1. Ontogènia del SNC i les seves funcions (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Neuropsicologia Infantil
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 30
Subido por

Vista previa del texto

Bloc I. Introducció Unitat 1. Ontogènia del SNC i de les seves funcions.
1.1.
Desenvolupament embrionari.
Quan el naixement es dóna entre les 38 i 40 setmanes, es considera normal. Per sota de la setmana 37 es considera prematuritat, a nivell neuropsicològic és important atès que el desenvolupament no s'ha completat, els problemes posteriors poden donar-se per complicacions al part o immaduresa sistema circulatori, respiratori, etc.
Pel que fa a les direccions del desenvolupament, aquest és pròxim-distal i cèfalo-caudal.
Sobre la viabilitat d’un fetus, en el cas de prematuritat (≤ 37 setmanes), amb 22 setmanes sobreviuen amb cures i amb 28 setmanes sense cures.
Fase pre-embrionària (1-2 setmanes): divisió de cèl·lules que donarà lloc a la formació del SNC. Es pot donar la mort prenatal.
Fase embrionària (3-8 setmanes): es succeeixen processos dins un període molt sensible als teratògens, és a dir, de màxima susceptibilitat, atès que es poden donar les anomalies morfològiques principals ja sigui per factors genètics o ambientals i afectar el desenvolupament normal. A la setmana 3 es comença a desenvolupar el cervell.
Fase fetal (8-38 setmanes): 2a part de la part posterior a la gestació, el fetus perfila estructures, fent-les funcionals. És un període menys sensible, tot i que de la setmana 3 a la 20, es succeeixen les fases més problemàtiques dins el SNC.
1.2.
Ontogènia del SNC.
En primer lloc es forma el disc embrionari de 2 capes: epiblast i hipoblast; es produeix la gastrulació i es transforma en un disc de 3 capes: endoderm, mesoderm i ectoderm. A la 3a setmana es desenvolupa el SN a partir de l’ectoderm.
Etapes de desenvolupament del SN: 1. Tub i cresta neural. placa neural que s’invagina i forma un tub, del qual sorgiran el SNP i el SNC. A la 4a setmana de gestació es tanca el tub.
Si es dóna un problema anterior al tancament: anencefàlia (amb problemes cognitius) i posterior: espina bífida (sense problemes cognitius).
Una vegada s’ha tancat el tub, es creen 3 vesícules (prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal) després 5 vesícules telencèfal, diencèfal, mesencèfal, metencèfal i mielencèfal).
Una altra patologia associada a aquest procés: no cos callós, un únic hemisferi: Holoprosencefàlia 2. Proliferació, migració i diferenciació.
A la part interior del tub neural trobem les cèl·lules mare, que en la proliferació, es divideixen i donen lloc a cèl·lules progenitores (neuroblasts i gliobblasts), procés que es completa cap als 45 mesos de gestació (excepte hipocamp, bulb olfactori i zona periventricular).
Les patologies associades són macrocefàlia (proliferació excessiva de neurones) i microcefàlia (proliferació escassa o reduïda). A nivell cognitiu la microcefàlia pot produir retràs mental. La macrocefàlia en els 50% hi ha intel·ligència normal tot i que hi ha variabilitat.
La migració es basa en la formació de les capes de l’escorça cerebral, primer migren les neurones de les capes inferiors i després les superiors. Fins als 8 mesos, en algunes regions postnatal.
Patologies associades al procés de migració: - Poroncefàlia. àrea en què no han arribat cèl·lules i hi ha LCR - Lisencefàlia. no s’han format els girs - Microgíria. la migració poder és excessiva i s’han format molts girs (retard mental) - Heterotopies. la migració ha provocat acumulacions de neurones a la SB, enlloc - Agenèsia Cos Callós.15% sense problemes cognitius, i altres amb problemes de llenguatge, va associat a altres trastorns.
- Altres com la Dislèxia o l’Esquizofrènia La diferenciació de les cèl·lules progenitores, neuroblasts per neurones i dels glioblasts per glia, es completa abans del naixement 3. Maduració Formació d’axons i dendrites, connexió, s’inicia durant el període gestacional i la infància.
Més arborització –axons 1mm/dia- (ramificacions) i més espines dendrítiques -1micra/dia (sinapsis).
Hi han patologies que poden interferir en el creixement de l’axó: cicatriu TCE, Anòxia, Desnutrició o Substàncies tòxiques.
4. Sinaptogènesi La sinaptogènesi inclou la formació de sinapsis i la poda sinàptica; que no depenen de l’entorn, sinó de factors genètics. Aquest procés s’inicia durant la gestació però dura tota la vida, per tant, hi intervenen tant factors genètics com ambientals.
- Fase 1 i 2: sinaptogènesi: P. embrionari. no depèn entorn - Fase 3: màxima sinaptogènesi: P. gestacional i dels 0-2 anys - expectat de l’experiència, rellevants per la supervivència (p. crític) - depenen de l’experiència no claus per la supervivència - Fase 4. estabilitat sinapsis (infància) - Fase 5. Poda sinàptica - pubertat: màxima poda, es redueixen les sinapsis al 50% - adultesa: estabilitat - vellesa: poda per envelliment (apoptosi) 5. Mielinització.
S’inicia en l’últim trimestre de gestació i dura tota la vida. Les regions cerebrals maduren a diferent moment (escorça sensoriomotora, escorça d’associació temporal i parietal, funcions executives) increment de la SB, noves connexions, experiència, però la SG va en decrement, amb sentit d’eficiència, queden les neurones efectives i potents, i generem més connexions entre àrees diferents i van morint les sinapsis que no interessen. Això fa que el volum cerebral es mantingui. 1r madures les regions sensorials i posteriorment les prefrontals.
6. Plasticitat.
És la capacitat a nivell estructural i fisiopatològic de canviar (crear, eliminar, modificar sinapsis –estructura i fisiologia) segons la situació ambiental.
2 tipus de plasticitat: Independent de l’experiència: Vinculada a funcions innates, imprescindible per la supervivència (ex. capacitats sensorials, conductes motores, socials i llenguatge). Les habilitats es desenvolupen en uns períodes crítics, sempre que no hi hagi un impediment (ex. privació).
Depenent de l’experiència: Vinculada a aprenentatges concrets (ex. idioma que parlem, tocar un instrument…).
Les habilitats es desenvolupen en funció de l’ensenyança rebuda i està present tota la vida.
Hi ha 3 períodes crítics, on l’edat és un factor determinant de la plasticitat, tot i que hi ha molta variabilitat dins els mateixos: - 0-1 anys: lesions amb gran dèficit associat - 1-5 anys: lesions amb reorganització funcional i de les funcions lingüístiques - 1.3.
˃5 anys: lesions amb recuperació funcional mínima Factors que afecten al desenvolupament del SNC Es distingeixen 3 tipus de factors que perjudiquen el desenvolupament normal: Prenatals: a nivell genètic, teratògens (agents ambientals: drogues, infeccions, condicions de la mare, contaminants). Porten a Trisomies com la del gen 21, XXY, etc.
Perinatals: anòxia, prematuritat, bai pes al néixer.
Postnatals: TCE, privació ambiental Al síndrome d’alcoholisme fetal trobem: trets facials característics, baixa estructura i prims, alteracions estructurals cerebrals, dèficit intel·lectual, TDAH.
Pel que fa als factors que afavoreixen el desenvolupament normal, trobem l’estimulació ambiental i l’afecte. En funció de la complexitat i estimulació de l’ambient es desenvolupen més o menys connexions ...