Sessió 6_Protecció de dades (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontología Periodística y Libertad de Expresión
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

La protecció de dades, per Joana Marí (31/4/2016) 1. INTRODUCCIÓ El dret a la protecció de dades és un dret que té qualsevol persona. Les nostres dades personals estan circulant en tot moment. Per exemple, si tenim el mòbil connectat a la xarxa, les nostres dades les estan gestionant terceres entitats.
La privacitat i protecció de dades és un límit que s'ha de comparar amb l'exercici periodístic i s'ha de constatar quina de les dues balances pesa més.
Quan exercim la llibertat d'expressió, no ho podem fer de manera absoluta, sinó que hem de considerar el dret a la protecció de dades i el pes que té dins la nostra informació.
Per exemple, el cas recent de lluita entre el FBI i Apple per accedir a les informacions de tots els seus terminals pel tema dels atemptats, ja que alguns sospitosos tenien iphone. Les multinacionals s'havien ajuntat per impedir-ho, però el FBI ha aconseguit accedir a les informacions sense l'ajuda d'Apple. Què pesa més? S'ha violat la protecció de dades? Altres exemples: dret a l'oblit, en que Google no tractava bé les informacions personals i va haver de modificar informació que apareixia arrel d'una denúncia d'un espanyol (Costeja).
2. DRET A LA PROTECCIÓ DE DADES El dret a la protecció de dades és un dret fonamental que permet que tota persona pugui controlar qui té la seva informació, perquè, durant quant, etc.
Nosaltres podem permetre que institucions terceres tractin informacions personals nostres però sempre amb la nostra aprovació i unes garanties establertes. Podem demanar que s'esborrin de la vista ordinària o que ens les deixin de tractar.
Tota entitat pública o privada, des d'una perruqueria fins a una multinacional, que tracti dades de caràcter personal tenen la obligació de complir amb la normativa de protecció de dades (informar-nos, demanar-nos, transmetre-les només quan la llei ho permet, etc.) Europa es troba en conflicte amb la resta de països per l'anomenada economia digital, és a dir, la venda de dades, considerat el pilar econòmic del futur. Es considera que la informació és dels principals actius pel desenvolupament social, econòmic i cultural global. Alguns parlen de quarta revolució industrial.
És com si nosaltres anéssim circulant per tot el món sense fer-ho físicament.
Les dades actualment surten i flueixen de nosaltres.
Google sap què es busca, qui ho busca, quan ho busca i ho converteix en producte per segons quines empreses que poden fer servir aquesta informació per definir millor el seu negoci i beneficis.
Com una APP gratuïta pot obtenir beneficis? Què compren i venen? Les dades.
El producte som nosaltres. Estem intercanviant informació. Aquesta informació a nivell macro és el que està movent la economia mundial.
El dret a la protecció de dades també serveix per garantir el conjunt de drets i obligacions. Per exemple, què passa amb les càmeres de vídeo vigilància a les carreteres? Atempta contra el dret a la llibertat de circulació? Hem de tornar a mirar què pesa més a la balança? 3. BIG DATA Consisteix en agafar informació de diferents fonts, des de la informació d'empresa d'assegurances, o quan encenem i apaguem llums a casa, fins tot el que tenim a les xarxes socials, i a través d'algoritmes arriba a conclusions útils totalment noves per les empreses.
Per exemple, gràcies al BIG DATA es va concloure que quan a EEUU havia de venir un huracà, les ventes d'unes determinades galetes de maduixa augmentaven. A partir d'aquell moment, es va multiplicar la oferta d'aquestes galetes i es van posar al lloc més visible possible i les ventes i beneficis es van triplicar respecte la vegada anterior.
Les empreses recopilen i posen les dades i el BIG DATA els hi genera les conclusions. Actualment a Barcelona hi ha uns 3 centres que fan ús d'aquesta tecnologia.
4. INTERNET DE LES COSES (Internet of things) Les màquines es parlen entre elles, intercanvien informacions i ens en fan arribar d'altres. Les televisions intel·ligents registren converses. El traductor de Google no és per ajudar-nos, sinó per registrar què escrivim. Una empresa que donava unes polseres als seus treballadors, i valoraven quins treballadors serien més o menys efectius en la feina segons el què feien a casa, si el seu estil de vida era saludable i no cauria de baixa tant sovint com un altre, etc.
Tota la interacció d'aquestes dades conclouen en valoracions que usen altres per prendre decisions que poden afectar-nos en la nostra vida.
Qui és el cervell que gestiona tota la nostra informació? No ho sabem, aquest és el problema. Si no controlem les nostres informacions personals potser ens trobarem un futur en que terceres persones podran prendre decisions per nosaltres a mode d'una "dictadura de les dades".
Aplicat al periodista, tot això implica ser conscient del nostre exercici. La informació que divulguem sempre estarà a la xarxa. És a dir, en publicar-la, perdem el control sobre aquesta.
Els drets de la personalitat com a límit de les llibertats informatives (31/4/2016, segona part de la sessió) Els drets de la personalitat Són tots aquells considerats imprescindibles pel desenvolupament del ésser humà dins la societat de manera digna. Els més importants són el de l’honor, la intimitat i la imatge, ja que són els que limiten els drets relacionats amb les llibertats informatives.
 Article 10 Constitució: La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demàs son fundamento del orden político y de la paz social.
Per tant, la dignitat no només implica el respecte als drets de la personalitat esmentats i garantits a la Constitució, sinó també el lliure desenvolupament de la personalitat.
 Article 18 Constitució: se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la pròpia imagen. El domicilio es inviolable. Se garantiza el secreto de las comunicaciones. La ley limitarà el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar.
Els drets de la personalitat i les llibertats informatives: Límits  En cas de conflicte entre tots dos, el Tribunal Constitucional ha de ponderar quin ha de prevaler.
 Com més elevada sigui la vulneració d’un dret de la personalitat en una informació concreta, haurà d’estar més ben justificat el seu interès públic  Criteris aplicats al respecte: - La llibertat d’informació ha de prevaler si a) La informació és veraç b) Es refereix a assumptes de rellevància pública c) Són d’interès general les persones que intervenen d) Es contribueix a la formació d’opinió pública Regulació internacional dels drets de la personalitat  Article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans (1950) Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar  Carta dels Drets Fonamentals (2000) - Art. 1La dignidad humana es inviolable. Será respetada y protegida.
- - Art. 7 Respeto de la vida privada y familiar Toda persona tiene derecho al respeto de su vida privada y familiar, de su domicilio y de sus comunicaciones.
Art. 8 Protección de datos de carácter personal a) Toda persona tiene derecho a la protección de los datos de carácter personal que le conciernan.
b) Estos datos se tratarán de modo leal, para fines concretos y sobre la base del consentimiento de la persona afectada o en virtud de otro fundamento legítimo previsto por la ley. Toda persona tiene derecho a acceder a los datos recogidos que le conciernan y a obtener su rectificación.
c) El respeto de estas normas estará sujeto al control de una autoridad independiente.
Regulació nacional La Constitució regula el dret fonamental a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge en tant que límits a les llibertats informatives.
- Llei Orgànica 1/1982 Las intromisiones ilegítimas contra el honor, la intimidad y la propia imagen, pueden dar lugar a una sanción por la vía civil y una indemnización, pero no son delitos. Los delitos están regulados en el código penal.
Sistema jurídic multinivell Quan analitzem els drets fonamentals (dret a l’honor, intimitat, pròpia imatge...) s’ha de tenir en compta un seguit de nivells de producció del dret, en el següent ordre: - Internacional - Europeu - Estatal - Autonòmic Això porta a la configuració d’un sistema jurídic multinivell, que garanteix els drets fonamentals (mitjançant organismes com el Conveni Europeu, el sistema internacional de drets humans, etc).
El dret a l’honor - És un dret de la personalitat inherent a la dignitat humana - Permet el rebuig a una intromissió no autoritzada sobre la vida personal El dret a la intimitat - És un dret límit amb els drets dels altres ciutadans - Deriva de la dignitat humana i permet el lliure desenvolupament de la personalitat - Permet que l’individu tingui la seva esfera privada, al marge de la resta El dret a la pròpia imatge - És un dret autònom, diferent per tant al de la intimitat i l’honor.
- Fa referència a la imatge física d’una persona.
- Permet impedir que altres persones capturin i difonguin la imatge d’una persona sense consentiment - Es pot vulnerar sense vulnerar els altres drets El dret a la protecció de dades - És un dret autònom - Deriva de l’article 18.4 de la Constitució - Fa referència a la protecció de dades de persones físiques, no jurídiques*.
- Requereix el previ consentiment per recollir i utilitzar les dades personals, així com rectificar-los, cancel·lar-los.
- Autoritats independents: Agència Espanyola de Protecció de Dades, Autoritat Catalana de Protecció de Dades *Els drets de la personalitat de les persones jurídiques Les persones jurídiques es diferencien de les persones físiques. Poden ser privades (Associació, empresa, societat civil o mercantil, fundacions) o públiques (ajuntaments) La dignitat de les persones que han mort - Si es vulnera un dret després de la mort, ho pot reclamar a qui se li hagi designat el testament - Si no hi ha designació, s’ha de recórrer als familiars directes - Per últim pot actuar el Ministeri Fiscal, però només en cas que no existeixin totes les persones anteriors, no en cas que sí existeixin i no vulguin actuar al respecte.
...

Tags: