Treball llibre: El tono en la enseñanza (nota: 9'5) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Educación Primaria - 1º curso
Asignatura Seminari
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 06/03/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TREBALL: EL TONO EN LA ENSEÑANZA Julen Álvarez Juan AUTRO: VAN MANEN, M.
1r Educació Primària PROF.: Maria del Mar Esteve Ràfols Sol·licitud, tacte i sensibilitat en l’àmbit pedagògic : Van Manen amb aquest llibre presenta una visió original sobre el significat i la pràctica del que és educar mitjançant la reflexió.
Aquesta reflexió és la forma en la que els educadors, a través de l’experiència, maduren i canvien la seva forma de pensar i donar les classes com a conseqüència del fet de conviure amb els nens.
Per tant, per assolir aquests trets pedagògics un professor necessita experiències, on el professor haurà d’actuar de manera improvisada davant les diferents situacions que esdevinguin, sempre canviants. En la nostra convivència amb els nens primer actuem i després confiem en haver actuat amb sol·licitud. A cada etapa de la seva vida els nens necessiten coses diferents, tenen una sol·licitud diferent.
El bon mestre o professor és aquell que forma a les persones, intentant treure el millor de cadascuna. Això no es pot fer imposant, ni simplement donant el contingut de les matèries, sinó fent reflexions, debats i diàlegs amb els seus alumnes. Han de respectar la diferencia i els coneixements previs dels seus alumnes, conèixer-los i formar-los amb consciència.
Amb el concepte de tacte pedagògic es refereix a la sensibilitat de saber actuar amb eficàcia davant situacions que transcorrerien a l’aula, a establir un bon clima d’aprenentatge adequat per als seus alumnes, identificar les característiques de cada nen i també mostrar seguretat, confiança i comprensió. Això s’aconsegueix exercitant una certa sensibilitat perceptiva i preocupant-se afectiva i expressament pel nen.
Hem de fer sentir a aquest nen que està present en aquest món i que hi ha algú que s’adona de la seva presència.
Personalment, vaig sentir-me molt identificat amb l’exemple del primer capítol dels instruments. El meu pare quan jo era més petit va apuntarme a classes de clarinet sense jo saber ni que existia aquest instrument.
1 Cada dia al tornar de l’escola m’agafava i em feia estar-me com a mínim una hora practicant. De més gran no va insistir tant, he d’admetre que vaig millorar moltíssim, però ho feia a disgust, fa deu anys em queixava perquè no m’agradava, però avui en dia li agraeixo, ja que ara el toco bastant bé i això ha fet que m’agradi tant aquest art genial que anomenem música, però això no treu que al meu pare li faltés tacte, sensibilitat i sol·licitud pedagògics.
El cinquè capítol també va agradar-me molt, el fet de que el nen vegi que el professor el mira, se’n adona de la seva presència és un fet importantíssim. Vaig tenir un professor a primària que es deia Allan i ens donava l’extraescolar d’anglès i sempre que entravem a classe ens saludava dient el nostre nom i expressant un afectuós “Hello”.
Jo l’any anterior vaig estar estudiant Ciències Ambientals a la UB, i un dels motius pels quals no va agradar-me gens la carrera, que no va ser l’únic, va ser pels professors que tenia, feien com si donessin classe a gent que fos experta en el tema, els alumnes necessiten un mirall al que mirar-se i així és molt difícil.
Hi ha una pel·lícula que es diu Les avantatges de ser un marginat (“The perks of beeing a wallflower” , títol original) on hi ha un noi que es diu Charlie que comença el seu primer any del “High School”, i abans només tenia un amic però aquest es va suïcidar i des de llavors ho ha passat molt malament, és a dir, és un marginat. Doncs el professor de Literatura d’aquest noi sap que ho ha passat malament i també sap que és un molt bon estudiant, i la relació mestre-alumne que es veu durant alguna part de la pel·lícula a mi em va fascinar. El primer dia d’escola veu que surt l’últim i parla una estona amb ell i al final li diu: “Diuen, que si el primer dia d’escola fas un amic, es que vas bé” i el noi li respon: “No s’ofengui, però si l’únic amic que faig avui és el meu professor de Literatura, crec que em deprimiré una mica”.
El noi té com a amic al mestre a partir d’aquest moment i sempre que té algun dubte li pregunta (parlo de dubtes personals).
He agafat aquest exemple perquè és una de les meves pel·lícules preferides, i crec, sincerament, que per entendre bé l’exemple que poso s’hauria de veure la pel·lícula, o llegir el llibre que també va agradar-me molt.
2 ...