Diversitat, filogènia i sistemàtica (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Biologia
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 28/03/2018
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

2PA Biologia Núria Xicola Ollé TEMA 1. DIVERSITAT, FILOGÈNIA I SISTEMÀTICA Diversitat  Estudi, identificació i coneixement organismes vius. Requereix una classificació prèvia.
Ancestre comú  bacteri. Camí evolutiu: ramificacions, transformacions, formacions de noves sp., extincions...
llinatges,  Sistemàtica: s’encarrega de la classificació dels éssers vius en grups de diferent categoria (taxonomia), a partir de la seva història evolutiva (filogènia), mitjançant anàlisis filogenètics entre d’altres.
 Taxonomia: subdisciplina de la sistemàtica que s’encarrega de la classificació dels éssers vius mitjançant categories jeràrquiques.
 Filogènia: estudia el desenvolupament evolutiu dels éssers vius des del seu origen fins a l’actualitat, així com les relacions evolutives entre diferents grups d’individus.
1.1. TAXONOMIA Classifica els éssers vius mitjançant diferents nivells jeràrquics (contenen grups dins dels grups) anomenats categories taxonòmiques o tàxons.
DominiRegneFiloClasseOrdreFamíliaGènereEspècie     Codi Internacional Nomenclatura Botànica (ICBN) Codi Internacional Nomenclatura Zoològica (IZCN) Codi Internacional Nomenclatura Bacteris (ICNB) Comitè Internacional Taxonomia Virus Nomenclatura binària (Gènere espècie) proposada per Carl von Linné (1750) acceptada universalment.
 Subespècies: unitat taxonòmica inferior a espècie. Es tracta de poblacions de la mateixa espècie geogràficament separades i presenten trets característics.
 Varietat: usat en botànica (ametller dolç/amarg).
 Espècie: població natural d’individus que es poden encreuar entre sí, generant descendents fèrtils, però que estan aïllats reproductivament d’altres grups afins.
 Híbrid: individu resultant de l’encreuament entre individus genèticament diferents, que no serà fèrtil.
2PA Biologia Núria Xicola Ollé Problemes definició biològica d’espècie:  Inaplicable a organismes fòssils.
 No es pot aplicar a individus amb reproducció asexual (bacteris o plantes).
 Existeixen casos d’hibridació en els quals es produeix descendència fèrtil.
1.1.1.
MODELS D’ESPECIACIÓ Al·lopàtrica  es formen noves espècies per aïllament geogràfic. Ex.: Augment del nivell del mar aïlla la sp.. Les poblacions s’adapten a diferents ambients a cada banda de la barrera. Si la barrera s’elimina les poblacions poden recolonitzar l’àrea i barrejar-se però no es creuaran.
Parapàtrica  l’especiació es dóna per un baix flux genètic associat a diferències ecològiques pronunciades, que acaben augmentant la diferenciació genètica entre poblacions adjacents. Ex.: Una sp. Es troba diferenciada per la presència o no de metalls pesants al sòl.
Simpàtrica  especiació es dóna per especialització ecològica o comportamental entre individus d’una mateixa àrea. Ex.: la mosca de la fruita s’alimenta i aparella al fruit de l’arç blanc. Quan es va introduir la pomera una part de la població va fer un “salt de nínxol”.
Selecció artificial  tècnica de control reproductiu utilitzada per l’ésser humà basada en l’alteració dels gens d’una sp.. Les preferències humanes determinen els trets que permeten la supervivència, fecunditat, mida... es tracta d’una evolució dirigida.
1.2. CARÀCTERS FILOGÈNIA EN TAXONOMIA I Caràcter  Atribut observable d’un organisme.
 Morfològics (s.XIX): d’aspecte.
 Fisiològics (1960-1990): ultraestructurals, metabòlics...
 Moleculars (1990): basats en caràcters moleculars en gens marcadors: nuclear, plast i mitocondris.
Són independents entre ells. La morfologia i la fisiologia depenen del contingut genètic específic de cada organisme.
2PA Biologia Núria Xicola Ollé 1.3. SISTEMÀTICA I EVOLUCIÓ Escoles sistemàtiques existents:  Evolucionista Miren l’evolució a partir d’arbres filogenètics o de la vida  Cladista  Fenètica: basada en donar valors numèrics als caràcters (subjectiva i poc usada) 1.3.1.
ESCOLA EVOLUCIONISTA Considera tant relacions de parentiu com similitud fenotípica global evitant els grups polifilètics. Subjectiva.
Centra les investigacions en les poblacions més que en les espècies, i la variació d’ aquestes poblacions Els grups han de provenir d’un mateix ancestre, però no han d’incloure forçosament tots els descendents d’aquest ancestre.
1.3.2.
ESCOLA CLADISTA Defineix les relacions evolutives entre els organismes basant-se en caràcters derivats, és a dir, en característiques exclusives d’un grup d’organismes i del seu antecessor.
Clade  grup taxonòmic constituït per éssers vius amb un ancestre comú que comparteixen diferents caràcters.
2PA Biologia Núria Xicola Ollé 1.4. GRUPS TAXONÒMICS Segons el seu origen filètic distingim:  Monofilètic: grup taxonòmic on totes les espècies que conté comparteixen un antecessor comú que forma part del grup i engloba totes les espècies que en descendeixen.
 Parafilètic: grup taxonòmic que conté alguns però no tots els descendents d’un mateix avantpassat.
 Polifilètic: grup taxonòmic que conté organismes però no tenen ancestre comú.
El cladisme només accepta com a vàlids els grups monofilètics, és a dir, que tots els descendents provenen a partir d’un ancestre comú.
1.5. CARÀCTERS TAXONOMIA CLÀSSICA 1.5.1.
CARÀCTERS PRIMITIUS I DERIVATS Caràcter primitiu o homòleg  presenta el mateix estat o seqüència que l’ancestre comú. En terminologia filogenètica s’anomena caràcter plesiomòrfic o plesiomorfia.
 Simplesiomorfia: pleisiomorfies compartides entre d’organismes. No permet diferenciar entre clades.
diversos grups Caràcter derivat o anàleg  diferencien una espècie ancestral i tots els seus descendents. No són compartits per cap altre tàxon. S’anomenen caràcters apomòrfics o apomorfies. Representen novetats evolutives.
 Sinapomorfia: apomorfia compartida entre diversos grups d’organismes.
Els caràcters sinapomòrfics defineixen de forma estricta els grups monofilètics, grups que inclouen un ancessor comú per tots els descendents. Per tant, és un caràcter compartit per dos o més tàxons i pel seu ancessor però no és present en l’ancessor d’aquest.
Ex.: Columna vertebral és una simplesiomorfia dels vertebrats en relació als vertebrats, però una sinapomorfia en relació a la resta de grups no vertebrats.
2PA 1.5.2.
Biologia Núria Xicola Ollé CARÀCTERS HOMÒLEGS I ANÀLEGS Estructures homòlogues  estructures similars heretades del mateix ancestre.
Estructures anàlogues  estructures similars per convergència evolutiva però que han seguit camins evolutius diferents. No tenen el mateix origen.
...