10/03/2016 Tema 1.4 Configuració de les llibertats informatives (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1.4 Configuració de les llibertats informatives Samizdat: sistema de creació i còpia de llibres i textos prohibits, usant una màquina d’escriure i paper carbó. Va ser usat pels dissidents soviètics a l’URSS per poder llegir, expressar i difondre idees sobre temes prohibits o rebutjats pel govern.
Premsa clandestina a Espanya abans de 1978 La premsa de la clandestinitat que trobem a Espanya abans de la restauració de la democràcia és una premsa sobretot de tipus sindical, política i cultural.
Per a imprimir aquesta premsa s’usa “la vietnamita”, una màquina manual per a imprimir còpies, pàgina per pàgina, usada durant la dictadura franquista per copiar premsa clandestina, pamflets, fulles sindicals i polítiques i, en general, textos prohibits.
La Constitució Espanyola1978 Procés d’elaboració 1. Llei per la reforma política: va permetre celebrar les primeres eleccions de 1977.
2. El nou Congrés nomena la Comissió Constitucional.
Després de les eleccions del 15 de juliol de 1977, el Congrés dels Diputats anomena una Comissió Constitucional amb representants de tots els principals partits polítics del moment, que va designar una ponència constitucional que va elaborar un projecte de Constitució.
3. Esmenes al Projecte de Constitució. Per part del Congrés i també del Senat.
El text es va aprovar al Congrés el 21 de juliol, per 258 vots a favor, 2 en contra i 14 abstencions.
4. Referèndum.
5. El rei la va “sancionar” (firmar).
Reformes de la constitució 1. Incloure el dret de sufragi passiu en les eleccions municipals dels ciutadans de la UE.
2. Art. 135. Principi d’estabilitat pressupostària.
Article 1.1 Constitució Espanyola Art. 1.1 CE: “España se constituye un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento la justicia, la igualdad y el pluralismo político”.
Estat de Dret: s’ha evolucionat per evitar l’arbitrarietat del poder. Sorgeix com un concepte de teoria política caracteritzar per s’anomena la “subjecció a la llei”. Això vol dir que les lleis han de ser democràtiques. Hi ha d’haver pluralisme polític. Implica als poders públics i als ciutadans.
Dins de l’Estat de Dret, hi ha el principi de legalitat, que s’explica en l’article 9 CE.
*El Codi Penal és una llei* “Estat democràtic”: Característiques 1. Sobirania popular 2. Sufragi universal 3. Divisió de poders Laia Galià Curs 2015-2016 a. Executiu – govern. Fa polítiques i aplica lleis.
b. Legislatiu – parlament. Fa lleis.
c. Judicial – tribunals.
4. Pluralisme de partits polítics i sindicats.
(art. 6 i 7 CE) Què és l’Estat de Dret? L’Estat de Dret es caracteritza perquè tota actuació dels poders públics, incloses les institucions i els òrgans de l’Estat, han d’estar subjectes al dret. El dret ha estat realitzat de forma democràtica, a través de representants escollits democràticament, respectant el pluralisme polític i social, i creat a través de fonts del dret, d’acord amb la Constitució i, per tant, respectant els drets fonamentals i el sistema democràtic.
En l’actuació dels poders públics, estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
En definitiva, a l’Estat de Dret hi ha drets fonamentals. Però, què són els drets fonamentals? No hi ha una resposta única. Volen garantir drets bàsics de les persones davant dels poders públics i dels estats.
Els drets fonamentals estan recollits a la Constitució.
Els drets humans estan recollits als tractats internacionals.
Article 9 Constitució Espanyola: 1.
2.
3.
Los ciudadnos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico.
Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectives; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, econòmica, cultural y social.
La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquia normativa, la publicidad de las normes, la irretroactividad de las disposicions sancionadores no favorables o restrictives de derechos individuales, la Seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdiccion de la arbitrariedad de los poderes públicos.
Democràcia La forma política de l’Estat espanyol es basa en el dret dels ciutadans a participar en els afers públics, mitjançant el dret de sufragi, és a dir, poder votar i escollir lliurement als seus representants a través de les eleccions per sufragi universal, secret i directe. Aquests representants escollits democràticament passen a formar part de les Corts Generals: el Congrés i el Senat, que representen i expressen la voluntat popular. Les Corts Generals escullen al President del Govern, per això, no és un règim presidencial, com en altres Estats, com per exemple els Estats Units, on s’escull directament al president del Govern. En el cas espanyol, el cap d’Estat no és el president del Govern, sinó el Rei, ja que es tracta d’una monarquia parlamentària. El Rei ostenta la representació simbòlica de l’Estat, però no té decisió política, ja que la decisió política recau en el govern, que està legitimat democràticament.
Divisió de poders: legislatiu, judicial i executiu Laia Galià Curs 2015-2016 Pluralisme polític i social Art. 5 CE Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.
Art. 7 CE Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones empresariales contribuyen a la defensa y promoción de los intereses económicos y sociales que les son propios. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.
Drets fonamentals Origen del concepte Després de la Segona Guerra Mundial, els Estats volen garantir uns drets bàsics de les persones davant dels poders públics i l’Estat. La humanitat va veure com les persones perdien els seus drets a partir dels Estats totalitaris i feixistes.
La Constitució alemanya: la Lley Fonamental de Bonn de 1949, garanteix que els poders públics han de respectar els drets fonamentals. Aquests drets emanen de la dignitat humana.
T. Freixes: En el procés de creació de les constitucions, normalment, la seva juridificació va venir precedida d’una etapa reivindicativa, on s’assentaven les bases del dret, que després es juridifica. Els drets són resultat de conquetes històriques, que havien estat fruit d’un difícil i costós procés social.
Quan una Constitució codifica els drets, rebran en els sistemes constitucions europeus el nom de drets fonamentals, no de drets humans. Però no hi ha un únic concepte de drets fonamentals comú a tots els Estats. Cada estat té el seu.
En el cas de drets fonamentals de la Constitució, es tracta de drets davant l’Estat i els particulars, que es garanteixen dins del propi Estat, a través de la Constitució.
En el cas d’un Tractat Internacional, es tracta de drets davant l’Estat i davant la comunitat d’altres Estats, però que es garanteixen a través d’una organització internacional, un òrgan internacional i/o un acord d’Estats.
La Unió Europea ha creat, l’any 200, la Carta de Drets Fonamentals, optant per dotar-la d’una similitud amb la protecció dels drets constitucionals. La Carta de Drets Fonamentals, no obstant això és dret de la UE, i ha de ser respectada per les institucions europees i pels Estats quan apliquen el dret de la UE.
Laia Galià Curs 2015-2016 Imatge 2. Interrelació sistèmica entre ordenaments jurídics Una llei pot entrar en contradicció amb la CE, però el TC la declararà inconstitucional.
Imatge 3. Interrelació entre ordenaments jurídics Si una llei vulnera drets fonamentals, s’elimina perquè pot ser declarada inconstitucional, ja que la CE defensa els drets fonamentals.
Uns àmbits legislatius són de la CAC, i altres àmbits són de l’Estat. Existeix un tercer tipus d’àmbits legals, en què l’Estat redacta “la base” i la CAC en defineix la seva aplicació.
Laia Galià Curs 2015-2016 Teories sobre els drets fonamentals (EXAMEN) N. Bobbio “Els drets fonamentals no neixen en tot moment. Neixen quan han de néixer o quan poden néixer”. Els moviments i lluites ètiques, polítiques i socials conflueixen en la codificació de drets, donant resposta a reivindicacions i necessitats de la societat, i també, impulsen que neixin nous drets, que poden arribar a ser drets fonamentals. Exemple: la protecció de dades, abans de l’era digital no existia aquesta necessitat d’una protecció davant de les noves tecnologies, i avui és un dret fonamental.
Dworkin Els drets seriosament. “Cap directriu política ni cap objectiu social poden superposarse a un dret individual; en conseqüència, els interessos socials només són legítims si respecten els drets dels individus” T. Freixes: Els drets legals no triomfen necessàriament sobre els morals.
Haberle: Té en compte la funció que els drets han de tenir en un estat social de dret, els considera no com una llibertat en abstracte, sinó com una pretensió davant dels poders públics d’actuacions estatals per a l’obtenció d’una determinada prestació de l’Estat.
Estat de dret i democràcia: una democràcia no és només formal, també hi ha d’haver un contingut material dels drets i els poders públics han de fer efectius, tenen l’obligació de crear les condicions perquè els drets no siguin només una norma formal, sinó una realitat.
Hannah Arendt: “Dret a tenir drets” H.Arendt era una filòsofa i teòrica, d’origen jueu, que va haver de fugir de l’Alemanya nazi.
Considerava que els drets no podien dependre només de la voluntat de l’Estat o de tenir una determinada nacionalitat o ciutadania. L’ésser humà com a tal, tenia per la seva pròpia condició humana, un dret a tenir drets.
Llibertats informatives a la Constitució Espanyola: Drets Fonamentals L’article 20 de la Constitució Espanyola protegeix les llibertats informatives - Llibertat d’expressió. Art 20.1.a Llibertat d’informació. Art. 20.1.d Llibertat de creació artística. Art. 20.1.b.
*Tinc els articles impresos a la carpeta groga.
Són drets fonamentals garantits per la Constitució. Han de ser respectats pels poders públics i també pels particulars. Però no són absoluts, poden tenir límits, recollits a l’art.20.4 CE: respecte als drets fonamentals i, especialment, dret a l’honor, intimitat i protecció de la joventut i la infància.
Laia Galià Curs 2015-2016 ...