Tema 6 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

6.BACIL·LARIOFICIES I FEOFICIES Heteroconta es caracteritza per tenir cèl·lules amb dos flagels diferents en algun moment de la seva vida. També s’anomenen estramenopiles.
Dins dels heteroconts hi ha molts organismes; uns seran fotosintètics i uns no (al quadre del pdf estan rodejats en verd i vermell respectivament). Parlarem de diatomees i algues brunes (també anomenades bacil·lariofícies i feofícies).
En la part de filogènia fúngica apareixen els pseudofongs o fongs aquàtics i es diuen heterconts.
Diferències: Provenen de l’endosimbiosi de les algues vermelles.
Fucosantina: és un tipus de xantofil·la que li dóna el color marronós a les feofícies.
“Se unen cuando quieren y se separan cuando se enfadan” Fdo Becky.
DIATOMEES CARACTERÍSTIQUES - No tenen paret cel·lular.
És un grup d’organismes nombrós, hi ha unes 10000 espècies.
Són unicel·lulars, a vegades van agregades.
Presenten una coberta de sílice (SiO2) ornamentada (frústul).
Tenen pigments: clorofil·la a i c, β-carotè, xantofil·les - Substància de reserva: crisolaminarina Apareixen en tota mena d’ambients humits Són molt importants en el fitoplàncton marí El frústul es pot diferenciar segons les seva forma: - Diatomees cèntriques (rodones simètriques) Diatomees pennades (allargades) El frústul està format per dues valves: l’epiteca i la hipoteca. La zona de contacte és el cíngol. La visió valvar és quan veiem des de dalt de la capsa, i la visió pleural és quan veiem la zona d’unió (el cíngol).
Les valves dels frústuls tenen ornaments que depenen de si és cèntrica o pennada.
Apareixen sempre uns porus alineats en estries.
Una estria pot estar formada per porus simples o bé per porus compostos denominats porus areolats (porus grans on n’hi ha de petits). Serveixen d’intercanvi de gasos i de nutrició.
Hi ha un altre tipus de porus petits que apareixen als extrems i serveixen per segregar mucílag per enganxar-se a les altres diatomees i formar agregats o enganxar-se a superfícies.
Una cosa que és exclusiva de les diatomees és que no m’interessen.
La cosa és que en les diatomees penades hi ha el rafe – zona allargada on no hi ha frústul i per on produeixen mucílag per moure’s. Les concèntriques es deixen portar perquè no tenen rafe.
Podemos determinar ya el 80% de bichos en una gota de agua. Mira que feliç que sóc.
Per evitar la fragilitat hi ha engruiximents, ho anomenem nòduls.
Una cèl·lula hija se queda con la hipoteca.
El tio de la vaca que ríe es va trobar una diatomea i va dir hmm esto me lo quedo yo pal queso.
Són organismes diploides que es reprodueixen asexualment per mitosi, i cada cèl·lula filla es queda amb la epiteca o hipoteca, i crea la que falta (la que té la hipoteca crea la epiteca i viceversa). Però això fa que cada cop siguin més petites i en el moment en que la diatomea és massa petita per reproduir-se asexualment es reprodueix sexualment, fa meiosi fa gàmetes zigot i auxòspores, que donen lloc, quan creixen, a un frústul gran un altre cop.
La reproducció sexual és diferent en: - - Diatomees penades. Es produeix per isogàmia. Tenim dues diatomees, fan meiosi, 4 gàmetes (2 positius i 2 negatius). En un moment ambdues valves permeten la fusió dels dos gàmetes. L’auxòspora creix per mitosi obtenint la mida ideal original i donarà lloc al frústul.
Diatomees cèntriques. Es produeix per oogàmia. Hi ha diatomees masculines que donen gàmetes i diatomees femenines que donen lloc a quatre gàmetes, però dos degeneren. Surten a l’exterior, formen zigot i el zigot serà l’auxòspora, que creixerà i tal.
Les auxòspores també són formes de resistència.
CLASSIFICACIÓ - Ordre Biddulphials (simetria cèntrica) Ordre Bacil·laris (simetria pennada) ECOLOGIA I APLICACIONS - Aigües continentals i marines. Planctòniques i bentòniques.
Relació regular entre els factors ambientals i la composició en espècies: indicadors biològics.
La “terra de diatomees” té gran poder d’adsorció i abrasiu.
En aigües marines n’hi ha de simbionts amb foraminífers, cucs i altres algues.
Filtres en la indústria cervesera, vinícola i per altres líquids.
o Com abrasiu en dentífrics i neteja-metalls.
o Fabricació de dinamita (estabilitzador de la nitroglicerina).
o Aïllament de calderes i alts forns.
o Insecticida / Fertilitzant.
FEOFÍCIES CARACTERÍSTIQUES - Grup d’organismes nombrós (20.000 espècies) - Són totes pluricel·lulars: filamentoses, - pseudoparenquimàtiques, parenquimàtiques.
Paret cel·lular: cel·lulosa i alginats (algunes amb carbonat càlcic).
Pigments: clorofil·la a i c, β-carotè, xantofil·les (fucaxantina).
Substància de reserva: Laminarina i mannitol.
Generalment marines i bentòniques, sovint boreals i de mars freds. Adaptació a la zona intermareal Apareixen flagels heterocontes en gàmetes i zoòspores.
Poden mesurar de cm a 100 metres (organismes més llargs de la terra: Macrocystis, Sargassum).
Encara que venen dels heterocontes, s’ha vist que la revolució genètica ha donat lloc a un probemilla de classificació.
o Tal·lus filamentosos ramificats.
o Tal·lus pseudoparenquimàtics o Tal·lus parenquimàtics, amb teixits veritables: assimilador, de reserva, “conductor”, meristemàtic, pneumatòfors, etc.
Estudiarem 3 ordres ORDRE DICTYOTALES - Es caracteritza pel gènere que li dóna nom: Dyctyota dichotoma.
És una alga laminar composta de lacínies fines (10-15 cm), regularment dicotòmiques, d’àpexs arrodonits, sovint escotats i de color groc brunenc.
Gran amplitud ecològica Prefereix els llocs no excessivament il·luminats Creixement per una o més cèl·lules apicals: creixement dicòtom (de dos en dos). Té dos teixits reals: còrtex i medul·la.
PINES secció tal·lus amb parènquima assimilador a la perifèria i parènquima de reserva al centre - Cicle biològic diplohaploide, alternança de generacions isomòrfica, meiosi espòrica, meiòspores no flagel·lades (aplanòspores).
o El gametòfit masculí forma gametangis masculins (“testicles”, anteridis), mentre que el gametòfit femení forma gametangis fem (“ovaris”, oogonis). Hi ha una oogàmia, s’uneixen els espermatozoides amb les ovocèl·lules i formaran un zigot 2n que formarà l’esporòfit i per tant l’esporangi. L’esporangi formarà espores (4, tetrasporangi).
Aquests tetrasporangis per meiosi donen 4 meiòspores. Cada una germinarà i donarà un gametòfit.
Hi ha algunes espècies dins les Dictyotales com la Padina pavonica que tenen carbonat càlcic a la paret cel·lular. Són algues laminars amb dipòsits de carbonat càlcic com en bandes, i els hi serveix per mantenir desplegada l’estructura i poder maximitzar l’exposició per fer la fotosíntesi.
LAMINARIALES (“KELPS”) Tenen teixits reals: fil·loide (làmina), cauloide (estípit) i rizoide (disc de fixació). Creien per una zona meristemàtica del mig (el meristem, creixement meristemàtic intercalar).
Pneumatòfor: flotador que ajuda a créixer cap a la superfície.
Durant tot el cicle biològic són esporòfits i per un breu temps són gametòfits; cicle diplohaploide amb alternança de generacions heteromòrfica amb absolut domiit de l’esporòfit, meiosi espòrica, meiòspores flagel·lades i oogàmia.
Començant pel gametòfit, que és simplement un filament ramificat. Quan madura forma el gametangi masculí o femení que donen lloc a ovocèl·lules o espermatozoides, i formen el zigot diploide. El zigot fa mitosi i dóna lloc a la plàntula (alga esporofítica) i després a l’esporòfit. Els adults són dels més grans del planeta. Quan arriba la maduresa sexual formarà esporangis, estructures en l’interior dels quals es formen per meiosi les meiòspores que de nou són flagel·lades i heterocontes.
FUCALES - Alga laminar, regularment amb creixement dicotòmic De costes atlàntiques d’Europa i Amèrica Prefereix llocs rocosos Tenen disc de fixació i pneumatòfor Creixement laminar amb cèl·lula apical piramidal Un exemple és Focus sp.
Tenen cicle biològic diploide amb meiosi gamètica i oogàmia.
o Els conceptacles són estructures del seu interior on trobem els gametangis masculins o femenins.
o Al conjunt de gametangis se l’anomena conceptacle i al conjunt de conceptacles se’ls diu receptacles.
APLICACIONS ...