TEMA 6 - ART I HISTÒRIA (Mercè Vidal) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 06/11/2014
Descargas 8
Subido por

Descripción

TEMA 6 - EL PAPER DE L’ARTISTA: D’ARTESÀ I D’OBRA ANÒNIMA A LA INDIVIDUALITAT COM A CREADOR

Vista previa del texto

6.- EL PAPER DE L’ARTISTA: D’ARTESÀ I D’OBRA ANÒNIMA A LA INDIVIDUALITAT COM A CREADOR Gòtic - Com romànic: artistes artesans// millor condició econòmica i prestigi social, sobretot mestres d’obres.
- Millores  Gremis (mestres, oficials i aprenents)  fa establir artistes en un lloc concret (ja no girovaguisme).
- Extensió riquesa altres capes socials  clients nous. A més demandes tradicionals religioses, clergat, nobles i reis; ara també ús privat noblesa i burgesia enriquida.
Renaixement - Prínceps i nobles s’envolten d’artistes, es fomenta l’esperit humanista.
- L’artista deixa de ser considerat artesà: home liberal i intel·lectual: teòrics.
- Diferència entre arts majors i arts menors. Importància. Molts s’hauran d’especialitzar en moltes arts.
- S’hi incorpora la rica burgesia que, amb la seva visió nova, contribuí molt a renovar l’art.
- Veneració del món antic fa tornar el mecenatge: els rics fomenten l’art i la cultura mantenint entre els seus cercles els artistes i intel·lectuals més famosos (destaquen al XV els Mèdici: sobretot Llorenç el Magnífic).
- Artistes lluitaren amb afany per diferenciar-se socialment dels artesans, ja que les arts plàstiques eren considerades com a arts mecàniques per ser executades amb el treball manual (considerat indigne).
- Així, reivindicaren la natura intel·lectual del seu art: abundància de tractats sobre teoria artística, intentant demostrar la necessitat de coneixements matemàtics i científics per poder realitzar l’obra.
- Finalment aconseguiren el seu objectiu: Renaixement marca inici ascens individual de l’artista en la societat.
- Masaccio. Santa Maria Novella (1426-28).
- Tommaso di Ser Giovanni de Mone Cassai.
- Altar de la Trinitat: Verge/Sant Joan.
- Comitents: Berto di Bartolomeo del Banderaio Sandra. Adinerats ja fan encàrrecs, burgesos// gòtic.
- Els artistes ja firmen, no són anònims.
- Donatello. El festí d’Heròdes.
- Baix relleu en bronze daurat.
- Baptisteri de Sant Joan, Siene 1424.
- Salomé, Herodíes, Heròdes, Joan Baptista.
- Voluntat de donar sensació d’espai i volum. No escena estàtica, sensació de moviment.
- Voluntat de representar la realitat.
- Presentació del cap de Sant Joan Baptista.
- Jan Van Eyck. Giovani Arnolfini i la seva esposa (Jeanne Cenami). 1434. Pintura flamenca - Oli/taula. National Gallery de Londres.
- Apropiació de la realitat. Gran detallisme.
- Molta simbologia.
- Vestits: rics, burgesos. Comerç. Escena domèstica.
- Llum prové de l’esquerra, de la finestra.
- Possible estat de bona esperança: simbologia...
- Piero della Francesca. Díptic del duc d’Urbino. 1472.
- Galleria Uffizi, Florència. Pintada per les dues cares.
- Va voler reflectir el paisatge que dominava la seva propietat.
- Batista Sforza i Frederic de Montefeltro.
- Leonardo Da Vinci. Verge de les roques. 1483.
- Musée du Louvre, París.
- Perspectiva lineal: disposa els objectes en funció d’un camí lineal que aniria al final del quadre, a partir del qual s’ordenaria tot aquest, tot l’espai.
- Perspectiva atmosfèrica: sfumato: genera més sensació de volum i realitat. Com més allunya menys visible, més difuminat.
- Figures geomètriques que donen estabilitat.
- Miquel Àngel. Capella Sixtina. 1508-1512, encàrrec de Juli II.
- A la gran Basílica de Sant Pere, Roma.
- Prèviament treball d’ordenació arquitectònica: els arcs ordenen tota la composició en els caselles o cassetons, on col·loca totes les escenes.
- Diverses escenes bíbliques (Creació Eva, Judici Final...).
- Gran realisme. Harmonia en les tonalitats.
- Artista ja gaudeix de certa llibertat, alliberació dels gremis. Cert interès per la teoria, molts es dediquen a elaborar tractats.
- Tret comú dels artistes del Renaixement: treballen, s’especialitzen, en un gran nombre d’arts.
- Albrecht Dürer (renaixement alemany). Autoretrat amb flor de card. 1493.
- Oli/tela encolada. Musée du Louvre.
- Detallisme.
- Diego Velázquez (entrada al Barroc). Les Menines. 1656-57.
- Oli/llenç. Museu del Prado, Madrid.
- Destaca sobretot el domini de la llum. Joc molt interessant.
- Alguns indicis d’impressionisme. Color.
- Picasso: sèrie de 58 pintures sobre Les Menines.
Barroc flamenc (tema 8...) - Rubens. Rapte de les filles de Leucip. 1616-18.
- Oli/llenç. Alte Pinakothek, Múnic.
- A més de pintor, diplomàtic (relació burgesia encàrrecs), moltes llengües.
- Fins a 3000 obres en el seu taller: producció prolífica.
- Mestre: tema, deixebles acaben l’obra, els detalls menys importants (mans, cara: mestre).
- Contorsions molt violentes, forçades. Sensació de moviment. Món hel·lenístic.
- Molt dramatisme (sobretot rostre de les noies) i expressivitat (expressionisme).
- Barroquisme.
- Color: el blanc dels cossos de les noies ressalta, el pintor li ha posat tota la seva atenció.
- Cupido estira les regnes del cavall, participa d’aquest moment de febre i exaltació. Intent de frenar el rapte i suplantar-lo per l’amor.
- Rembrandt. La ronda de nit. 1640-42.
- Oli/llenç. Rijkmuseum, Amsterdam.
- //escena passa de dia, dins un portal. Llum penetra més intensament en els oficials (capità i tinent) i en la dona del pintor, únic element femení del quadre.
- Encàrrec corporació militar dels arcabussers d’Amsterdam.
- Moment en que el capità dona les ordres al tinent per a posar-se en marxa. Darrere 18 homes que van participar en el pagament per sortir al quadre.
...