Tema 1 - Lectures (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Mètodes, tècniques, fonts i organització del treball periodístic
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 14/11/2014
Descargas 132
Subido por

Descripción

Resum de les lectures del tema 1

Vista previa del texto

Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     1.5.  Lectures     1-­‐  PÉREZ  OLIVA  M.  (2009,  26  de  juliol).  Las  incertidumbres  de  la  prensa  escrita.  El   País  [en  línea].  Recuperado  de:   http://elpais.com/diario/2009/07/26/opinion/1248559205_850215.html     La   lectura   explica   el   debat   que   s’està   donant   a   diferents   universitats,   el   de   la   lluita   entre  el  diari  en  paper  i  el  diari  digital  en  referència  al  diari  El  País.  Comença  amb  la   frase  “El  diari  en  paper  no  està  mort,  pot  inclús  tenir  una  llarga  vida,  però  el  futur  sens   dubte  és  digital”  com  a  conclusió  dels  debats  als  quals  l’autor  ha  assistit.   Aquesta  lluita  ha  fet  que  els  mitjans  tradicionals,  que  van  començar  en  paper,  s’hagin   hagut  de  remodelar  i  incorporar  una  sèrie  de  canvis  (organitzacionals  i  tecnològics).   En  quant  a  El  País,  explica  que  el  canvi  organitzacional  més  important  que  ha  fet  és  la   convergència   de   redaccions   de   paper   i   digital,   que   sempre   havien   estat   separades   i   amb   propietats   de   dues   empreses   diferents;   i   en   quant   al   canvi   tecnològic,   cita   la   recerca  de  noves  vies  de  distribució  (acord  amb  Amazon  per  poder  descarregar  el  diari   al  Kindle).   A  més,  explica  que  aquests  canvis  provoquen  una  incertesa  degut  a  la  triple  crisi  que   s’està  vivint:  crisi  econòmica,  crisi  del  model  industrial  i  tecnològic  i  crisi  de  credibilitat.   Encara  que  la  crisi  econòmica  es  resolgués  amb  uns  anys,  la  crisi  del  model  industrial,   diu  l’autor  de  l’article,  està  lluny  de  resoldre’s  (extensió  de  la  cultura  de  la  gratuïtat  de   continguts  a  Internet  fa  caure  les  vendes  de  diaris  als  quioscs).   Paradoxa  actual:  Disposar  d’informació  fiable  i  de  qualitat  és  més  important  que  mai;   però  mentre  que  la  necessitat  d’informació  creix,  disminueixen  el  nombre  de  ciutadans   disposats  a  pagar  per  ella.     Ja  hi  ha  propostes  de  canvi  d’estratègia  per  tal  de  fer  rendibilitzar-­‐se,  com  nous  models   de  subscripció  per  poder  accedir  als  continguts  online.   Encara   que   hi   ha   tots   aquests   dubtes,   s’arriba   al   consens   de   que   el   futur   està   en   l’edició   digital   i   en   la   creació   de   redaccions   integrades   o   multimèdia   per   tal   que   el   client  pugui  llegir  les  informacions  en  tot  tipus  de  suports.   Aquests   canvis   que   s’aproximen   requeriran   reforçar   els   equips   humans   de   les   noves   redaccions   i   situar   en   els   llocs   clau   de   decisió   a   professionals   veterans   amb   amplis   coneixements  dels  quals  alguns  diaris  han  decidit  prescindir-­‐ne  per  reduir  costs.     2-­‐  PROFETA,  D.  (2009).  “Cambios  en  el  periodismo  y  la  empresa  periodística”.  Blog  de   Damián  profeta  para  la  materia  Ciberculturas  y  Periodismo  Digital  [Fuente   electrónica  en  línea.  Recuperado  de:   http://cibernautaenelaula.blogspot.com.es/2009/06/cambios-­‐en-­‐el-­‐periodismo-­‐y-­‐la-­‐ empresa.html     6   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     La   lectura   tracta   d’explicar   els   canvis   que   està   experimentant   el   periodisme   amb   la   irrupció  d’Internet.   -­‐  Periodisme  2.0:  Continguts  periodístics  creats  específicament  per  al  Web  (hipertext,   interactivitat,   multimedialitat...)   que   comporta   la   integració   de   l’estructura   empresarial  i  dels  continguts.   -­‐   Integració   de   redaccions:   El   primer   va   ser   el   Financial   Times   al   1999.   Aquesta   integració   provoca   un   canvi   en   l’estructura,   que   passa   de   ser   piramidal   a   una   més   horitzontal.   La   figura   clau   d’aquesta   nova   estructura   serà   “l’Editor   Multimèdia”,   que   haurà  de  coordinar  tots  els  continguts  d’ambdós  formats  (digital  i  paper).   -­‐  Noves  unitats  organitzatives:  S’incorporen  noves  professions  com  la  de  Webmaster  i   Dissenyadors   gràfics.   A   més,   els   departaments   de   màrqueting   guanyen   importància,   així  com  el  departament  comercial  per  tal  d’arribar  a  una  major  audiència.     -­‐   Major   integració   entre   direcció   i   redacció:   L’organigrama   periodístic   es   redueix,   tendeix   a   l’horitzontalitat   i   a   majors   responsabilitats   per   cadascun   dels   integrants   de   l’estructura:   director,   cap   de   redacció,   editors   (que   fan   també   de   subcaps   de   redacció)   i  redactors  (que  també  fan  d’editors  de  secció).  Els  col·∙laboradors  són  substituïts  per   ciutadans   comuns   que   envien   continguts   multimèdia   sense   cap   més   retribució   que   l’autoria   del   contingut.   A   més,   la   tendència   és   cap   al   treball   conjunt   de   construcció   d’una   notícia,   de   l’edició   i   de   la   presa   de   decisions   sobre   el   flux   informatiu.   Aquest   canvi   està   impulsat   tant   per   la   reducció   de   costs   com   per   una   major   capacitat   competitiva  front  altres  mitjans.   -­‐   Major   sinèrgia:   Es   generen   redaccions   més   obertes   i   democràtiques   en   quant   a   producció  de  la  informació.  Tendència  a  la  desaparició  dels  departaments  clàssics  que   separen  les  redaccions  en  quant  a  continguts.  Es  creen  equips  de  treball  en  funció  de   les  necessitats  de  desenvolupament  periodístic  de  les  notícies.   -­‐   Un   nou   treballador:   Sorgiment   del   “periodista   polivalent”   o   multitasca,   que   s’encarregarà   de   complir   més   d’un   rol   a   la   redacció   (redactor,   fotògraf,   editor   d’imatges  i  vídeos,  editor  web...).  A  més,  desapareix  “el  periodista  d’ofici”,  es  demana   una  formació  universitària.   -­‐  Interrogants:  Quins   drets   laborals   es   veuran   afectats   per   aquests   canvis?   Quins   nous   drets  hauran  de  conquistar-­‐se?  Es  pot  convertir  Internet  en  un  espai  rendible  per  les   empreses   periodístiques?   Hauran   de   convertir-­‐se   els   mitjans   en   xarxes   socials   com   Facebook  o  similars  per  atreure  i  mantenir  audiències?         7   ...