Trastorns Emili Soro tema 8 part 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 12
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura de Trastorns del Desenvolupament basats en els power points i el que s'ha explicat a classe.

Vista previa del texto

Usuario unybook: emartinezpavia58 TEMA 8: TRASTORNS DE LA COMUNICACIÓ.SEGONA PART.
TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE (TEL) Aquest trastorn afecta aproximadament al 3% de la població, sobretot a homes, està provocat per disfuncions en les àrees corticals del SNC probablement d’origen genètic (ja que les persones que el pateixen solen tenir-ne antecedents familiars) i és el trastorn del llenguatge més greu que hi ha. Abans s’anomenava disfàsia i sol comportar alteracions tant de l’expressió com de la comprensió, tot i que en ocasions aquesta està preservada. Pot afectar a un o més components del llenguatge amb graus de severitat molt diferents entre els diversos nens (trastorn heterogeni) i en el mateix nen segons l’edat (trastorn dinàmic).
Aquest trastorn segueix un curs crònic, és a dir, dura tota la vida (no com en el cas del retard simple del llenguatge), i no es parla de retard perquè el nen que el presenta no presenta els patrons evolutius esperats, per tant es tracta d’una disfunció. Les persones amb TEL no presenten alteracions en la capacitat intel·lectual no verbal ni en la interacció social, tot i que aquesta pot veure’s afectada de manera secundària a les dificultats per comunicar-se.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 CARACTERÍSTIQUES DEL TEL Educació infantil Alguns nens amb TEL encara no han desenvolupat el llenguatge quan són al parvulari, i els que l’han començat a desenvolupar solen presentar una parla gairebé inintel·ligible, unes estructures lingüístiques immadures caracteritzades per un mal ús dels pronoms i dels verbs i un vocabulari pobre per a la seva edat. El fet de no poder-se comunicar adequadament els genera molta frustració i per això és comú que facin rebequeries.
Principis de primària Al començar al primària el nen amb TEL segueix presentant un vocabulari pobre i dificultats d’accés al lèxic que el porten a utilitzar paraules genèriques, circumloquis (definir una paraula quan no recordes la paraula en qüestió, per exemple per dir “casa” dir “el lloc on visc”), definicions funcionals quan no recorda la paraula (per exemple enlloc de “llapis” dir “per dibuixar”) i a abusar dels deíctics (dir “allò”, “això”, etc enlloc del nom al que es refereixen). A més, per compensar aquestes dificultats expressives el nen fa servir més sovint la comunicació no verbal, tot i que aquesta també presenta algunes alteracions com per exemple el contacte ocular poc modulat en la interacció.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 A part d’aquestes dificultats expressives, els infants amb TEL també presenten dificultats de comprensió relacionades amb el seu baix nivell d’atenció auditiva, fet que provoca que sovint no entenguin les normes i pugui semblar que son desobedients. També els costa entendre les normes dels jocs i totes aquestes dificultats poden donar lloc a aïllament social.
A més de les dificultats específiques del llenguatge, el TEL també està associat a altres dificultats com per exemple en l’aprenentatge i els conceptes temporals i espacials.
Finals de primària i ESO Els nois i noies d’aquestes edats van millorant i compensant moltes de les seves dificultats, però tot i així segueixen tenint un desfasament significatiu en l’àrea lingüística: fan servir frases molt senzilles, tenen dificultats en l’ús correcte dels temps verbals i del gènere-nombre i els costa fer inferències, dificultats que estan presents tant en el llenguatge oral com en la lectoescriptura on, a més, tenen problemes en la comprensió lectora.
Totes aquestes dificultats verbals els porten a tenir un ritme de treball significativament lent i, com que els continguts en aquestes etapes de l’educació donen cada vegada més rellevància al factor verbal, cada vegada presenten més dificultats en l’aprenentatge. Passa el mateix en l’àmbit de les relacions Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 socials: cada vegada es basen més en el llenguatge i menys en el joc i això contribueix a que el preadolescent amb TEL tingui cada cop més dificultats per a relacionar-se amb els seus companys, ja que té dificultats en la narració i conversa. Aquest aïllament i baix rendiment escolar poden portar a que l’alumne tingui una baixa autoestima i pateixi ansietat o fins i tot fòbia escolar. Aquesta ansietat es pot manifestar amb problemes psicosomàtics com ara enuresi o cefalees.
INTERVENCIÓ ESCOLAR Tal com s’ha vist al tema del TDAH, la Llei d’Educació de Catalunya obliga a totes les escoles a tenir recursos per identificar i atendre alumnes amb trastorns de l’aprenentatge i de la comunicació, com és el cas del TEL. A continuació s’exposen recomanacions que haurien de tenir en compte les escoles i instituts que tinguin alumnes amb TEL: Cal fer saber a l’alumne que tots els professors coneixen el seu problema i que seguiran un pla d’actuació perquè tingui les mateixes oportunitats que els seus companys. De la mateixa manera, també cal explicar a la resta de companys que aquestes adaptacions responen a una necessitat educativa específica i no pas a un privilegi.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 Les adaptacions han de ser metodològiques, referides als procediments i a la manera d’exposar els conceptes però no al contingut.
Sempre que es pugui es mantindrà al nen amb TEL al context natural de l’aula ordinària.
Es pot modificar el llenguatge emprat a l’aula o als materials per a que l’alumne amb TEL el comprengui amb més facilitat.
Això s’ha de fer sense desatendre la resta del grup. Aquestes adaptacions poden incloure parlar més a poc a poc, repetir els enunciats amb frases més senzilles i donar les instruccions d’una en una.
S’han de tenir en compte els coneixements previs del nen i ajustar-se a aquests.
S’ha d’evitar sobrecorregir els errors lingüístics ja que si els critiquem massa poden acabar deixant d’intentar comunicar-se a l’aula per evitar el fracàs. Enlloc de corregir-lo és millor repetir correctament la seva producció, per exemple si diu “nen esta pati” respondre “sí, el nen és al pati”. A més, també es pot ampliar l’extensió de l’enunciat que ha produït l’alumne o fer-lo més complex, cosa que s’anomena tècnica de l’expansió, de l’extensió i de la incorporació.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 Oferir oportunitats de comunicació riques i motivadores i donar temps al nen per a que acabi d’expressar-se, enlloc de completar les seves produccions abans que les acabi.
És aconsellable que l’alumne amb TEL s’assegui a les primeres files, de manera que serà més fàcil interactuar amb ell i atendre a les seves necessitats especials. Molts nens amb TEL comprenen el seu entorn a través de la vista, per tant és fonamental que puguin veure bé la pissarra i els gestos que fa el mestre. A més, es pot facilitar la comprensió amb sistemes comunicatius no verbals com ara recolzaments visuals (esquemes, gràfics, etc) i presentant els continguts curriculars en diversos formats.
Per tal d’afavorir l’autoestima i la seguretat personal, és important reforçar els èxits i les millories de l’alumne.
En els materials escrits, fer servir una lletra i un interlineat grans.
Promoure l’aprenentatge col·laboratiu entre iguals, és a dir, animar als seus companys a que l’ajudin amb les seves dificultats.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 Proporcionar els apunts de classe, així com altres materials de reforç com mapes conceptuals, per tal que durant aquesta pugui centrar-se en escoltar i no haver-se de preocupar per apuntar.
Donar menys gruix de feina per afavorir-ne la qualitat. Per exemple, es poden donar menys deures o demanar les redaccions de menys línees.
Emprar recursos per informar a les famílies del progrés, i ajudar al nen en la gestió de l’agenda (que és un d’aquests recursos).
Potenciar l’ús d’eines tecnològiques com a suport, per exemple els correctors ortogràfics, les gravadores, els lectors informàtics de veu i les calculadores.
Ensenyar tècniques d’estudi.
Adaptar les lectures al seu nivell lector i no a la seva edat cronològica. Per ajudar-lo amb les lectures se n’hi pot anticipar el tema i explicar-li el que no entengui amb sinònims més clars i senzills.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 Pel que fa a l’AVALUACIÓ dels alumnes amb TEL, també es recomana fer algunes modificacions per tal de poder mesurar realment els aprenentatges que ha fet: o Presentar les preguntes amb una redacció senzilla i directa (no implícita), i fer-les d’una en una. Després, assegurar que l’alumne ha entès els enunciats.
o Oferir-li més temps que a la resta de companys.
o Fer exàmens que no requereixin escriure gaire, per exemple tipus test o de resposta curta. És millor fer preguntes tancades que obertes. Es poden utilitzar altres recursos, per exemple relacionar imatges o oferir exemples de resposta.
o Avaluar de manera continuada, fragmentant el volum total del temari en temes més curts.
o Prioritzar el contingut davant la forma: ser permissiu amb les faltes i els errors en la redacció.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 ...