TEMA 3. Intervenció franca i organització social i territorial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 1
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. Intervenció franca i organització social i territorial - La política expansionista franca es caracteritza també per la creació de marques: un territori fronterer que fa de coixí entre dues zones de contacte. Aquestes zones de ‘’separació’’ de dos mons solen ser zones de contacte on la realitat és molt més complexa del que sembla.
- Aquest terme de Marca Hispànica no té un sentit d’unitat ni de comunitat identitària: hi ha una gran varietat en tots els àmbits.
- En aquests anys, fugint d’aquest perill i aquests atacs musulmans, molta població autòctona fuig de la zona i s’exilia a la zona franca, on les fonts els anomenen com hispani, amb un sentit geogràfic. Carlemany els assenta a la zona de la Septimània, donant-los terres i sense pagar tribut, a canvi d’ajuda militar en cas d’amenaça.
- Així, durant els segles IX i X, en el territori de frontera entre els francs i els musulmans es va desenvolupar el procés que va conduir a la formació de Catalunya.
- Cal destacar dos factors que influïren de forma decisiva en aquest procés: 1. Les divisions i les lluites internes dins el territori franc, que s’emmarquen en el procés de fragmentació del poder (autoritat pública) i de consolidació del feudalisme a l’Occident europeu.
2. El perill musulmà, ja que els sarraïns dominaven quasi tota la Península Ibèrica i feien incursions en el territori comtal.
- Els comtats catalans, cada cop més allunyats del poder franc, iniciaren el camí que els portà cap a la independència i l’assumpció de la sobirania.
- El procés es caracteritza, entre d’altres, per dos aspectes fonamentals:  Que alguns comtes acumulaven sota la seva autoritat més d’un comtat.
 Que la dignitat comtal, que inicialment constituïa un càrrec funcionarial d’exercici d’autoritat, es convertí en propietat privada hereditària.
- Els comtats seran unitats administratives i, sobretot, militar, amb un comes al capdavant (a qui se li ‘’encomana’’ controlar i defensar un territori concret). Els comtes sorgeixen molts cops de la pròpia aristocràcia autòctona. Però, poc a poc, amb els problemes que això comportà, seran enviats des de l’interior de l’Imperi i seran francs.
- Els comtats catalans (que formaran el concepte de la Catalunya Vella, el tros de territori controlat pels francs): Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona, Osona, Barcelona i, després, Besalú.
- Aquesta nova situació política no suposà una tranquil·litat i estabilitat política i de pau, molts cops els comptats s’enfrontaven o alguns s’aliaven amb els veïns del sud.
...