introduccio al metabolisme (2015)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Biologia
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 11/01/2015
Descargas 15

Vista previa del texto

Pàg. | 1 BIOLOGIA TEMA 9. INTRODUCCIÓ AL METABOLISME Definicions Metabolisme: reaccions bioquímiques que tenen lloc a l’interior de les cèl·lules.
Com es relacionen entre si els grups musculars.
No són reaccions simples (A-B) sinó que segueixen rutes metabòliques (impliquen molts passos, llargs processos. Aquestes poden ser: simples (lineals), ramificades (internacionals) i, fins i tot cícliques.
Cadascun dels passos d’una ruta sol estar relacionat amb un enzim.
Els metabòlits són productes intermitjos, que formen part d’una ruta metabòlica.
Aquestes transformacions poden ser: Síntesi: a partir de productes petits crees un gran. Anabolisme o rutes anabòliques.
Catabòliques: trencament d’una molècula gran en molècules petites.
Estructura: creació de molècules, catabolisme – anabolisme.
Obtenció d’energia: només catabolisme. Al trencar elements es desprèn energia, fins la mínima expressió.
En l’anabolisme s’ha d’afegir energia, consumeix energia.
Els éssers vius es poden classificar: En funció d’on obtenen l’energia: o Autòtrofs: llum.
o Quimiòtrofs: energia obtinguda de reaccions químiques.
En funció de la font de matèria orgànica: o Autòtrofs: capten matèria inorgànica i ells creen les substàncies orgàniques.
o Heteròtrofs: han de captar la matèria orgànica, ja construïda.
En funció de l’últim acceptor d’electrons de la cadena respiratòria: o Aeròbics: L’oxigen (O2) és l’últim acceptor.
o Anaeròbics: qualsevol altre.
El màxim trencament o el rendiment perfecte és tenir com a producte CO2 i H2O.
Rutes Catabòliques Tema 9. Introducció al metabolisme Pàg. | 2 BIOLOGIA Fase I: macromolècules → carreus primordials. Anomenem carreus primordials els constituents bàsic. Exemple: Glicogen/Midó → glucoses; proteïnes →aminoàcids, dipèptids; lípids → glicerol + 3 àcids grassos.
Generalment la primera fase té lloc fora de la cèl·lula, part més fisiològica, anomenat digestió. A vegades comença fora del cos (cuina).
Fase II: metabòlits fase I → Acetil-CoA. Aquests metabòlits convertit en Acetil. Molècules de 2 carbonis (acetil), per transportar-se i continuar va junt amb el coenzim CoA, aquest té funció de transport. Per a cada grup molecular aquest procés és diferent.
Fase III: Acetil-CoA → Cicle de Krebs. - CO2 + H2O. El cicle de Krebs juntament amb la cadena respiratòria degradat com a màxim profit en CO 2 + H2O, és idèntica a tots els grups moleculars.
Esquema que relaciona l’anabolisme i el catabolisme. De l’energia obtinguda a les fases II i III una part és extreta en part de calor i una altre per funcionament de l’organisme i per tant per poder realitzar l’anabolisme. Aquesta serà transferida a l’ATP (adenosin trifosfat) moneda universal energètica.
Tema 9. Introducció al metabolisme Pàg. | 3 BIOLOGIA ADENOSIN TRIFOSFAT (ATP) L’ATP és un nucleòtid format per una pentosa ribosa, una base nitrogenada (adenina) i 3 grups fosfat. Té 2 enllaços rics en energia els que uneixen els 3 àtoms de fosfat. L’ATP es pot regenerar, mitjançant un procés anomenat fosforilació.
La part que està entre parèntesis no ho veurem La fosforilació pot ser de dos tipus: a nivell de substrat o oxidativa.
La fosforilació a nivell de substrat és quan una molècula por posar-li directament la molècula de fosfat, sense utilitzar energia. Aquesta és la manera més ràpida.
L’ATP no s’emmagatzema.
La més coneguda és el sistema a fosfocreatina, es crea al ronyó o el fetge (una mica també en el pàncrees), la creatina passa a la sang, aquesta es guarda al múscul cardíac i esquelètic. Si que es pot emmagatzemar, aquesta permet la fosforilació a nivell Tema 9. Introducció al metabolisme Pàg. | 4 BIOLOGIA de fosfat. La creatina es converteix en creatina fosfato, si es permet la reserva i és la manera més ràpida d’obtenir ATP.
La creatin kinasa o fosfocreatin kinasa és l’enzim que transforma la creatina en creatina fosfat.
La fosforilació oxidativa té a veure amb el cicle de Krebs i la cadena respiratòria.
DIGESTIÓ DE GLÚCIDS Fase I Absorció dels glúcids Hi ha 2 tipus diferents d’entrada: per difusió facilitada: fa funció transportadora, no gasta energia, es desplaça a favor de gradient; o per transport actiu, gasta energia, bomba d’absorció.
Per passar a la sang sempre difusió facilitada. Com està en constant circulació.
Tema 9. Introducció al metabolisme BIOLOGIA Pàg. | 5 Digestió de les proteïnes Amb la cocció s’aconsegueix el trencament d’enllaços, esposant-los als enzims.
I posteriorment, a l’estomac: el pH és molt àcid que les desnaturalitza més, pepsina.
Tema 9. Introducció al metabolisme BIOLOGIA Pàg. | 6 Les proteïnes només són absorbides per transport actiu. La majoria dels aminoàcids els podem sintetitzar, excepte els que anomenem a.a essencials.
Digestió dels lípids (greixos) Tema 9. Introducció al metabolisme BIOLOGIA Pàg. | 7 La majoria de lípids es troben en forma de triglicèrids. Els lípids es poden digerir gràcies a la presència de l’enzim lipasa.
Té una funció molt importat la bilis en la digestió dels lípids. Entre les funcions que pot realitzar estan: augmentar el pH, transportat substàncies com per exemple el colesterol (i posteriorment excretada), emulsions de grixos, és a dir, formar gotes més petites que es poden desfer fàcilment.
Per absorvir-los poden entrar per difusió, ja que són liposolubles. Les sals biliars una part es reutilitzen.
Com que els lípids són hidrofòbics, per poder anar a la sang, les cèl·lules intestinals creen les lipoproteïnes per viatjar a través de la sang, els de menys densitat, els quilomicrons. I aquests passen al teixit muscular, al teixit adipós, etc, deixarán els greixos on facin falta.
Tema 9. Introducció al metabolisme ...