Preguntes de infusió IV (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Biofarmàcia i farmacocinètica II
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com CINÈTICA D’INCORPORACIÓ D’ORDRE ZERO (INFUSIÓ IV) -S’administra un fàrmac MC per infusió IV durant 3 hores. El Cl plasmàtic del fàrmac és de 5 l/h. L’equació representativa de la fase de infusió és la següent. C=2,5.(1-e-0,099.t.
C=mg/l; t=h. La dosis administrada ha estat aproximadament de 37,5 mg V.
-S’ha administrat una infusió IV d’un fàrmac durant 12 hores a la velocitat de 2,5 mg/h.
La dosis administrada ha estat del voltant de 30 mg. V -Un fàrmac de característiques BC s’administra simultàniament a l’organisme mitjançant un bolus i una infusió IV a velocitat constant. Des de l’inici de l’administració i durant tot el temps que dura la mateixa, s’obtindran concentracions plasmàtiques en estat d’equilibri estacionari. F.
-Administrada una infusió intravenosa d’un fàrmac, l’estat d’equilibri estacionari (ee) s’assoleix més o menys ràpidament en funció de la dosi. F.
-Durant la infusió IV, la semivida del fàrmac varia en funció del temps. F -Quan s’administra un fàrmac per infusió IV, un cop assolit l’estat d’ee, el trànsit el fàrmac a l’organisme segueix una cinètica d’ordre zero. F -en el cas d’un fàrmac de característiques BC, l’administració simultània d’una infusió IV i d’un “bolus” IV, a una dosi estimada en funció del volum de distribució de compartiment central, genera un valor per a Co superior a la concentració del fàrmac en estat d’ee. F -S’administren 75 mg d’un fàrmac de característiques MC, per infusió IV durant 3 hores. El fàrmac presenta un Cl plasmàtic de 3 l/h. La semivida del fàrmac és de 4 hores. Transcorreguda una hora des de l’inici de la infusió, la concentració plasmàtica és d’aproximadament 1,3 mg/l. V -En el model BC, un cop finalitzada l’administració d’un fàrmac per infusió IV, l’únic procés que sofreix el fàrmac a l’organisme és el de l’eliminació. F.
-Per fàrmac amb comportament farmacocinètica lineal, el valor del volum de distribució obtingut després de l’administració intravenosa d’un fàrmac a dosis única és inferior al que s’obté pel mateix fàrmac quan s’instaura una infusió. F -Consecutivament a l’administració d’un fàrmac per via IV, el tractament matemàtic de les dades experimentals permet deduir la següent equació: C=37.(1-e-0,515t). (C=mg/l; t=h). El fàrmac s’ha administrat mitjançant un bolus IV. F.
-Quan es procedeix a la infusió IV d’un fàrmac, el temps que es trigarà a assolir la concentració plasmàtica en estat d’ee depèn de la dosis administrada. F PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com -S’administra un fàrmac per infusió IV, mitjançant una bomba d’infusió que proporciona un flux de 20ml/min. si la solució administrada conté una concentració de fàrmac de 2000 mcg/l, la constant d’infusió és d’aproximadament 0,04 mg/min V -Després de la infusió d’un fàrmac MC per via IV, el nombre de semivides que han de transcórrer per assolir la concentració en estat d’ee depèn del valor numèric d’aquest paràmetre. F -Quan s’administra un fàrmac per infusió IV, la seva semivida depèn de la velocitat d’infusió. F -Un fàrmac que presenta un Cl plasmàtic de 100 ml/min es vol infondre a una velocitat constant per tal d’assolir una concentració mitjana en estat d’ee de 2ng/ml. La velocitat d’infusió ha de ser de 12 mcg/h. V -El valor de la concentració màxima que s’aconsegueix després de l’administració oral d’un fàrmac depèn, d’entre altres factors, de la velocitat d’absorció a la que accedeix l’organisme. V -Consecutivament a l’administració d’un fàrmac per via IV, el tractament matemàtic de les dades experimentals permet deduir la següent equació: C=37.(1-e-0,515t). (C=mg/l; t=h). Es pot afirmar que el fàrmac és BC. F -Quan es procedeix a la infusió intravenosa d’un fàrmac, el temps que es trigarà en assolir la concentració plasmàtica en estat d’ee depèn de la dosis administrada. F -Quan s’administra un fàrmac amb comportament farmacocinètica lineal mitjançant un procés d’incorporació d’ordre zero, la quantitat del mateix que s’elimina per unitat de temps és constant. F -S’administra un fàrmac per infusió intravenosa mitjançant una bomba d’infusió que porporciona un flux de 70 ml/min. Si la solució administrada conté una concentració de fàrmac de 8000 mcg/l, la constant d’infusió és d’aproximadament 0,6mg/min. V -S’administren 50 mg d’un fàrmac mitjançant infusió IV durant 5 hores. L’equació representativa del procés: C=25.(1-e-0,215t). (C=mg/l; t=h).
Transcorregudes 8 hores des de l’inici de la infusió, la quantitat de fàrmac en l’organisme és d’aproximadament 24 mg. V -Quan s’administra un fàrmac a l’organisme mitjançant infusió IV, la seva velocitat d’eliminació mai pot ser superior a la velocitat d’incorporació. F -S’administra un fàrmac en infusió a una velocitat constant de 1,25 mg/min. Si es porta a terme la perfusió durant 4 h, la dosis administrada és de 300 mg. V PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com -S’administra un fàrmac per infusió IV durant 2 hores. L’equació representativa és C=8,8. (1-e-0,215t). Després de 3 hores de finalitzada la infusió, la concentració de fàrmac en l’organisme és de 4,6 mg/l. V -Administrat un fàrmac per via IV, el tractament cinètic de les dades experimentals produeix la següent equació: C=87.(1-e-0,815t). (C=mg/l; t=h). El fàrmac s’ha administrat amb bolus IV juntament amb una infusió. F -La constant de velocitat de perfusió s’expressa en unitats de concentració/temps. F -En la perfusió la concentració en l’ee depèn directament de la semivida biològica i de la velocitat de perfusió. V -En la perfusió és possible aconseguir sempre els nivells en el ee des de l’inici de la perfusió mitjançant l’administració simultània d’un bolus. F -A major constant d’eliminació abans s’arriba a l’equilibri d’estat estacionari. V -En l’administració dels fàrmacs per perfusió a velocitat constant, si es duplica la velocitat de perfusió, es duplica la concentració en estat estacionari. V -Un pacient adult de 70 kg amb funció renal normal se l’administra un fàrmac en perfusió IV a velocitat constant de 35 mg/h durant 48 hores. La semivida del fàrmac és de 5 hores i el volum de distribució és de 0,5 L/kg. La seva concentració plasmàtica a 1 hora de l’inici de la perfusió serà de 20 mg/l. F.
-Un fàrmac monocompartimental en perfusió a velocitat de 24 mg/h. A les 4h d’iniciada la perfusió es medeix la concentració plasmàtica, obtenint-se un valor de 3,86 mg/l. A partir de 22 h des del inici de la perfusió s’obtenen valors pràcticament estacionaris de concentració de 4mg/l. La Ke és de 0,85/h. V -La única forma d’aconseguir que els nivells plasmàtics o tissulars d’un fàrmac romanguin invariables al llarg del temps consisteix en administrar-lo a velocitat constant durant el temps necessari. V -La constant de perfusió s’expressa en forma de temps recíproc. F -Els processos seqüencials i/o simultanis que li ocorren al fàrmac quan s’administren amb infusió IV són els mateixos que quan s’administren per via oral. V -Només es possible calcular el Cl plasmàtic i el volum de distribució d’un fàrmac quan s’administra per infusió IV si hem arribat a l’estat d’equilibri estacionari. F -En una infusió IV, les concentracions plasmàtiques d’un fàrmac no depenen del seu Cl plasmàtic. F PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com Quan s’administra un fàrmac per infusió IVV sempre es triga al mateix temps per arribar a l’estat d’ee. F -S’administra un fàrmac en forma de bolus IV i s’obtenen els següents valors experimentals: Temps Concentració Concentració extrapolada 0,083 60 32,43 0,5 43 29,22 0,75 34 27,45 1 30 2 20 4 10 8 5 S’aplica el mètode dels residuals i l’equació representativa de la fase terminal dóna els següents valors: A=3,5; B=-0,25, r=0,98 (y=A+Bx) • L’àrea corresponent a la fase beta és de 132 (mg/l).h. V • La constant obtinguda a partir dels valors dels residuals correspon a la constant d’eliminació del fàrmac. F -La dosis del xoc té per objectiu aconseguir una concentració en estat d’equilibri estacionari superior. F.
...