Lliurament 2 (2013)

Ejercicio Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Bioquímica II
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 19/10/2014
Descargas 37
Subido por

Vista previa del texto

Bioquímica II - Grau Bioquímica. Treballs Campus Virtual. Curs 2013-2014.
Lliurament – 2.
Cognoms i Nom (En aquest ordre): Gallego Gonzalez, Judit Data: 22 Gener 2014 Els alumnes enviaran les respostes per mitjà de l’eina Lliurament de treballs de Campus virtual. Les respostes s’han d’incorporar en el present document Word, que serà l’arxiu que s’enviarà preferentment en versió pdf. Només s’acceptarà una única tramesa de respostes per alumne. Cal recordar que aquesta aplicació no permet el lliurament d’arxius fora del termini establert.
Data límit de resposta: 22 de gener de 2014, a les 23:59.
Part 1. Qüestionari tipus test.
Contesta, amb resposta raonada, a les següents preguntes tipus test.
En cada pregunta només es pot donar una resposta. A continuació cal escriure una breu justificació de la resposta (màxim 3 línies). Recordeu que cal repetir el nom de l’alumne i el resum de les respostes al quadre que s’inclou al final del document.
El pes d’aquesta part és d’un 60% de la qualificació del primer treball per Campus virtual. Aquest 60% estarà repartit a parts iguales (30% cadascun) a que s’hagi marcat la resposta correcta i al raonament que es faci de cada resposta.
Pregunta nº 1 Resposta correcta: d Raonament: En la cadena de transport electrònic mitocondrial els tranportadors móbils són el coenzim Q, que uneix el complex I o II amb el complex III i el citocrom C, que serveix de vincle d’unió entre el complex III i IV.
Pregunta nº 2 Resposta correcta: a Raonament: Sabem que en el procés de formació de l’ATP quan es produeix un canvi energètic més gran és en l’alliberació d’aquesta molècula formada en el dímer αβ ja que es necessita aquest canvi energètic perquè la tija central (γ) doni un cop al barril β i aquest vagi girant i separi l’ATP.
Pregunta nº 3 Resposta correcta: c Raonament: La termogenina es una proteïna que dissipa el gradient de protons però no genera ATP sinó calor, la fosfat translocasa es un transportador de tipus simport (els compostos van en la mateixa direcció) i és la llançadora del glicerol 3-fosfat la que intercanvia NADH+H+ citosòlic per FADH2 mitocondrial.
Pregunta nº 4 Resposta correcta: b Raonament: El primer que es produeix durant la fotosíntesis és l’excitació de les molècules antena per la llum que va seguit d’una transferència d’energia a les clorofil·les adjacents, fins que aquesta arriba al centre de reacció, on una clorofil·la s’excitarà, cedint els seus electrons a la cadena de transport electrònic.
Pregunta nº 5 Resposta correcta: d Raonament: L’enzim fructosa 1,6-bifosfatasa és del conjunt d’enzims que es veu afectat i activat pels canvis que es produeixen en el cloroplasts durant el cicle de calvin, de manera que s’activa quan augmenta el pH i la concentració de Mg2+.
Pregunta nº 6 Resposta correcta: c Raonament: La β oxidació té lloc en el mitocondri i no en el citosol i els àtoms de carboni són separats en unitats de 2 carbonis. Per entrar dins del cicle però, l’àcid gras necessita activar-se amb CoA i els productes del cicle poden ser més oxidats en el cicle de Krebs.
Pregunta nº 7 Resposta correcta: a Raonament: Els cossos cetònics es sintetitzen en els mitocondris del fetge a partir de productes de la degradació d’àcids grassos com per exemple Acetil-CoA.
Pregunta nº 8 Resposta correcta: b Raonament: Sabem que quan actuen conjuntament les transaminases i la glutamat deshidrogenasa tenim un procés anomenat transdesaminació dels aminoàcids que permet una eliminació complerta del grup amoni.
Pregunta nº 9 Resposta correcta: a Raonament: En la producció d’urea sabem que el nitrogen prové del Aspartat necessari mentre que nitrogen restant i el carboni provenene de la citrulina.
Pregunta nº 10 Resposta correcta: b Raonament:Per la síntesis de pirimidines necessitem d’aspartat, que aporta 4 des àtoms finals del cicle i carbamoil fosfat, que aporta els dos restants. Així doncs, es pot generar el cicle final amb 6 àtoms.
Resum global de les respostes Resposta a la pregunta nº Cognoms i nom: Gallego Gonzalez, Judit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 d a c b d c a b a B Part 2. Interpretació de cassos pràctics o de problemes: Preguntes d’integració de conceptes i interpretació de cassos pràctics (Proves de maduresa).
1- Quina importància te la síntesi de protoporfirines i d’hemo (o grups hemínics) en animals i plantes?. Quins processos resultarien afectats si s’inhibís totalment la síntesi de l’organisme?.
δ-aminolevulinat? Quines conseqüències tindrien sobre Les protoporfirines són les estructures que tenen els grups hemo, que són importants per la formació de molècules com els citocroms o les clorofil·les, necessàries pel bon funcionament metabòlic dels organismes. Sense la síntesis de δ-aminolevuilinat no es generaran protoporfirines, el que té conseqüències diferents en animals i plantes: En animals, sense la formació del grup hemo no es podrà sintetitzar el citocrom, present en la cadena de transport electrònic i conseqüentment aquesta no s’elaborarà correctament ja que trobem aquesta estructura en el complex IV i en el complex III tenim presents altres grups hemo. La inhabilitació de la cadena de transport electrònic provocarà una acumulació de coenzims reduïts en les cèl·lules i una falta d’obtenció d’energia, el que generarà sensació de cansament.
En plantes, les protoporfirines són importants per la formació de les clorofil·les i és gràcies a l’estructura d’anells que són capaces de captar la llum. Així doncs, un dèficit en aquestes provocarà que no es capti llum i conseqüentment la fase llumínica de la fotosíntesis no es podrà elaborar de manera que la fase fosca no tindrà l’energia necessària per sintetitzar esquelets carbonats, que són necessaris per la bona nutrició de la planta.
2- Els estudis preliminars sobre la possible utilitat d’un nou compost com a antilipèmic demostren que la seva administració provoca una disminució en la concentració plasmàtica de les HDL i un augment en les LDL. Recomanaries la continuació de l’estudi a nivell clínic de cara a la seva possible patentabilitat i comercialització com a fàrmac per a prevenir el risc cardiovascular?. Raona la resposta.
Les LDL són molècules que contenen una alta densitat de colesterol i una baixa densitat proteica de manera que també són comunament denominades com el colesterol “dolent” ja que aquestes són les responsables de transportar el colesterol fins els teixits perifèrics. Quan el fetge no pot captar-les correctament o bé es troben en excés s’acumulen als vasos sanguinis, el que dona lloc a situacions d’hipercolesterolèmia. Les HDL en canvi, són molècules que tenen una alta densitat proteica i una baixa densitat en colesterol, de manera que, són denominades com “colesterol bo”. La funció d’aquestes és el retorn del colesterol sobrant circulant pels vasos sanguinis cap al fetge, on serà degradat, gràcies a unes proteïnes que permeten la seva unió.
No recomanaria l’estudi proposat ja que aquest condueix a un augment de LDL, és a dir, d’aquelles molècules que, en excés poden generar hipercolesterolèmia i per contra, una disminució de HDL, que són les responsables de recol·lectar el colesterol sobrant en els vasos sanguinis. L’estudi es basa en el principi contrari al que es necessitaria per ajudar a l’organisme a evitar un risc cardiovascular (aquest pot estar provocat, entre d’altres, per una acumulació de colesterol en els vasos sanguinis).
3- Quines serien les conseqüències sobre el metabolisme hepàtic d’una dieta molt rica en aminoàcids (o proteïnes) però molt pobra en glúcids i lípids?.
Si tenim una dieta molt rica en proteïnes tindrem un excés d’aminoàcids, que seran degradats en el fetge. Sabem que tenim dos tipus d’aminoàcids, els gluconeogènics (donen lloc a intermediaris en els cicle de la glucosa) i els cetogènics (donen intermediaris en les vies metabòliques relacionades amb l’acetil-CoA).
Com tenim una dieta pobre en glúcids els aminoàcids gluconeogènics donaran lloc a la glucòlisis o bé a la gluconeogènesis en funció de les necessitats cel·lulars, és a dir, generaran energia o bé glucosa, en funció del que necessiti la cèl·lula. Els aminoàcids cetogènics sabem que donen intermediaris del Acetil Co-A, que podran sintetitzar lípids (necessaris perquè la dieta també es pobre en lípids) o cossos cetònics, també molt important perquè en situacions de dejuni o desnivells de la concentració en sang el cervell s’alimenta principalment d’aquests.
Així doncs, la cèl·lula seguirà una via o una altra en funció de la seva localització i de les seves necessitas.
...