07_El món micènic (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Història de l'arquitectura I
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 06/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EL MÓN MICÈNIC. L’HÈLADE 19/04/17 El món micènic es l’edat del bronze a la Grècia continental, fenomen del II Mil·lenni.
Compren l’espai continental, la península del Peloponès, les illes i la zona d’Àsia Menor.
Mylonas, un historiador, va ser el que va estudiar la cronologia d’aquesta època i va diferenciar les següents fases històriques: - - Helàdic antic (3000-2200).
Helàdic mig (2200-1700).
Helàdic recent (1700-1100).
o Micènic antic (1700-1500). Ceràmica minia o Micènic mig (1500-1450). Tombes de Vaphio o Micènic recent (1450-1100). Període mes interessant.
Submicènic (1100-900) A partir d’aquí, el poble Doris, un poble indoeuropeu que entra des del nord, probablement de les planúries del Danubi, es barregen amb els Aqueus, que tampoc eren autòctones peròarriben aquí abans, allà el 2000 aC i es barregen amb els autòctones propis i tots junts, cap al segle XII aC creen el poble Grec propi.
El Mègaron Edifici de planta tripartida amb un vestíbul d’accés, porticat, una primera sala de recepció i al final una sala de reunió, amb una llar de foc al mig i lloc per seure. A la sala de reunió es molt important que el sostre estigui mes elevat pel fet de que el fum de la llar de foc ventili.
En aquest tipus d’edificis es prenen decisions polítiques importants i es celebren banquets L’arquitectura megalítica Us de l’arquitectura en gran blocs de pedra, on no s’usen els murs de fang. La pedra serà l’element constructiu principal.
Arquitectura en falsa volta, els tholoi Ens mostren dos tombes de pedra seca, el tresor d’Atreu i el tresor de Clitemnestra. Son dos grans estructures en forma de cúpula.
Els jaciments principals Els jaciments principals que estudiarem de l’Hèlade son Micenes, Tirint i Pylos. Tots tres es troben a la península del Peloponès.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 1 Micenes Ciutat fortificada, molt gran, que es considera com una ciutadella. Està situada al centre de la península, sense accés al mar, en un lloc estratègicament defensiu.
A la planta podem veure el Megàron, la zona residencial de la gent noble i els espais funeraris en forma de cercle, on es trobarien les tombes reials.
Per entendre la fortificació em de saber que aquesta època era molt bèl·lica amb pobles de lluitadors, encara que no tenien enemics es vol representar l’arquitectura del poder per mostrar-se com un poble militaritzat.
A la restitució podem veure el que queda dins de les muralles i que l’estructura exterior d’habitatge es el poble de Micenes propi, als espais residencials interiors trobem les cases mes importants. A fora de les muralles també veiem la zona funerària dels tholois.
La primera muralla ve allà el 1600 i desprès, al 1450 s’amplia incloent dins els cercles funeraris i els espais residencials comentats abans.
L’estil arquitectònic de les estructures defensives es amb pedra calcària molt dura, sobre un talús on es construeix la pedra sense morter, amb pes propi.
El palau també es dins, al centre i també està fortificat.
La porta dels lleons (1250) Te estructura de dolmen, amb una gran llinda d’unes 7 tones de pes a sobre, que perquè no cedeixi es posa un timpà sobre que fa de falsa volta.
La paret no es totalment vertical perquè a l’hora de col·locar la pedra s’ha de jugar amb l’equilibri i es posa lleugerament cap al davant, d’aquesta manera es reparteix el pes perquè no baixi verticalment en la mateixa direcció.
Es el principal accés a la ciutat travessant les muralles Els espais domèstics De l’espai domèstic es sap molt poca cosa, solament van quedar restes de cases comercials. Les cases de les elits aristòcrates, les de sota del palau, tenen una part dedicada al culte.
L’espai palacial Distribució: gran escala, la sala del tro, un gran pati i el megàron. Al pis superior trobarem l’espai residencial del palau.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 2 Les estructures funeràries • Els tholoi (1250) La seva estructura es constituïda per l’Stominion (entrada), el dromos (passadís d’accés) i el tholoi (l’espai interior construït en falsa volta) • El cercle A (1550) Es tracta d’una necròpolis rodejada per un mur en cercle on a l’interior es troben les tombes, conegudes per ortostats.
Les tombes van cobertes per unes esteles on no trobem escriptura però si que estan dibuixades, on es parlen d’una estructura militaritzada.
No coneixem els noms del reis que estan enterrats aquí, però es sap que eren gent important.
Tirint Està situada molt a prop de Micenes, també a l’interior de la península del Peloponès. El mes característic d’aquest jaciment son els sistemes defensius.
L’emplaçament de la ciutadella està sobre un turó de manera que la pròpia roca actua com element defensiu. El sistema de muralles es amb rampes d’accés i es construeix també amb pedra seca.
El palau s’articula amb una sèrie de dependències amb un pati al mig, que es el pati del mègaron on al davant, a l’entrada trobem un espai de representació.
Pylos Esta situada a la costa sud de la península del Peloponès, direcció a la costa Jònica, això denota que es una ciutat de caràcter mes comercial que defensiu. El mes característic del jaciment esel palau de Nèstor, rei de Pylos.
La distribució del palau compta amb un gran mègaron central de quatre habitacions i una sala central, cambres per a la família reial i una gran sala de banquets. També trobem construccions externes amb un magatzem ple d’àmfores de vi.
A les dependències de la reina veiem una banyera de pedra folrada i decorada amb argila cuita, amb canalitzacions per a l’aigua neta i bruta.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 3 ...

Comprar Previsualizar