TEMA 8 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a les RRII INTRODUCCIÓ A LES RELACIONS INTERNACIONALS PART III. La dinàmica de les Relacions Internacionals TEMA 8. EL CONFLICTE A LES RELACIONS INTERNACIONALS Definicions i tipus de conflicte, conflicte armat i guerra. La violència armada contemporània.
Dinàmica  activitat que predomina en les RRII.
Integració Guerra Cooperació<--> Conflicte En un extrem de la dinàmica trobem la integració i, en l’altre, la guerra.
Aquestes van de la cooperació al conflicte (entremitjos). Això no vol dir que si hi ha cooperació no hi hagi conflicte: poden coexistir. E.g.: en una guerra uns actors poden cooperar per enfrontar-se a uns altres. En la realitat, un exemple seria el de Grècia i Turquia: tenen conflictes però els 2 formen part de l’OTAN i, en aquest sentit, cooperen. El que no es dona mai, però, és que integració i guerra coexisteixin  són oposats. E.g.: entre 2 Estats de la UE, per exemple, no es declararan la guerra, ja que estan integrats en una comunitat. Per tant, és il·lògic.
1. Concepte de conflicte 1.1. Definició de conflicte Divergència o incompatibilitat entre els objectius de dos o més actors en relació a una qüestió determinada. No equival a conflicte armat, i els actors conceben que per aconseguir els seus objectius, els altres actors no poden (e.g.: conflicte Gibraltar).
  Consubstancial a la natura humana  el conflicte és una dinàmica normal en les relacions humanes.
Conflicte com a resultat de la vida social  no necessàriament és sempre negatiu, ja que moltes vegades esdevé com un motor de canvi social: la situació que s’esdevingui del conflicte pot ser molt millor que l’anterior. E.g.: les revolucions (conflictes) contra l’esclavitud, la lluita pels drets de les dones, dels treballadors... van generar situacions de millora social.
Avui en dia no només trobem conflictes entre Estats. De fet, la majoria provenen d’actors que no són Estats.
1 Introducció a les RRII 1.2. Causes del conflictes  Incompatibilitats relatives als recursos tangibles:  o Lluita per un territori: entre 2 Estats o dins del mateix Estat.
o Lluita pel govern  quin grup estarà al front d’un govern.
o Lluita per accedir a recursos  accedir als recursos: aigua, matèries primeres, fonts energètiques...
o Lluita per l’accés als mercats (e.g.: negociacions de l’OMC) o Lluita per l’accés a rutes de navegació: pel comerç, per explotar el fons marí...
o Etc.
Incompatibilitats relatives als recursos intangibles: o Identitat nacional (un grup reivindica una identitat i uns drets o Identitat religiosa lligats a aquesta identitat).
o Valors: és molt ambigu. Defenses una cosa que amb un altre és incompatible. E.g.: Guerra Freda/la UE no podria concebre un membre que no estès a favor de la democràcia, ja que n’és el seu valor bàsic.
o Sentiment d’injustícia: econòmica, política... desigualtats que tenen a veure amb recursos tangibles xo que van més enllà, ja que generen un sentiment.
Hem de tenir present que els conflictes no són unicausals, sinó que es dóna una confluència de causes.
1.3. Elements d’un conflicte  Per analitzar un conflicte s’ha de tenir clar quin és el problema central, és a dir, la qüestió per la qual dos o més actors es veuen mútuament enfrontats o incompatibles. Per tant, el tema incompatible, el problema, ha de quedar clar.
 Actors que es veuen involucrats en el conflicte. Poden ser: ▪ Primaris: actors que mantenen directament la incompatibilitat, el conflicte. E.g.: Israel-Palestina).
▪ Secundaris: actors que tenen algun interès per a que el conflicte es solucioni d’una manera determinada, i que poden intervenir de manera directa o indirecta en algun moment del conflicte. E.g.: EUA) ▪ Terciaris: poder intervenir com a mediadors però no tenen un interès sobre com es resolgui, simplement volen que s’acabi. Són, per tant, imparcials. E.g.: NNUU (vol que es solucioni el conflicte àrab-israelià perquè això comportaria pau i estabilitat mundial)  Estructura: repartiment del poder, de l’equilibri de forces, en un conflicte.
2 Introducció a les RRII ▪ Simètrica: repartiment de forces o accés a recursos o suport, més o menys equilibrat, entre les dos parts. E.g.: Guerra de Corea (les dos parts lluitaven amb el mateix armament, tenien suport equilibrat...) ▪ Asimètrica: forces inicialment molt desequilibrades perquè no tenen els mateixos recursos, tècniques o armaments. Això no vol dir, però, que el “gran” sempre guanyi, tot i que és més possible.
E.g.: Guerra de Vietnam (seria un exemple de desequilibri i també de victòria del “feble”, ja que el territori desconegut pels exèrcits enemics va generar-los-hi molts problemes )  Factors d’exacerbació: contribueixen a que el conflicte empitjori, resten força i coherència.
▪ Interns: divisió social, econòmica, religiosa, ètnica...
▪ Externs: que hi hagi parts fora el país que ja els hi va bé que hi hagi el conflicte (Estats, empreses...). E.g.: les empreses extractores de matèries primeres a l’Àfrica ja els hi va bé que hi hagin Estats fallits, un buit del poder.
*Les empreses que donen armes en el conflicte de Síria, més que un factor, són un actor més.
 Procés o fases  no és lineal!! ▪ Tensió  quan hi ha un conflicte sempre hi ha tensió: clima de ▪ desconfiança vers l’altre. És un clima que no desapareix en tot el conflicte.
Crisi  quan en un conflicte es produeix un increment de la tensió, implica un element sorpresa. Requereix una resposta immediata ja que si no pot produir que es doni la sensació de vulnerabilitat a l’enemic.
Una crisi pot ser alhora la solució o fi d’un conflicte.
▪ Escalada  normalment se segueix un procés d’escalada, és a dir, els estats adopten una estratègia de resposta progressiva, proporcional: pot resoldre el conflicte o no. E.g.: si dos països tenen un conflicte es retiren els ambaixadors del país enemistat (avís); si això no funciona després trenques les relacions diplomàtiques, econòmiques,,, i així el conflicte es va maximitzant o bé es resol.
1.4. Tipus de conflictes Els conflictes solen ser multicausals i multitemàtics, és a dir, es pot anar reconvertint en el temps.
 Segons la natura dels objectius, poden ser:  Conflictes d’interessos  Polítics (govern, territori, autogovern, sistema polític) demandes d’autonomia, 3 Introducció a les RRII  Econòmics (territori, recursos, accés a mercats)  Mediambientals (contaminació, diversitat biològica)  Conflictes de motivacions profundes (valors, sentiments religiosos, identitaris)  Segons els actors, poden ser: o Estatals: participen Estats.
▪ Interns ▪ Interestatals o internacionals  Bilaterals: entre 2 Estats  Regionals  Mundials: no vol dir que tots els Estats hi participin, sinó que hi ha Estat de diferents parts del món.
▪ Interns internacionalitzats. Moltes vegades els conflictes interns adquireixen una dimensió internacional. Per què? Per què, per exemple, hi ha una violació dels drets humans, exporten les conseqüències del conflicte (e.g.: crisi dels refugiats...)...
o No estatals. E.g.: conflicte entre una empresa i un govern  Segons l’ús o no de violència, poden ser:  No violents (e.g.: conflicte comercial entre Japó i EUA)  Armats (2)  Violència unilateral (contra civils)  els centres d’anàlisis de conflictes l’han introduït en els últims anys. És el cas d’aquells governs o grups armats que ataquen a civils. Normalment en un conflicte lluiten dues parts, però actualment podem trobar conflictes unilaterals, com és el cas.
2. Els conflictes armats i la guerra 2.1. Conflictes armats Enfrontament armat protagonitzat per grups armats regulars o irregulars amb objectius percebuts com a incompatibles en què l’ús continuat i organitzat de la violència. Utilitzen armes: instruments creats específicament per matar o causar dany.
 Grup regular: exèrcit  Grup irregular: grups que s’aixequen contra les forces regulars  Conseqüències:  Provoca víctimes mortals.
4 Introducció a les RRII  Impactes negatius en el territori (destrucció d’infraestructures o de la naturalesa).
 Impactes negatius en la població (ferits, desplaçats o refugiats, violència sexual…).
Diferència entre:  Desplaçat: va d’una part a una altra d’un mateix Estat.
 Refugiat: traspassa les fronteres.
 Impactes negatius en el teixit social (disrupció dels serveis bàsics)  impedeix el gaudi dels serveis socials bàsics.
2.2. La intensitat dels conflictes armats no tots els conflictes armats són guerres! La intensitat dels conflictes armats s’analitza a partir del número de víctimes que provoca.
   Conflictes de baixa intensitat  25 morts per any de conflicte  Menys de 1000 mort al llarg del conflicte Conflictes d’intensitat mitjana  25 morts per any de conflicte  Menys de 1000 morts a l’any  Més de mil morts al llarg del conflicte Conflictes d’alta intensitat o guerres  Més de 1000 morts a l’any Es resolen d’una manera diferent  mecanismes de solució de conflictes diferents.
2.3. Definició de guerra Conflicte armat d’alta intensitat.
Definició política: la continuació de la política per altres mitjans (Clawsevitz)  això avui en dia no és possible.
Definició acadèmica: violència organitzada exercida per diverses unitats polítiques (Bull)  ús de la violència organitzada que produeix un greu número de víctimes. Pot ser entre Estats o Altres grups.
5 ...