascun dels troncs es divideixen en un componen anterior i un altre posterior. Les tres divisió anterior donaran lloc als nervis perifèrics que innerven els compartiments anteriors del braç i de l’avantbraç. En canvi les tres divisions posteriors donaran lloc al nervis relacionar amb els compartiments posteriors.
Fascicles S’originen de les divisions i es relacionen amb l’artèria axil·lar. Hi ha 3 fascicles:  Fascicle lateral uneix les divisions anteriors dels troncs superior i mig C5 a C7 i es troba al lateral de l’artèria axil·lar.
 Fascicle medial continuació de la divisió anterior del tronc inferior (C8 i T1)  Fascicle posterior unió de les tres divisions posteriors de C5 a T1. És posterior a l’artèria axil·lar.
La majoria de nervis perifèrics de l’extremitat superior s’originen en els fascicles compartiment anterior (fascicle medial i lateral) i compartiment posterior (fascicle posterior).
Branques col·laterals  Branques de les arrels de l’arrel de C5 surt el nervi dorsal de l’escàpula que innerva el romboides major i el menor. De les branques anteriors de C5 a C7 surt el nervi toràcic llarg que innerva múscul serrat anterior.
 Branques dels troncs s’originen del tronc superior. Tenim el nervi subescapular que s’origina en C5 i C6 i innerva el supraespinós i infraespinós. D’aquí també neix el nervi subclavi de C5 i C6 que surt del punt mig de la clavícula i innerva el múscul subclavi.
Del tronc mig i inferior surten altres nervis, però en aquest tema només treballarem els del tronc anterior.
Cpaniselloaranda Branques terminals  Branques del fascicle lateral trobem el nervi pectoral lateral (pectoral major), nervi musculocutani (tres flexors del braç, acabarà com a nervi cutani lateral del braç), arrel lateral del nervi medià.
 Branques del fascicle medial trobem el nervi pectoral medial (innerva el pectoral major i menor), nervis cutanis medials del braç i avantbraç, arrel medial del nervi medià i nervi cubital (transcorre per la regió medial del braç i avantbraç).
Trobem una M formada per diferents nervis, de regió lateral a medial diem que són musculocutani, lateral nervi mitjà, medial nervi mitjà i cubital.
Branques del fascicle posterior En aquesta branca trobem dos nervis principals nervi axil·lar (circumflex) i nervi radial. Aquests nervis innerven tota la musculatura posterior.
1r CBM Cpaniselloaranda 1r CBM 12.2.- Nervis de l’espatlla Nervi axil·lar Aquest nervi surt del fascicle posterior del plexe braquial – espai quadrilàter (de Velpeau) entre el múscul rodó menor i rodó major. Es troba juntament amb l’artèria circumflexa humeral posterior.
Aquest nervi innerva als músculs rodó menor i deltoide innervació sensitiva de la regió deltoïdal.
12.3.- Nervis del braç Nervi radial Surt del fascicle posterior del plexe braquial i passa pel triangle humerotricipital, canal radial de l’húmer i fossa del colze. Es troba relacionat amb els espais amb la porció llarga del múscul tríceps braquial (passa per els espais treballats durant el tema que es troben a l’axil·la).
Participa en la innervació motora extensora del braç (tríceps i anconal) i innervació sensitiva de la regió posterior del braç.
Nervi medià S’inicia en el fascicle lateral i medial del plexe braquial (V del nervi medià) i segueix pel conducte braquial junt amb l’artèria humeral i acaba en la fossa del colze. No dóna branques al braç ni motores ni sensitives.
Nervi cubital Aquest nervi s’inicia al fascicle medial del plexe braquial i continua pel conducte braquial (part superior) i segueix per la regió posterior interna del braç i conducte cubital (cara posterior epitròclea) que és on finalitzarà.
Aquest nervi tampoc dóna branques motores ni sensitives.
Espai relacionat amb el múscul bíceps braquial conducte braquial (vasos humeral, nervi medià (nervi cubital en part superior)).
Cpaniselloaranda 1r CBM Nervi musculocutani Inicia en el fascicle lateral del plexe braquial i travessa el múscul coracobraquial.
Innerva els músculs flexors de l’avantbraç (bíceps, coracobraquial i braquial).
12.4.- Nervis de l’avantbraç i de la mà Nervi radial Format per diverses branques en canal bicipital extern:  Branca superficial és la branca sensitiva i es troba al dors de la mà (tabaquera anatòmica).
 Branca profunda és la branca motora i es troba en la regió posterior de l’avantbraç (arc de Frohse). Innerva a tots els músculs laterals i posteriors de l’avantbraç. És important en la innervació de músculs supinadors.
Nervi cubital Canal epitrocli-olecranià i segueix al múscul flexor cubital del carp fins arribar a la mà pel canal cubital de Guyon.
Es divideix en branca superficial i en branca profunda.
Aquest nervi recull sensibilitat de la part interna (dorsal i palmar) de la mà i innerva a el múscul flexor cubital del carp, meitat interna del múscul flexor profund dels dits (5è i 4t), a tots els interossis, als 2 músculs hipotènars i als músculs adductor del polze i la meitat profunda del múscul flexor curt del polze.
Passa pels músculs flexors i part dels lumbricals (2 interns part cubital).
Nervi medià Canal bicipital intern, passa entre els dos fascicles del múscul pronador rodó, segueix la cara profunda del múscul flexor superficial dels dits (línia mitja de l’avantbraç), passa a la mà pel túnel carpià on es dividirà.
Recull sensibilitat de la part externa (palmar) de la mà (part dorsal dels dits 2-4).
Innerva als 2 músculs lumbricals interns, al múscul abductor curt del polze, al múscul oponent del polze i a la meitat superficial del múscul flexor curt del polze.
Nervi cutani lateral És la continuació de l’avantbraç del nervi musculocutani. Surt lateralment entre els músculs bíceps i braquial. Innerva sensitivament la cara externa de l’avantbraç.).
Innerva els lumbricals restants.
Cpaniselloaranda 1r CBM ...