Tema 8 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Bioquímica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

8. LÍPÍDS FUNCIONS Trobem diferents tipus de lípids molt diversos amb funcions biològiques molt diverses: - - Combustibles: s’emmagatzemen com triacilglicerols en el teixit adipós. La funció principal és de reserva energètica.
Lípids estructurals de membranes biològiques: glicerofosfolípids, esfingolípids, esterols. Existeixen lípids estructurals que formen part de moltes membranes biològiques que regulen el pas de ions i substàncies.
Derivats: N’hi ha que trobem en quantitats petites però indispensables com ara hormones de origen lipídic, missatger secundaris, pigments, cofactors, etc.
El punt comú de tots els lípids és la seva insolubilitat.
TIPUS LÍPIDS DE RESERVA ENERGÈTICA – Àcids grassos Tenen molta energia i permeten acumular-la.
La unitat bàsica són els àcids grassos. Són cadenes que tenen en un extrem un àcid carboxílic però són de fet cadenes hidrocarbonatades i poden ser bastant llargues. A diferència dels carbohidrats, són més reduïdes; la gran majoria de CH tenien hidroxils (la qual cosa proporciona un grau d’oxidació major). Els àcids grassos deriven d’hidrocarburs i estan completament reduïts. Quan reduïm una molècula, el poder reductor és recuperat pel NAD o FAD i és transformat a ATP a la cadena d’electrons.
Com més reduïda és una molècula, més capacitat d’obtenir-ne energia – emmagatzemen poder reductor. Es poden anar oxidant fins a quedar completament dividits en CO2 i H2O (reacció molt exergònica).
Els àcids grassos són molècules de CH que tenen en un extrem un àcid carboxílic.
Tenen des de 4 fins a 36 àtoms de C, cada un dels qual es podrà oxidar cedint energia.
ÀCIDS GRASSOS SATURATS – tots els enllaços són senzills ÀCIDS GRASSOS INSATURATS – tenen dobles enllaços.
S’anomenen pel nombre de carbonis i per la posició del/els dobles enllaços (si n’hi ha).
Podem definir on es troba el doble enllaç.
8:0 – àcid gras de 8 àtoms de carboni i cap doble enllaç; 8:1 3– àcids gras de 8 àtoms de carboni i un doble enllaç: s’escriu  i el nombre del carboni on tenim el doble enllaç.
Quan no hi ha insaturacions es forma una cadena flexible i lineal (si n’hi ha molts es poden compactar molt bé). En cas que trobem insaturacions, els dobles enllaços confereixen rigidesa i torcen la cadena (si n’hi ha molts no es compacten també com els saturats).
PROPIETATS FISICOQUÍMIQUES El punt de fusió dels àcids grassos depèn dels C que té la cadena i del nombre d’insaturacions presents; augmenta a mesura que augmenta el nombre de C.
La part blava indica l’àcid carboxílic que és polar mentre que la resta de la cadena (groga) és apolar.
A la natura trobem lípids o àcids grassos en 3 tipus de consistència: líquids (olis), sòlids suaus (mantega) i sòlids durs (greix boví).
Tots els saturats són sòlids – greixos animals.
Els que tenen una insaturació són líquids perquè tenen un punt de fusió molt més baix.
Com més insaturacions, més baixa el punt de fusió encara que augmentem el número d’àtoms de carboni. Això és degut al fet que els àcids grassos saturats es poden compactar moltíssim fent que no pugui entrar l’aigua i que sigui molt difícil separar-los (cal molta temperatura), mentre que els insaturats no poden formar estructures tant compactes i entre mig sí que hi caben molècules d’aigua (menor interacció). Per tant a poca temperatura és més fàcil separar-los (a temperatura ambient són líquids hi ha una grada que viu per tu que no deixa mai d’animar).
Quant a la solubilitat, com més C (cadena més llarga), més insolubles, ja que la part hidrofílica és el terminal carboxílic.
LÍPIDS DE RESERVA ENERGÈTICA – Triacilglicèrids Són la unió d’una molècula de glicerol amb tres àcids grassos per enllaç èster. Els 3 àcids grassos del triacilglicerol poden ser diferents o poden ser els mateixos. Quan els 3 són diferents la cosa es complica.
En la imatge, el triacilglicerol conté en rosa els 3C del glicerol i cada C formarà un enllaç èster amb l’hidroxil del grup carboxílic dels àcids grassos.
Són més apolars que els àcids grassos – insolubles en aigua, solubles en dissolvents orgànics. S’emmagatzemen en adipòcits (gotes lipídiques) en llavors (olis).
Són molècules amfipàtiques. L’extrem polar dels àcids grassos desapareix quan s’uneixen amb el glicerol, per tant els triacilglicerols són més apolars que els àcids grassos sols i seran més insolubles en l’aigua.
Això fa que es puguin emmagatzemar dins les gotes lipídiques dels adipòcits. Poden emmagatzemar grans quantitats perquè com els lípids són molt hidrofòbics, s’emmagatzemen sense gens aigua. Cal trencar l’enllaç èster per tal que s’alliberin en sang i vagin pels teixits – quan s’han de mobilitzar per poder ser degradats per obtenir energia han d'anar des del teixit adipós fins a l’altre teixit (fetge, múscul).
Així doncs, els triacilglicèrids no poden anar a través de la sang sinó que s’hidrolitzen donant àcids grassos, que són més polars i sí que poden viatjar a través de la sang.
S’anomenen en funció de l’àcid gras que contenen.
Per exemple, el tripalmitat té tres palmitos.
LÍPIDS ESTRUCTURALS DE MEMBRANA – Classificació Les membranes biològiques tenen una doble capa lipídica. Allà s’orienten de manera que les cues estan enfrontades i els caps polars estan a banda i banda. Trobem: - Lípids d’emmagatzemament – triacilglicèrids Lípids de membrana – la part polar és la que es posa a banda i banda de la membrana.
o Fosfolípids – lípids que contenen un fosfat. Es classifiquen en dos grups: glicerofosfolípids (contenen glicerol, tenen dos àcids grassos però una cua polar que és el grup fosfat) i els esfingolípids (enlloc de glicerol tenen esfingosina, a més de grups fosfats i un àcid gras).
o Glicolípids – també trobem esfingolípids però a diferencia dels que eren fosfolípids, enlloc de fosfats tenen un monosacàrid o un oligosacàrid (glúcid – correspondrà a la part polar del lípid). Un altre tipus son els galactolípids (combinen esfingosina amb glicerol).
o Lípids d’èter (arqueobacteris) PAPER ESTRUCTURAL DELS ESFINGOLÍPIDS GLICEROFOSFOLÍPIDS Tenen la molècula de glicerol, dos àcids grassos i el cap polar amb un grup fosfat i un residu que pot ser molt variat. Uns exemples són: un sol H (enllaç fosfatídic), un anell o un glicerol.
ESFINGOLÍPIDS Enlloc de glicerol tenen esfingosina (part rosa foto). Diferències amb el glicerol: tenen un grup hidroxil en el C3, un H en el C2 i una cadena d’HC que equivaldria a l’àcid gras d’abans (és una cua d’hidrocarburs); hi hauria una segona cua (apolar) i un residu (polar) que pot tenir un glúcid, diferents oligosacàrids, pot ser un H, etc.
En humans en trobem fins a 60 esfingolípids diferents.
Molts esfingolípids estan situats a la membrana neuronal. Altres serveixen pel reconeixement de superfícies cel·lulars, com ara els grups sanguinis en humans.
Els oligosacàrids es combinen d’una manera o altre en funció del grup sanguini – les cues d’oligosacàrids que confereixen l’especificitat antigènica estan units a esfingolípids, que a la vegada estan units a proteïnes.
ESTEROLS 24/03/14 L’esterol més comú és el colesterol. És un precursor d’hormones esteroides o de sals biliars. Formen part de les membranes de tots els eucariotes.
Està formada per 4 anells que tenen units en un extrem un hidroxil (li dóna polaritat al colesterol) i en l’anell pentamèric hi ha una cadena d’hidrocarburs hidrofòbica. Per tant, la part hidrofòbica del colesterol és tot menys l’hidroxil. A la imatge, en vermell tenim el cap polar.
HORMONES ESTEROIDES Bàsicament parlem d’hormones sexuals com la testosterona, l’estradiol, el cortisol i l’aldosterona. Hi ha molt poques diferències entre ells.
VITAMINES INSOLUBLES Són cofactors de molts enzims que trobem a les vies metabòliques. Entre les més importants trobem la vitamina D3, la E o la A. En el cas de la D3, deriva del colesterol.
Trobem un nucli d’esterol (amb 4 anells) i amb el trencament de l’enllaç entre el C9 i 10 obtenim la vitamina.
...