Tema VII. Les llums del segle XVII (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Moderna Universal
Profesor I.M.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 27/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema VII. Les llums del segle XVII Precedents Trencament de l’esperit de l’Humanisme amb la Contrareforma Catòlica.
Giordano Bruno (1548-1600): defensa de la futura revolució científica, gairebé profètica. Cemat coma heretge el 1600 a Roma.
Multidisciplinarietat: voluntat de conèixer el que no es coneix PERÒ encara es manté un raonament màgic.
Segle XVII Galileo Galilei (pare de l’astronomia moderna) introdueix una praxis científica sense elements màgics: diàleg entre el sistema ptolemaic vs. sistema heliocèntric.
Sistema Ptolemaic | Terra al centre de l’univers Recolzat per les sagrades escriptures vs.
Sistema Heliocèntric (inicis s. III dC) | Sol al centre de l’univers Nicolàs Copèrnic (1473-154)  text a Pau III Farnese Johannes Kepler Observació dels astres que trenquen amb la visió antiga del sistema ptolemaic • El·lipsi amb dos focus (trencament de la forma perfecta). La Terra ja no està al centre de tot: ja no hi ha perfecció en l’univers • Velocitat dels planetes en relació al Sol (trencament amb la idea d’un moviment constant) Finalitat: salvació dels homes en l’àmbit religiós Galileu Galilei Observació del cel amb telescopi (llunes de Júpiter, cràters del Sol) i explicació de l’univers i la natura a partir de fórmules matemàtiques Finalitat: explicació dels planetes en l’àmbit científic ↑Especialització vs. ↓Multidiciplinarietat Nous mètodes científics: estudis del cos humà (anatomia), teatres anatòmics oberts a estudiants i altres persones interessades.
Francis Bacon  lògica del mètode científic René Descartes  aplicació del mètode científic a les ciències humanes (filosofia) Discurs sobre el mètode: reflexió del sistema educatiu (no serveix de res llegir molts llibres si no hi ha reflexió amb la pràctica directa en la naturalesa: observació)  experimentació Problemes per l’experimentació: brevetat de la vida i limitació de les experiències  solució: transmetre els coneixements per a què els successors pugin continuar els estudis: necessitat d’ajuntar-se en acadèmies Acadèmies 1604: Acadèmia dels Linceus: defensa de Galileu font la condemna inquisitorial (ell “reconeix” que s’ha equivocat per salvar-se de la pena de mort) en terres catòliques (a les àrees protestants no hi ha tant problema). Impossibilitat d’escriure textos científics en territori catòlic: es publiquen en territori protestant.
1657: Acadèmia del Cimento: recuperació de Galileu i les seves teories.
1665: Royal Academy (el rei té interés en donar-se a conèixer com a protector de les ciències).
A França el rei controla l’acadèmia per a que es mantingui fidel a la monarquia. Escull els membres i depura els possibles opositors. Censura del coneixement: coneixement oficial com a propaganda reial.
Naturalesa i cos humà Amb la Revolució Científica es torna a confiar en uns sentits (experimentació) que van ser rebutjats com a font de coneixement pel Neoplatonisme.
L’home perd posició al món (vs. Humanisme): hi ha un univers inesgotable sobre el nostre cap, al cel estelat. 2 mons: el cel (univers) i el cos interior (anatomia).
L’univers, la natura i el cos humà són una gran màquina que s’ha de tractar amb càlculs matemàtics (algoritmes: Philosopiae Naturalis Principia Mathematica, Isaac Newton): si es toca alguna cosa, el sistema es desequilibra. La Bíblia no s’ha de considerar com un llibre d’astronomia ni de física.
El cos humà és una màquina dins del sistema de la natura (representació de l’anatomia humana de Vesarius). Segons Francis Bacon, quan naixem som una tabula rasa, la qual s’ha d’omplir amb el coneixement mitjançant l’experiència  escepticisme: creure el que ens mostren els sentits (fins que no ho observem, no sabem que existeix).
França La monarquia defensa la ciència i les Academies Royales des sicences. S’utlitza la ciència com a propaganda política (Lluís XIV) i com a útil en l’àmbit militar.
• • • Madame de Rambouillet: particular que obre casa seva per a reunions de científics. Sobretot humanistes: defensa del francès com a llengua de transmissió cultural.
Cardenal Richelieu: foment de la corona de l’Acadèmia de Lletres, seguida de la de Ciències i la de Numismàtica.
Madame de Sévigné: cartes a la filla que donen a conèixer el sistema cortesà francès.
Les dones cultes, no obstant ser moltes, son retractades malament a la literatura francesa del XVII (Molière).
França s’enfronta a un problema amb els hugonots. Ex. Pierre Bayle (1647-1706): després dels estudis jesuïtes (ha de rebutjar el calvinisme), torna al calvinisme i ha de fugir de França. Inicia una publicació periòdica en francès (reivindicació del francès com a llengua culta). Crea un diccionari filosòfic-humanístic en ordre alfabètica (antecedent de l’Encyclopedie).
Anglaterra • John Locke (1637-1703): intel·lectual predilecte de l’Anglaterra de la seva època. Defensa la divulgació científica i una major intervenció dels ciutadans en política (bases de la Il·lustració).
Cartes sobre la tolerància (1692): defensa de la tolerància entre dogmes cristians.
Cartes sobre l’educació: necessitat d’introduir coneixements empírics en l’educació, en detriment de la gramàtica.  Charles-Irenée Castel (1728: Projet pour perfectionner l’education: introducció de la dona i de l’educació obligatòria) i Jean-Jacques Rousseau (1762: Emili).
...

Comprar Previsualizar