VASOS I NERVIS DE L'EXTREMITAT SUPERIOR (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   EXTREMITAT  SUPERIOR:  Innervació  i  Vascularització   De  les  tres  divisions  anteriors  del  plexe  surten  nervis  que  innerven  component  flexors.  En  canvi  els   posteriors  extensors.     Nervis  terminals:   Fascicle  lateral:  musculocutani  i  meitat  del  medià   Fascicle  medial:  l’altre  meitat  del  medià  i  el  cubital.  Hi  ha  dos  components  exclusivament  cutanis   (medial  del  braç  i  de  l’avantbraç)   Fascicle  posterior:  axil·∙lar  i  radial.       NERVI   CUTANI   MEDIAL   DEL   BRAÇ   I   DE   L’AVANTBRAÇ:   dos   nervis   que   es   desprenen   del   fascicle   medial.   El   medial   del   braç   perfora   la   fàscia   profunda   per   distribuir-­‐se   a   la   zona   medial   de   l’avantbraç.  El  cutani  medial  del  braç  rep  una  connexió  que  ve  d’un  nervi  toràcic,  branca  lateral  del   segon  intercostal,  passa  per  la  pell  de  la  base  de  l’axil·∙la  i  connecta  en  el  mateix  territori  del  nervi   cutani  medial  del  braç,  és  diu  nervi  intercostobraquial.       NERVI  MUSCULOCUTANI   Branca  del  fascicle  lateral  del  plexe.  Porta  C5-­‐C6-­‐C7.  Es  desprèn  lateralment  del  fascicle  lateral  i  es   dirigeix  al  compartiment  anterior  del  braç  i  passa  per  l’interior  del  múscul  coracobraquial,  llavors   es   col·∙loca   en   el   pla   entre   bíceps   i   braquial.   Trajecte   descendent   i   oblic   cap   al   lateral.   I   quan   arriba   al   colze,   només   queden   components   cutanis   que   surten   per   la   cara   lateral   del   tendó   del   bíceps,   travessarà  la  fàscia  i  anirà  a  la  cara  lateral  de  l’avantbraç.  Quan  estigui  al  colze,  serà  un  element   superficial  del  canal  bicipital  extern.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA         NERVI  MEDIÀ   Porta   càrrega   metamèrica   de   tot   el   plexe:   C5,C6   C7,   C8,   T1.   En   el   braç   no   deixarà   cap   branca.   Surt   del  fascicle  lateral  i  medial  i  queda  constituït  a  la  cara  anterior  i  lateral  de  l’artèria  axil·∙lar  després   humeral.  Baixarà  juntament  amb  l’artèria  humeral  i  el  nervi  cubital  pel  canal  braquial,  per  davant   del   tabic   intermuscular.   A   mesura   que   baixa   creua   l’artèria   i   quan   arribi   a   la   fossa   del   colze   es   trobarà   en   posició   medial   a   l’artèria.   Al   colze   només   estarà   acompanyat   per   l’artèria,   el   nervi   cubital   haurà   canviat   el   seu   recorregut   i   passaran   els   dos   pel   canal   bicipital   intern.   Arribant   a   l’avantbraç   passa   a   través   dels   dos   fascicles   del   pronador   rodó   i   a   continuació   sota   l’arcada   del   flexor   superficial   dels   dits.   La   fàscia   del   flexor   superficial   engloba   el   nervi   medià   al   seu   interior.   Durant   aquest   recorregut   dóna   innervació   a   tots   els   músculs  anteriors  de  l’avantbraç    i  va  donant  branques  i   a   la   zona   alta   en   dóna   una   que   és   el   nervi   interossi   anterior,   que   és   una   branca   per   la   musculatura   de   l’avantbraç  que  innervarà  el  flexor  llarg  del  dit  gros  i  la   meitat   radial   del   flexor   profund   dels   dits   i   el   pronador   quadrat.   Hi   ha   una   última   branca   que   va   a   la   part   del   canell.   Innerva   tots   els   músculs   pronadors   menys   el   flexor  cubital  del  carp  i  la  meitat  més  cubital  del  flexor   profund   dels   dits,   aquests   seran   innervats   pel   cubital.   En  aquest  trajecte  el  medià  es  disposa  en  el  centre  de  la   cara  ventral  de  l’avantbraç  i  no  està  acompanyat  de  cap   artèria   (ni   cubital   ni   radial).   A   nivell   del   carp   es   col·∙locarà   entre   el   tendó   del   múscul   flexor   radial   del   carp   i   palmar   llarg   i   superficial   als   tendons   del   flexor   superficial.   Aquí   desprèn   la   branca   cutània   palmar   i   cobreix   la   pell   de   l’eminència   tenar.   Llavors   passa   pel   túnel   carpià.   Quan   surt   del   túnel   (més   radial),   dóna   una   branca  motora  tenar  pels  músculs  de  l’eminència  tenar   menys  el  fascicle  profund  del  flexor  curt  del  polze  i  l’adductor  del  polze,  els  quals  seran  innervats   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   pel  cubital.  Les  altres  branques  del  medià  són  els  nervis  digitals  palmars  comuns,  en  la  regió  dels   metacarpians  i  després  seran  nervis  digitals  palmars  propis,  aquests  nervis  són  cutanis.  Quan  les   branques  arriben  a  la  punta,  donen  sensibilitat  també  a  la  branca  dorsal  de  les  falanges  distals.       NERVI  CUBITAL   Surt   del   fascicle   medial   i   en   el   braç   tampoc   té   ramificacions.   Fa   el   mateix   trajecte   que   el   medià   però   quan   arriba   al   terç   distal   de   l’avantbraç,   perfora   el   tabic   intermuscular   i   passa   al   canal   posterior   relacionant-­‐se   amb   el   vas   medial   del   tríceps   i   així   passarà   posterior   al   colze   pel   canal   epitrocleocranià.  Per  tornar  a  la  cara  ventral  ho  fa  passant  a  través  dels  dos  fascicles  del  múscul   flexor   cubital   del   carp   i   segueix   el   seu   recorregut   a   l’avantbraç   sota   d’aquest   múscul.   En   aquest   recorregut  s’unirà  amb  el  recorregut  de  l’artèria  cubital.  Mentre  fa  el  recorregut  per  l’avantbraç   innerva  el  flexor  cubital  del  braç  i  la  meitat  cubital  del  flexor  profund  dels  dits.  És  un  nervi  destinat   a   la   mà.   Abans   d’arribar   a   la   zona   distal   del   carp,   emet   una   branca   posterior   que   és   la   branca   sensitiva  del  nervi  cubital,  branca  cutània  posterior.  La  branca  cutània  dorsal  arribarà  fins  la  part   distal   del   dit.   Ha   deixat   la   branca   cutània   palmar   abans   de   passar   el   canal   de   Guyon.   El   cubital   travessa  la  regió  del  canell  a  través  del  canal  de  Guyon,  o  canal  cubital.  Aquest  canal,  està  lateral  al   pisiforme,   per   sobre   del   retinacle   flexor,   per   sota   del   lligament   carpià   palmar.   Entre   la   capa   superficial   i   la   capa   profunda   del   lligament   anular   anterior   del   carp.   El   nervi   serà   medial   a   l’artèria   cubital.  Es  divideix  en  una  branca  superficial  cutània,  sensitiva  que  donarà  nervis  digitals  palmars   comuns  i  després  seran  propis  per  innervar  el  cinquè  dit  i  la  meitat  cubital  de  la  ma  i  una  branca   profunda   es   fa   més   profunda   a   través   dels   músculs   hipotènars   a   l’alçada   de   l’os   ganxut.   Innerva   tota   la   musculatura   hipotènar,   llavors   es   fa   més   transvers   en   els   músculs   interossis,   innervarà   interossis  ventrals  i  dorsals,  els  dos  lumbricals  i  cubitals  i  arriba  fins  l’eminència  tenar  i  innerva  el   fascicle  profund  del  flexor  curt  i  el  múscul  adductor.       NERVI  AXILAR   Ve  del  fascicle  posterior  i  tendeix  a  anar  a  la  cara  posterior  de  l’extremitat.  Es  recolzarà  a  la  paret   anterior  buscant  uns  espais  que  es  formen  a  sobre   i   a   sota   del   múscul   subescapular   i   rodó   major.   L’axil·∙lar  s’escaparà  per  sobre  del  subescapular  i  el   rodó   major   i   el   radial   per   sota.   L’axil·∙lar   porta   càrrega   C5-­‐   C6   i   passa   a   posterior   a   través   del   quadrilàter   de   Velpeu,   espai   humerotricipital,   passa   acompanyat   de   l’artèria   circumflexa   humeral   posterior.   Per   diferenciar-­‐lo   del   triangle   de  Velpeu,  a  l’altra  banda  del  tríceps  hi  ha  l’espai   omotricipital   per   on   passa   l’artèria   circumflexa   escapular.  Quan  apareix  a  la  cara  posterior  entre  el  rodó  menor  i  rodó  major,  va  acompanyat  de   l’artèria   i   es   col·∙loca   sota   del   deltoides   i   l’innerva   i   també   el   rodó   menor.   També   dóna   unes   branques  cutànies  a  la  cara  posterior  i  lateral  de  la  regió  deltoïdal.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   El  nervi  radial  i  la  vena  braquial  profunda  apareixen  per  l’enfonsament  humerotricipital,  o  espai  de   Abelino  Gutiérrez.       NERVI  RADIAL   Es   desprèn   del   fascicle   posterior,   agafa   un   trajecte   posterior   i   lateral   anant-­‐se   a   la   cara   posterior   a   través  de  l’enfonsament  humero  tricipital  i  a  la  cara  posterior  s’aplica  al  canal  de  torsió  de  l’húmer   entre  el  vast  intern  i  extern  del  tríceps  i  mentre  fa  tot  això  innerva  totes  les  porcions  del  tríceps.  A   nivell   del   tabic   intermuscular   lateral   emet   una   branca   cutània.   A   continuació   torna   a   perforar   el   tabic  intermuscular  per  anar  al  colze  al  canal  bicipital  extern.  Fa  un  trajecte  entre  bíceps  i  braquial   en   un   cantó   i   el   naixement   de   la   musculatura   epicondilia   a   l’altre.   I   quan   creua   l’articulació   del   colze  es  divideix  en  dues  branques  la  profunda  motora  i  la  superficial  motora.  La  profunda  passa   entre   els   dos   fascicles   del   supinador,   el   qual   fa   l’arcada   de   foix   i   arriba   a   la   cara   posterior   i   es   distribueix   per   tota   la   musculatura   posterior.   Quedarà   entre   la   capa   superficial   i   profunda   dels   extensors.   L’última   de   les   seves   branques   és   el   nervi   interossi   posterior   que   innerva   el   carp.   La   branca   sensitiva   queda   sota   el   braquioradial   viatja   sota   ell   i   es   dirigirà   sota   l’artèria   radial.   En   el   terç  distal  de  l’avantbraç  la  branca  sensitiva  es  fa  posterior  per  distribuir-­‐se  a  la  cara  dorsal  de  la   mà  i  dels  dits.         MOTOR   Deltoides  i  rodó  menor  nervi  axil·∙lar.   Cara  anterior  del  braç  nervi  musculocutani.     Músculs  ventrals  de  l’avantbraç  i  músculs  de  la  regió  tenar  nervi  medià.     Músculs  de  la  cara  posterior  braç  i  avantbraç  nervi  radial.   Mà  cubital.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   ARTÈRIES     Provenen  totes  de  l’artèria  subclàvia  que  surt  de  l’aorta.  Quan  hagi  passat  per  sota  de  la  clavícula   s’anomena  axil·∙lar,  quan  sobrepassa  el  límit  del  pectoral  major  (Sortint  de  la  cavitat  axil·∙lar),  serà  la   humeral  i  a  nivell  del  colze  es  dirà  cubital  i  radial  que  finalment  s’anastomosaran.     Artèria  subclàvia  és  una  artèria  que  vam  considerar  quan  fèiem  regió  del  coll,  però  d’aquesta  n’hi   haurà   una   que   vascularitzarà   al   cintura   escapular:   l’artèria   supraescapular,   la   que   es   dirigeix   posteriorment   per   passar   per   l’escotadura   de   l’escàpula,   atravessar   la   fossa   supraespinosa,   passar   per   l’escotadura   espinogleonidal   i   arribar   al   territori   de   l’infraespinós.   El   mateix   trajecte   que   el   nervi   supraescapular.   Formarà   part   de   la   xarxa   anastomòtica   de   l’escàpula.   Una   altra   és   la   circumflexa  escapular.       Artèria   axil·∙lar   envoltada   dels   elements   del   plexe.   La   toràcica   superior   és   igual   que   la   suprema,   última  branca  de  la  subclàvia  o  primera  de  l’axil·∙lar.  Són  la  mateixa.  Branca  del  tronc  costocervical.     Artèria  toracoacromial  o  acromiotoràcica:  direcció  anterior  i  perfora  la  fàscia  del  pectoral  menor.   Dóna  branques  claviculars,  esternals,  deltoïdals...  Al  voltant  hi  fan  una  llaçada  els  nervis  pectorals   lateral  i  medial.     Artèria   toràcica   lateral:   artèria   que   baixa   recolzada   a   la   paret   lateral   del   tòrax   acompanyada   del   nervi  toràcic  llarg.     Artèria   subescapular:   molt   curta   que   es   divideix   en   circumflexa   escapular   i   toracodorsal.   La   circumflexa  passa  pel  triangle  de  Velpeu  i  arriba  a  la  cara  posterior  de  l’escàpula  que  s’anastomosa   amb   la   supraescapular.   La   toracodorsal   va   acompanyada   del   nervi   toracodorsal   i   es   dirigeix   al   terriotri  del  dorsal  ample  i  del  rodó  major.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   Artèries   circumflexa   humeral   anterior   i   posterior:   es   desprenen   a   l’alçada   del   coll   quirúrgic   de   l’húmer.   Envolten   el   coll   una   per   la   cara   anterior   (passant   per   sota   del   coracobraquial   i   porció   curta  del  bíceps)  i  una  per  la  cara  posterior  (a  través  del  quadrilàter  del  Velpeu  acompanyant  el   nervi  axil·∙lar).       Artèria   humeral   serà   l’artèria   que   recorrerà   el   braç   des   de   la   sortida   de   la   cavitat   axil·∙lar   fins   el   colze.  A  través  del  canal  braquial  acompanyada  del  medià  i  el  cubital.  Mentre  fa  aquest  recorregut   no  fa  gaires  branques:   Artèria   humeral   profunda:   passarà   per   l’enfonsament   humerotricipital,   aocmpanyant   el   nervi   radial.  Farà  el  recorregut  a  través  del  canal  de  torció  de  l’húmer  igual  que  el  nervi  radial.  Aquesta   acaba   dividint-­‐se   en   dues   artèries,   la   colateral   medial   i   la   colateral   radial.   Aquestes   artèries   es   dirigeixen  al  colze  i  participaran  a  la  xarxa  anastomòtica  del  colze.     Artèria  colateral  cubital  superior:  seguirà  el  trajecte  del  nervi  cubital.   Artèria  colateral  cubital  inferior.   Les  dues  colaterals  cubitals  formaran  part  de  la  xarxa  anastomòtica  del  colze.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   Quan   arriba   al   colze   es   divideix   en   radial   i   cubital.   La   divisió   es   dóna   en   pla   sagital:   radial   més   superficial   i   cubital   més   profunda.   La   radial   passarà   per   sobre   del   pronador   rodó   i   la   cubital   per   sota  del  pronador  rodó.    La  radial  es  desplaça  lateralment  per  col·∙locar-­‐se  sobre  el  braquiradial  i   reuneix   el   seu   trajecte   amb   la   branca   sensitiva   del   nervi   radial.   La   cubital   passant   a   sota   del   pronador  es  col·∙locarà  sota  el  flexor  cubital  del  carp  on  anirà  acompanyada  del  nervi  cubital.       Artèria  radial:  és  superficial  al  pronador.     Artèria   recurrent   radial:   puja   a   buscar   el   canal   bicipital   extern   i   s’anastomosa   amb   la   colateral   radail.   Quan  arriba  a  la  part  distal  es  col·∙loca  a  la  cara  anterior  a  l’espai  del  canal  del  pols.  Entre  el  múscul   braquioradial   i   el   tendó   del   flexor   radial   del   carp.   Quan   arriba   aquí   passa   sota   els   tendons   dels   extensors  radial  llarg  i  curt  i  després  sota  els  tendons  que  anaven  al  polze,  travessant  en  el  fons  de   la   tabaquera   anatòmica,   recolzada   sobre   l’escafoides,   per   anar   a   la   cara   dorsal.   Perfora   la   musculatura  de  la  primera  comissura  per  tornar  a  la  cara  anterior  de  la  mà,  a  nivell  profund.  Dóna   l’arc  palmar  profund,  situat  sobre  el  pla  dels  interossis.  Mentre  realitza  aquest  recorregut  dóna:   Branca  palmar  del  carp:  cara  anterior  de  la  regió  del  carp.     Branca   palmar   superficial:   travessa   la   regió   de   la   musculatura   tenar   i   acaba   connectant-­‐se   amb   l’arc  palmar  superficial  que  és  el  final  de  l’artèria  cubital.       Artèria  cubital:   passa   sota   el   múscul   pronador   i   es   dirigeix   cap   a   sota   del   múscul   flexor   cubital   del   carp   juntament   amb   el   nervi   cubital.   Travessa   el   canal   de   Guyon,   es   queda   l’arc   superficial   i   la   branca  profunda  travessa  la  musculatura  per  col·∙locar-­‐se  l’arc  palmar  profund.     Branca  palmar  profunda:  s’ajunta  amb  l’artèria  radial  i  formen  l’arc  palmar  profund.   Arc  palmar  superficial:  s’ajunta  amb  la  branca  palmar  superficial  de  l’artèria  radial.       També  hi  ha  artèries  i  nervis  digitals  que  corren  per  la  cara  palmar  del  dit.       Regions:   cavitat   axil·∙lar,   canal   braquial,   canals   bicipitals,   canal   epitroclocranià,   canal   del   pols,   tabaquera  anatòmica.     ...