CLASE 16 DRET ADMINISTRATIU TEMA 4 4.4 i 4.5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fonaments del dret administratiu
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj 4.- L’activitat reglada i l’activitat discrecional Que ha de fer l'administració publica quan lliga una relació jurídica amb un particular, quan fa una actuació que té una repercussió més o menys directe sobre els administrats? Aplicar l'ordenament jurídic, el principi de legalitat. El problema es planteja: l'ordenament jurídic no sempre marca els límits estrictes en que l'administració pot prendre les seves decisions.
(Abans del estat de dret i que s’implantés el regim administratiu el poder absolut no necessitava en general de justificacions jurídiques per imposar la seva voluntat, eren decisions / relacions de poder. Aquesta concepció de com actuaven els poders públics no desapareix del tot amb la nova situació del dret administratiu, el que passa es que es matiza, es modula en funció de l'observança del pp de legalitat que es vol que regeixi en tot moment, de tal manera que l'administració en tot moment ha d'observar el principi de legalitat, però aixo no vol dir que l'administració sempre tingui marcat o marcada de forma determinant i taxativa quines son les decisions que ha de prendre ho que ha de adoptar davant de cada fet / de cada situació.
No hi ha cap text legal que utilitzi les expressions següents ( es una construcció doctrinal i jurisprudencial basada en l'anàlisi de la realitat i basada en l'anàlisi de tot ordenament jurídic) → disƟnció que s'estableix entre la denominada activitat reglada i l'activitat discrecional o també com altres autors diuen, potestats reglades i potestats discrecionals.
L'elaboració d'aquests conceptes que en un principi va ser apuntada a principis del segle 19 a alemanya i k va passar ràpidament a França amb el sistema administratiu és una construcció doctrinal ( això no es pura teoria) fins i tot si analitzéssim la jurisprudència de la contenciosa administra, veuríem que constantment s’està parlant d'aquests 2 conceptes: activitat reglada o activitat discrecional ( conceptes que estan perfectament assumits al dret administratiu) per això ja ningú es molesta en explicar en que consisteixen aquestes idees.
Activitat reglada: pressuposa que davant d'un fet/situació concreta que justifiqui o necessiti o faci aconsellable l'actuació de l'administració, i sobre la qual l'administració hagi de prendre una decisió, l'ordenament jurídic preveu quin ha de ser el contingut d'aquesta decisió. És a dir, l'ordenament jurídic no solament preveu en aquests casos quin es el procediment que s¡ha d'aplicar per arribar a la presa de decisions, sinó que fins i tot senyala els paràmetres, les dades, les circumstàncies per determinar quina es la decisió que ha de prendre l'administració. Per això se'n diu activitat reglada ( es basa en normes establertes) Davant d'un fet concret el que ha de fer l'administració es veure quina es la solució que li imposa l'ordenament jurídic i lògicament aplicar-la. Si l'administració no aplica la solució que li marca el propi ordenament jurídic, llavors estem en presencia d'una infracció del ordenament jurídic que pot fins i tot arribar a ser objecte d'anul·lació per part de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Exemples d'activitat reglada: Exemple 1: les llicencies d'edificació: Si algú vol edificar a un solar, el que ha de fer es presentar una sol·licitud al ajuntament corresponent, acompanyant un projecte tècnic descriptiu del que vol edificar.
L'ajuntament davant d'això el que ha de fer es analitzar/ examinar si aquest projecte tècnic s'ajusta o no al que esta previst al plantejament urbanístic ( d'alçada, d'ocupació, etc) Si s'ajusta, l'ajuntament l'ha d’atorgar obligatòriament la llicencia, si no s'ajusta l'ha de denegar.
La norma li diu com ha d'actuar.
Exemple 2: futur estudiant universitari que reuneix tots els requisits.
La universitat ha d'examinar si la documentació i els requisits es compleixen, si es compleixen ha de notificar que la persona es pot inscriure.
Exemple 3: Inspeccions tècniques de vehicle Quan portes el cotxe a la inspecció tècnica hi ha una sèrie de normatives que marquen els paràmetres que s'han de omplir per passar la inspecció de forma favorable. Si no es compleixen aquests requisits aquell vehicle no rebrà el vist i plau de que aquell vehicle pot circular.
Activitat reglada: Sucumbir el fet a la norma / aplicació de la norma / presa de decisions FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj ·Activitat discrecional: hi ha elements reglats com son el procediment per arribar a la presa de decisió per part de l'administració però en canvi la decisió sobre el fons de l'assumpte l'administració hi ha un cert marge de apreciació per tant l'ordenament jurídic no li diu com ha d'actuar. Té un cert marge de llibertat.
Avui en dia, la idea de que L'OJ dona marge de decisió esta una mica superada, perquè la jurisprudència als últims anys s'ha inclinat per intentar acotar aquesta idea d'activitat discrecional, i amb acotar-la no volem dir que l'administració es lliure per prendre decisions, sinó que l'administració ha de prendre la decisió ponderant els paràmetres que li ofereix l'ordenament jurídic, si be es cert que la decisió final no esta absolutament predeterminada com en el cas de l'activitat reglada i per tant l'administració pot adoptar diferents decisions, que haurà de prendre en funció de la protecció i de la prossecució dels interessos públics.
*Quan ens trobem deban de una activitat reglada, L'OJ ens diu quin es el procediment que s'ha d'aplicar (el procediment es sempre reglat) sinó que també esta senyalat el contingut de la decisió administrativa, de tal manera que, seguint amb l'exemple 1, si volem edificar un solar i presentem un projecte que contempla perfectament les alçades, volums, estètica....segon es reglament urbanístic d'aquell ajuntament, se li haurà de concedir la llicencia → per tant es reglat el procediment i la decisió final.
En canvi a l'activitat discrecional trobem una part reglada que és el procediment ( el procediment sempre es reglat!) però en canvi la decisió administrativa ( la resolució que prengui l'administració) pot tenir diferents continguts en funció del que digui l'ordenament jurídic. En conseqüència la discrecionalitat sempre fa referencia única i exclusivament a la decisió resolutòria que ha de prendre l'administració pública publica Exemples d'activitat discrecional: ex 1: declaració de un espai natural com a parc protegit.
No es pot anar contant arbre per arbre, però hi ha uns paràmetres i unes normatives. Però com es valora si aquell espai es mereixedor de una protecció.
Ex2: ajuntament que es planteja convertir una zona del seu nucli en zona de vianants, i restringir el transit de vehicles.
L'ordenament jurídic els dona competències als ajuntaments per fer-ho, però l'ajuntament ha d'adoptar la decisió per si, no perquè li ordeni de forma reglada L'OJ Quan estem davant d'una activitat on es pot prendre una decisió discrecional que l'ordenament jurídic li dona a la administració publica diferents opcions segons les circumstancies.
L'administració ha de ponderar i valorar les circumstancies en cada cas, que convé fer per protegir millor els interessos públics i a partir d'aquest moment perdre la decisió mes oportuna que pot ser equivocada. Aquesta decisió pot ser objecte d'impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa però els tribunals no poden entrar del tot i fins al final a valorar els actes discrecionals, perquè els tribunals no poden substituir a l'administració en la presa de decisions discrecionals.
Moltes vegades l'ordenament jurídic no atribueix la discrecionalitat de una forma total i absoluta, sinó que es mes amplia i mes reduïda segons els casos, perquè en alguns casos l'ordenament jurídic diu que l'administració prendrà la decisió mes oportuna, i en altres casos posa l'administració a de valorar una sèrie de circumstancies.
Hi ha molts àmbits de l'activitat administrativa que l'administració pot prendre diferents decisions perquè així li autoritza l'ordenament jurídic en funció de la ponderació i valoració de les circumstancies de cada cas, i per tant l'activitat discrecional existeix, i fins i tot supera en numero de situacions jurídiques a l'activitat reglada.
L'administració te atribuïdes mes potestats i activitats discrecionals que no pas reglades, per tant l'administració en aquest sentit te un poder molt gran, i com veurem més endavant aquest poder de vegades es difícil de controlar, fins i tot judicialment.
Ara be, també és unànime o més o menys unànime l'opinió doctrinal, en el sentit de dir que es necessari que existeixi un marge de discrecionalitat en molts casos , perquè l'ordenament jurídic no ho pot preveure tot, ni per via legal ni tant sols per via reglamentaria. Les situacions/ fets amb transcendència jurídica revesteixen en cada FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj moment característiques diferents i l'administració ha de prendre decisions i quan l'ordenament jurídic ofereix la possibilitat de que adopti solucions de diferent contingut i que l'únic limit sigui la ponderació de les circumstancies i la prossecució dels interessos públics es evident que l'activitat discrecional es justifica.
El problema no és que existeixi la activitat discrecional com a tal, sinó si aquesta activitat discrecional com a tal ha d'estar limitada / acotada.
5.- L’activitat discrecional i els conceptes jurídics indeterminats Un dels problemes que es plantegen a l'hora d'analitzar l'activitat discrecional de l'administració es la utilització dels denominats conceptes jurídics indeterminats. La idea de concepte jurídic indeterminat, es una idea que va venir especialment del dret alemany.
(un concepte jurídic indeterminat podríem dir que es un concepte / tractament que aplica l'administració a una situació concreta, però que aquest concepte s'ha d'omplir de contingut. Amb això el que es vol dir que , quan l'ordenament jurídic li marca a l'administració que ha de prendre la decisió que millor s'adigui pels interessos públics, o que ha de ponderar determinades circumstancies com serien la seguretat / llibertat/ facilitar el transit de vehicles i de persones, son conceptes que no estan definits pròpiament al ordenament jurídic, i llavors l'administració els ha d'utilitzar omplint-los de contingut per justificar la seva decisió.
Per tant quan l'administració s'enfronta amb una presa de decisió que segons l'ordenament jurídic es basa o s'ha de basar amb conceptes jurídic indeterminats, el que ha de fer l'administració es valorar aquests conceptes, valorar les circumstancies del cas, i en funció de tot això, prendre la seva decisió. Però una decisió que ha de ser raonada / motivada, es a dir, l'administració no es pot limitar ha dir si o no, ha d'explicar encara que sigui de forma breu, mínima, resumida perquè pren aquella decisió. Quines son les circumstancies i els valors que ha pres en consideració per arribar a la decisió final. Aixo ho ha de fer perquè els administrats tenen dret a saber perquè l'administració a actuat d'aquella manera en aquell cas concret. Tenen dret a saber quines son les raons que han portat l'administració a prendre aquella decisió. Tenen dret a saber quina norma jurídica ha aplicat l'administració per prendre aquella decisió. I no solament perquè l'administració esta obligada a explicar perquè actua d'aquella manera, sinó per un altre raó complementaria en aquesta, perquè el raonament i l'explicació de l'administració servirà perquè si l'administrat no esta d'acord amb aquella resolució administrativa conegui el raonament i els fonaments jurídics d'aquella decisió, i per tant pugui fonamentar la seva impugnació i donar els arguments que cregui necessaris.
Quan l'administració utilitza conceptes jurídics indeterminats, prendre una decisió, la motivació / raonament es una garantia pels administrats.
Ara bé, continua sent molt complicat, amb moltes ocasions arribar a una decisió.
...