Sessió 5_La censura_fets noticiables i persones implicades (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontología Periodística i Llibertat d'Expressió
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 29/03/2016 (Actualizado: 07/04/2016)
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

L’exercici de la prohibició periodística: la censura + fets noticiables i personalitats implicades (17/3/2016) Article 20.1 reconeix llibertat d’expressió i de creació (literària, artística, científica i tècnica) i per tant no es requereix cap autorització per difondre idees pròpies (en el context franquista, per exemple, sí perquè hi havia censura).
La prohibició de la censura  Origen històric i context europeu Constitució francesa 1791, que feia referència a la llibertat de parlar, escriure i publicar pensaments propis sense que aquests siguin sotmesos a censura) Llei de premsa sueca l’any 1776 Constitució de Cadis l’any 1812 Constitució dels Estats Units de l’any 1791, que estableix que el Congrés no aprovarà cap llei que pugui limitar la llibertat de paraula (amb comptades excepcions com incitació a la violència, per exemple).
 Jurisprudència constitucional - El TC espanyol estableix com a censura tot examen previ que realitzen els poders públics; és a dir, entenem com a censura un control exercit des del poder, que força la modificació del contingut a publicar.
- En el cas de la premsa, el concepte adopta matisos diversos, ja que s’acull a l’autoregulació dels mitjans (per exemple mitjançant els codis deontològics).
En tots aquests casos parlem de mesures prèvies a la publicació, i no posteriors.
Elements de la censura:  Trobem diferents tipus de censura: Censura prèvia: element temporal proscrit constitucionalment Censura formal: no és necessari un examen oficial  La censura és pública  Es pot produir de manera no explícita, mitjançant els següents elements o situacions: - Chilling effect o efecto disuasorio: inhibició en l’exercici d’un dret com la llibertat d’expressió per l’amenaça d’una sanció legal.
(ex. l’ordre d’identificar una font de la informació genera un chilling effect que afecta l’exercici de la llibertat d’expressió).
- Dipòsit administratiu: és un tipus de censura encoberta, que consisteix en depositar el contingut que es vol publicar a l’Administració abans de la seva publicació perquè aquesta el revisi.
- - Segrest judicial de publicacions: (aplicable només en processos judicials) quan no es permet la publicació d’un contingut, amb la intenció de defensar els drets de la intimitat, l’honor, etc. de les persones implicades.
Autocensura: informar o publicar sobre temes molt controvertits por tenir unes conseqüències que causen l’autocensura de molts mitjans respecte aquests temes per por. L’autocensura pot variar molt en funció del país i la realitat social en que ens trobem.
Les persones públiques i les persones privades 1. Persones públiques: estan vinculades als fets noticiables, perquè la seva activitat forma part de l’àmbit públic o polític. Això implica que la seva activitat generi interès general. Polítics i funcionaris*  S’estableix que una persona pot ser de notorietat pública: Per professió (polític, funcionari, artista...) que té una projecció pública Per actituds o posicionaments en esdeveniments públics Per vanitat personal (ex. personatges amb fama en programes de televisió) *Tanmateix, hi ha matisos quan entra en joc la vida privada d’aquestes personalitats, i es diferencia: part de la vida privada que contribueix i aporta alguna cosa a l’interès públic part de la vida privada que només té com a objectiu satisfer la curiositat i l’entreteniment del públic.
Això no treu que, en un context democràtic, les persones públiques han de suportar la crítica.
Concepte de doble moral: viola el principi d’imparcialitat, i permet més llibertat de conducta a un subjecte que no pas a un altre. Els personatges públics com polítics l’utilitzen usualment.
2. Les persones privades: no formen part dels fets noticiables o de transcendència pública. Però s’hi veuen involucrades, generalment, de manera accidental o involuntària. En aquests casos tenen dret de preservar el dret a l’honor, intimitat o imatge, sempre que no donin el consentiment, per exemple, als mitjans per difondre la informació.
- Un fet penal converteix a una persona privada en notícia (i també a les víctimes del fet, tot i que no hauria de ser així)  Ley de Enjuicimaniento per protegir el dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge dels detinguts i processats.
L’Estatut de la professió periodística - A l’Estat Espanyol no hi ha una regulació específica de l’Estatut de la professió periodística.
- S’ha arribat a la conclusió de que un Estatut podria limitar l’exercici de la professió.
- No obstant, molts autors i periodistes demanen que l’exercici del periodisme es sotmeti a dos criteris formals: titulació i col·legiació obligatòria.
 A Espanya: precedents - Targeta d’identitat del periodista (1924) - Registre Oficial de Periodistes (1951) - Estatut de la Professió Periodística (1964 – 1967)  Tanmateix, a Espanya no compta amb una norma jurídica específica que reguli l’Estatut del Periodista. D’aquesta manera, l’Estatut del Periodista es troba difós entre la Constitució i la jurisprudència del Tribunal Constitucional, així com del TEDH.
 Actualment tots els sistemes de col·legiació, a nivell autonòmic, són d’adscripció voluntària.
...

Tags: