trabajo final psicopatologia infantojuvenil (2017)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura psicopatologia infantojuvenil
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 07/06/2017
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Psicopatologia infanto-juvenil TREBALL FINAL PSICOPATOLOGIA INFANTO-JUVENIL Cas 1 - Treball final Q2 Psicopatologia Infanto-Juvenil INFORME DE DERIVACIÓ DEL CSMIJ A L’HOSPITAL DE DIA: X és un nen de 14 anys que se’ns deriva per iniciativa de l’educadora del Serveis Socials d’Atenció Primària del barri. Triguen 6 mesos en venir i demanar la primera visita. Han existit coordinacions prèvies entre el CSMIJ i l’EAIA (equip d’atenció a la infància i adolescència) Situació actual: Ingressat a la Unitat de Crisi d’Adolescents per les crisis agressives que, a nivell comportamental, han provocat l’expulsió de l’escola i greus conflictes en al C.R.A.E on resideix.
Les seves reaccions són conseqüència de les dificultats que té per tolerar la frustració i les ansietats amb que viu els conflictes de relació.
Antecedents familiars: És el fill gran d’una mare que en els moments d’embaràs i criança consumia tòxics, juntament amb la seva parella. A l’inici de la vida, va patir maltractaments físics i psicològics molt greus per part de la mare i sobretot de la seva parella.
Als 3 mesos de vida, quan l’àvia ho sap ho denúncia: separen al nen de la mare i li donen a l’àvia en custòdia, la qual l’ha mantingut durant 13 anys fins a l’ ingrés al Centre Residencial (CRAE) fa uns mesos.
En aquest temps van conviure: l’avia, H de 17 anys, fill petit d’aquesta (germà de la mare d’X), X i el company que tingués l’avia, que no sempre ha estat el mateix. Des fa uns anys l’àvia i els nois viuen a casa de la Sra. A, una dona gran que els cedeix la vivenda a canvi de que la cuidin.
- Viu amb el germà de la mare - L’avia va canviant de novio - Vieuen a casa d’una senyora gran, a la que han de cuidar a canvi.
Antecedents personals: A més dels maltractaments descrits, a l’exploració inicial, es posa de manifest que conviu en un nucli familiar inestable i que hi ha risc de crisis greus.
L’escolaritat, els hàbits personals i els relacionals són irregulars.
L’EAIA ha intervingut des de la seva primera infància per tal de tenir cura d’uns mínims que garanteixin el seu creixement.
Amb l’inici de la pubertat X manifesta la seva ansietat amb enfrontaments amb l’àvia i escapoliments a l’escola. L’àvia sol·licita un centre residencial pels dos nois. Després d’una espera aproximada de 2 anys i mig se li adjudica centre a X i no al H per qüestions d’edat.
El pacient viu la separació de l’àvia de forma ambivalent. En un primer moment s’estabilitza ja que el manteniment d’uns horaris i ritmes de vida l’ajuda emocionalment. Però mai ha acceptat aquesta separació. Malgrat que sigui una àvia no “suficientment bona”, per ell és la seva “mare”.
L’àvia li va dir que era per un any i al complir-se l’any ell reclama, no verbalment si no amb actuacions agressives, tornar al domicili.
1 Psicopatologia infanto-juvenil La mare biològica, encara que no conviu amb ells, està present. Està rehabilitada de les seves adiccions, té un fill de 9 anys que viu amb ella en una població propera. La DGAI fa seguiment d’aquell nucli familiar. Però, de tant en tant, apareix pel domicili de l’àvia.
Actitud a les entrevistes: Ha estat molt difícil establir un vincle amb X. Durant molt temps els silencis eren constants a les entrevistes individuals (un cop cada quinze dies o tres setmanes). La freqüència ha estat determinada per les dificultats d’acompanyament des dels CRAE i per l’alternança amb entrevistes familiars.
Finalment va poder parlar de la “ràbia” acumulada per la situació viscuda en la que no es complien els seus desitjos. Però aquest abordatge no ha estat suficient per a evitar la descàrrega comportamental.
A les entrevistes familiars ell intenta estar callat. Des de que viu en el CRAE s’incorpora a les entrevistes l’educador que l’acompanya, ja que és la “figura adulta responsable d’ell”. El tiet Vicente, a qui ell anomena com germà, només va venir a una entrevista familiar.
CAS 1: EN X 1.
Quins són els esdeveniments vitals que considereu que han marcat l'evolució del noi i raonar el perquè.
En aquest cas, conflueixen diversos factors de risc implicats en el desenvolupament de les conductes agressives: el consum de drogues i/o alcohol per part de la mare durant l’embaràs, dificultats en l’àmbit relacional i, baixa autoestima a causa dels antecedents familiars i personals (Comeche i Vallejo, 2012).
A l’inici de la vida en X va patir escenes d’estrès greu pels maltractaments físics i psicològic per part de la mare i la seva parella. Les conseqüències del maltractament afecten en diferents aspectes de l’equilibri mental i físic del nen. L’efecte traumàtic ha ocasionat el desenvolupament de baixa tolerància a la frustració, ansietat davant els conflictes de relació, problemes escolars, dificultats en els hàbits personals i relacionals.
L’adolescent fa front a les situacions mostrant desconfiança cap al terapeuta i amb actuacions agressives (Jarne i Talarn, 2015).
2 Psicopatologia infanto-juvenil Separació de la mare amb només 3 mesos. Se'n va a viure amb l'àvia fins als 13 anys. A la pubertat en X manifesta la seva ansietat relacional enfrontant-se a les figures d'autoritat, l'àvia i l'escola. L'àvia sol·licita un centre residencial pel noi i la separació és viscuda amb ràbia, ja que aquesta és vista com una "mare". La separació voluntària per part d'aquesta suposa que el vincle afectiu cap a en X és dèbil i per tant, que existeix poca acceptació cap a ell. L'adolescent tot i que viscut en un nucli familiar inestable (conviu amb el germà de la seva mare, l'àvia i el company, i una senyora gran que els cedeix habitatge a canvi de cuidar-la) aquesta és l'única família que coneix en X, i aquesta es trenca. A més, la mare biològica, ja està rehabilitava, té un altre fill i està present, ja que apareix en el domicili de l'àvia. Els factors d'estrès en l'àmbit familiar tenen gran influencia en el desenvolupament dels diferents comportaments dissocials.
La conducta agressiva també es pot manifestar a causa de característiques del nen com és la baixa tolerància a la frustració, descontrol de les emocions i dels impulsos , així com l’ansietat amb la qual viu els conflictes de relació. Sumat a les dificultats en els hàbits personals i les relacions amb els altres.
El maltractament té una influència en la vida mental adulta important. En X ha viscut no només maltractament físic i psicològic a la infància, sinó petits traumes al llarg de la seva vida, el que s’anomena “trauma acumulatiu” de Khan (1963) que han acabat deteriorant la seva autoestima i les relacions amb els altres. Segons Winnicott (1974) el trauma també és allò que no ha succeït (citat a Jarne i Talarn, 2015). A l’adolescent li ha faltat l’establiment d’una relació afectiva amb l’adult. L’ambient familiar inestable no li ha pogut oferir una resposta a les seves necessitats afectives perquè pugui controlar, contenir, modular i saber expressar les seves emocions. Aquests sentiments dolorosos i negatius són expressats de manera descontrolada a través de l’agressivitat.
2.
Considereu que s'han de realitzar proves diagnòstiques? Quins faríeu? Raonar la resposta.
És important avaluar els diferents àmbits de funcionament del nen, obtenint informació de diferents fonts, ja que en aquest tipus de trastorn de tipus externalitzant, sovint els pacients 3 Psicopatologia infanto-juvenil minimitzen els problemes. Per avaluar el tipus de trastorn, es necessita valorar el tipus i grau de les alteracions conductuals del nen, així com altres variables del funcionament cognitiu i emocional.
En primer lloc, la utilització de l’entrevista per recollir informació de les conductes de l’adolescent. Per l’entrevista a l’àvia i el pacient utilitzarem el Diagnostic Interview Schedule for Children (DISC-IV, NIMH, 1997) dirigida a realitzar diagnòstics precisos de diferents trastorns segons els criteris DSM-IV i CIE-10. Farem ús de les dues formes: per a pares (DISC-P) que serà aplicada a l’àvia; i per a adolescents (DISC-C). Ambdues ens informen sobre la duració i la gravetat del trastorn. És una entrevista amb gran quantitat d’ estudis i amb excel·lents resultats, que pels trastorns de tipus externalitzant resulta ser una mesura amb alta fiabilitat de test-retest i bona consistència interna (Saldivia, Vicente, Valdivia i Melipillán, 2013; Rubio-Stipec et al. 1996 citat a Lacalle, 2009).
En segon lloc, cal combinar la utilització d’autoinformes (al pacient) i heteroinformes (pares i/o professors) com a instruments per obtenir informació de la freqüència i intensitat de les alteracions de comportament. Els autoinformes següents es troben a la franja d’edat d’en X: 1. Escala de tendències infantils (Children’s action tendency scale, CATS, Deluty, 1979) avalua l’agressivitat, assertivitat i submissió de l’adolescent.
2. Administrar l’autoinforme youth self report (YSR, Achenbach 1991) està dirigit a nens i adolescents. Avalua les competències i problemes de conducta i consta de dues parts: la primera avalua les habilitats o competències esportives, socials i acadèmiques. La segona part, la freqüència de conductes adaptatives o prosocials i les conductes problemàtiques (aïllament, queixes somàtiques, ansietat/depressió, conducta agressiva, conducta delictiva, problemes socials, problemes de pensament problemes d'atenció) (Lemos, Vallejo i Sandoval, 2002).
3. Sistema d’evaluació de la conducta en nens i adolescents (BASC, Reynold i Kamphaus, 1992/2004) multimètode i multi informe que conté un autoinforme que recull informació sobre conductes clíniques i conductes d’adaptació amb algunes variables de la personalitat (agressivitat, hiperactivitat, ansietat, depressió, somatitzacions, problemes d’atenció i d’aprenentatge i retraïment) i l’adaptació i ajust personal (habilitats socials, relacions interpersonales, autoestima, etc.).
4 Psicopatologia infanto-juvenil En tercer lloc, l’ús dels heteroinformes ens servirà per avaluar els trastorns disruptius, del control dels impulsos i de la conducta en els diferents àmbits socials del nen, des del punt de vista de l’àvia i els professors: 1. Escala de Conners per a pares i professors (Conners, 1997) per a nens d’entre 3-17 anys. S’administraria a l’àvia com a tutora i als professors. Avalua les conductes oposicionistes, els problemes cognitius i atencionals, hiperactivitat, ansietat i timidesa, perfeccionisme i s’obtenen dos índexs: de TDAH i el Global (intranquil·litat-impulsivitat i labilitat emocional).
2. L’inventari de problemes de conducta revisat (RBPC) de Quay i Peterson (1995) dirigit a nens d’entre 5-18 anys s’utilitzaria per avaluar els trastorns dissocials així com els problemes d’atenció-immaduresa, l’agressió socialitzada, ansietat i aïllament, conducta psicòtica i excés d’activitat motora.
3. L’inventari de conductes infantils (Child behavior checklist: CBCL, Achenbach, 1991) i el Teacher’s report form (TRF, Achenbach, 1991) dirigit a l’àvia i professors. Ambdós avaluen els possibles problemes psicològics del nen i engloben edats d’entre 4-18 anys.
4. El sistema d’avaluació de la conducta de nens i adolescents (BASC, Reynolds i Kamphas, 1992/2004) dirigit a pares i professores, per a nens i adolescents d’entre els 8 i els 18 anys. És molt útil pels trastorns psicopatològics d’aparició a la infància i adolescència. Avalua les mateixes escales clíniques que l’autoinforme.
3.
Què o quins diagnòstics són susceptibles d'aplicar en aquest cas? Expliqueu els signes i símptomes que us porten a escollir el diagnòstic.
Segons el cas, en X és un nen de 14 anys. És ingressat a la Unitat de Crisi d’Adolescents a causa de les crisis agressives en l’àmbit comportamental. A casa s’enfronta amb l’àvia i s’escapa de l’escola. És per això que és ingressat a una residència (CRAE) i expulsat de 5 Psicopatologia infanto-juvenil l’escola. En primer lloc, en X té greus conflictes de relació, poca tolerància a la frustració i ansietat en els conflictes de relació. Manifesta la seva ràbia a través d’actuacions agressives.
Per aquest motiu, centrem l’atenció en els Trastorns Disruptius, del Control d’impulsos i la Conducta. Donades les diverses manifestacions agressives optem pel Trastorn explosiu intermitent i el Trastorn de la conducta.
Per una banda, el Trastorn explosiu intermitent (APA, 2014): (A) és un conjunt d’arravataments, falta de control d’impulsos i agressivitat manifestada de manera verbal o de física contra la propietat, els animals o altres individus, en una mitjana de 2 setmanes, durant un període de 3 mesos. (B) Es donen tres arravataments de comportament que provoquen dany o destrucció de la propietat o agressió física amb lesions a animals o altres individus en els últims 12 mesos. La magnitud de l’agressivitat expressada és bastant desproporcionada respecte la provocació o qualsevol factor estressant psicosocial desencadenant. Els arravataments no són provocats i provoquen un marcat malestar en la vida de l’individu, alterant el seu rendiment laboral o les seves relacions interpersonals.
Tanmateix, en X reclama tornar al domicili a través d’actuacions agressives, per la qual cosa existeix intencionalitat de les accions i no es compleix.
Per una altra banda, el Trastorn de la conducta o Trastorn Dissocial és un possible diagnòstic, ja que sol presentar-se de manera principal en ambients de nivell socioeconòmic baix i associats a desajustos socials com ruptures familiars. Es defineix com (A) un patró de comportaments persistents i repetitius en què es violen els drets bàsics dels altres i les normes socials adequades a l’edat del subjecte. S'aprecien almenys 3 o més dels comportaments en aquestes quatre grans categories: agressió a persones i animals, destrucció de la propietat, engany o robatori, incompliment greu de les normes.
Els comportaments s’han de donar en els últims 12 mesos i, almenys un, durant els últims 6 mesos: En X compleix la duració dels símptomes, ja que van començar fa 2 anys, a més segons la informació del cas podrien complir-se els criteris senyalats a continuació (APA, 2014): de la categoria Agressió a persones i animals: (1) sovint assetja, amenaça o intimada a uns altres, (2) sovint inicia baralles. De la categoria Incompliment greu de les normes: (1) sovint falta a l'escola, començant abans dels 13 anys. Aquest trastorn sovint apareix en infància mitjana i adolescència, en menors de 16 anys. Caldria una exploració més profunda per identificar el diagnòstic diferencial.
6 Psicopatologia infanto-juvenil En segon lloc, també és possible explorar un Trastorn depressiu. La depressió a l’adolescència es pot manifestar a través de conductes negativistes i dissocials, irritabilitat i inquietud, mal humor i agressivitat, i sovint es troba associada amb l’ansietat. Aquesta es pot donar a causa de diverses formes de maltractament i negligència per part dels pares, així com la internació de l’adolescent a la residència. El Trastorn de desregulació destructiva de l’estat d’ànim fa referència (APA, 2014): (A) a un accés de còlera greu i recurrent que es manifesta verbalment i és desproporcionat a la situació. (B) Aquests accessos de còlera no corresponen al grau de desenvolupament. A més, (C) es produeixen tres o més vegades per setmana i (D) la persona es troba irritable o irascible durant la major part del dia, observable per diverses fonts. (E) Aquests criteris han estat presents durant més de 12 mesos i (F) s’han donat en almenys dos contextos (casa i escola). (G) aquesta conducta s’ha produït no abans dels 6 anys ni després dels 18 anys. En aquest cas, l’humor irritable i irascible la major part del dia s’hauria d’explorar, ja que només tenim informació sobre crisis agressives, enfrontaments, escapoliments a l’escola i conflictes de relació.
Segons les característiques del cas, optem pel Trastorn del comportament com a diagnòstic més probables segons els criteris del DSM-5.
4.
Quin és el pronòstic que donaríeu al cas? El curs del trastorn de la conducta és variable. En la majoria dels nens o adolescents el trastorn remet a l’edat adulta. Tanmateix, s’ha de tenir en compte la proporció de persones que continuen manifestant els comportaments dissocials, acabant desenvolupament un Trastorn antisocial de la personalitat. En aquest cas, es tracta d’un Trastorn de la conducta de tipus d’inici adolescent, on no s’ha donat un símptoma del trastorn de comportament abans dels 10 anys. En aquest tipus de trastorn sovint en la vida adulta es dóna una bona adaptació social i laboral. És l’inici precoç el que té pitjor pronòstic en aquests casos (Vásquez, Feria, Palacios, de la Peña, 2010).
El progressiu treball individual i familiar hauria de possibilitar la descàrrega emocional que expressa a través de conductes agressives, així com l’establiment de la millora de comunicació entre l’àvia i en X, ja que és l’única família que té. En X necessita exterioritzar 7 Psicopatologia infanto-juvenil la “ràbia” i la frustració que li suposa aquesta situació viscuda. L’historia familiar i personal de l’adolescent ha sigut difícil i la separació de l’àvia és un desencadenant important de les crisis agressiva.
És necessari l’adequat tractament si no a la llarga podria arribar a desenvolupar un trastorn antisocial de la personalitat. I també el risc de patir un altre tipus de trastorn mental com els Trastorns de l’estat d’ànim, Trastorns per consum de substàncies, etc. (Vásquez, Feria, Palacios, de la Peña, 2010).
5.
Us sembla adequada la proposta de derivació a l’Hospital de Dia, perquè?.
L’Hospital de dia és adient pels casos d’adolescents, amb canvis puberals, evolució psicològica difícil i que viuen una situació de crisis, amb dificultats personals i de l’entorn que ja esdevenia difícil (Soriano, 2010). En aquest cas, l’hospital de dia és adequat per en X, ja que és un adolescent que no va a l’escola (és expulsat), conviu amb una problemàtica familiar i social i els pares biològics es troben absents. La derivació facilita l’observació de la conducta per una adequat anàlisi diagnòstic i l’organització de la intervenció en els aspectes claus.
6.
Feu una hipòtesi que li podria passar a aquest noi si no rebés tractament.
Les conductes disruptives d’en X podrien suposar a la llarga un deteriorament de totes les àrees del funcionament de l’adolescent, limitant la seva vida social, educativa, laboral i familiar.
8 ...

Tags: