Europa Central i Anglaterra (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art Barroc
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 30/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Anglaterra Quan parlem de Londres es parla de la burgesia. Tindrà carrers relativament estrets, té un paisatge completament diferenciat del de París.
En època medieval, la ciutat de Londres estava envoltada de dos rius, eren terrenys que estaven en mans dels eclesiàstics hi haurà una desamortització a meitat del segle XVI. Trobem que hi han dues ciutats: City i Abadia de Westminster. La City és l'antiga Londinium romana fundada cap a l'any 43, era un territori de negocis, hi havia la gran catedral de St.Paul, el banc d'Anglaterra i l'Ajuntament. En l'Abadia de Westminster trobem entre altres edificis, el palau reial que es va incendiar però que es va salvar una part, és important per l'arquitecte que ho va fer i la decoració (Rubens la part superior).
Any 1666 incendi: en a desamortització que va haver va provocar un augment demogràfic. Les cases eren fetes de fusta i els carrers estrets, l' incendi va durar durant 3 dies va arrasar la ciutat en un 80%. Es necessita canviar i torna a construir aquesta ciutat. Es presenten alguns projectes, a nivell urbanístic poden haver-hi diverses solucions: Planta hipodàmica o ortogonal: carrers que es creuen en angles rectes Planta radial El rei preferia el plànol de John Evelyn on tenia el riu com a eix central, es van crear unes places de manera radial que donaven lloc a carrers. Robert Hooke va presentar un altre projecte, per trencar la monotonia de la trama ortogonal es van crear una sèrie de places. El que deia Valentine Knight era que s'ha tenir en compte l'alçada de les cases en relació a l'amplada dels carrers.
Finalment el plànol que va guanyar va ser el de Christopher Wren (darrer terç del segle XVII) jugava amb el plànol radial i ortogonal. Aquest farà a reconstrucció de totes els esglésies de Londres, una d'elles la Catedral de St.Paul entre d'altres. S'ha criticat aquest projecte fet sobre paper perquè s'ha de tenir en compte que Londres no és pla perquè té diferents alçades.
1. Les portes de la ciutat eren els ponts i havien de facilitat accés a totes les zones importants 2. El centre de l'activitat comercial (Bossa) i religiós (St.Paul's cathedral) ocupen una situació dominant 3. Les cases o illes de cases han de ser rectangulars 4. Creuament de carrers amb angle recte Després de la desamortització, hi ha la reutilització d'aquests espais eclesiàstics convertits en places.
Hi han unes característiques d'aquest urbanisme que les veiem a la ciutat de Bath. Es construeix en el segle XVIII la ciutat balneari on anava l'alta noblesa. Sota el patrocini de Ralph Allen es van construint una sèrie de places: 1. Queen Square: s'assembla a la Place Royal de París 2. King's Circus 3. Royal Crescent 4. Landsdown Crescent (com una espècie d'obertura per respirar dels carrers estrets) Aquesta forma convexa ens recorda a Borromini que anirà influint a l'arquitectura moderna.
John Wood I i II seran molt importants en la construcció de Bath. Aquí l'arquitectura s'adequa molt a la naturalesa no com als jardins de París. Un projecte de gratacel a Alger fet per Le Corbusier veiem que també busca aquests moviments còncaus i convexos.
Inigo Jones (1er terç del segle XVII) seguirà el model d'Andrea Palladio. Tindrà un incentiu constructiu, sobretot de les country houses. És un dels primers anglesos que estudiarà arquitectura a Itàlia. Va viatjar per tota la part superior d'Itàlia, va adquirir una copia dels 4 llibres d'arquitectura de Palladio amb anotacions.
The Queen's House, Greenwich No només mira a Palladio sinó que sembla que també podria tenir influència de Giuliano da Sangallo a la Vil·la dels Medicis. A la part baixa domina el ple i en canvia a la part alta hi trobem el buit perquè l'edifici respiri. Es com si invertís la idea de Palladio, segueix l'esperit clàssic sense cap decoració. L’únic que no agafa de Palladio són els pinacles que col·locava a la part superior.
Colen Campbell, es publicarà el Vitruvius Britannicus es un llibre que serveix per dir que Roma s'ha acabat i que on trobem la veritable arquitectura és a Anglaterra. Es crea tot aquest palau del Banqueting House que es salva del incendi. On veiem que hi ha una alternança de frontons: recte i triangular.
Barroc classicista Christopher Wren, seguiran el seu model John Vanbrugh i Nochilas Hawksmoor.
Wren St.Paul's cathedral, 1675-1711.
Podríem dir que és eclèctic, buscava com a model una gran catedral com la de St.Pere del Vaticà. Miraran a Bramante que és un projecte de planta centralitzada i creu grega, que fa que la cúpula es vegi més. Però després, s'adonen que és una planta no gaire àmplia i decideixen allargar-la crea una creu grega allargada. Wren ha estat a París i ha pogut veure la realització del ala est del Louvre que juga amb les dobles columnes. La cúpula, clarament dels Invàlids de París al jugar amb doble tambor potencia l'alçada de la cúpula. Està una mica enrederida comparada amb la façana. Les torres són de Sta Agnes in Agone, segurament va veure el projecte més que les torres de Borromini ja construïda. A l'interior predomina una addició heterogènia, amb predomini del classicisme acadèmic.
Greenwich Hospital, 1695 Peristil amb dobles columnes. S'unifica amb totes les columnates.
Castle Howard S'anomena "el Versailles angles" lo important no es tant sols el gran edifici sinó un aspecte una mica estrany és la utilització d'una cúpula molt marcada que té un perfil d'arquitectura religiosa. A l'interior veiem com es juga amb les petxines decorades, molt alta. Hi ha una sèrie de referències com per exemple el Mausoleu de la família Howard (1726-29) inspirat amb Il Tempietto de Bramante. Veiem que hi han alguns elements típics dels jardins anglesos, com els ponts, jugar amb la natura s'adapta, un sentit molt més romàntic que no pas la racionalitat francesa. També hi ha el Temple dels 4 vents (1725) fet per Vanbrugh.
Priamide, Vanbrugh (1725) Fa referència al classicisme, es vol tornar a la puresa de les línies amb les formes clàssiques.
Neo pal·ladianisme Chiswick House, Lord Burlington, 1727-28, Midlesex Clares influencies de Palladio. Pel que fa a la planta es molt semblant a la Rotonda de Palladio, o Via Capra a Vicenza.
Àustria J.B. Fischer von Ërlach la seva obra principal estarà a Salzburg i Viena. Farà dues grans obres la Col·legiata i l'Església de la Trinitat. Serà molt potent perquè tindrà obres tant religioses com civils.
Església de la Trinitat, 1694.
Model de la façana a Sant'Agnese in Agone. Es juga amb el moviment en façana amb la forma còncava i en la seva altre obra la Colegiata la convexa. Això ja ho veiem amb Borromini.
Característiques arquitectura centre europea: Es juga molt amb les dues torres a banda i banda.
Planta en forma de octògon sobre la qual hi haurà la cúpula.
Església dels Col·legis, 1609.
Model de planta com el de San Carlo ai Catinari. És una planta de creu grega allargada. Hi han alguns elements importants al interior que són les capelles intercomunicades, a la part superior tenen una llanterna per tant son capelles il·luminades.
Sant Carles, 1715, Viena Les portes laterals tenen una comunicació vial, igual que Sta.Maria della Pace. És una planta de creu llatina invertida. Els cossos laterals de la façana són transitables, té forma de gran temple amb el frontó triangular. Clara referència de Roma. Amb aquestes referències al mon clàssic ell farà un Tractat d'arquitectura històrica, veiem aquest món clàssic com el coneix.
Hofburg, Biblioteca, 1722, Viena.
Gran sala coronada per una pintura a la part superior, molt propi de la pintura del segle XVIII junt amb l'arquitectura fingida que hi ha.
Palau Schönbrunn, 1775, Viena Gran influència de Versailles.
Jakob Prandtauer, Josef Munggenast, Abadia de Melk, 1702-38 De grans dimensions, domini religiós de tot el territori. Lleuger moviment en façana, dues torres que tornen a ser característica. A l'interior ens dona la sensació que estem en un gran saló, es el que s'anomena planta de saló. Es pot comparar amb la planta de Il Gesu de Roma. Aquí canvia que el passadís es converteix en grans llotges en les quals l'emperador podia ser vist, les gelosies també tenen moviment.
Sant Pere, 1702-33, Viena Referències al barroc de Borromini, es juga amb la façana amb el moviment còncau. Les dues torres les posa lleugerament inclinades.
Belvedere, 1700 Jardins a la francesa. És interessant la sala de la entrada que sembla que aquests atlants estiguin aguantat el pes de la sala centralitzada superior. A la escala trobem uns amorets que sembla que amb la ma ens indiquin que pugem la escala. En la balustrada de l'escala tornem a veure aquest moviment còncau i convex.
S. Nicolas a Malá Strana, Praga, 1709-17 Tornem a veure la ondulació en la façana. Pel que fa al seu interior es juga molt amb la llum. Una característic de l'escultura religiosa es que son fetes de fusta pintades de blanc com si fossin marbre. Tota la escultura es de blanc no es policromada.
...