democràcia atenesa (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

LA DEMOCRÀCIA ATENESA: REVOLUCIÓ POLÍTICA DEL PERÍODE ARCAIC 594 a.C. – supressió deutes dels hektemoroi per part de Solón, va prohibir que un ciutadà atenès pogués ser esclavitzat.
508 a.C. (context del tema)  reforma radical, però no revolucionària del sistema polític (deixa d’estar en mans dels aristòcrates (revolta popular) – Clístenes, membre de l’aristocràcia (projecte molt pensat i programat)  conseqüència més important de la reforma: creació de la democràcia directa. Idea que el poder havia d’estar en l’assemblea de ciutadans atenesos + arconts (magistrats) + consell de l’areòpag. Gran desconfiança polítics, no votaven representants.
Continua sent una societat amb classes socials i diferències econòmiques. No igualitària. Tenia esclaus i esclaves i no hi havia participació de dones ni estrangers en la política.
*Monument a l’Àgora d’Atenes dedicat a deu herois locals a causa del sorgiment de deu noves tribus  simbòlic i pràctic en relació amb el nou sistema polític.
Replantejament de la ciutat Abans dividia en 4 tribus (com els clans, les famílies.. són unitats basades en el parentesc i els seus pertanyents se suposa que procedeixen d’un mateix ancestre). Abans de la reforma servien de poc (de forma d’identificació i d’organització de diferents cultes). En aquest moment, es creen 10 noves tribus que no van eliminar les anteriors.
Formació: tots els ciutadans pertanyien a una de les 10 noves tribus, compostes per grups procedents de les tres àrees geogràfiques bàsiques: plana, costa i ciutat.  Nova manera de distribució sense afectar a la vida de la gent.
A cada tribu hi havia 1/3 d’habitants de cada un d’aquest territoris (costa, plana, ciutat). Quan s’havien de reunir (molta freqüència) es trobaven en un mateix lloc per prendre decisions.
Motiu més acordat pels especialistes: en crear un nou sistema on les preses de decisions es prenien per tribus es va intentar trencar amb velles formes d’organització i de dependència (grans propietaris de terra) de períodes anteriors.
 Els drets i els privilegis depenien de la pertinença a una de les noves tribus. Els fills pertanyien a la mateixa tribu que els seus pares. Un ciutadà formava part del Consell com a membre d’una tribu i lluitava a l’exèrcit com a part del contingent d’una tribu.
També les competicions teatrals o atlètiques es basaven en les unitats tribals.
Element més important  poder centrat en l’assemblea dels ciutadans atenesos per sobre de les altres institucions.
Premissa bàsica nou sistema  isonomia (no es necessita ser especialista per participar en l’acció pública), igualtat davant la llei sense important condició social i econòmica. Desconfiança vers la classe política  democràcia directa.
1. Assemblea: centre poder polític d’Atenes. Qualsevol ciutadà participava en les reunions de l’ekklesia (assemblea) que se celebrava a la colina de Pnyx. L’assemblea prenia decisions sobre política exterior, proposava i revisava les lleis i aprovava o condemnava la conducta dels magistrats (comissions de ciutadans que havien fet una funció). Es prenien decisions per majoria i es donaven explicacions en públic dels diners invertits.
Rellotge que limitava el temps de participació dels que parlaven (també en els tribunals).
2. Consell dels 500: compost per 500 ciutadans (50 de cada tribu). Servien com a consellers durant el període d’un any. Es reunia freqüentment i realitzava tasques de govern més immediates. Supervisava les obres i els treballs públics. Rebia i tractava amb els ambaixadors i representants de les altres ciutat. I la seva funció primordial era organitzar l’agenda de l’assemblea.
3. Tribunals: tenien n paper important en la interpretació de les lleis, decrets i dacions, a part de les seves funcions judicials. Els ciutadans de forma lliure (30 anys) decidien si volien formar part dels jurats i inscrivien la seva informació. Un tribunal normal escollia a l’atzar 500 tauletes que s’havien inscrit per fer de jurat popular (individus de procedències diferents, de condicions diferents  gran varietat).
*Es necessitava un gran exercici de retòrica, hi havia especialistes en fer discursos que construïen allò que els ciutadans defensarien en els tribunals, intentant atreure la simpatia dels jurats. No testimonis dones, ni jurats femenins, però si que valia el dels esclaus només sota tortura (creient que així deien la veritat). Testimonis, proves...
Finalment, els membres del jurat votaven mitjançant vots de bronze que es col·locaven en un contenidor de bronze (els a favor) i en una de fusta (els en contra), donant lloc a un veredicte.
Un dels sistemes que es va crear en la democràcia atenesa per evitar que aquesta s’abolís va ser l’ostracisme  ve del mot “ostrakon” tros de ceràmica trencat i era una forma d’elecció que intentava evitar l’aparició d’un tirà. (En l’assemblea, es preguntava si hi havia algú en contra del sistema i cada ciutadà agafava un tros de ceràmica el nom de la persona que creia que era perillosa pel sistema democràtic. Quan s’acabava la votació, es contaven els trossets de ceràmica i el que sortia no perdia res, però era expulsada d’Atenes durant 10 anys).
*Els acusats eren sobretot els que parlaven molt en l’assemblea, amb molta popularitat i també riquesa.
CONSEQÜÈNCIES DE LES REFORMES DE CLÍSTENES - Es trenquen les antigues relacions de dependència amb els senyors aristocràtics - Augmenta la participació dels ciutadans en el govern. La democràcia atenesa es diferencia de les democràcies modernes amb el seu èmfasis en la participació directa de la gent en el govern col·lectiu.
- Oficis públics per a qualsevol ciutadà - Creació de jurats populars Vida ciutadà atenès: - Assemblea: des dels 20 anys - Consell: dues vegades al llarg de la seva vida - President de la tholos: una vegada a la vida - Magistrat. La seva tasca era revisada I podia ser multat.
- Jurat: a partir dels 30 anys - Idiōtēs: persona que no s’interessa en la política: ‘Nosotros creemos que quien no participa en política no es que no sea ambicioso, es que es inútil' ...

Comprar Previsualizar