Apunts de classe (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Filosofía - 1º curso
Asignatura Introducció als problemes filosòfics
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 06/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Professor: Antoni Vicens

Vista previa del texto

Introducció als problemes filosòfics Professor: Antoni Vicens Sara Carrera Arroyo 9-14/02/2017 BLOC 1: EL MÈTODE - - Mètode: • Raó → Kant • Gaia ciència → Nietzsche Temes: • Explotació • Poder • Feminitat • Guerra • L’altre Els Jocs Florals volen recuperar la poesia provençal, i els guanya qui commou més fortament. El premi és una flor. Hi ha 3 certàmens: - Fe (religiós) Pàtria (patriòtic) Amor (amorós) Si es guanyen els 3 certàmens s’és mestre del Gai saber.
El sentit últim de la poesia és commoure el lector i sacsejar el cos.
Les passions són corporals: cal saber separar entre pensament i cos.
La raó: Descartes. Kant Pensament que es basa en unes lleis que permeten que no em desviï. Descartes planteja com sortir del solipsisme a partir de la raó. Kant es pregunta “Què és la raó?”.
- Crítica a la raó pura: Raó aplicada a la ciència.
Crítica a la raó pràctica: organitza la nostra convivència.
La raó és un pensament d’abocament universal. Si tothom té raó sortim del solipsisme. S’han de respectar els altres humans racionals perquè tenen un cert grau de dignitat. És la base de la nostra civilització. És un mètode (ètica de Kant), una actitud, una ètica.
Ètica de Kant: autosuficient, la societat ha avançat cap al territori de la raó. L’ideal il·lustrat d’una societat sotmesa als individus de la llibertat. Si la raó domina les ments dels homes, es pot aconseguir la pau universal.
Feixisme, règims totalitaris: exercicis antiracionalistes, la raó sola no permet parlar del domini del totalitarisme.
Gaia Ciència 1 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo El cor té raons que la raó ignora. El cor és el cos. El nostre cos no està dominat per la raó. La gaia ciència és un terme vinculat amb la poesia provençal. Hi ha una relació entre el cor i la raó (exos platònic).
Contrast entre Apol·lo (Kant) i Dionís (Nietzsche).
Tema 1. La raó. Text de referència: Immanuel Kant, Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració? La raó intenta universalitzar el pensament, que tothom estigui d’acord.
Descartes utilitza i defensa el pensament privat → penso i sóc, “Cogito ergo sum”.
Kant, en canvi, defensa que dins del que pensa hi ha la raó → raono, doncs som.
Raó → pensament universal, si està ben raonat la gent ha d’entendre el que expresso. La raó és acotada, hi ha una frontera: hi ha coses que estan dins de la raó i d’altres que no. Per tant, un raonament és correcte si és entenedor.
Comunitat: 1. Savis, instruïts → conreen el camp del saber. Són filòsofs.
2. Ciutadans, morals → política, ètica, etc. És condicionada, al néixer.
L’Estat està concebut de manera racional (que sigui la mateixa raó per a tots).
La racionalitat és l’ideal. Kant explora la possibilitat actual de pensar racionalment.
Per Kant la raó és una part del coneixement. Si quelcom és racional, s’ha d’entendre. Tothom ho pot entendre. Dins d’una comunitat existeixen els savis (o instruïts) i els ciutadans (morals). Els savis segueixen la raó pura i els ciutadans la raó pràctica. Les persones ja són ciutadans, no es pot renunciar. La raó és universal i tothom hi ha d’estar d’acord, és comprensible per tots els éssers humans perquè tothom és igual per naturalesa.
L’ideal és la racionalitat.
Article: oposició entre privat i públic. L’oposició entre l’ús privat de la raó (institucional) i l’ús públic.
És un text catòlic.
Usos de la raó: - Ús privat: institucional, segueix un programa, és limitat, cal obeir i seguir allò que està pactat.
No és solipsista.
Ús públic: forma de contracte que el professional ha fet, debat polític. Es pot criticar tot, fa civil la raó. No és alienat. De gènere humà. Afecta a tothom.
La comunitat formaria el gènere humà.
Sapere aude: aprendre per un mateix, ser major d’edat, cadascú és responsable d’ell mateix. El sapere aude contrasta amb el nacional socialisme.
Qui no vol aprendre és per mandra i covardia. Aquest fet és aprofitat per uns altres. Per pensar calen llibres, no deixis que els altres facin el que pots fer tu sol. És revolucionari dins d’un ordre. El no pensar et fa estúpid i qui és estúpid no pensa. Això és un dels causants de la desigualtat. Sortir d’aquesta estupidització es fa a partir de la Il·lustració.
2 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo Il·lustrat: saber quan algú ignora alguna cosa, quan li dones llum a un misteri apareix una altra incògnita, mitjans del saber: llibres.
Ús públic i privat: oficial de l’exèrcit – força, funcionari d’hisenda – béns públics, clergue – consciència (ha d’ensenyar dins del signe).
El funcionari és l’amo: obeïm! Però també raoneu! L’ús privat diu obeïu, s’ha de fer cas a les institucions i l’ús públic diu raoneu. El credo és una declaració de principis. El signe són els axiomes de la fe.
Paradoxa Kantiana: per a que funcionin les institucions s’han de crear més defensors.
L’ús privat de la raó transmet un coneixement objectiu. L’ús públic transmet una opinió personal, a partir del coneixement privat, s’articula una ideologia raonada.
Figures de funcionament → Estat ben utilitzat implica uns funcionaris determinats: 1. Oficial → Dóna ordres precises, qui no les compleix és castigat. Força.
2. Funcionari d’hisenda → Pagar impostos, si no són pagats hi ha un càstig. Béns públics.
3. Clergue → És un funcionari com un altre, no és sagrat. Condolences.
El clergue diu: no raoneu si no creieu.
4. Amo → Qui diu què hem d’obeir. Despotisme il·lustrat.
❖ Obeir Distinció entre ús públic i privat ❖ Raonar Sapere aude implica obeir i raonar.
Obeir és d’ús privat. Dins d’un àmbit d’obediència fem una tasca d’Il·lustració.
16/02/2017 Abans hem d’entendre que volem dir amb llibertat.
L’eslògan més important del feixisme no vol dir res. Sit Hail significa Hola Victòria, crea un efecte de grup però no té sentit.
Àmbit protestant.
Clergue: personatge civil, institucional que ensenya a llegir la bíblia, actua fent us privat de la raó (encàrrec).
Sistema axiomàtic de creences format en el credo (marc constitucional del clergue).
Època d’Il·lustració però no època il·lustrada, temps de progrés, no tot està d’acord amb el fi al que volem arribar. Un dels mitjans de distinció és l’ús públic i privat. Distinció entre el mitjà i el lloc on es preparen els fins.
Noció de progrés: hi ha un saber acumulatiu que ens porta sempre a la vora d’una nova ignorància.
Ús privat: expliquem el saber ja constituït i en el públic el que encara no es sap. L’ús públic pot fer obsolet al privat (és el que ha de fer) i ha de buscar la emancipació.
Ús públic: tothom, però no tothom és il·lustrat (només qui llegeix per Kant). El privat està alienat tant pel que explica (obligat) com pel que rep. L’il·lustrat és responsable d’allò que fa i d’allò que sap en nom nostre (imperatiu individual) i alhora a la humanitat sencera. La manera de formar part de la humanitat és sabent que en formem part.
3 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo Ús públic de la raó que cal? Llegir, acceptar la pròpia ignorància i treballar-hi.
Frederic el gran de Rússia: dèspota il·lustrat, Kant vol una manera que protegeix l’ús privat de la raó.
Obligats a saber el que sabem i criticar-ho. Vol transmetre la doble cara de la Il·lustració, no només saber per saber sinó tenir en compte el que sabem.
Cadascú està sol davant del saber. En l’ús individua de la raó surt la crítica. Doble ús de la raó. Kant està convençut que dins la Il·lustració aniria cap un estat de pau perpetua.
21/02/2017 Kant aplica els anteriors conceptes també en l’educació. Defensa que per arribar a ser ciutadà (i per tant gaudir d’un pensament lliure) cal un aprenentatge tècnic.
La llibertat és un treball infinit. No sabem què és la llibertat perquè mai hem arribat a ella (mai hem arribat a ser lliures).
Actuar amb llibertat és un acte no previsible ni per a nosaltres mateixos perquè no sabem de quina manera reaccionarem al ser lliures, ja que mai ho hem sigut.
La llibertat ha de ser universal.
Per públic entenem qui llegeix i té cultura, per tant la humanitat. Cap ésser humà no pot excloure’s de la qualitat d’ésser humà, perquè pertanyem a l’espècie humana.
Kant parla de la humanitat de manera individual, la fa un individu concret, per tant és un concepte parcial.
Dignitat → figura moral i ètica dels drets del ciutadà, suposa la igualtat en els drets humans. Existeix la dignitat de ser ésser humà.
La llibertat, per tant, és digne d’un ésser lliure.
Dualitat home il·lustrat: - Raó pública – llibertat - pensament lliure.
Raó privada - obediència – Estat.
o Religió interior – llibertat.
o Religió (exterior) compartida.
Cal un espai il·lustrat on poder discutir les dues. Té una coherència: cal una protecció de la llibertat material, si no hi ha biblioteques és molt difícil saber. Cal que el saber estigui a l’abast de tothom per poder fer crítica. La cultura és una obertura a la llibertat. Per arribar a ser ciutadà cal aprendre, saber les lleis del país, llegir i escriure. Llibertat material. Si un té gana no pot pensar. Per defensar la llibertat humana primer cal llibertat material. La llibertat és un treball infinit, la llibertat ens treballa, no sabem el que és.
Kant i Nietzsche diuen: “esdevé allò que ets”, la paradoxa de l’existència humana, vivim en un esdevenir, un procés continu.
Dignitat: figura moral, ètica, em considero igual a tots els éssers humans, diferències no substancials.
La dignitat de l’humà correspon a la capacitat individual de sobrepassar els límits de la humanitat.
Nietzsche comença a implantar. Per exemple a carnaval tothom perd la seva identitat.
4 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo Dionisisme (bevien alcohol i ballaven frenèticament, una bogeria) època grega. Exèrcit parelles d’homosexuals per ser un tanc. Grecs relació amb el cos amb un altre tipus de censura, última part d’El banquet: personatge dionisíac, Apol·linis, gran enamorat de Sòcrates.
Nietzsche introdueix la idea de que la filosofia s’ha creat a partir dels aspectes apol·linis, independentista, de domini del cos, orgies homosexuals com a màquina de guerra.
Les paraules tenen un sentit etern escrit. La filosofia grega apol·línia (clàssica) es troba amb el monoteisme (cristianisme): filosofia medieval. Posar en un mateix sac la teologia monoteista cristiana, abans era politeisme. No lloc saber de déu, sinó saber humà, esperit científic (Kant atracció de la ciència moderna), la natura és una que està alà i no es modifica però el nostre coneixement sí, teologia metafísica, culmina en la filosofia de Kant.
Per Kant la idea mateixa d’ésser humà és una idea metafísica.
L’humanisme si és metafísic és morta, perquè la idea de l’ésser humà ja està definida. Nietzsche diu que allò que ets encara no ho ets. Ètica de l’individu i de l’estat.
El que és l’ésser humà fora de l’humanisme apol·lini és una lluita de forces humanes. Fons que sembla inhumà de l’actuació humana. Nietzsche busca l’efecte que té en el cos una idea pel sol fet de ser pensat. Com pot una idea afectar-nos físicament? Com el riure.
Nietzsche: aspecte dionisíac, món imperfecte.
23/02/2017 Tema 2. La gaia ciència. Text de referència: Friedrich Nietzsche, La gaia ciència.
Nietzsche diu que cal acceptar la violència de la veritat. La idea forma part del cos humà, que és portador de la vida (no sabem que és). Definim vida amb mort i la mort amb vida. Nietzsche diu que la filosofia s’ha oposat sempre a la vida. La gaia (alegria, joia) és un efecte corporal (el cos està content) i la ciència és el saber. La lluita de la gaia ciència és el risc de la vida per no-res, per pura estètica. La gaia ciència era la poesia que tenia un efecte directe.
Separar la vida del cos. Tots els filòsofs parlen de dominar la mort però Nietzsche parla de dominar la vida. Cal eliminar la negativitat de les coses, esperit afirmatiu, cada força és legítima en ella mateixa. La vida és una lluita d’aquestes forces constants: malaltia si no guanyen les bones. Resultat d’això: cada pensament és una acte.
Filosofia dionisíaca, la família és previsible, Nietzsche busca una filosofia imprevisible, és algú que fugi del sistema, no el tenca ni res, només a partir d’això crea centre d’observació. El començament és una contingència (en una altra dimensió de bé i mal) tot. El contingent no té raó d’existir. Les forces lluiten i el que guanya diu que és el bo.
En Kant les paraules tenen una jerarquia de conceptes precisa, en Nietzsche no, ell busca i elimina la jerarquia de les paraules. Per Nietzsche les paraules són també la seu d’una lluita, són variables i mortals. Cal desjerarquitzar la filosofia i les paraules.
Rebel·lió contra la idea del temps lineal. Per Nietzsche el temps és diferent de l’espai (no són equivalents com deia Kant), el temps és enigmàtic.
5 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo Les idees són forces que entren en lluita. Pluralització dels valors, per Nietzsche la pau espiritual no existeix, lluita de valor sobre totes les coses. Si trobem l’origen contingent adquirirem un nou saber, però no definitiu sinó tràgic. La filosofia esdevé genealogia, anar a trobar l’origen on tots els valors trontollen, on encara no eren res.
Nietzsche va provar de viure d’una altra manera. Gaia ciència: descobreix que hi ha un saber alegre. Buscava la millor manera de gaudir i explicar-ho. Gaia ciència vol dir recuperació de la idea dels trobadors de la casualitat.
07/03/2017 Comparar la manera de fer filosofia. Nietzsche: com el cos reacciona quan té determinades idees, vol suportar la idea de que les idees no són eternes, no som amos de les idees sinó efecte, Nietzsche fracassa. Els éssers humans es destrueixen a ells mateixos, a la seva pròpia espècie. Nietzsche posa la seva condició per la destrucció de valors, tots els valors eterns, indestructibles són una comèdia, és una orgia posant-se màscares que no li corresponen de dominar a l’ésser.
La voluntat de destrucció de l’ésser és deguda a la voluntat de domini. Nietzsche ho trenca a través d’una via individualista, juga sempre amb la relació de la idea i el cos. Pathos: relaciona la ciència del saber amb el cos. Què li passa al cos quan no s’ha pogut lliurar de les servituds? Nietzsche escriu que passaria si ho eliminéssim. La gaia ciència és la veritable poesia, el veritable saber on el poema i els saber és el mateix.
Els poetes donen el camí però Nietzsche no ho vol ser (un poeta), a partir de les experiències corporals com parlar seriosament, dona a la paraula uns conceptes filosòfics. Els llibres de Nietzsche són etapes d’un camí, a la filosofia de Kant les idees són eternes, hi ha una diferència molt clara entre cos i idees, existeix un pensament racional que sigui tot ell veritable, el cos no és etern, per tant, té unes necessitats diferents.
Gaia Ciència no separa el pensament del cos. El gai saber prové de la poesia trobadoresca, el cavaller posava es risc físic en el combat, en una lluita a mort, és una forma de relació molt forta.
Com podia viure un cavaller sabent que la seva vida estava en perill constant? Nietzsche vol fer filosofia així, posant tot el cos al servei d’aquesta paraula. D’aquí en surt una ciència, un saber sense el rigor dels conceptes perquè seria un saber mort.
Kant creu que la societat estarà al límit quan arribin a les lleis que han imposat, Nietzsche al contrari, el que dona un interès a la vida és la lluita contra l’esclavatge que l’humà s’ha autoimposat.
El filòsof volia ser un sant, posar entre parèntesis el cos per a poder exercir el seu pensament.
Nietzsche no ho renega, és na possibilitat entre tantes. La filosofia de Nietzsche no és destructiva.
Considera tant legítim el saber del sant com el de la prostituta.
El saber interessant és el d’escoltar a tots els poetes, tothom és poeta, millor que escoltar a Aristòtil perquè aquest pretén fer una veritat eterna. El pensament dansa: tocar de peus a terra però es pot elevar per sobre de les coses, de tant en tant cal saltar per sobre d’alguns obstacles.
Màxima moral de Nietzsche: l’etern retorn i donar a les que fem a les nostres accions, la mateixa seriositat que un nen que juga. La vida és un camp d’experimentació, formar-se no és pujar a un estadi superior sinó pujar i baixar, trobar el que és un esperit lliure per tal d’adquirir nosaltres mateixos 6 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo la llibertat, si sabem combregar, no hi ha comunicació, en l’experiència en silenci hi ha més comunicació.
Kant diu que hem de crear les nostres pròpies lleis, la llibertat és la obediència a les lleis que un mateix ha posat. Ideal de Kant: crear un imperi universal, imperatiu categòric, crear un estat universal. “No he imitat mai res de ningú”. “M’he rigut de qualsevol mestre que no s’hagi rigut de si mateix”. El riure (reacció corporal, espontània) passa a entrar a la filosofia. És una prova de llibertat, de la filosofia que es tracta.
14/03/2017 Per Nietzsche la filosofia és viscuda. Crítica a l’amor pel jo kantià !el jo es odiós”. Kant quan parla d’humanitat parla d’ell mateix. Nietzsche ensenya a fer una apreciació, no és una filosofia crítica sinó que desmunta les coses, la veritat no és un criteri. El que és veritat és el que produeix alegria.
Descobrir coses, apartar la cortina del jo, si considerem que la raó és el jo anem malament.
Nietzsche és odiós per ell mateix (la seva última dona li diu en una carta). Un criteri de veritat pot ser la gaia ciència, que té de criteri l’alegria. La creació és trencar les barreres del jo.
L’alegria pot donar el saber més enllà de les memoritzacions, etc. La gaia ciència és un llibre d’alegria però diferent de l’alegria de masses. Si un saber no produeix alegria no és un saber.
Etern retorn: alternativa a l’imperatiu categòric de Kant. Pensa que ho repetiràs un infinit nombre de vegades. Lluita contra el jo eterna de forces, qui es conforma amb que el que és ha perdut la vida.
Cal renovar l’experiència i per això cal deixar anar la veritat. L’experiència dóna una veritat però és un resultat parcial perquè l’experiència continua. Cal recuperar l’experiència però no per l’experiència en ella mateixa. L’experiència intel·lectual és un procés de lluita contra la humanitat mateixa que ell entén com una malaltia. Malaltia perquè hi ha humans en tots els hàbits, tots els climes, no ens extingim com les espècies d’animals. Es van diferenciar els humans de les altres espècies per un trencament amb la natura, no hi ha retorn, com a espècie no podríem tornar a la natura.
Els trobadors (mestres en gai saber) dins de les arts practicaven els mateixos riscs que els lluitadors, la mateixa acceptació de violència.
Per Nietzsche el que és etern és mort, idees eternes estan mortes.
Amb l’estat apol·lini conviuen les saturnals, festes en honor a Saturn, en el solstici d’hivern (Nadal).
21/03/2017 BLOC 2: ELS TEMES Cada home s’ha de situar en front la masculinitat i la feminitat, no és exclusiu de l’anatomia. Els éssers humans s’ajunten i immediatament neixen relacions de poder. Si els problemes de la filosofia es plantegen dins de la filosofia no tenen interès. Com canvia la societat, com canvien les relacions de producció.
7 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo Tema 3. L'explotació. Text de referència: Karl Marx, Manuscrits econòmicofilosòfics, paràgrafs 22-27 Marx va fer el pas de la filosofia cap a la economia política, temps de transició, fa un descobriment.
El primer que li va interessar va se rel periodisme polític (algú que parla de les relacions de poder, cal una memòria històrica per a fer-ho). Prússia era la seu de la llibertat, l’estat prussià crea un apartat de premsa. Prússia era un país dividit al segle 19, petits estats. Prússia rural, al voltant de Berlín, amb molts aristòcrates, lligat a les velles tradicions, molt a prop de la Rússia agrícola. L’altra era al voltant del Rin, començava una industrialització molt ràpida, Prússia occidental, renana (de Rin). Hi havia llibertat de comerç, programa liberal, i altres llibertats d’expressió, de pensament. Sobretot el que volien aquests nous empresaris era la llibertat i vies de comunicació (el ferrocarril). Aquests industrials necessitaven una premsa lliure, volien saber la veritat per poder saber on comercialitzar.
Van proposar a Marx que realitzés aquest diari liberal, fins que el van fer fora i la seva última edició la van fer en vermell per mostrat que eren “rojos”. Marx va ser periodista polític, tot i que ell sempre vivia a la ruïna. Durant un temps Marx i Engels van ser corresponsals d’un diari americà. Se’n va París i coneix a comunistes i diu que el comunisme és una extracció dogmàtica (1843-45), quan ell encara no ho era. A França va descobrir la classe obrera, allà també era una societat industrial, va començar a tenir pensaments sobre la societat a partir de les seves separacions, va descobrir que el capitalisme estava conquerint Europa. Anglaterra era el país més avançat en aquest desenvolupament, era el gran capdavanter industrial seguit d’Alemanya i França. No era compatible amb un estat absolutista. A Espanya Ferran 7è (el pitjor rei que ha tingut) va decidir restablir el regim absolutista i la Inquisició, d’aquesta manera si alguna cosa d’indústria s’hi havia desenvolupat es va trencar tot ja que l’economia industrial necessita un cert grau de llibertat. Els règims a Europa avançaven i vivien una tensió entre una classe obrera que reclamava més i els industrials que també volien més, vies de comunicació, l’eix mediterrani, el desplegament del ferrocarril a Europa va ser brutal com a via de desenvolupament del capitalisme. Marx es va adonar que havien passat uns 50 anys (a Anglaterra més) i el capitalisme creava una classe social nova, la classe burgesa ja existia però que ara tenia tota una nova funció perquè no només estava lligada al comerç sinó també a la producció. A més, una classe obrera: humans que no tenen cap propietat, no tenen res més que la seva capacitat, força de treball, amb prou feines tenen un habitacle, vivien en barris amuntegats sense cap classe d’higiene, tenien jornades de 10-12 hores, les criatures treballaven a les mines per fer túnels més petits i anar més de pressa. Prússia va quedar endarrerida en aquest progrés. Esperança de vida de la primera meitat del segle 19 era baixíssima, era gent que no tenia capacitat d’acumular res. Amb això Marx crea la paraula capital. La classe obrera amb el temps va començar a revoltar-se físicament i denunciar les condicions de vida imposades i va haver algunes revolucions, que molt sovint eren utilitzades per la burgesia per aconseguir més marge de llibertat de comerç, no de les llibertats de la classe obrera. Marx a França va conèixer molt clarament aquesta divisió i també va veure els inicis dels moviments d’emancipació de la classe obrera. Maniobres de la burgesia per conduir aquesta força de revolució cap on ells volien. Amb tot això havia una sèrie de moviments espontanis, com es comunicaven si no llegien els diaris, molts eren analfabets, no podien saber ni com estaven els obrers del costat, així havia molta gent buscant vies per la revolució. Marx venia de la tradició Hegeliana, sabia la distància entre allò racional i allò real, això a Marx el feia treballar molt, el que era real era la divisió de classes, el capitalisme per ell té una racionalitat (descrit en El Capital) que porta a un real que cal canviar. Calen uns nous arguments per aconseguir l’emancipació de la classe obrera, mentre llegim als autors burgesos només sabrem les raons de la classe explotadora. Cal aconseguir 8 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo portar cap a la realitat una acció radical irreversible amb universalitat. Canviar completament, el món està de cap per avall, les idees són la base, s’ha de revolucionar, capgirar el món. La classe obrera era una classe social que no tenia el concepte de si mateixa, calia fer-lo. Cal una ruptura, una revolució. L’estat és alienant, no representa la humanitat sinó només una part, ha perdut el concepte d’humanitat, no s’adona que està explotant, privant d’humanitat a tota una part de la societat, forma de deshumanització. Aquest partit defensarà no tan sols els interessos de la classe obrera sinó de la humanitat sencera. La classe obrera no té cap instrument per realitzar-se, està deshumanitzada. Marx estava segur que no hi havia cap mesura reformadora, res d’això podia aconseguir que l’estat deixés de ser alienant, calia tornar a instituir la societat. Els mals no són responsabilitat d’aquests individus, sinó els problemes són causats per la manca d’administració de l’estat. Per Marx la qüestió és de concepte, només el proletariat coneix el coneixement del què és la humanitat, el concepte dels propietaris és parcial, qui suporta l’explotació té més clar el concepte. Hegel: l’amo no sap res, és l’esclau qui aprèn. És el proletariat qui pot encarnar el concepte d’un saber nou, en aquest saber ha de confluir el saber teòric alemany (dialèctica Hegeliana) (filosofia fonamental), una ciència que s’estava fent i un saber polític que incidís en l’economia. En aquest punt es va trobar (1884) amb Engels qui coneixia bé la societat obrera d’Anglaterra, coneixia les misèries i les seves causes d’aquesta classe obrera social. Engels va ensenyar a Marx la importància de l’economia política per a realitzar aquest procés. Uns anys més tard Marx diria: l’economia política és l’anatomia (lloc on estan les divisions fonamentals) de la societat civil. L’economia política, es deia teoria de la riquesa, comença a Anglaterra al segle 18 fins i tot al 17. És fidel a l’anàlisi de les riqueses però Marx la defineix com la ciència de la misèria humana, les raons per les quals l’ésser humà viu majoritàriament en la misèria. Es veu obligada a estudiar les relacions, divisions humanes en la societat. La gent no té cap mitjà de producció propi, només poden utilitzar la seva força de treball. Marx troba que la propietat privada és la base de l’economia política. La nova societat té en el centre la propietat privada. Però Marx diu que no sabem què és la propietat privada? Què és el que fa que una cosa sigui meva? Una vegada localitzat aquest punt central Marx se n’adona que la única manera de trencar aquesta divisió social és abolir la propietat.
Notes d’economia política per a la comprensió del text: - Valor d’ús: depèn de cadascú, de cada moment, no hi ha res que el fixi, depèn de la utilitat en un moment determinat.
Valor de canvi: el fixa el mercat, no pertany a la cosa, està en les possibilitats d’intercanvi de la cosa.
Mercaderia: tot el que es pugui vendre en el mercat, és el depositari d’aquests valors. També serveis, aquí és on comença el problema, quan el que es ven no és una matèria sinó una activitat humana (força de treball). El mercat es basa en la circulació, el valor de la mercaderia és incrementat pel seu transport. El treballador que no pot produir ven la seva força de treball a preu de mercat, ven el seu temps a un preu fixat pel mercat.
Punt clau de la teoria de Marx: el seu treball és utilitzat no pel valor de canvi que té sinó pel valor de ús del qual és portador. En aquest punt es transforma el treball en explotació. El treball és un valor de canvi que produeix valor d’ús, mai el treball serà venut com a valor de canvi.
9 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo 23/03/2017 Hi ha gent que no té mercaderies a oferir, el proletariat, que només té la seva força de treball per a oferir. El capitalista vol incrementar el valor de les mercaderies que té i compra el temps de treball dels treballadors, a un preu fixat pel mercat, a preu social, el compra com a força de treball. És una altra manera de dir que el preu es fixa com a treball abstracte. Es compra com una mercaderia més però no ho és. El treball produeix valor perquè afegeix coses a la mercaderia però el valor que produeix és sempre superior que el preu al que el capitalista el va comprar en el mercat. Hi ha una clàusula amagada, invisible, la de l’explotació que és aquesta part del treball usat que no és mai pagat. La diferència de preu és l’explotació, el capitalista i el treballador ho són lliurement, són lliures de contractar i ser contractats com vulgui o com pugui. El valor de canvi del seu treball el fixa el mercat, en condicions excepcionals ho pot fixar el treballador, com l’artista que es separa de l’explotació. Valor de plusvàlua és el valor que afegeix el treballador que no li és pagat. El salari no és remuneració justa i liberal sinó que es sotmet a les lleis del mercat, les quals estan fetes de tal manera que el capitalista sempre té l’as de guanyar. El capitalista domina el temps, el treballador no pot esperar que pugi el preu, com no té res ha de vendre la seva força de treball ja, ha de donar de menjar als seus fills, pagar el lloguer. En canvi el capitalista sí que pot esperar, el capital es basa en l’emmagatzematge, esperant la oferta augmenta i el preu baixa. Ven la seva existència material, entrega una part de la seva vida, aquesta part d’explotació té un vincle amb l’esclavatge d’altres èpoques. El treballador no ha de lluitar només per la seva subsistència física sinó que també ha de lluitar per aconseguir treball. El treball mateix es pot convertir en una mercaderia. Per vendre la seva força de treball ha d’oblidar el seu valor com a home. L’home es veu rebaixat a un ésser abstracte, en una certa dimensió és esclau. L’esclau podia conèixer al seu amor i compartir una relació. La filosofia neix del saber de l’esclau, l’esclau sabia que era esclau, el treballador no ho sap, es deixa convèncer de que és un home lliure. L’amo no és el capitalista, l’amo és el capital, és qui mana.
Marx descobreix que cal entendre la lògica del capital per entendre la lògica de l’amo, ara és un amo invisible, no personal, anònim. El capital és treball acumulat producte d’aquesta explotació que ha oblidat els seus orígens, ja no és un producte del treball on hi reconeguem el seu productor.
El capitalista també s’ha anat deshumanitzant. El capital governa al treball i als productes del treball i, per tant, als treballadors. El capital ha de créixer perquè sinó disminueix, té una dinàmica que s’emporta als éssers humans per davant, tendència del capital. No és una lluita contra un amo invisible, el capital és a tot arreu i no és enlloc. Marx vol estudiar les lleis de creixement, no el perquè sinó com és l’engranatge d’aquesta acumulació i explotació. Es tracta d’explicar l’origen de la propietat privada i la seva tendència monopolística a partir de l’economia política. El treballador és una mercaderia més barata com més efectiu és, com més mercaderies produeix. El treball no produeix tan sols mercaderies sinó es produeix a sí mateix. L’ésser humà té una qualitat que desitja altres éssers humans. El procés d’alienació el capitalisme va esborrant. Algú que dóna feina es converteix enemic d’aquells a qui dona feina. La alienació passiva del producte és també una alienació activa en el mercat. El treball deixa de ser una realització personal.
28/03/2017 Avui en dia hi ha altres formes de precarietat humana lligada als béns. La vida humana del treballador precària s’ha desplaçat però no eliminat. Marx parla del treballador europeu però avui en dia trobem això en altres indrets. La vida humana només és lliure de menjar, viure i procrear. EL règim en el qual les ha de realitzar és un règim de pressió absoluta. Menjar es converteix en un 10 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo absolut quan s’ha de fer per no morir de gana. Procrear també si un depèn dels fills per subsistir. Això ve del món rural però en el món de la ciutat esdevé més precari. Tenir fills esdevenia quelcom important per la vellesa. La lluita de la classe obrera va obligar a crear certes eines per millorar la vida de la classe obrera. Era necessari tenir fills perquè sinó un moria. L’ordre de la procreació esdevé sotmesa a la pressió del capital. La forma de treball que introdueix el capitalisme implica una pèrdua d’universalitat. L’home és un ésser específic, només és home dins d’una espècie.
L’home per ser home només s’humanitza si es comporta de manera universal, si respecta l’espècia a la qual pertany. Això Kant ho explica, Marx no deixa de tenir un vincle amb Kant. L’home viu de la natura, de tota la natura, un animal viu en un entorn, coincideix amb les idees de Darwin, equilibri amb el medi, si un medi canvia l’espècia pot desaparèixer. L’home no viu en un entorn específic.
L’autèntic medi de l’home no és la natura sinó la universalització, l’home no viu en el medi sinó que el transforma. L’ésser humà fa de la seva oposició amb la natura un caràcter universal, s’humanitza amb la universalització, això implica una diferenciació de la natura. L’ésser humà coneix tota la natura, ha explorat tots els medis en els quals es pot desenvolupar. Aquesta explotació priva l’home de la seva relació universal amb la natura, està tan determinat ell com la natura, procés d’animalització. Obliga a l’home no per viure sinó per sobreviure. L’home és lliure e front d’una natura que és determinada. La vida és una cosa que desborda els mitjans que un necessita per sobreviure, però no és només això. El treballador és portat a aquesta condició. Aquest producte universalitzat del treball que anomenem mercaderia acaba deteriorant al seu productor. El treball el priva d’una part de la seva essència, la conseqüència és una alienació de l’home respecte al seu treball i respecte l’home mateix. L’alienació vol dir que el producte del treball no pertany als deus, a la natura ni al treballador, sinó a un home diferent al treballador. El capital és la lògica implacable que funciona i que devora als seus agents, tan als que treballen com als que acumulen capitals. El capital és l’home que s’ha perdut a ell mateix, el treballador és capital viu. És una doble pèrdua de vida, una per transformar vida en capital i en transformar vida en força de treball. El treballador produeix capital i el capital produeix el treballador, per tant, el treballador es produeix a ell mateix. El capital ha ocupat en l’home el lloc de l’amo absolut. L’economia política o nacional atorga existència, el treballador perdut el treball deixa d’ocupar-se’n. El treballador sense treball deixava de ser treballador i ésser humà. Que no s’extingeixi la raça treballadora (sense cap connotació). Marx observa que aquest procés de capitalització també afectava a l’agricultura.
Sector primari: l’economia ve de la relació entre la natura i l’home, s’ha convertit en un sector industrial. Secundari: produir a partir de coses ja extretes de la natura. El treballadora agrícola també acumula capital. Marx quan arriba a França té prou capacitat, consciència, ha descobert el que és l’explotació, va voler implicar-se, els partits no tenien en compte la classe obrera, va començar a prendre contactes amb alguns grups que volien canviar coses, socialistes utòpics, va anar prenent contacte amb gent decidida a buscar la manera per canviar la situació de les coses, però molts pocs van fer el pas, buscar la realitat científica al darrere, a partir d’atacar a l’arrel més profunda canviar les coses. Marx va trobar que la única cosa que seria efectiva seria la unió de la classe obrera, que prenguessin consciència de la classe obrera. El procés d’alienació portava a la classe obrera a creure que era un estat natural. Marx va entendre que només universalitzant aquest moviment, el concepte de la classe obrera, en les seves teories i en una acció política a determinar, es podrien canviar les condicions, aquest procés no s’ha produït. El factor de massa semblava la via per poder canviar el curs de la història. L’acumulació del capital de cada vegada més gran, a la mateixa vegada que els procés de segregació com la racial, religiosa, s’ha anat convertint en la forma de vida del món, que ja no podem dir capitalista perquè tot el món ja ho és. Progrés cap a 11 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo una concentració del capital cada vegada més gran necessita un increment dels processos de segregació.
04/04/2017 Tema 4. El poder. Maquiavel, El príncep, cap. 18: De quina manera els prínceps han de mantenir la paraula donada i Lewis Carroll, A través del mirall. I allò que Alícia hi va trobar, cap. 6: Humpty Dumpty El poder s’adscriu a unes regles, aquestes regles no són humanistes. Molts monuments, com la Sagrada Família, tenen una finalitat de mostrar el poder, de transmetre un missatge a través de la bellesa.
Segons Maquiavel, si vols obtenir i mantenir el poder, has d’oposar-te als principis del bon conviure (lleis de cordialitat) i a la moral. L’Estat existeix de per si i el polític (ho sàpiga o no) està al seu servei.
Estableix lleis analítiques que el príncep/polític ha de seguir si es vol mantenir al poder.
L’ésser humà discorre entre la virtut i la fortuna. La virtut és el principi del concepte de llibertat, capacitat de l’home de trobar el seu destí. La fortuna és la loteria genètica, el que t’ha tocat ser a la vida. La virtut et permet modificar la teva fortuna. El poder està en la virtut.
Per mantenir el poder has de prendre unes decisions, el poder és un monstre que se’t pot menjar si tu no actues com un monstre. Per aquest motiu, no pot existir el rei filòsof. Maquiavel no va dir mai que el fi justificava els mitjans. Una acció política mai no pot preveure els seus resultats. Maquiavel era un antiplatònic i era empirista. El llibre d’El Príncep no serveix per instruir als polítics, sinó per advertir als homes dels perills als que estan exposats. Ensenya com actuar davant d’aquest fet. Un pot ser príncep per fortuna, però la virtut actua sobre aquesta. El príncep ha d’actuar de manera meitat home i meitat animal (bèstia). Maquiavel diu que el príncep ha de tenir dos animals: la guineu (ha de ser astut) i el llop (per tenir la seva força). El príncep no té perquè ser honest amb qui no ho és. El poder dissol el valor de les paraules, el príncep transforma el valor d’aquestes. El poder necessita d’un dominat i un dominador. El príncep ha d’aparentar tenir algunes qualitat com la honestedat, la compassió o la integritat. Hi ha que es deixen captivar per les aparences i l’èxit.
06/04/2017 Farenheit 451: Els bombers eren un servei de persecució dels llibres.
La lengua del 3r Reich LTI (Lengua Terti Imperi) Víctor Klemperer Destrucció del llenguatge, el bé i el mal desapareixen. Tergiversació del llenguatge, algú que és culpable es presenta com a víctima (no es pot denunciar res). Primitivisme: no tenen base cultural, cultura reduïda al mínim, la raó (necessita temps) és substituïda pel fanatisme (reacció ràpida). Fals activisme en el totalitarisme, no sap cap on va però té pressa. A baix la intel·ligència (Gebbels), intel·ligència és perillosa, no valen paraules. Han canviat el sentit de la paraula terrorisme, ambigüitat. Posar la violència al servei de la política és molt perillós. Quan un menteix es basa en una veritat que tergiversa. Un acudit és una veritat però una mentida encara més. El llenguatge es pot utilitzar com a eina de segregació, si et dic jueu i te’n sents culpable. General enviava als seus 12 Introducció als problemes filosòfics Sara Carrera Arroyo soldats a la mort només per la medalla. Franco també ho feia, Laurea de Sant Fernando no li van donar i estava rallat. Va fer un decret de no ser cap d’estat durant 45 minuts perquè li donessin.
Primera guerra mundial, guerra d’imposicions. Frente de oposiciones <-> guerra de defensa mòbil, per no recordar el que havia passat a la primera. Es defensen però no en trinxeres, llibertat de moviments. Eufemisme: Alemanya es considerava Europa. Fortaleza Europa -> Fortaleza Alemanya -> Fortaleza Berlín (que perden). Subtileses del llenguatge, reducción o rectificación del frente, mai pèrdua. La comunicació és una part del llenguatge però el llenguatge serveix per moltes coses més. Quan tarda un rumor des de Berlín fins a Munich, aforisme, paràmetres matemàtics. Comunicació estudia les paraules sense el sentit. Mateixos algorismes que en les epidèmies de malalties físiques.
Alicia: allò sobre el que s’exerceix el poder (independentment de qui sigui). Capítol dedicat a discutir sobre el llenguatge. Wittgenstein: el sentit és l’ús. Alicia parla sobre la teoria (filosofia) del llenguatge britànica. Qui determina l’ús és qui mana. Poder > llenguatge, però no ho és tant.
Michael Foucault: comentaris sobre l’essència de la política, la política és l’art de transformar l’individu en subjecte. Individu no té qualificacions ni atributs, no ha entrat en la dimensió de la humanitat, la política, el subjecte. Subjectes històrics per pertànyer a una època, subjecte identificat dins d’un grup (dropo ut algú que no pertany a la comunitat, tot i així pertany a quelcom).
El subjecte pot ser explotador o explotat, sempre està en alguna part. L’individu encara no està enlloc. Desidentificació del subjecte, retorn a l’individu, home sense qualitats, impossible, ironia sobre la vida. El poder és una relació en la que el dominat va agafant l’aspecte d’un objecte, fa del dominant subjecte i del dominat objecte, aquí subjecte és el portador de la llibertat. Maquiavel estudia la lògica d’aquesta relació, quina posició ocupen en cada moment. Respecte al llenguatge no podem canviar el sentit de les paraules, lluita defensant el llenguatge i la llengua (actualitat) com un instrument de llibertat. És el que fan els poetes, descobrir els matisos de les paraules, com més fan treballar les paraules més mostren. Formalitzar la lògica d’aquesta divisió (capítol 18). No només llibre per arribar a ser príncep sinó també per aprendre les estratègies del poder, la lògica del poder totalitari. Shakespeare: transmutació en el moment de fer-se rei. Lògica del poder, si entres t’agafo. La tasca del filòsof és llegir quan no pots sortir, estar dins el règim, viure a dins però interpretar el que està passant.
Poder sostingut per més formes, per exemple, les religions que tenen un poder molt gran que el desenvolupen. Tema fonamental religions, més difós: parlar de la mort. La religió és un discurs sobre la mort, no tenim un relat per fer-li la competència. Fan aquest pas quelcom essencial (a occident), té por de la mort de forma exagerada, el converteixen en el motiu de la vida. Aquestes formes: ensenyament, llenguatge, protecció, etc totes impliquen violència. Institucions suposen que hi ha quelcom del que protegir-nos. Divisió de treball: les coses circulen. Ensenyament: contra la violència, transformar-la en altres coses. Tot això va constituint la societat humana, tota societat es basa en controlar la violència, tot poder és segregatiu, desorienta, desvia el desig (allò que ens fa buscar més enllà), crea palaus de miralls (alienació). Creiem seguir el nostre desig però estem alienats.
Poder porta a divisió social on hi ha uns que acaparen les formes de gaudir, l’acumulació capitalista es confon. El capitalisme afavoreix la concentració de poder. Acumulació de capital i de poder.
Acumulació màxima és el totalitarisme. Les institucions estan fetes per frenar aquesta acumulació de capital.
13 ...

Tags:
Comprar Previsualizar