Tema 3 - Raonament causal i contrafactuals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Pensament i Resolució de Problemes
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) TEMA 3 – RAONAMENT CAUSAL I CONTRAFACTUALS Antecedents Mites → Manera d’intentar explicar un fenomen atribuint-lo a una causalitat divina.
1 Rituals → Manera d’intentar incidir en les causes que provoquen el fenomen.
S. XV – XVIII 2 Poc a poc es comença a criticar aquesta acceptació incondicional dels mites. Crítica a les causes màgiques i sobrenaturals, ens hem de basar en l’observació i la raó.
3 S. XVIII Dos punts de vista complementaris: Hume → Tot el coneixement es basa en l’experiència (informació captada pels sentits) Kant → A més d’observar, tenim un coneixement a priori (això és el que fa que jo intenti atribuir un vincle a aquestes dues coses que s’han donat alhora) Definicions Causa → Antecedent necessari d’un efecte (si es dóna la causa, es donarà l’efecte) ≠ Un efecte pot tenir diferents causes.
Requisit → Condició prèvia i necessària per a que es doni un efecte.
Exemple: Porta oberta (requisit) →Aire (causa) → Cop de porta (efecte) 1 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Causes generatives → Provoquen que es doni un efecte Causes preventives → Eviten que es doni un efecte (Ex: vacuna) Condicions que ha de complir una causa  Antecedència temporal de la causa → La causa sempre ha de precedir l’efecte en el temps, ja sigui a més o menys distància.
 Covariació entre causa i efecte → Si apareix la causa, apareix l’efecte i si desapareix la causa, l’efecte també.
 Capacitat de la causa per influir en l’efecte → Creença de que el fet precedent influeix en el consegüent (Ex: El cant del gall precedeix la sortida del sol, però no és la causa) Funcions Predicció → Anticipar, a partir de la captació de la causa, l’efecte futur Ex: Si hi ha una calamarsada, la collita de la fruita es perdrà Diagnòstic → Davant d’un efecte determinat, concloure la causa que va passar Ex: Quan s’infereix l’origen d’una malaltia La causalitat estableix una connexió entre dos fets i això ens permet interpretar i manipular el nostre món. Sense causalitat perdríem una important eina per aprendre del passat i seríem incapaços de manipular el nostre medi per aconseguir objectius.
2 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) 1) TEORIES Regla delta Permet mesurar la covariació entre dos fets.
E1 (Efecte present) E2 (Efecte absent) I1 (Causa present) A B I2 (Causa absent) C D ΔP = P(E1|I1) – P(E1| I2)= a/(a+b) – c/(c+d) Delta alta (propera a 1) = Covariació elevada Delta = 1 → Causa generativa Delta = –1 → Causa preventiva Kao i Wasserman (1993): 5 estratègies per decidir si quelcom és la causa d’un fenomen: 1. Estratègia de la casella A → S’encertarà poques vegades 2. Estratègia de les caselles A i B [(A–B)] 3. Estratègia de les caselles A i C [(A–C)] S’encertarà en bastants casos, però pot portar a errors 4. Estratègia de la suma de diagonals [(A+D)–(B+C)] → Treballa amb nombres sencers 5. Regla delta [A/(A+B) – C/(C+D)] → S’encertarà sempre (treballa amb proporcions) 3 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Associació entre causa i efecte Aprenentatge associatiu (per experiència i no per aplicar regles). Judici de covariació = Procés de condicionament pavlovià: Com més sovint apareixen junts el candidat a causa i l’efecte, més força associativa hi ha (més els associo), per tant, és més fàcil jutjar que un està causant l’altre.
Δ Vn = αβ (λ – ΣVn-1) [Αβ = constant] [λ = màxima relació causal] [ΣVn-1 = força associativa acumulada] Exemple: ΣVn-1 λ – ΣVn-1 αβ (λ – ΣVn-1) Δ Vn 0 100–0 = 100 0,5 x 100 50 50 100–50 = 50 0,5 x 50 25 75 100–75 = 25 0,5 x 25 12,5 87,5 100–87,5 = 12,5 0,5 x 12,5 6,3 93,8 100–93,8 = 6,2 0,5 x 6,2 3,1 Permet explicar el fenomen de bloqueig → Si l’efecte ja ha estat associat a una causa, encara que es presenti associat a una causa nova, no es produirà una nova associació (coneixement previ impedeix captar noves relacions).
4 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Teoria de la força/poder causal Captar la covariació és només una part del procés, també cal interpretar si aquesta covariació implica causalitat (covariació és una condició necessària però no suficient). Jo puc tenir dos fenòmens que covarien, però he de saber si un és la causa de l’altre. S’ha de comparar la causa amb altres causes que puguin provocar també aquest efecte.
𝑝𝑖 = [pi = poder causal] ∆𝑃𝑖 1 − 𝑃 (𝑒|𝑐̅) [ΔPi = covariació (regla delta)] [e = efecte] [c̅ = conjunt causes] Què passa quan el candidat a causa està absent? → P (e|c̅ ) = 0, per tant, pi = ΔPi (així que només estaré calculat la regla delta).
Què passa quan l’efecte es dóna sempre, present o absent la causa? → P (e|c̅ ) = 1, per tant, pi serà indefinit (dividit per 0).
2) QUAN ANEM MASSA LLUNY ATRIBUINT CAUSES Biaix o error d’atribució Tendència a atribuir la conducta dels altres a causes internes i les nostres pròpies conductes a causes externes. Això passa perquè preferim explicacions estables (com la personalitat) i/o perquè no tenim informació suficient de la situació.
5 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Experiment de Jones & Harris (1967): Uns escriptors defensen o critiquen a Fidel Castro segons una tirada de daus (atzar). Els participants jutgen que l’escriptor té una actitud positiva cap a Castro, tot i saber que li va tocar defensar-lo a l’atzar.
Experiment de Ross, Amabile & Stainwetz (1977): 3 participants (un concursant, un presentador i un observador escollits a l’atzar). El presentador fa unes preguntes molt difícils al concursant (sobre un tema que el presentador domina i el concursant no) i l’observador jutjava al concursant com a poc intel·ligent.
Il·lusió de control Creure que un mateix provoca un efecte mitjançant una acció. Tendència a pensar que nosaltres controlem les situacions, que les accions pròpies són la causa de les coses que succeeixen, quan en realitat aquestes poden ser provocades a l’atzar.
Pensament màgic o supersticiós Dues coses passen juntes en espai i temps i ràpidament les relaciono, sense covariació; només amb un assaig atribueixo un efecte a una causa. No cal ni connexió estadística és a dir, no cal ni que regularment hagi aparegut junts.
3) PENSAMENT CONTRAFACTUAL Representacions mentals d’alternatives a esdeveniments de la realitat que s’han produït: “Si hagués dut les proteccions, no s’hauria trencat el braç”. Són contràries als fets (contra-facto).
S’originen per un fet negatiu, intento canviar la realitat perquè no torni a succeir això que no m’agrada. Poden generar-se alternatives millors a la realitat (upward) o pitjors (downward).
6 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Mecanismes psicològics subjacents Inferències causals → Condicional implica que estàs considerant que els coses podrien canviar si modifiques la causa; el que jo vull canviar és el causant (aprendre dels errors).
Efectes de contrast → Poden influir en les nostres emocions o judicis a través de contrastar la realitat i el que podria haver succeït. Si m’imagino una situació que encara podria haver anat pitjor a la realitat, em sentiré millor, però si m’imagino una situació millor em sentiré pitjor.
Medvec, Maley i Gilovich (1995): Experiment amb esportistes olímpics (medalla de bronze millor que medalla de plata).
Funcions del pensament contrafactual Preparativa → Preparar-se de cara al futur i millorar resultats obtinguts prèviament: “Intentaré canviar el que crec que ha anat malament per aconseguir una altra conseqüència”.
Emocional → Pot fer-nos sentir millor imaginat resultats possibles pitjors (downward).
Conseqüències negatives del pensament contrafactual (upward)  Sensació de penediment → Risc de depressió/problemes d’ansietat  Pensaments intrusius sobre el passat → Interferència amb la capacitat de gestionar esdeveniments negatius de la pròpia vida  Judicis de culpa i responsabilitat 7 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Regularitats en el pensament contrafactual Hi ha una certa regularitat, no pensem qualsevol alternativa.
 Acció vs. omissió → Més fàcil pensar en alternatives a quelcom que ha succeït que a quelcom que no s’ha arribat a fer.
 Excepció vs. rutina → Tendim a canviar els esdeveniments excepcionals per sobre dels habituals. Els antecedents excepcionals són més fàcils de desfer mentalment que els antecedents normals.
 Controlabilitat → Preferim canviar el que depèn de nosaltres.
8 ...

Comprar Previsualizar