Psicologia diferencial i intel·ligència (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història i Epistemologia de la Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 15/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Professora: Neus Nuno

Vista previa del texto

Tema 6. Psicologia diferencial i intel·ligència 6.1 La influència de Lamarck i Spencer L’evolució no comença amb Darwin, a l’antiga Grècia ja hi havia suposicions de que les espècies anessin canviant amb el temps. En aquella època però, la idea del fixisme era molt forta (Plató i Aristòtil n’eren partidaris). El cristianisme propugnava la creació divina de les espècies.
Fins el segle XVIII no hi ha persones que comencen a donar explicacions de l’evolució, però no donen explicació de com evolucionen les espècies, no acaben de saber el que passa i el mecanisme que hi ha darrere de l’evolució. El primer va ser Erasme Darwin (una espècie podia gradualment convertir-se en una altra). El primer que intenta estudiar com evolucionen les espècies és Lamarck.
Lamarck Els animals adapten la seva morfologia física a l’entorn en el que viuen. L’ambient canvia i les característiques morfològiques de l’animal s’hi adapten (transmutació d’espècies). Els descendents naixeran ja amb aquesta característica per adaptar-se a l’entorn determinat (herència dels caràcters adquirits).
Diferència amb Darwin: per Darwin hi ha diferències individuals. Les girafes amb coll llarg són les que menjaran més, sobreviuran i es reproduiran i els fills adquiriran el caràcter del coll alt.
Lamarck no parla de lluita per la supervivència.
Lamarck: els canvis ambientals originen noves necessitats. Aquestes determinen l’ús o desús d’uns o altres òrgans. Aquests òrgans es desenvolupen o s’atrofien. Els caràcters així adquirits són hereditaris.
Darwin: els individus presenten variacions. L’escassetat d’aliment els obliga a lluitar per l’existència. Aquells individus dotats de variacions avantatjoses tenen més probabilitats d’arribar a l’adultesa, reproduir-se i transmetre aquestes variacions als seus descendents.
Característiques de la teoria evolucionista de Lamarck: - Teleològica: els organismes tenen una tendència o impuls a desenvolupar-se (orientació a una finalitat).
Ambientalista: els canvis ambientals obliguen als organismes a modificar hàbits i establir-ne de nous per adaptar-se al medi (el canvi d’hàbits modifica l’estructura dels organismes).
Basat en l’Herència: els canvis adaptatius es transmeten genèticament a les generacions posteriors.
Spencer Agafa la idea de Lamarck i l’aplica a tot l’univers. Diu que la tendència natural de qualsevol organisme és encaminar-se cap a la perfecció. Si nosaltres no intervenim, tot el món es fa més complexa i més perfecte.
Ho compara amb el SN: abans era més bàsic que ara.
Ell uneix la idea d’associacionisme amb l’evolució: com més evolucionats estem més associacions tenim i millor adaptats estem a l’entorn (principi de contigüitat, com més associacions més intel·ligència). Així, la ment es va perfeccionant amb l’evolució (hi ha un desenvolupament progressiu). Spencer parla d’herència d’instints: quan una associació resulta molt útil per la supervivència, amb el temps aquella associació l’heretarem (i formen els instints i els reflexes). Ha sigut tant útil que nosaltres naixem amb aquell pack.
Instints: hàbits que ens duien a la supervivència en generacions anteriors, ara es transmeten com a instints en les generacions posteriors.
Principi Spencer-Bain: també parla de que les associacions que em generen plaer tendeixen a ser heretades amb més facilitat, són conductes que perduraran més, ens fan sentir millor, ens ajuden a sobreviure. Les que ens generen dolor no ens ajudaran a sobreviure i s’extingiran.
Darwinisme social (de Spencer): les societats tendiran a ser cada vegada ser més perfectes. Les persones més vàlides seran les que tinguin descendència i les més dèbils acabaran desapareixent (supervivència del més apte a la societat). Ell proposava que per aconseguir una societat més perfecta, s’havia de deixar que evolucionés. Política de deixar fer: deixa que morin per ells mateixos, que caiguin pel seu propi pes (si els ajudem inhibim la societat del seu pas cap a la perfecció).
Diferències amb Darwin: Spencer parla de perfeccionament, Darwin no, ell parla de que cada organisme està adaptat a un ambient diferent, no hi ha cap connotació positiva o negativa.
2. Darwin i la teoria de l’evolució de les espècies Darwin era un aficionat d’estudiar tot tipus d’insectes, microorganismes... Estava estudiant per ser clergue (més aviat per temes familiars que l’havien portat a això). Com que treballava amb alguns professors de la universitat, va anar a suplir a un professor al Beagle. La idea del patró del vaixell era confirmar la teoria creacionista en contra de l’evolució. Darwin en el vaixell va passar a creure l’explicació més evolucionista ja que observava organismes diferents i perfectament adaptats al medi i diferències de les formes dels mateixos organismes, i va anar registrant dades del que veia. Durant tot el viatge no va recopilar cap teoria, fins que no va retornar no va intentar ajuntar les peces.
Va buscar un principi que ajuntés tota la informació recopilada. Ensayo sobre el principio de la población de Thomas Malthus: - Subministrament de menjar al món creix matemàticament, però la població ho fa geomètricament.
Equilibri mitjançant guerres, malalties i la fam. (els que més sobreviuen són els millor adaptats).
Això ho va aplicar a les espècies que havia observat durant el seu viatge.
Quan va elaborar la teoria no la va publicar fins que Russell Wallace li va dir que havia arribat a les mateixes conclusions.
Característiques de la teoria.
- Capacitat reproductiva dels organismes permeten més descendència de la que pot sobreviure en un entorn donat:es dóna una lluita per la supervivència.
Posa èmfasi en les diferències individuals. Aquestes no contenen un valor positius o negatius, simplement són característiques més o menys ben adaptades (selecció natural).
Aquests canvis són molt lents. Herència o transmissió hereditària de les modificacions adaptatives als membres de les següents generacions.
El més apte es defineix per les característiques de l’organisme i de l’entorn. Les característiques adaptatives són les que condueixen a la supervivència en un entorn donat.
L’evolució simplement succeeix, no hi ha cap propòsit (vs. Lamarck i Spencer). La direcció de l’evolució està determinada per les característiques de les espècies i l’entorn en el que conviuen.
Les emocions també s’hereten i també són adaptatives. Emocions de por, tristesa, alegria... són emocions que ja tenim en el nostre codi genètic, estem predisposats a expressar aquest tipus d’emocions. Conductes que canalitzaven emocions, al repetir-se moltes vegades, creaven hàbits que es transmetien a l’herència en forma d’instint. També hi ha una evolució de les emocions: la ràbia abans l’expressàvem físicament, però actualment no tant (no mosseguem els altres).
Influències - Potencia l’àmbit de la psicologia comparada. Estudia l’animal per entendre l’humà.
Estimula l’interès per l’estudi de les diferències individuals i de la conducta (no només de la ment).
3. Galton i l’origen de la Psicologia de les diferències Era cosí de Darwin. També va viatjar molt i va mesurar moltes coses. Va treballar amb retrats robot, empremtes, meteorologia (va crear el mapa del temps), recompte i estadística...
Wundt estava interessat en el coneixement de la ment en general i Galton estava interessat en diferenciar les ments (és el pare de la psicologia diferencial). Per Galton les capacitats cognitives eren hereditàries i es podien mesurar (mesura en eminències i els seus descendents i els compara amb la població normal).
Aquestes idees van ser les que en un moment donat van impulsar l’eugènesia positiva (descendència selectiva): el que va dir Spencer del deixa fer però afegint una segregació social. S’ha d’ajudar a les persones més intel·ligents i millor dotades perquè es reproduïssin. Anem a potenciar els bons. Comparava estar situat en un bon nivell social amb ser més intel·ligent. Amb l’eugènesia es potencia la descendència d’aquestes persones perquè les següents generacions siguin cada cop millors.
Millora de la raça humana a través de la descendència selectiva (control de la reproducció). Si la intel·ligència és hereditària (el nivell)... emparellar de forma científica a les persones. Afavorir matrimonis entre persones amb característiques favorables, evitar entre desfavorables. El govern havia de fer-se càrrec de pagar l’educació de la descendència d’aquestes parelles.
Altres estudis que va fer van ser els bessons. Bessons separats al néixer i que han anat a parar a diferents famílies segueixen mantenint nivells d’intel·ligència similars. S'heretava el potencial d’una intel·ligència alta,però aquest s’havia de nodrir en un ambient adequat. Aquests estudis però estan bastant sesgats perquè els nens havien anat a barris semblants...
Galton al final va acceptar que no s’hereta la intel·ligència global sinó un potencial d’intel·ligència i que necessita un ambient determinat per desenvolupar-se.
Laboratori antropomètric Mesurava les persones de dalt a baix: temps de reacció, detecció d’estímuls simples... perquè per ell això era intel·ligència. També mesurava els nivells corporals: crani... Va mesurar també algun procés més complexa.
La gent anava al seu laboratori per ser estudiada i el laboratori va ser molt productiu a nivell de dades (quantitatives). L’interès per la mesura de facultats intel·lectuals (primer) i de personalitat (després), van crear l’escola psicomètrica (Psicòlegs diferencials). Va buscar la manera d’interpretar aquestes dades de manera matemàtica i va utilitzar un parell de proves estadístiques (correlacions i regressions). Amb les dades que tenia va treure conclusions. La regressió és que les característiques tendeixen a tornar com a la mitjana. Ex: l’alçada va augmentant i s’hereta però sempre hi ha una generació que torna enrere. La correlació era que quan variava un òrgan, l’altre també.
Contribucions a la psicologia - Primer en interessar-se per les diferències individuals.
Primer en elaborar un test mental.
Primer gabinet psicomètric del món (laboratori antropomètric).
Aplica tècniques estadístiques a la psicologia.
Va estudiar i intentar aportar proves que els trets psicològics dels homes són heretats.
6.4 Les aportacions d’A. Binet Va tenir dos projectes fallits. Va treballar amb Charcot. És un metge francès que va treballar amb hipnosi i amb una institució per persones amb problemes mentals (dones amb histèria). Binet va treballar amb Charcot amb imans que se suposava que neutralitzaven les dolències dels pacients. L’energia de l’iman reequilibrava el cos del malalt. Funcionava bé però va haver una sèrie d’intel·lectuals que ho van posar en dubte i es van fer estudis i es va descobrir que els pacients milloraven per suggestió, l’iman no tenia cap efecte terapèutic. Binet va deixar de treballar amb això. Altres investigadors no ho poden replicar, es descobreix que tenia control experimental escàs (influència de l’experimentador ,els pacients sabien què s’esperava d’ells), de manera que la suggestió provocava els resultats, no l’iman.
Va tenir un altre error. Tenia 2 filles petites i va començar a observar el seu desenvolupament cognitiu. Va generar una sèrie de proves per valorar aspectes cognitius de les seves filles (atenció, memòria...). Els posava uns objectes i després els retirava i després preguntava quins objectes s’havien presentat, una de les coses importants que va veure és que cada nen tenia unes habilitats diferents, i eren les seves filles i l’entorn era el mateix. A partir d’aquí va començar a interessar-se per aquest aspecte i va començar a crear tests... fins que va fer un primer instrument de valoració de capacitats cognitives.
Es va unir al Laboratori de Psicologia Fisiològica de la Sorbona, on investigà: memòria, creativitat... i diferències individuals en tasques de tinta. Amb Henry va escriure l’article Psicologia Individual. Va delimitar unes variables (diferencials) que pensava que tenien a veure amb la intel·ligència: atenció, judici, imaginació, comprensió... i va mesurar la magnitud de cada una en cada individu. Per cada variable van determinar unes tasques i va anar constituint un test d’habilitats cognitives. Proposaven una mesura de la intel·ligència de forma directa,no a través d’agudesa sensorial.
Detractors d’aquest test van estudiar-lo i van valorar que els resultats sortia que els nens tenien una variable molt desenvolupada però tenien molt poca imaginació, de manera que les variables que mesuraven la intel·ligència no es relacionaven una amb l’’altra. Com que en aquell moment es pensava que la intel·ligència era única, aquestes diferències no s’entenien.
Avaluació de la deficiència intel·lectual Ja començava a aflorar la idea de que hi havia diferents tipus d’intel·ligència. Llavors es va centrar en l’estudi de les persones amb deficiència intel·lectual.
Des de les escoles hi havia la demanda de detectar els nens que anaven una mica endarrerits, i Binet va generar un test per classificar aquests nens. La intenció en aquets cas era positiva: si nens amb retard havien de rebre educació especial, havien de ser distingits de la resta.
Va fer el test junt amb Simon. El que fan és elaborar un test de 30 ítems que anaven de la tasca més simple a la més complexa (s’havia d detectar la falta d’intel·ligència). Binet i Simon busquen mesures basades en processos cognitius complexes (judici, raonament, memòria, atenció, imaginació…) que permetessin distingir clarament als nens normals i als nens amb retard mental. El passen a molts nens i determinen unes edats a cada tasca, de manera que van situar fins on arriben els nens (van fer una escala). Seleccionen aquelles proves encertades pel 80-90% dels nens de cada grup. Una part de la valoració era com estava el nen, si estava concentrat, trist... Classificació dels nens en funció de si superen/no superen les proves associades al seu rang d’edat: - Idiotes(proves1-6): superades normalment als 2 anys (seguir un objecte amb la mirada; distingir objectes…).
Imbècils (proves 7-15): superades als 3-6 anys (nombrar, assenyalar objectes, memòria de números…).
Morons (proves 16-27): superades entre els 7 i els 9 anys (completar frases, argumentar diferència entre objectes…).
Normals (proves 28-30): pretenien mesurar el raonament (diferències entre termes abstractes, invertir agulles d’un rellotge…).
Al cap d’uns anys aquesta escala es va transformar en el quocient intel·lectual (William Stern): EM/EC.
Perspectiva de Binet - No és tant nativista, sí que hi ha un potencial d’intel·ligència però l’educació pot fer millorar la intel·ligència.
Va fer l’ortopèdia mental per ajudar als nens que els costava.
Interessat per la individualitat.
Concepció de la intel·ligència múltiple: unió de diferents facultats que ens fa més hàbils a l’hora d’adaptar-nos al medi.
L ’observació clínica durant el test era més important que les dades quantitatives.
Va crear l’escala per a identificar nens que necessitaven una educació especial.
6.5 Proves mentals als EUA Als estats units hi ha dos autors importants que agafen el test de Binet-Simon i l’adapten a la població americana (afegeixen ítems). Aquest test és utilitzat no per detectar el dèbil i ajudar-lo sinó per destruir-lo, és una eugenèsia negativa. Intentaran que el dèbil no es reprodueixi. Es van intentar portar els estudis de Galton però al final no era lo que ells volien (no correlació significativa entre les puntuacions de les proves i les notes escolars).
Els que van fer-ho van ser Goodard i Terman, que van fer seu el test Binet-Simon (va acabar sent un test molt americanitzat, molts ítems tenien a veure amb la cultura americana). Els test servien com a mesures objectives per mesurar els nivells d’intel·ligència determinada genèticament. Aquests dos autors eren nativistes radicals (la intel·ligència s’hereta). Per justificar-ho van fer estudis: un dels més coneguts és l’anàlisi de la família Kallikak en el que intenten explicar que l’home va tenir una història amb una prostituta (en aquell moment eren persones no vàlides), aquesta va tenir descendència i es mira la descendència de l’amant i de la dona amb la que es casa i s’analitza la part de la família benestant (quines feines tenen, on estudien...). Es veu com hi ha una part de l’arbre genealògic benestant i l’altre no. Això demostra l’herència de la intel·ligència (en realitat no va tenir en compte ni les diferències en l’ambient).
En aquest cas es perjudicarà el dèbil, intentaran evitar que aquestes persones tinguin descendència. Això ho van fer fent lleis d’esterilització: persones dements, dèbils... eren considerats persones no vàlides i se’ls esterilitzava.
El test també es va utilitzar per regular la immigració: Goodard agafava els immigrants (arribaven cansats, tristos...) i els passava un test d’intel·ligència adaptat a la població americana (no treien resultats d’acord amb el que eren). Els immigrants treien qualificacions molt baixes i se’ls denegava l’entrada al país.
Al final Goodard se n’adona que s’ha passat, que aquestes persones només necessiten una educació especial.
...

Comprar Previsualizar