Tema 8. Risc i equitat (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Risc Ambiental
Año del apunte 2011
Páginas 2
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Risc ambiental Tema 8: Risc i equitat Els riscos han d’estar distribuïts de la manera més equitativa. S’ha de garantir l’accés a la població a certs recursos. És difícil que a la pràctica la distribució sigui equitativa i actualment aquesta distribució és molt diferencial.
1. Desigualtats en la distribució del risc Manca d’equitat. Tres grans tipus de desigualtats: 1.1. Desigualtats temporals Cada generació ha de patir riscos que han estat creats per les generacions passades. Patim els costos de generacions de desenvolupament econòmic i tecnològic amb pocs controls ambientals. Els costos els patim en forma de contaminació, radiació... Abocament de residus tòxics i perillosos a l’entorn, en el vector sòl. Els problemes es coneixen quan es manifesten les seves conseqüències.
Exemple 1: Love Canal (’70). Urbanització a on hi havia predomini de la industria química. Gràcies a la descolonització industrial s’abandona el polígon i s’hi construeixen cases. A finals dels anys 70 els nens comencen a patir irritacions de la pell, a l’hora, comencen a aflorar del sòl bidons abandonats amb substàncies que s’escampen a l’aigua i el sòl. Es fa pública la relació, s’evacua el polígon industrial i es comença a descontaminar la zona (durant 10 anys). Programa per descontaminar sòls contaminats  Superfund Exemple 2: Can Planes. Abocador que ja es va clausurar. Cerdanyola pretén fer-hi habitatges. Extracció d’argiles. L’ajuntament va encarregar un estudi de neteja. Però no hi ha prou garantia de que s’hagi rentat suficient.  Projecte parat! Estem exportant cap al futur riscos diferents qualitativament dels que hem hagut d’afrontar nosaltres. Ex: transgènics, cicles nuclears, canvi climàtic...
1.2. Desigualtats socials La gent més pobre són les més vulnerables i concentren una major proporció del risc, ja que viuen en zones perilloses o no poden afrontar les conseqüències del risc.
Un bon exemple són els riscos laborals, hi han un seguit de feines que han generat un augment en el volum d’accidents. Ex: mineria, construcció, pesca... Àmbit on el risc es pot manifestar d’una forma poc equitativa en funció del contracte i les normes de seguretat. El 80% dels accidents laborals a Espanya afecten a treballadors amb contracte temporal.
La manifestació del risc es dona sobretot en el camp de l’economia submergida, proporció important de treballadors exposats a una proporció més gran del risc. Cap declaració a la SS. El valor de l’economia submergida a Espanya és del 19-23% del PIB.
Exemple: Empresa Ardystill (València): Empresa tèxtil de l’economia submergida.
Estampació samarretes. Locals sense ventilació, noies joves sense màscara. 6 persones mortes i malaltia laboral (fibrosi pulmonar, malaltia típica de mineria).
1.3. Desigualtats territorials Desigual distribució del risc (sobretot tecnològic i industrial). A diferents escales:  Internacional Augment de la concentració del risc en països emergents per la: Deslocalització industrials dels països industrials al 3r món per tal de passar menys controls i reduir costos.
Augment de la regulació i control als països rics.  DUMPING AMB.
Els riscos es situen en aquets països del tercer món. Exportació del risc als països emergents ja que el cost de la contaminació és més barat i així assegures un nivell de contaminació més net als països del primer món. Que els pobres es mengin la contaminació.
 Nacional: Cal distingir entre zones: - Urbanes: més exposades a riscos tecnològics però tenen més medis per afrontar la vulnerabilitat.
- Rural: menys riscos però menys mitjans per afrontar-les.
Les coses que no volem a les ciutats van a parar a les zones rurals (trasllat de risc de les àrees urbanes cap a les rurals).
Exemple: Plantes de tractament de residus al Bages. Es busca municipis vulnerables (poca població, envellits, atur alta...) 2. Respostes a les desigualtats NIMBY: Not in my back yard. Volem les instal·lacions i equipaments però no a prop de on vivim. Cultura del NO! El fenomen Nimby amaga dos coses: - Manca de solidaritat (egoisme social) - Desconeixement.
3. Cinc principis s seguir per una distribució més justa dels riscos amb.
1) Partint de la base que el risc zero és impossible d'assolir, queda clar que el benestar comú de la societat implica que algunes persones o territoris hauran de patir certs nivells de risc superiors a altres. Una distribució perfectament equitativa tampoc no es una opció massa realista.
2) En la mesura del possible, aquests riscos s'han d'evitar abans que mitigar o compensar.
Es a dir, mirem primer d'explorar totes les opcions possibles per a evitar el risc i després (si l'anterior no resulta possible) passem a contemplar altres possibilitats.
3) Els riscos que no es puguin evitar han de ser compartits entre tots els possibles beneficiaris de l'activitat o tecnologia en qüestió.
4) La imposició de certs riscos ha de cercar la voluntarietat en la mesura del possible.
5) Els riscos inevitables s'han d'acompanyar amb compensacions que no necessàriament han de ser només de tipus econòmic.
...