Sessió 3 Prevenció en la infància (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 3º curso
Asignatura Seguretat Pública i Urbanisme
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

SESSIÓ 3: INTERVENCIÓ EN LA INFÀNCIA Intervenció en la infància Aquells col·lectius que estan en risc. Hi ha una primera detecció a l’escola (normalment) i a partir d’aquí es salta a serveis socials, etc. La delinqüència no es pot evitar, però podem prendre dos mesures: reduir la delinqüència i l’altre es manejar-la. Aquests programes es basen en edats molt primerenques i són de caire assistencial, educatiu. L’objectiu és que aquestes persones no acabin delinquint.
Totes aquelles conductes que no es frenen (sobretot impuls o agressivitat), en el moment de l’adolescència es disparen. De què depèn? Del nostre entorn, com la família i els amics.
Els principis dels programes de la intervenció en la infància es basen en la criminologia evolutiva, és a dir, relacionar les conductes psicosocials (factors individuals) amb les condiciones estructurals amb les que ens movem. Quin és el límit entre biologia i societat? Determinisme vs Ambientalisme.
La vida es resumeix en “coneixement, habilitats i actitud”. En quant a la Intel·ligència Emocional (Goleman, 1997) parla de les habilitats de les persones (actitud i empatia amb els demés). Hi ha persones que les seves habilitats minven, i els entorn on es troben, tot i tenir una habilitat potencial, les fan minvar. Amb les intervencions al a infància s’intenta desenvolupar habilitats que sense aquesta intervenció, no podran augmentar (situació desavantatjada i oportunitats de vida).
Són riscos potencials però no són determinants pels col·lectius en risc. Aquells individus en desigualtat no significa que acabin delinquint. Es donen tendències agressives que no vol dir que acabin terminant en una conducta delictiva, però és important per determinats col·lectius.
No podem millorar genèticament el comportament humà.
Hi ha una sèrie de factors que són els que ens determinen: uns de tipus biològic (ser home o dona) i factors de protecció socials (germans, pares, amics). Adrian Raine va observar que havia una interacció positiva quan els dos factors intervenen de manera equilibrada, sent la probabilitat de cometre delictes algun cop a la vida, molt més baixa. És molt important l’educació ja què, conté les conductes agressives (turning point – decidim canviar la nostra conducta).
Què assumeix la criminologia evolutiva? Que aquells individus que no han après a controlar els seus impulsos en edats primerenques, després es compliquen en edats adolescents. I per tant, al llarg de la seva vida poden tenir conductes desviades, és a dir, podem tenir més o menys tolerància a algunes conductes, però sabem socialment que algunes són considerades desviades.
Les recerques són molt heterogènies i per diferents col·lectius i hi ha quatre tipus de factors en relació als factors de risc:  Context individual: baixa intel·ligència, processaments cognitius tendenciosos (tendència a entendre el món d’una determinada manera, sovint, l’encarament), nivells d’empatia molt baixos i un nivell alt d’impulsivitat.
 Context familiar: nivell de criminalitat dels pares, mètodes de criança, nivells disciplinaris molt baixos (negligència), fredor i rebuig dels pares (abandonament) i escassa participació parental.
 Context escolar: diferències entre escoles públiques (barris), hi ha dificultats afegides en les escoles per controlar-los, professorat.
 Context social: condicions de pobresa en que vivim, el barri (nivell de desorganització social), els nostres parells d’iguals.
Debat: A quina població hem de intervenir? Quina és l’edat idònia d’intervenció? Els col·lectius poblacionals són molt diferents. També hi ha diferències entre sexes.
Models de classificació i programes d’intervenció Aquests models de classificació responen a unes característiques i uns criteris, determinats per certes persones de manera arbitraria. Es classifiquen en funció d’objectius, resultats, continguts i metodologies. Sempre i quan estiguin ben argumentades, no hi ha cap inconvenient.
Tipus de programes que existeixen pels col·lectius de risc: - Orientats a millorar la qualitat de vida de l’embaràs i la cura postnatal.
- Orientats a una millora del desenvolupament cognitiu.
- Orientats a promoure la parentalitat positiva.
- Programes cognitiu conductuals per ensenyar habilitats socials als menors.
- Early treatment of conduct disorder.
- Mentors.
- Programes de components múltiples. Intervenen en totes les àrees de la vida.
Elements a tenir en compte en el disseny del programa de prevenció en la infància: Una bona diagnosi. Hem de tenir en compte: o l’edat dels participants, o tenir en compte els factors de risc (entorn familiar, desenvolupament cognitiu, pràctiques parentals, és a dir, tenir molt clar el context en el que es mou aquella persona), o el nombre de participants, o com es tractarà (manera de treballar, grups o individual, a casa o a un centre), o tipus de resultats que s’esperen de la intervenció, o metodologia de disseny d’investigació (avaluació).
Crítiques:  En la investigació individualitzada: el disseny de la investigació a nivell individualitzat.
 Probabilitat / Pronòstic. Quin és el moment idoni d’intervenció? Com aquests factors augmenten les probabilitats? (però no ens determinen un pronòstic).
 “Factor de risc”. Falsos positius i Falsos negatius.
 Manca d’estudis longitudinals llargs. A la majoria d’edat es perden.
 Treball conjunt amb altres intervencions. No sempre estan coordinades.
A Barcelona amb els col·lectius joves i adolescents, els atenen a la DGAIA (direcció general d’atenció i ajuda a la infància). Es rep ajuda fins als 18 anys i a partir d’aquí, el tècnic social pregunta si vol seguir tutelat o tornar a casa. El problema: tota aquella feina feta, es perd. En el cas de seguir tutelada, seria fins als 25 anys com a màxim. Problema2: no tenim espais de transició. Si una persona amb 25 anys no té sou ni vivenda, no hi ha suport. Problema3: No hi ha metodologies ni treballs conjunts (competències separades). Problema4: no disposem de plans de prevenció específics per col·lectius específics, per tant, es treballen de maneres distintes i descoordinades. Diferències ideològiques i recursos limitats.
...