Historia mundial (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Història econòmica mundial
Año del apunte 2014
Páginas 92
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Laura Carrera Terradas Apunts HISTÒRIA ECONÒMICA 1r CiF, Curs 2010 – 2011 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ TEMA 1: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITÀNICA 1.1 Per què es va produir la primera Revolució Industrial a Anglaterra?   La gran divergència o La superioritat econòmica i industrial d’Àsia o Les causes del creixement diferencial: un debat obert  Una revolució científica?  Pautes demogràfiques diferents?  La qualitat de les institucions? Característiques de les economies orgàniques o La maledicció dels rendiments decreixents o L’estat estacionari _____________________________________________________ Fins al segle XVIII o començaments del XIX, podem parlar de superioritat econòmica i industrial de gran part d’Àsia (Xina, Índia) respecte d’Europa. D’altra banda, no era Anglaterra, sinó Holanda, el país més ric del continent europeu.
Al 1700, Índia, Xina i Europa tenien un percentatge similar (prop del 23%) del PNB mundial. El 1750 Xina produïa aproximadament el 33% de tots els béns manufacturats del món, mentre que Índia i Europa produïen cada una aproximadament el 23% de les manufactures mundials.
Tanmateix, tot i aquesta superioritat, les estimacions del PIB per càpita més utilitzades (A. Maddison) indiquen que aquesta variable ja creixia més ràpidament a Europa occidental que no pas a Orient ja des de 1500. La cronologia de l’inici del creixement diferencial europeu és, però, una qüestió molt debatuda.
2 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Com s’ha intentat explicar l’ascens europeu? 1. La revolució científica occidental del segle XVII posaria les bases per a la innovació tecnològica de la “revolució industrial” del segle XVIII. Però: - Bona part de les innovacions que permeteren la revolució científica europea (rellotge, brúixola, pólvora i armes de foc, filatura mecànica, impremta, paper moneda...) van aparèixer a la Xina, Corea o Índia.
- Les innovacions tècniques centrals de la revolució industrial (màquines de filar i de teixir, màquina de vapor...) foren obra d’artesans i tècnics amb pocs coneixements científics i formals.
2. El menor tamany de la família europea i l’existència de frens preventius al creixement demogràfic (retard en l’edat del matrimoni, celibat) permetien mantenir uns majors recursos per càpita. En canvi, a les societats orientals el matrimoni primerenc i la inexistència de frens preventius afavoria un creixement de la població major que l’increment dels recursos econòmics i l’ajustament població - recursos es produïa a través de l’increment de la mortalitat.
Però si ens fixem en el cas de la Xina...
- Les seves taxes de natalitat i mortalitat eren similars a les europees.
Tot i que les dones xineses es casaven joves, controlaven la natalitat a través de mecanismes diferents als europeus (incloent l’infanticidi, principalment femení).
3. Europa comptava amb institucions més eficients a l’hora de protegir els drets de propietat i que promogueren en major mesura el comerç i l’especialització. En canvi, l’excessiva centralització, l’arbitrarietat del poder o la fiscalitat depredadora dels sistemes imperials orientals frenaven l’expansió comercial i el creixement econòmic.
Però aquestes qüestions són objecte d’una viva polèmica: - Alguns historiadors neguen que a Xina o a l’Índia els drets de propietat estiguessin menys garantits o fossin menys segurs que a Europa El comerç de la Xina era tant important com l’europeu fins a 1800; de fet, Xina dominava les àrees comercials de l’Índic i el Pacífic.
Alguns autors assenyalen que els mercats orientals, xinesos en particular, funcionaven tan eficientment com els europeus.
El debat sobre aquestes qüestions resta obert.
Tot un corrent d’historiadors han plantejat la necessitat d’adoptar una perspectiva menys “eurocèntrica”.
Per R.B. Marks o K. Pomeranz, per exemple, l’ascens europeu no ha de ser contemplat com a fruit d’avantatges històrics que es remuntin a l’època medieval o, fins i tot, a la de l’Imperi Romà, sinó de factors més recents i, en part, contingents.
3 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Totes les economies anteriors a la revolució industrial eren economies agràries de base orgànica Les economies agràries són aquelles on el sector agrari aporta el gruix del producte brut i del valor afegit, i on la major part de la renda es gasta en productes agraris.
Per què no es produïen més béns manufacturats o serveis? - - - No era un problema de coneixement, sinó que la jerarquia de necessitats i el nivell i la distribució dels ingressos imposaven unes prioritats: si els ingressos son petits, s’han de satisfer en primer lloc, les necessitats primàries o bàsiques: aliments, combustible, vestit, habitatge, etc.
Si la productivitat és baixa, l’excedent també ho serà.
Si l’excedent és petit l’economia no tindrà capacitat per assignar gaire treball i capital a altres activitats, per tant els nivells de diversificació del producte i de la demanda seran també minsos.
Per tant, la millora dels rendiments era imprescindible per incrementar l’excedent disponible i diversificar l’economia.
En les economies de base orgànica era molt difícil augmentar la productivitat agrària    En una economia orgànica la producció de quasi qualsevol bé tenia en l’origen matèries primeres, energia, sistemes de transport que eren obtingudes mitjançant la conversió directa o indirectament de la radiació solar en biomassa mitjançant la fotosíntesi.
Així, la fertilitat del sòl i la eficiència dels convertidors orgànics esdevenien els principals factors limitants: una planta té un rendiment molt baix, de la radiació solar que empra pel seu creixement resta l’1-2% com a energia disponible. I els mamífers no assimilen més enllà d’un 10% d’aquest 1-2%, un 0’1% de l’energia primària.
Tal com deia A. Smith, d’una o altra manera, qualsevol bé procedia del sòl fèrtil, i la producció de qualsevol bé competia amb la resta pel sòl fèrtil.
A finals del segle XVIII i inicis del segle XIX A. Smith i T. R Malthus, D. Ricardo estaven convençuts que...
- - L’increment de la població provocaria un augment de la demanda d’aliments; En una economia orgànica, l’augment de la producció agrària necessària per satisfer aquella demanda tenia a accentuar els rendiments decreixents de la terra i generar productivitats del treball decreixents, les quals coses es traduïen en un increment dels costos unitaris; I, per això mateix, s’incrementarien els preus dels aliments.
Rendiments decreixents, signifiquen costos creixents: 1. La obtenció de cada unitat addicional de producte exigiria posar en cultiu terres de pitjor qualitat i/o aplicar més treball per unitat de superfície.
2. I això, faria més difícil mantenir l’equilibri entre el conreu i la ramaderia, les pastures i els boscos, dels quals s’obtenien adobs i combustibles 4 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ 3. La pitjor qualitat de les terres novament incorporades a la producció agrícola i la reducció de l’oferta d’adobs conduirien a una reducció dels rendiments de la terra i de la productivitat del treball 4. La via intensiva de creixement agrari, consistent en aplicar més treball per unitat de superfície, incrementaria els rendiments de la terra, però (en absència de canvis tècnics substancials) a costa de la reducció de la productivitat del treball.
5. Així doncs, l’increment de la producció, emprant les mateixes tecnologies, implicava costos creixents.
L’estat estacionari Com veurem, existien possibilitats de creixement en una economia de base orgànica, però, per als economistes clàssics, la lògica dels rendiments decreixents portaria a llarg termini a un estat estacionari. Com deia A. Smith, quan un país hagués explotat els recursos “que la naturaleza de su suelo y su clima, y su situación respecto los demás, le permitían alcanzar, y que ya no pudiera, por tanto, avanzar más, aunque no retrocediera, los salarios del trabajo y los beneficios del capital serían probablemente muy bajos”.
Per molts autors, hi ha indicis que el creixement de les economies més avançades (Anglaterra o Holanda a Europa, però també Xina o Índia) les havia portat cap a 1800 als seus límits ecològics, a una situació pròxima a l’estat estacionari dels clàssics.
1.1 Per què es va produir la primera Revolució Industrial a Anglaterra? (II)    Les transformacions agràries a l’Anglaterra dels segles XVII-XVIII o Les innovacions agràries en els camps oberts, 1600 – 1700.
o Una segona revolució agrària, 1700 – 1850.
La “revolució de la demanda” Preus dels factors i revolució industrial o Salaris alts i energia barata o Gran Bretanya i la Xina: camins tecnològics diferents _____________________________________________ A l’Europa medieval hi havia dos grans agrosistemes sobre la base del conreu dels cereals  REGIONS MEDITERRÀNIES o Sistema de cultiu molt extensiu per fer front als dèficits hídrics o Predomini de l’individualisme agrari: tinences independents o Rotació biennal, guarets llargs i arada lleugera o Nomes zones on l’aigua abundava era possible una agricultura intensiva: hortes, regadiu o Transhumància ramadera per fer front a les escasses pastures o Baixa càrrega ramadera, manca de combustible i adobs 5 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________  REGIONS ATLÀNTIQUES o Calia fer front a l’excés d’humitat que rentava (lixiviava) els nutrients de la terra: rotacions triennals, arada pesada i sistemes de drenatge per l’excés d’aigua o Camps oberts i cooperació comunitària pel conreu i aprofitament dels comunals o Boscos caducifolis i abundància de pastures: simbiosi entre els conreus i les àrees boscoses i de pastura o Una càrrega ramadera més elevada, major disponibilitat de combustibles i adobs.
Les transformacions agràries a l’Anglaterra dels segles XVII – XVIII.
1. Una primera “revolució agrària! Consistent en la difusió de les innovacions agràries en els camps oberts (1600-1700): increment dels rendiments i de la productivitat del treball.
2. Una revolució política i institucional (1640 i 1688) que afebliria a la noblesa feudal, però enfortiria als terratinents i comerciants en front dels pagesos i menestrals.
3. Una segona transformació agrària (1700-1850) que propiciaria el tancament dels camps, la creació de les grans explotacions i la progressiva proletarització de la mà d’obra rural: una major eficiència de classe, una redistribució de la renda en favor dels terratinents.
Una primera revolució agrària britànica: la difusió de les innovacions agràries en els camps oberts, 1600-1700 AIXÒ IMPLICA...
QUE SUCCEEIXI AIXÒ.
- Eliminació del guaret i la difusió de les plantes lleguminoses i farratgeres - Augment de les dotacions de bestiar i de l’oferta d’adobs - Selecció de llavors, encreuament d’espècies ramaderes, etc.
- Noves tècniques de drenatge, nou utillatge (no mecanització) - La introducció de noves espècies es feia per consens - Objectiu: millorar la diversitat i quantitat de béns de consum i garantir la “seguretat” alimentària.
- Els beneficis de les innovacions agràries es redistribuïen entre el conjunt de membres de la comunitat.
- Increment dels rendiments: de 10hls./ha fins a 20hls./ha - Increment de la productivitat del treball especialització econòmica regional (incentivada també pel descens de preu dels cereals): augment de la productivitat global - augment del nivell d’abastament britànica i exportació dels cereals - millora del benestar dels pagesos 6 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ A finals del segle XVIII aquest esquema mostrava el seu esgotament (límit de l’economia orgànica) De collir 3 o 4 vegades la llavor, es va passar a 10 i sense guaret El cultiu altern de cereals i llegums, i la integració agro – ramadera a l’explotació, van ser la base de la millora agrària holandesa i de l’anomenat “sistema Norfolk” en la revolució agrària anglesa a mitjans del segle XVII: Eix y : productivitat agrària (grams / gra) *Sistema Norfolk: rotació quadriennal del conreu.
Per què la productivitat agrària va continuar sent baixa en altres llocs d’Europa? Hi havia alguns motius ambientals: el “sistema Norfolk” no era aplicable a les zones de clima mediterrani per la manca d’aigua al sòl a l’estiu (però, en canvi, es podien especialitzar en vinya, olivera, fruit secs i horticultura).
Una raó molt important era el marc institucional: la pervivència del feudalisme i l’absolutisme, amb unes formes de propietat i distribució de la renda que desincentivaven moltes millores tècnicament possibles.
La reforma anglicana (1531 – 36), la dissolució de convents, i la sistemàtica destrucció dels antics drets i béns comunals mitjançant un llarg procés de “tancament de terres” (encolousre), convertien els antics senyors (landlords) i la petita noblesa (gentry) en propietaris absoluts del sòl.
El procés va significar un avenç de l’individualisme agrari i va suposar:  El tancament de terres (enclosures) i l’agrupació en explotacions compactes o Els tancaments s’havien iniciat als segles XV-XVI: en moltes senyories angleses els senyors havien tancat les seves terres, incorporant les vagants després del despoblament rural i les havien destinat a les pastures i la cria de bestiar.
7 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ o   D’altres s’havien produït per acords entre els pagesos i els propietaris d’una vila.
o L’etapa més ràpida i important d’aquest procés de tancament es produí a partir de 1730. Les “enclosures acts” parlamentàries donaven poder als terratinents per imposar el tancament forçat de terres, encara que la comunitat no ho volgués (1740-1850).
L’eliminació de les pràctiques de pastura i conreu col·lectives (privatització de tots els drets d’ús de la terra) i reservar per als propietaris la decisió d’introduir innovacions.
La privatització de les terres comunals Els terratinents anglesos i els seus agrònoms il·lustrats, com Arthur Young, varen defensar aferrissadament la major eficiència de les grans explotacions respecte de les explotacions pageses dels openfields.
Les raons del tancament de terres: - Apropiació dels beneficis de les innovacions tècniques experimentades en els camps oberts Introducció de noves innovacions Economies d’escala en la utilització del capital i del treball Canvi en les modalitats d’arrendament: dels arrendaments llargs als curts i augment de les rendes Els beneficis per als terratinents: - Increment en els nivells de la renda de lat erra: major “eficiència social” en la distribució del producte agrari Increment de la productivitat del treball La “via anglesa” al capitalisme agrari va suposar:  Una profunda transformació en l’estructura de la propietat de la terra: predomini de les grans hisendes i les grans explotacions front al domini de les explotacions pageses fins al 1690.
Redistribució de la propietat agrària en Anglaterra i Gales.
(cada vegada = menys petits propietaris = pocs propietaris amb grans propietats.
4 8 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________   Un procés de “proletarització” d’una població agrària en creixement: o Eliminació dels comunals i, per tant, disminució dels ingressos dels pagesos amb poca terra i augment del nombre dels pagesos sense terra.
o Augment d’una classe jornalera que per subsistir hauria de combinar els ingressos procedents del treball agrícola, el treball a escarada en la manufactura rural i els “beneficis” de l’assistència parroquial.
Un model d’explotació agrària en el que predominaven les grans explotacions gestionades per arrendataris i treballades amb mà d’obra assalariada: el “capitalisme agrari”.
* PROLETARITZACIÓ: petits pagesos expulsats de les seves terres, es converteixen en simples treballadors assalariats per grans propietaris o bé es produeix l’èxode rural, o bé es creen xarxes de treball o d’industria rural / protoindustrials. L’èxode rural, per tant, provoca urbanització.
LLEGIR PÀGINA 10 BLOC 2.
La “gran divergència” entre Àsia i Europa en productivitat agrària Els nivells més alts de producte per actiu agrari s’havien assolit a la zona xinesa de la desembocadura del Yangtse. També a Flandes, on va introduir-se per primer cop a Europa l’associació entre cria de bestiar estabulat i el cultiu de cereals alternat amb lleguminosos farratgers.
Més tard a tots dos llocs la productivitat va estancar-se, o fins i tot es va reduir amb el creixement de població i l’entrada en escena de rendiments decreixents.
El mateix va succeir a països amb nivells més baixos, com Espanya i Itàlia. En canvi, Holanda i Anglaterra van experimentar un gran salt endavant que va permetre les seves agricultures igualar els nivells xinesos, o fins i tot començar a superar-los entre 1700 i 1800.
Els canvis en l’economia britànica generaren una forta expansió de la demanda interna...
- L’increment de la població i el ràpid procés d’urbanització L’augment de la capacitat de compra dels grups intermedis i alts La major inserció dels grups socials interiors en el mercat: o Processos de salarització del treball rural i urbà o Expansió de la protoindústria als camps o Intensificació del treball: increment dels dies treballats per mantenir o accedir als nous béns de consum (“revolució del consum”, “revolució industriosa”) I també augmentarà fortament la demanda exterior El comerç triangular (Europa, Àfrica i Amèrica) anglès s’havia organitzat en funció del creixement de la producció manufacturera interna.
Anglaterra (proteccionista) practicava una política comercial agressiva: “navigation acts” de 1653 i 1660.
9 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Les polítiques proteccionistes impulsaven i protegien la manufactura interior (mentre que Holanda, l’altra gran potència comercial europea, mantenia una política comercial oberta (lliurecanvisme), no protegia el mercat interior de la competència exterior, com a peça clau del sistema d’intercanvis i de la seva posició comercial i financera en l’economia mundial).
Però, foren la “revolució agrària” i l’expansió de la demanda condicions suficients per a la Revolució Industrial? Cal tenir en compte almenys dues singularitats del context britànic que expliquen com es va superar els límits propis d’una economia de base orgànica: 1. La seva posició en el comerç internacional i com a potència colonial implicava que tota la fibra de cotó, la matèria primera de la principal indústria anglesa, era importada de les seves colònies americanes (després, els Estats Units), Egipte, etc. Així, la principal matèria primera de la revolució industrial anglesa no pressionava la seva pròpia base de recursos. Una cosa similar succeïa amb les importacions colonials de sucre.
2. Una particular combinació de preus dels factors de producció: elevats salaris (amb baixes primes a la qualificació del treball: la diferència salarial entre els treballadors qualificats i no qualificats era menor que a la resta de països a causa d’una major qualificació general) i energia barata.
a. Els salaris britànics eren elevats respecte als salaris dels seus competidors b. I, deflactats per una cistella de preus a paritat de poder adquisitiu, els salaris reals eren més elevats que els de la resta dels països del món.
c. Els salaris britànics eren elevats respecte el preu del capital 10 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ d. Els salaris britànics eren excepcionalment elevats respecte del preu de l’energia El nord i l’oest de la Gran Bretanya van poder disposar de l’energia més barata del món.
Uns diferents preus dels factors poden donar lloc a “camins” tecnològics diferents Forns anglesos: construcció barata, però molt ineficients energèticament Forns xinesos: construcció cara i alts rendiments de treball, però molt eficients energèticament El carbó barat va proporcionar l’incentiu per a la invenció de la màquina de vapor i la tecnologia metal·lúrgica de la Revolució Industrial.
Fou el comerç exterior la causa dels elevats salaris? Segons R. C. Allen, aquesta economia d’elevats salaris i energia barata fou causada pel boom del comerç exterior.
    Aquest boom comercial començà amb les new draperies i es va consolidar amb la creació d’un Imperi britànic que abastava tots els continents.
El comerç llançà la taxa d’urbanització del 7% al 1500 al 29% a 1800, amb una gran metròpolis com Londres al seu centre.
L’estret mercat de treball significava elevats salaris.
D’altra banda, el carbó barat no només reflectia unes àmplies reserves naturals, sinó també el ràpid procés d’urbanització dels segles XVII i XVIII: les reserves angleses no eren superiors a les alemanyes, belgues o les del nord de França; fou el ràpid creixement de Londres que va elevar els preus de la fusta i el carbó vegetal i va incentivar l’explotació de les mines de carbó mineral.
Els elevats salaris britànics i l’energia barata empenyien la Revolució Industrial cap a...
 La mecanització de la producció i la substitució de treball per carbó.
Això implicava que el creixement econòmic ja no estava limitat pels fluxos anuals d’energia solar. El carbó és energia solar acumulada en el subsòl fa milions d’anys. El seu ús per a la producció d’energia calòrica i motriu alliberava l’economia britànica dels límits propis de les economies de base orgànica.
 La creació d’un mercat de masses per a nous productes.
L’aplicació de part de l’estalvi i molta inventiva als nous processos de producció, tot aprofitant l’acumulació de capital humà (habilitats manuals i manufactureres, coneixements de matemàtics, un elevat nivell de comprensió lectora i escriptora de la població, alt nivell experimentació) va aconseguir reduir els costos de producció d’un gran nombre de productes.
11 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La trajectòria econòmica xinesa: sense colònies ni carbó La Xina tenia una economia de mercat molt desenvolupada i ajustada a les restriccions biològiques del vell règim demogràfic, però aquell sistema imposava límits ecològics al creixement; i la llibertat dels pagesos xinesos, juntament amb les pràctiques que regien la divisió sexual del treball, van combinar-se per a què la Xina acabés ensopegant amb els límits del creixement del segle XVIII. L’aliment, el vestit, l’habitatge i el combustible competiren aleshores per la terra, i per tal d’obtenir-ne més productes els xinesos destinaren cada vegada més força de treball a l’agricultura. La dinàmica de l'especialització, l’augment dels intercanvis comercials i les millores del transport en el context de l’antic règim demogràfic, a més de les peculiaritats de la situació, empenyeren la Xina cap una agricultura cada cop més intensiva en treball, en lloc de conduir-la a una revolució industrial”.
Canvi tecnològic i supremacia militar L’hegemonia britànica es consolidà gràcies a l’ús de la força, facilitat per l’aplicació de les noves tècniques a finalitats militars.
La substitució de l’Índia per Anglaterra com a principal productor mundial de teixits de cotó és deguda a la reducció de costos que generà la mecanització, però la colonització del subcontinent asiàtic (1760-1857) i la imposició dels principis del “lliure comerç” (mentre Anglaterra havia protegit el seu mercat interior dels productes indis, més competitius a inicis del XVIII, des de 1707) consolidaren la desindustrialització d’Índia, que passà de produir una quarta part de la producció mundial de manufactures el 1750 a ser un gran mercat per a la indústria britànica del cotó a mitjans del segle XIX.
La tradicional balança comercial desfavorable dels britànics (i els europeus en general) respecte Xina es “corregí” amb les guerres de l’opi (1839-1842 i 1858- 1860), que forçaren a Xina a acceptar la lliure circulació d’aquesta droga (produïda majoritàriament a l’Índia britànica) i que suposaren l’inici d’importants concessions del govern xinès a Gran Bretanya i altres potències occidentals durant la resta del segle, limitant la seva capacitat de protegir la indústria interna.
12 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Els factors condicionants de la revolució industrial anglesa 1.2 Innovacions tècniques i organitzatives   Els límits del putting out system davant l’augment de la demanda o De la protoindustrialització a la fàbrica La transformació tècnica de la indústria anglesa o Els canvis en la indústria tèxtil cotonera o La superació del coll d’ampolla energètic _________________________________________________ La protoindustrialització L’aparició de nous grups socials i pautes de consum demanaven teixits de qualitat i preu entremitjos: la nova draperia, el cotó...
El xoc amb les rígides normes dels gremis urbans tradicionals impulsà la deslocalització de la producció al camp (putting out system, domestic system) En l’àmbit rural, existia una oferta de treball abundant i barata. L’expansió d’aquesta forma d’organitzar la producció va afavorir l’increment de la població rural dedicada a tasques no agrícoles.
L’expansió de la demanda i els límits de la protoindustrialització El sector que lideraria la RI fou el mateix que va encapçalar procés protoindustrial: el cotó La demanda de productes tèxtils estava en plena expansió en quantitat i diversitat gràcies a :  L’increment de la població i la urbanització 13 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________     L’augment de la capacitat de compra dels grups intermedis i alts La major inserció en el mercat dels grups socials que es convertien en assalariats com a resultat dels canvis en el camp i l’expansió de les demandes de treball protoindustrial L’expansió de la demanda exterior Les polítiques proteccionistes impulsaven i protegien la manufactura interior Tots aquests factors ampliaven l’extensió de les xarxes protoindustrials, i reclamaven processos d’intensificació i especialització del treball.
Tanmateix, les xarxes protoindustrials tenien moltes rigideses que impedien incrementar la seva oferta   L’opció “extensiva”: estendre les xarxes incrementava els costos de vigilància i transport als empresaris, però també donava més oportunitats de resistència a les famílies protoindustrials (frau, independència, etc.) L’opció “intensiva”: incrementar la intensitat del treball o la seva qualitat tendia a incrementar el preu del treball i obria les portes a respostes anticícliques de l’oferta de treball o a la independència...
Aquests factors incrementaven els costos del control del treball i els costos unitaris del sistema: era la fàbrica alternativa? Treball domèstic o fàbrica: el dilema de l’empresari LLEGIR CITACIÓ PÀGINA 6 BLOC 3.
14 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El canvi tècnic durant la revolució industrial Alguns conceptes per entendre el canvi tècnic: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Noció de coll d’ampolla Difusió intersectorial de noves tecnologies d’ús general Macroinvents i microinvents Potència i eficiència energètica Capacitat d’arrossegament endavant i enrere de les noves tecnologies Convergència tecnològica i complexos o raïms d’innovacions tecnològiques Invenció, innovació i difusió tecnològica Cicle de vida de les noves tecnologies Les formes d’innovació tècnica: a. Learning by doing: aprendre de l’experiència de fabricar màquines b. Learning by using: aprendre de l’experiència d’usar màquines: petits canvis que milloren el funcionament d’una màquina c. Learning by learning: investigació aplicada, estudiar de forma sistemàtica els problemes per resoldre’ls.
Les innovacions en la filatura i el tissatge del cotó El 1700 entorn de 4 filadores filaven per a un teixidor ...
El microinvent de la llançadora de John Kay (1733), era una petita millora que permetia accelerar el procés de tissatge i fer teles més grans. A mesura que s’estenia aquesta innovació és multiplicava la demanda de treball, ara un teixidor necessita entre 8/10 filadores per poder mantenir el ritme de treball: existia, doncs, un coll d’ampolla en la filatura.
El coll d’ampolla significava que les operacions en el procés de filar tenien una productivitat menor i actuaven com a un obstacle en la productivitat del conjunt del procés... Ara, per tant, les innovacions es centrarien a resoldre aquest coll d’ampolla en la filatura.
Innovacions per mecanitzar la filatura     1764: Spinning jenny de Hergreaves arribava a filar fins a 80 fils alhora, funcionava manualment se li podia aplicar una força matriu centralitzada: força hidràulica.
1769: filadora mecànica d’Arkwright (wáter frame), propulsada per una roda hidràulica i dissenyada per reforçar l’ús de la força motriu centralitzada i l’organització fabril 1779: la mule-jenny de Samuel Crompton combinava les avantatges de les dues anteriors, podia utilitzar-se en el taller domèstic i en la fàbrica 1825: la selfactina de R. Roberts, que decantava la mecanització cap al sistema de fàbrica.
La mecanització de la filatura va multiplicar la productivitat. Així es transfereix el coll d’ampolla al tissatge: el 1831 hi havia 250000 teixidors a Gran Bretanya.
15 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La solució a un coll d’ampolla origina altres colls d’ampolla i solucions El coll d’ampolla del tissatge no es resoldria fins a la dècada de 1830: màquines de Cartwright 1787 i de R. Roberts (1822) Les solucions es van anar adaptant a altres fils, com ara la llana, el lli, la seda, etc. (difusió intersectorial) Superat el coll d’ampolla del tissatge, aquests es va traslladar a les operacions de acabat, neteja i tint de les teles, que tenien com a base productes naturals i ocupaven molt d’espai pel seu secat.
Aquest conjunt d’innovacions i la seva aplicació centralitzada donaran un protagonisme creixent al sistema de fàbrica; primer, en el sector de la manufactura tèxtil del cotó, després en el de la llana, etc.
        Propulsió centralitzada de la força motriu: força hidràulica i després vapor Nous sistemes de contractació laboral: treball assalariat i cada cop menys qualificat gràcies als processos de mecanització: les dones i els nens, els dos grups arraconats en la granja capitalista són ara incorporats massivament a les fàbriques.
La difusió tecnològica suposava que determinades solucions donades a un procés o sector servien per a problemes similars en d’altres.
Però, hi havia noves tecnologies que tenien la propietat de ser d’ús general, que podien aplicar-se a molts sectors que no tenien a veure entre si Aquest fou l’exemple de la màquina de vapor, que es convertiria en el principal motor de la RI Els dissenys es milloraven a través de l’experiència de fabricar les màquines (learning by doing) i d’usar-les (learning by using); combinada amb el coneixement científic i tècnic (learning by learning).
Així, les màquines de vapor d’alta pressió van augmentar molt tant la potència com el rendiment D’aquesta manera, s’anava materialitzant la “transició energètica”, basada en l’aprofitament de la calor despresa per la combustió del carbó mineral, que caracteritza la RI El coll d’ampolla energètic   Des de les seves primeres etapes, la Revolució Industrial va donar lloc a un coll d’ampolla energètic. La insuficiència mostrada pels combustibles tradicionals (fusta i carbó vegetal) va empènyer cap una creixent extracció de carbó mineral que obligava a aprofundir els pous i les galeries subterrànies de les mines. Això exigia drenar aigua contínuament.
Les primers màquines de Savery (1698) i Newcomen (1711) eren bombes oscil·lants per extreure aigua. El 1769 James Watt transformaria aquelles màquines en un motor, tot convertint el moviment oscil·lant del pistó en un moviment rotatiu aplicable a qualsevol treball.
16 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________    Aquest principi de rotació es va aplicar com a força motriu a tots els processos de la fàbrica mitjançant rodes i corretges que transmetien la força, una única potència, des del motor a totes les màquines que integraven el procés productiu: cardadora, debanadora, filadora...
En aquest cas, com en altres, les millores i l’experiència en la seva fabricació i en l’ús milloraria les seves prestacions i eficiència energètica (màquines d’alta pressió)...
... acabaria aplicant-se a molts sectors i processos De la màquina de vapor al ferrocarril A les mines s’havia desenvolupat la màquina de vapor que permetia extreure l’aigua dels pous i galeries, i era alimentada amb el mateix carbó extret ... (1698, 1711) Més tard, la màquina de vapor s’havia convertit en la força motriu de la producció industrial tèxtil (1769) La màquina de vapor i el carbó serviren per moure les vagonetes de les mines que circulaven sobre rails de ferro (1814) fins els canals, després el carbó es transportava amb barques a les ciutats o fàbriques ...
La mateixa màquina s’adaptaria per fer la primera xarxa ferroviària per transportar carbó (1825, Darlingtin-port d’Stockton) i després passatgers (1830, Manchester Liverpool) Amb les vies ferroviàries es desenvolupà també el transport fluvial amb vapor, i després el transport marítim i oceànic ...
Carbó, filadores i telers mecànics, màquines de vapor = molta demanda de ferro La siderúrgia tradicional s’havia convertit en un coll d’ampolla front a les demandes creixents de ferros de la indústria.
La necessitat de produir ferro barat tenia una gran capacitat d’arrossegament cap a altres sectors.
Els forns demandaven carbó vegetal, però el bosc era cada cop més escàs i el carbó vegetal més car...
Calien forns nous, més productius i amb menys rigideses, que produïssin més carbó i de millor qualitat.
La transformació de la siderúrgia tradicional Els primers alts forns per produir ferro barat foren els dissenyats per Darby 1709 (fins el 1750 no s’aconseguiria però un Fe de qualitat homogènia) Per evitar les impureses que el carbó mineral desprenia quan es feia la fosa amb el Fe, aquell es substituiria amb carbó de coc.
Però, encara quedava un llarg camí cap a la producció industrial d’acer (forn Bessemer,1856).
17 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El carbó de coc en la seva combustió desprenia gasos de hulla i altres impureses que permeteren desenvolupar altres matèries primeres:   Gas per l’enllumenat públic i de les fàbriques (treball continu) Quitrà  anilines  colors La Revolució Industrial va afavorir l’encadenament de processos de convergència tecnològica.
Aquest esquema sintetitza els principals encadenaments intersectorials i intra-sectorials produïts pel canvi tècnic durant la primera RI.
Aquest esquema també mostra com les tecnologies tendeixen a relacionar-se entre sí formant ‘complexos’ o ‘feixos’. La relació més important és la que implica l’energia.
Quin impacte té el canvi tècnic sobre la productivitat? La història de la tècnica tendeix a posar l’accent en els inventors i les patents de nous invents.
Però una invenció només és econòmicament significativa quan s’aplica realment com a innovació a algun procés productiu concret.
Tanmateix, si la innovació s’aplica únicament a un nombre reduït d’empreses o sectors, el seu impacte agregat sobre la productivitat encara serà petit.
Només quan es produeix la difusió massiva a gran escala d’un nou complex tecnològic, la productivitat de tota una economia pot augmentar decisivament.
1.3 Els significats econòmics i socials de la Revolució Industrial     Un creixement lent i desigual La participació dels factors de producció en el canvi industrial o La contribució de l’agricultura o El limitat paper del capital o Per què van augmentar tant lentament els salaris? Creixement i desigualtat: el debat sobre el nivell de vida La fàbrica: més que una opció tècnica __________________________________ Durant la RI anglesa, el creixement fou moderat i desigual El procés de difusió intra i intersectorial de les innovacions precisa de temps.
Durant la RI (1760/80-1830) el creixement del producte i la productivitat fou sectorialment lent i desigual.
Allí on les innovacions es pogueren aplicar en primer lloc, com fou el cas del cotó, els guanys en la productivitat permeteren desplaçar altres sectors.
18 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La contribució de l’agricultura a la RI El creixement agrari del segle XVIII fou resultat tant de l’extensió de la superfície cultivada com de les transformacions tècniques i organitzatives.
La productivitat agrària fou major a la primera meitat del segle que en la seva segona meitat.
Entre 1760-1780 existí una amenaça malthusiana real, que fou pal·liada per l’obertura del mercat interior a les importacions d’aliments, i la possibilitat d’exportar manufactures.
Tanmateix, les relacions d’intercanvi entre agricultura i manufactura es deterioraren, la qual cosa va permetre una certa transferència de recursos del sector agrari al manufacturer (augment del poder de compra del sector manufacturer).
La contribució essencial de l’agricultura al creixement econòmic fou evitar la caiguda de l’oferta d’aliments i unes tisores dels preus favorables al sector agrícola que col·lapsessin les possibilitats de creixement del sector manufacturer.
A Anglaterra hi havia molt capital...
Amb l’acumulació de capital comercial i el domini colonial, la City de Londres s’havia convertit en el principal centre financer del món, amb les segones taxes d'interès més baixes després d’Holanda.
Però el capital financer de la gran banca no va jugar un paper rellevant en el finançament de la RI (va seguir orientat al comerç colonial).
... i les inversions inicials van resultar molt barates La inversió inicial de les primeres màquines era petita i amb poques barreres d’entrada: les màquines encara eren relativament senzilles i barates i s’aprofitaven antigues infraestructures.
Després, per finançar el capital fix, es va recórrer a la reinversió dels beneficis i a les xarxes familiars de crèdit privat.
Només es recorria a la gran banca per finançar amb lletres de canvi el gir del capital circulant.
Únicament el finançament del ferrocarril va necessitar la creació de societats per accions.
El treball mai no va ser escàs i els salaris es mantingueren baixos...
L'abundant oferta de treball tenia tres fonts d'origen:    La destrucció de la protoindústria i la manufactura tradicional domèstica, on ja hi havia una mà d'obra barata acostumada a certes feines industrials.
L'augment de població, i la petita absorció de mà d'obra per l'agricultura.
La retroalimentació entre 1 i 2: el proletariat britànic, i l'inici tardà de la reducció de la natalitat (transició demogràfica).
19 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Els salaris industrials anglesos, tot i ser superiors als agrícoles van perdre capacitat adquisitiva entre 1755 i el final de les guerres napoleòniques (1815-1820). El 1830 el salari real industrial amb prou feines era un 33% superior al del 1755, malgrat l’augment de productivitat generat per la RI.
Per què els salaris industrials van seguir tant baixos i tant temps? El cost d’oportunitat per al treballador era el salari (més baix) del sector tradicional, de menor productivitat.
Si el cost de la mà d’obra no era elevat, quin incentiu hi havia per substituir-lo per màquines? En els mercats exteriors competien amb el cost de la mà d’obra de l’Índia (encara més baix).
Cal tenir present que s’exportava la meitat o més de la producció cotonera.
(1. Els empresaris competien a l’exterior amb altres països com la Índia i la Xina, és a dir, amb salaris encara més baixos.
(2. Els problemes del control dels treballadors) Si el sector mecanitzat multiplicava la productivitat del treball, per què no augmentava més el salari fabril? Mentre el sector d'alta productivitat representés un percentatge petit, tindria una incidència limitada en el mercat de treball, que era comú a les indústries velles i noves. Això sol explicarse mitjançant l’anomenada corba de Kuznets: 20 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La realitat, però, és que a diferents països trobem diferents relacions entre creixement i desigualtat.
L'experiència històrica demostra que no hi ha una trajectòria única, sinó diverses pautes de desigualtat que depenen de les polítiques públiques, i l'elecció social entre prioritats diferents.
Tal com ens han mostrat els estudis recents (Crafts, 1997), les desigualtats que generà el procés d’industrialització tingueren un elevat cost humà: l’augment del PIB/habitant no significava automàticament i amb la mateixa mesura un increment en els nivells de benestar dels treballadors...
Què ens pot explicar el retard entre el creixement de la productivitat i la millora del nivell de vida? L'avenç desigual de la productivitat entre sectors que compartien un mateix mercat de treball (és la idea central de la corba Kuznets).
El cost de la vida va augmentar en major mesura per als pobres: els béns que ells consumien van ser els que menys van millorar la seva productivitat, per la qual cosa mantenien preus alts: menjar i habitatge.
L’habitatge es va encarir enormement, va atreure una part considerable de l’estalvi dels rics, i es va convertir en una font d’insalubritat i elevada mortalitat urbana. La taxa de mortalitat urbana era d’un 5.6 per mil, superior a la mitjana.
21 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La progressiva destrucció de les activitats industrials domèstiques o complementàries, que servien a les famílies treballadores pobres per mantenir-se en moments d'atur i dificultats.
La deliberada destrucció des de l'Estat liberal de les xarxes assistencials de caràcter parroquial, gremial o caritatiu, que al món preindustrial sostenien els pobres, malalts, vells, orfes, vídues i impedits, sense substituir-los per un altre tipus de xarxes de seguretat social pública.
Aquesta desigualtat s’hagués pogut evitar? Ajuntant totes aquestes peces d'informació sembla plausible considerar que, amb una intervenció pública adequada, una despesa igual o menor al 3 per cent del PIB anual durant el segon quart del segle XIX, podria haver augmentat l'esperança de vida fins a 44,5 anys, i reduït la mortalitat infantil fins a prop de 129 el 1850. [...] En conjunt, per tant, sembla que les dades històriques ens diuen que un increment bastant modest de la despesa pública a la Gran Bretanya de mitjan el segle XIX podria haver elevat la qualitat de vida, i hauria estat al seu torn justificada pel seu mateix rendiment. Això és consistent amb la situació actual als països en desenvolupament, tal com afirmen els qui advoquen per un plantejament de les decisions polítiques des de l'enfocament del desenvolupament humà.
La fàbrica capitalista va ser molt més que una opció tècnica Per què es va acabar imposant el sistema fabril?   Durant un temps es van emprovar altres opcions (com llogar la maquinària a treballadors independents).
Però al final els propietaris del capital van preferir la combinació de treball a jornal i disciplina fabril, per dues raons: permetia controlar millor el treball i el producte i facilitava la reducció de costos a través de la millora de la productivitat.
En definitiva, la fàbrica significava:    La concentració del procés productiu.
La mecanització de la producció, mitjançant la propulsió mecànica centralitzada a partir de noves fonts d'energia inanimades.
Un nou marc de relacions laborals, basat en el treball assalariat i la disciplina laboral: "la fàbrica es va convertir en un nou tipus de presó, i el rellotge en el seu escarceller", ha escrit David Landes.
L’avenç de la fàbrica no es va produir sense resistències Des de l'exterior, els artesans i petits tallers independents, que veien amenaçada la seva supervivència, van organitzar el moviment ludista (del general "Ned Ludd", 1811-13, 1816-20), que destruïa la maquinària fabril.
En l'interior, malgrat que els sindicats van estar prohibits i les vagues reprimides, la imposició de la nova disciplina laboral va xocar amb els antics hàbits de treball discontinu (com celebrar el "Sant Dilluns" començant a treballar més tard el primer dia de la setmana).
22 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ TEMA 2: INDUSTRIALITZACIÓ I CREIXEMENT ECONÒMIC 2.1 El primer cercle d’industrialització (quadre pissarra) 2.2 La transició demogràfica   Del vell al nou règim demogràfic o El descens de la mortalitat o Els canvis en les pautes de fecunditat Demografia i moviments migratoris a Europa _______________________________ La transició demogràfica La transició demogràfica, en una primera aproximació, és el procés pel qual es va passar d’un regim demogràfic antic, caracteritzat per l’alta mortalitat, l’alta natalitat i la baixa esperança de vida, a un nou regim caracteritzat per la baixa mortalitat, la baixa natalitat i l’alta esperança de vida.
Tanmateix, no fou un mecanisme de rellotgeria: la història compta:    Per què a uns països la transició demogràfica fou precoç, i a d’altres tardana? Per què en uns casos fou ràpida, i en altres lenta? Quins efectes té el creixement econòmic sobre la transició demogràfica? 23 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________  Quines conseqüències tingué (o té en l’actualitat) la transició demogràfica per al desenvolupament? Les fases de la transició demogràfica La història mostra diferents pautes de transició demogràfica A Anglaterra la natalitat augmentà entre 1760 i 1820, s’estabilitzà entre 1830 y 1870, i solament es va reduir de forma accelerada entre 1880 y 1920. La gran diferencia amb la primerenca disminució de la mortalitat generà un enorme creixement demogràfic.
A França la natalitat es va reduir al mateix temps que la mortalitat. Com a resultat, durant la fase intermèdia de la seva precoç transició demogràfica, el creixement de la població francesa fou petit.
En el segle XVIII el creixement demogràfic suec fou similar a l’anglès, però en el segle XIX fou la meitat.
El descens de la mortalitat (extraordinària i ordinària) La millora de les condicions alimentàries, higièniques i sanitàries; la millora en les infraestructures i vida material; i les innovacions mèdiques (en aquest ordre) permeteren reduir les taxes de mortalitat ordinària.
La menor incidència de la mortalitat extraordinària (epidèmies) va obeir a factors més complexos i discutits.
24 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El descens de la fecunditat França va ser el primer país europeu en controlar la fecunditat matrimonial.
Després de la Revolució, les dones franceses començaren a controlar la seva fecunditat. Es casaven més joves, però tenien molts menys fills que les seves mares o avies. Era un comportament reproductiu completament nou a la història.
Amb la revolució, les famílies pageses franceses van obtenir drets de propietat sobre la terra. El codi civil de Napoleó (1804) va establir el repartiment igualitari de l’herència entre fills i filles.
Anthony Wrigley senyala el contrast entre una França camperola i una Anglaterra proletària: “un fort descens de la mortalitat en un país pagès, com França, pot generar pressions per reduir la fecunditat en forma proporcional, la qual cosa pot no tenir paral·lel en un país amb Anglaterra, en les primeres dècades de la Revolució Industrial” (p. 394).
Les dones franceses van dissociar molt aviat sexualitat i reproducció. El seu comportament va ser molt més “modern” o avançat que el de les dones angleses, tot i que la renda per càpita fos menor.
El desenvolupament social no depèn tan sols del nivell de creixement econòmic assolit per un país.
Transició demogràfica i moviments migratoris a Europa La major migració de la història de la humanitat ha sigut l’europea.
Per a molts països va significar una vàlvula d'escapament davant la pressió de la població sobre els recursos i el mercat del treball.
Notis la important presència d’emigrants anglesos i irlandesos, i la pràctica absència de francesos.
25 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ 2.3 La difusió de la industrialització i la segona Revolució Tecnològica   La difusió de la industrialització o El “climateri” britànic o Les paradoxes de la industrialització francesa o La industrialització alemanya o El naixement d’una gran potència industrial: els Estats Units La segona revolució tecnològica o El desplegament de la segona revolució tecnològica o Creixement econòmic durant el segle XX: una panoràmica ________________________________________ Els canvis institucionals i socials al segle XIX    Els nous estats burgesos o Emprendrien reformes agràries per abolir els drets feudals i redistribuir la terra o Aboliren els drets corporatius que tenien els gremis sobre la producció manufacturera o els monopolis comercials que gaudien algunes corporacions mercantils L’Estat, a través dels pressupostos, que es nodrien dels impostos sobre el comerç o el consum, centraren les seves activitats en: o El manteniment de la policia i l’exèrcit o Impulsaren certes activitats econòmiques, com la construcció de ponts, carreteres i ports, i subvencionaren la construcció del ferrocarril.
o En canvi, no destinaren gaires recursos a les polítiques educatives o de salut En l’àmbit de la política econòmica la seva activitat es centraria en: o La política monetària: manteniment del sistema monetari i del tipus de canvi o Política comercial: defensa de la producció interior o Legislació mercantil per regular les relacions comercials entre particulars i empreses El creixement econòmic al segle XIX La industrialització obriria una etapa de creixement intens i continuat sense comparació en el passat preindustrial.
Ha permès un augment extraordinari de la població i ha comportat una millora en la producció per habitant.
Tanmateix, no ha estat regular ni ha afectat de la mateixa manera a tots els països.
El creixement va ser molt precoç i més intens a Europa i a les “Noves Europes” (EUA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda) que a la resta dels països del món.
26 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Trets estructurals de les principals etapes del capitalisme La difusió i intensificació de la primera Revolució Industrial Les innovacions que es varen produir a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVIII es difondrien al conjunt del continent durant la primera meitat del segle XIX...
   amb la intensificació dels processos de producció (creació de noves fàbriques) en els sectors que havien protagonitzat els canvis.
amb la difusió a nous sectors i noves zones i incorporant noves aplicacions que començaven a prefigurar una segona onada de canvis tecnològics (II Revolució Industrial) Aquesta difusió es produiria malgrat els intents britànics de monopolitzar aquestes innovacions (patents, prohibició d’exportació de màquines, etc.).
  El govern no disposava d’aparell coercitiu per impedir el contraban, la còpia o l’emigració d’artesans.
Així, el 1824 autoritzava l’emigració dels artesans, i el 1846 autoritzaria l’exportació de maquinària.
La industrialització del continent avançaria en onades i cercles des del nord-oest cap el sud-est.
27 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Els primers cercles de la industrialització a Europa La difusió de les tecnologies de la I RI va ser un procés llarg i desigual. D’una banda, molts països europeus convergiren amb el país líder, Gran Bretanya; d’altra, molts altres es distanciaren dels països industrials (aquells que avui anomenem tercer món o subdesenvolupats), en un procés de divergència.
El complex tecnològic del país líder s’assentava sobre una determinada dotació de recursos naturals, preus relatius i factors de producció. La seva difusió es va fer primer a països propers, amb sistemes institucionals i dotacions de factors i costos de transport propers al país líder: Holanda, Bèlgica, França, Alemanya i Estats Units.
Posteriorment, aquest model s’estendria amb adaptacions a països més allunyats institucionalment i econòmicament: est i sud d’Europa.
Els països seguidors del primer i segon cercle en desavantatge...
Però, si estaven preparats, podien aprofitar les discontinuïtats del canvi tècnic i el climateri del lider per “atrapar-lo” (catching up) Les respostes dependran del marc institucional, la dotació de recursos i la localització, la dimensió i profunditat del seu mercat interior, la innovació tècnica i les polítiques públiques.
Segons Alexander Gerschenkron, com més gran és el grau d’endarreriment, major el paper que havia de jugar l’Estat i la banca en el primer impuls dels procés d’industrialització.
28 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El climateri britànic El lideratge britànic s’havia assentat en el un monopoli en els principals sectors de la producció industrial: cotó, ferro, maquinària, carbó, etc. Això li conferí una enorme capacitat exportadora (entorn del 20% mundial a 1870).
En aquella època (1830-1870), GB fou el “Taller del Món”. A partir d’aquella data, iniciaria el seu declivi: la indústria tendia a buscar nous mercats per als seus vells productes, en comptes d’innovar en nous productes i processos La balança comercial era cada vegada més deficitària, per la pèrdua de competitivitat. També perquè l’economia de GB es podia permetre importacions de luxe, en disposar d’un creixent superàvit en la balança de serveis i capitals.
Els interessos financers de la City — lliurecanvi, una lliura forta, inversions exteriors— es van imposar als industrials.
Es va perdre el dinamisme empresarial? “A partir de 1873 l’economia internacional experimenta canvis que tendeixen a reduir el predomini britànic: els països del primer cercle d’industrialització comencen a ser capaços de construir la pròpia maquinaria i els seus productes comencen a ser competitius [...] i adopten polítiques proteccionistes.
Els països del segon cercle inicien una industrialització forçada i protegida per uns aranzels molt elevats. [...] GB era una economia fortament depenent dels mercats internacionals (característica del first comer) [...] i mantenia una actitud continuista, defensiva...” (IHE, p.
157).
Fins el 1914 Anglaterra va mantenir un clar avantatge en la indústria cotonera. Des del decenni de 1870 fou atrapada, però, en la indústria de la siderúrgia, especialment l’acer, per Alemanya i Bèlgica, i sobre tot pels Estats Units.
El desplegament de la Revolució Tecnològica David Landes ha definit la II RT com una combinació de nous materials, nous processos, noves fonts i noves formes d'energia.
“El procés de desenvolupament està propulsat o condicionat per tres grans impulsos: les innovacions de diferent tipus –tecnològiques, organitzatives i institucionals—, les formes de mercat, que canvien al llarg del temps determinant l'evolució dels preus i els salaris, i les variacions en la distribució de la renda, especialment la quota de beneficis.” La ciència (universitats i departaments d’investigació de les empreses) incrementa la seva rellevància en el procés de millora tecnològica, en detriment de les aplicacions tècniques sorgides "des de baix" (a diferència de la primera Revolució Industrial, on els artesansinventors tenien la iniciativa).
29 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ A. Del ferro colat a l’acer Locomotores, vaixells, ponts, rails, etc.... exigien cada cop més ferro i sobretot més acer... Però els sistemes de producció d’acer eren molt costosos, i només els productes amb més valor suportaven aquests elevats costos de producció (per exemple, les armes).
No va ser fins el 1856 quan el convertidor Bessemer, al que seguiren els convertidors SiemensMartin (utilització efectiva a partir de la dècada de 1870) i, finalment, el sistema GilchristThomas (1879), van permetre produir massivament acer abaratint-ne els costos i generalitzant-ne l’ús. En conjunt aquestes innovacions van fer descendir el cost real de l’acer entre un 80 i un 90 per 100 entre les dècades de 1860 i de 1890.
Es van introduir innovacions també en la producció d’altres materials: alumini, ciment , vidre, ceràmica B. La nova indústria química i la segona revolució agrícola Avenços en diversos camps. Sobretot: 1. Fabricació de sosa artificial pel blanquejat de les teles (sobretot mètode Solvay,1861): abarateix el procés i elimina l’ús d’àcids (disminuint els residus contaminants).
2. Química orgànica: descobriment i descripció de la molècula de benzè i del quitrà: cap al control dels hidrocarburs i derivats del petroli, inici de nous sectors productius: plàstics, fotografia, fibres tèxtils i tints artificials.
3. Fertilitzants artificials (cap a una segona revolució agrícola): inici fabricació dels superfosfats: en gran part, originats com a subproducte de la siderúrgia (mètode Gilchrist-Thomas). La seva difusió majoritària no es produirà fins el canvi de segle i la 1a. guerra mundial C. Noves formes, fonts i convertidors d’energia Malgrat l’aparició de noves fonts, el s. XIX va ser el segle del carbó: milloren els seus convertidors (motors) i la seva extracció. També millora la tecnologia de l’energia hidràulica.
Cap a 1850-60 es senten les bases per a l’aprofitament dels derivats del petroli, tot i que només cap a finals del segle i inici s. XX el petroli començarà a substituir progressivament el carbó.
Electricitat: Innovació amb l'impacte econòmic i social més gran. Dues grans virtuts: a. transmissibilitat: pot ser transportada sense excessives pèrdues (conseqüències: més llibertat en la localització de les indústries i en el disseny de les plantes).
b. flexibilitat: capacitat per convertir-se en altres formes d’energia: lluminosa, cinètica, calorífica (conseqüència: dóna a l’energia un caràcter omnipresent: tant domèsticament com industrialment).
30 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ L’era del petroli (barat) El consum creixent d’un petroli barat en termes reals, i dels seus derivats, ha propulsat l’espectacular ritme de creixement econòmic del segle XX, la supremacia dels los Estats Units, i els processos de convergència econòmica (catching up).
Les noves formes d’empresa El nou model d’indústria s’aixecava sobre tres conceptes: concentració, estandardització i producció en massa.
Noves formes d’organitzar la producció: taylorisme i fordisme Noves formes d’associar capitals: El difícil triomf de la Societat Anònima Taylorisme: L’«organització científica del treball» de F. W. Taylor cercava “substituir l’hàbit per la raó”, amb la subdivisió del treball humà en operacions simples, mecanitzables i cronometrables.
Henry Ford va aplicar la cadena de muntatge a la producció massiva d’automòbils. Amb el ‘5 $ pay a day’ (1914) inventà la societat de consum.
La cadena de muntatge dóna lloc a una nova cultura del consum, l’oci, l’urbanisme i la mobilitat.
La Primera i la Segona Revolució Tecnològica de l’era industrial: una comparació 31 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ En resum: La II RT ha suposat un canvi molt profund en la manera de produir, les relacions laborals i familiars, i la cultura del consum.
32 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ TEMA 3: L’ECONOMIA INTERNACIONAL AL SEGLE XIX (1ra GLOBALITZACIÓ) 3.1 El desenvolupament del comerç internacional i les polítiques comercials   El sorgiment del comerç internacional o Causes de l’expansió dels intercanvis internacionals o Les característiques dels intercanvis internacionals Polítiques comercials o L’avenç del liberalisme comercial o El nou proteccionisme i la crisi finisecular __________________________________________ Globalització Expansió internacional dels mercats de capitals, béns i serveis, treball i informació que es tradueix en una influència creixent dels processos financers, econòmics, ambientals, polítics, socials i culturals d’abast mundial sobre els de caràcter regional, nacional i local.
    Globalització com a procés (“globalisme” com a “estat de coses”) Transcendeix les relacions interestatals que havien marcat l’economia internacional des de l’antiguitat, tot implicant també a la societat civil i als organismes internacionals.
Abraça els àmbits de la cultura (homogeneització de les formes culturals?), la política (supremacia nordamericana?), la ideologia (liberalisme, pensament únic i fi de la història?) o del medi ambient (canvi climàtic?).
Un indici de globalització econòmica el constitueix la convergència del preu dels factors de producció.
La globalització és un fenomen nou en la història de la humanitat? té marxa enrere? ha reduït la pobresa i la desigualtat al món? Primera vs. Segona globalització superficialment similars, fonamentalment diferents? 1) La revolució del transport va marcar la primera, la revolució en la comunicació, la segona.
Per això, el “comerç d’idees” és més important a la segona que a la primera 2) Les condicions inicials han sigut molt diferents: a la primera, el món era en general pobre i agrari; a la segona, és ja molt evident la divisió entre països rics (exportadors de manufactures) i pobres (exportadors de matèries primeres).
3) Una política econòmica completament diferent: davant el laissez-faire del s. XIX, la societat actual exigeix més dels gestors polítics: societat del benestar, inflació controlada, plena ocupació i expectatives de creixement de la riquesa.
4) Un sistema internacional també diferent: davant la la Pax Britannica del XIX, l’hegemonia dels EUA, però amb institucions globals amb certa capacitat estabilitzadora.
33 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Els orígens de la primera globalització econòmica i les característiques del comerç internacional L’expansió del comerç al segle XIX es produeix sobre un món desigual: les potències europees exportaven béns industrials, capitals i població, i demandaven matèries primeres.
L’economia internacional del segle XIX es desenvolupà sobre els sistemes comercials i colonials preexistents, sobre el quals emergirà un nou imperialisme econòmic.
Cal, però, diferenciar entre    les teories sobre el comerç internacional (p. ex. Avantatge comparatiu), que eren anteriors als fets; les polítiques comercials (mercantilisme, proteccionisme, lliurecanvisme), que no s’inspiraven només en teories, també en interessos; i l’evolució real dels fluxos internacionals de béns i factors.
Va existir una globalització econòmica abans del 1800? Abans del 1800 existien rutes comercials que lligaven les distintes regions econòmiques del món.
Aquests fluxos es poden rastrejar en les diferents economies mundials del passat, sistemes comercials medievals i moderns, organitzats sota l’hegemonia d’una gran potència (Califats àrabs, Imperi Xinés, Imperi espanyol, Holanda, Gran Bretanya, etc.).
Però, el seu abast i intensitat estava limitat pels elevats costos del transport terrestre i marítim, els baixos nivells de renda de la majoria de les regions del món, que determinaven el volum de les demandes d’aquelles mercaderies que podien suportar els costos del transport a llarga distància.
Fins el 1800 l'impacte del comerç en el conjunt de les economies europees era relativament modest; només per algunes regions amb rendes molt elevades aquest comerç era realment important (Holanda).
Per què es van intensificar els intercanvis internacionals arran de la Revolució Industrial? El mateix procés d’industrialització introduïa factors addicionals: més productes nous i béns més barats.
La RI feia més complexos els processos de producció; tot i que el gruix dels intercanvis era intraempreses, hi havia un conjunt de béns que s’intercanviaven entre els països europeus (el carbó, el ferro, els aliments) i amb països d’altres continents (cotó).
A partir de 1860 aquests intercanvis es va accentuar, i molt especialment amb el creixent dèficit d’aliments i matèries primeres que provocaven els ràpids processos d’urbanització i industrialització, així com amb la difusió de noves tecnologies que exigien nous materials (coure, estany, plom, bauxita, petroli).
34 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Per què es van intensificar els intercanvis internacionals arran de la Revolució Industrial? La ràpida disminució dels costos de transport, gràcies a la construcció del ferrocarril i al desenvolupament de la navegació a vapor. Aquests canvis, juntament amb la millora en els mitjans de comunicació permetien comerciar amb nous béns i augmentar el volum dels intercanvis.
El creixement i l’especialització econòmica incrementava l’ingrés real i eixamplava el conjunt de béns d’intercanvi (cafè, té, arròs, sucre, etc.) Finalment, les polítiques comercials, l’extensió del lliurecanvisme, afavorien l’augment de la circulació de béns.
Entre 1820 i 1914 el comerç mundial es va caracteritzar per...
    Un increment dels intercanvis (4 % anual) més ràpid que el de la producció (2,5 %). El comerç internacional per càpita es va multiplicar per 25.
Asimetria en els intercanvis a escala mundial, o Obeí a l’impuls dels països més desenvolupats, amb gran capacitat exportadora de productes industrials, i la necessitat d’importar quantitats creixents d’aliments i primeres matèries.
o La major part del comerç internacional sempre fou intra-europeu, Europa acaparava entorn de els 62% dels intercanvis mundials, i les Noves Europes (EUA, Canadà, Austràlia) un altre 13%.
Una polarització creixent dels fluxos d’intercanvi que accentuava una progressiva divisió internacional del treball.
o Entorn de 1880 el 98% dels productes industrials venuts al món provenien d’Europa d’Amèrica del nord o Les exportacions de la resta del món, en un 97,6%, consistien en matèries primeres o I tanmateix, aquest 97,6% dels productes primaris exportats per la resta del món només representaven el 38 % del les exportacions mundials.
El comerç internacional s’articulava entorn d’una gran potència: o Gran Bretanya era el principal centre productor de manufactures, de serveis comercials, i de finances.
Les característiques del comerç internacional al segle XIX Amb un ¼ de la població mundial Europa controlava entorn del 70% del comerç del món; Gran Bretanya, amb el 2% de la població mundial controlava el 20% del comerç mundial.
Europa exportava béns industrials, i la resta del món productes primaris. El comerç de productes primaris suposava quasi les dues terceres parts del total.
En els països perifèrics, especialitzats, en l’exportació de matèries primeres, la dependència s’agreujà al llarg del segle XIX. (2/3 del comerç d’Amèrica Llatina anava cap a Europa, el mateix succeïa, encara en una proporció major, a Àsia y África).
35 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ En molts d’aquests països, però no en tots (EUA, Canadà, etc.), aquesta especialització va provocar un creixement empobridor, especialment quan quedaven atrapats en un cercle viciós de preus relatius a la baixa, per un empitjorament en les relacions reals d’intercanvi exterior.
Per adquirir les mateixes divises (productes, pagar els préstecs) havien d’incrementar la seva producció, la qual cosa provocava noves reduccions dels preus relatius i empitjorava les relacions d’intercanvis: endeutament exterior.
Les polítiques comercials durant el segle XIX El mercantilisme de les potències absolutistes:    Fins el segle XVIII havien dominat teories comercials mercantilistes, fonamentades sobre una concepció del creixement econòmic estacionari Les possibilitats d’augmentar en comerç exterior d’un país depenien de la seva capacitat de fer-se amb una part més important dels intercanvis existents, òbviament en detriment d’algun altre país o imperi: guerres contra els imperis, lluites entre les nacions emergents pel control de les rutes comercials o els mercats existents, etc.
La política comercial esdevenia sempre una política bèl·lica ...
El comerç internacional va viure un moviment de pèndul en quatre fases: 1. 1815-1847: lenta reducció de les restriccions o prohibicions comercials mercantilistes, i lenta recuperació del comerç internacional després de les guerres napoleòniques.
2. 1848-1868: ràpid avenç cap el lliure comerç, i augment dels fluxos comercials.
3. 1868-1896: gir proteccionista i desacceleració de l’augment del comerç internacional.
4. 1897-1913: nou augment del comerç, i gran acceleració de l’exportació de capital, en un entorn de creixent proteccionisme i nacionalisme econòmic.
El liberalisme econòmic del segle XVIII (fisiòcrates, A. Smith, D. Ricardo, etc.) Defensava la independència de l’economia, aquesta estava sotmesa a lleis pròpies: aquestes derivaven de l’autorregulació del mercat L’estat no havia d’interferir en els afers econòmics: es convertia en un destorb o un obstacle al creixement...
A. Smith (1776), D. Ricardo (1817) i, després, Stuart Mill (1848) desenvoluparen la teoria de l’avantatge comparatiu. Segons aquests autors, si tots els països s’especialitzaven en produir aquells béns en els quals tenien un avantatge comparatiu, tots sortirien guanyant...
Això donava per suposat, però, que els distints països tenien dotacions de factors distintes i complementàries; així, l’especialització en aquests béns podria generar un cercle virtuós, d’ampliació del mercat i de desenvolupament econòmic...
36 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Tanmateix, com hem vist...
La major part del comerç fou intra-europeu, amb un predomini enorme de la Gran Bretanya, que va disminuí a mesura que la resta de competidors industrials entraven en el mercat mundial com a exportadors de manufactures.
Eren països que tenien una dotació i costos de factors molt semblants. Les economies industrialitzades, que acaparaven el gruix del comerç mundial i que realitzaven entre sí la major part dels intercanvis, tingueren un predomini absolut en quant al volum i el valor d’aquell comerç, i també pel que fa als seus beneficis.
L’organització i característiques d’aquell comerç obeïa als interessos dels països industrialitzats europeus, que necessitaven exportar manufactures i adquirir a fora aliments i matèries primers.
Tal com van assenyalar molts contemporanis, i admeten avui les noves teories del comerç internacional, l’augment dels fluxos comercials també poden obeir a l’avantatge tècnic i a les economies d’escala aconseguides per les regions i països avantatjats. Aquests avantatges permeten:  inundar amb mercaderies barates els mercats exteriors, desplaçant produccions autòctones 37 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________  erigir barrares d’entrada cada cop més elevades, per tal d’evitar que possibles competidors puguin accedir als seus propis mercats.
És la teoria QWERTY del petit avantatge inicial: Un avantatge inicial petit pot permetre concentrar en unes localitzacions determinades el cercle virtuós entre economies d’escala, economies externes d’aglomeració —des d’infraestructures de transport, a la capacitació de la mà d’obra o els serveis financers—, i el desenvolupament continu de millores tècniques.
No tothom, per tant, comerciava amb les mateixes condicions, com volien suposar els teòrics del comerç o els defensors del lliurecanvisme del segle XIX: La falta de simetria en els intercanvis està en l’origen dels conflictes entorn de les polítiques comercials: optar pel lliurecanvisme o pel proteccionisme foren opcions històriques socialment i políticament interessades. Els arguments liberals en favor del proteccionisme són quasi tan antics com la teoria de l’avantatge comparatiu en favor del lliure comerç...
A Anglaterra, rere el debat hi havia una llarga història de mercantilisme:     1699: la Llei de la Llana prohibia a las colònies angleses exportar draps, això contribuiria a la desindustrialització d’Irlanda.
1700: es prohibia la venda de indianes de cotó a Anglaterra, i s’iniciava l’ofensiva contra el major productor de draps de cotó: la Índia.
1721: una nova Reforma del dret mercantil (R. Walpole, 1676-1745) reduïa els impostos sobre les importacions de matèries primeres i augmentava les primes a l’exportació als productes elaborats amb elles; suprimí els impostos sobre les exportacions de manufactures, i augmentà els aranzels sobre la importació de manufactures. S’intentava així desincentivar la producció industrial de les colònies, especialment les de Nord Amèrica.
1770: William Pitt [el vell, 1708–1778], contrari a la proliferació de fàbriques a Nova Anglaterra, va dir que “no hauria de permetre's a les colònies fabricar ni tan sols claus de ferradures.” La lluita per quedar-se amb el valor afegit Erik Reinert ha escrit recentment que «un tret fonamental de la política econòmica a l'època de Ricardo era la prohibició d’establir indústries a les colònies. La principal conseqüència de la seva teoria dels avantatges comparatius va ser fer moralment defensable, per primera vegada, el colonialisme. Abans de Smith i Ricardo la majoria dels economistes entenien que el veto a la indústria a les colònies era una decisió deliberada de sotmetre-les, i per això molts van predir que s’acabarien rebel·lant per tal d’industrialitzarse, com van fer els Estats Units el 1776.
Durant el segle XIX tots els països actualment rics van entendre que no els interessava seguir la teoria de l’avantatge comparatiu de Ricardo fins haver-se industrialitzat» 38 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ ¿Com es van fer rics, de veritat, els països rics? Ha-Joon Chang recordava, en un llibre recent, com es va industrialitzar Gran Bretanya, i com ho feren els seus seguidors al segle XIX: “La promoción de la industria naciente (aunque no sólo mediante aranceles, debo añadir de inmediato) ha sido la clave del desarrollo de la mayor parte de las naciones, y las excepciones han estado limitadas a pequeños países situados en la cima tecnológica mundial o muy cerca de ella, como Holanda y Suiza por ejemplo. Impedir que los países en desarrollo adopten estas políticas constituye una seria limitación a su capacidad de desarrollarse económicamente” (p.
45).
“Por tanto, ¿qué hay que hacer? *...+ Para empezar, se debería dar a conocer más los hechos históricos de las experiencias del desarrollo de los países desarrollados. No se trata sólo de saber “la historia correcta”, sino también de permitir a los países en desarrollo que hagan elecciones bien informadas sobre las políticas e instituciones que pueden resultarles adecuadas. Debería haber un mayor esfuerzo intelectual para entender mejor el papel de las políticas e instituciones –especialmente de éstas últimas—en el desarrollo económico, eliminando los mitos históricos y las teorías excesivamente abstractas que ciegan a muchos teóricos y decisores políticos” (Retirar la escalera, 2004, p. 229).
L’avenç del liberalisme comercial 1787: primer acord de reducció d’aranzels entre Gran Bretanya i França. Les guerres napoleòniques estroncaren aquest procés. A la dècada de 1840:      R. Cobden promou la campanya per eliminar les Corn Laws, considerades el principal obstacle per al lliurecanvisme i el creixement industrial.
o Protegien el sector agrícola, i especialment els preus dels aliments o Els preus alts dels aliments incrementaven els costos laborals dels treballadors industrials, i del conjunt de la població urbana o Aquests arguments travaren una aliança entre la burgesia industrial i els treballadors (moviment cartista, etc.) La resistència a eliminar els aranzels tenia a veure amb el paper que aquests tenien en els ingressos de l’estat i a l’oposició dels terratinents a la introducció d’impostos sobre la renda o la riquesa.
Reducció dels aranzels britànics sobre les exportacions manufactureres angleses i introducció impost sobre la renda per compensar la davallada dels ingressos aranzelaris (R. Peel).
Commoció per les fams Irlandeses de 1845/6; moviment en favor dels drets polítics.
Abolició de les Corn Laws (1849) i de les lleis comercials proteccionistes (1849: Navigations Acts).
39 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La reducció dels aranzels Anglaterra i França; El tractat Cobden – Chevalier (1860) i la clàusula de nació més afavorida GB abolia els aranzels sobre els productes manufacturats francesos i reduïa els drets sobre les importacions de vins i brandis d’aquell país; França, al seu torn, reduïa els drets sobre la importació de carbó, acer i maquinària britànica.
La incorporació de la clàusula de nació més afavorida significava que si una de les parts negociava amb un tercer país una reducció dels aranzels, l’altra part del tractat es beneficiava automàticament de qualsevol aranzel més baix concedit al tercer país.
Aquests acords es generalitzaren entre els països europeus al llarg de l’etapa 1860 i 1880 (excepte EUA, que reforçaria el seu proteccionisme), de tal manera que el lliurecanvisme s’obria pas a través dels acords bilaterals.
La “crisi finisecular” (1868 – 1896) i el gir proteccionista La confluència de certs factors donà lloc a una petita “gran depressió” durant l’últim quart del segle XIX:    Desacceleració del comerç internacional: o Maduresa de moltes indústries nacionals; saturació de les xarxes ferroviàries; dificultats en l’explotació dels productes primaris per l’empitjorament dels temes d’intercanvi.
Sobreproducció agrària, ferroviària i industrial; i la fallida financera de 1873.
Formació d’un mercat mundial de productes agrícoles, dominat per a les Noves Europes.
Amb nivells i ritmes diferents, quasi tots els països, augmentaren els seus aranzels entre el 1873 i el 1914. Els resultats també foren diversos, i no sempre bons.
Només uns quants països, com Gran Bretanya, Holanda o Dinamarca, mantingueren polítiques lliurecanvistes.
La ‘crisi finisecular’ va propiciar la fi de l’optimisme lliurecanvista, i va donar pas a un creixent nacionalisme econòmic, basat en un ‘proteccionisme no selectiu’, acompanyat de l’augment de la inversió exterior i la formació de càrtels internacionals.
1896 – 1913: Globalització i proteccionisme La ‘crisi finisecular’ va propiciar la fi de l’optimisme lliurecanvista, i va donar pas a un creixent nacionalisme econòmic, basat en un ‘proteccionisme no selectiu’, acompanyat de l’augment de la inversió exterior i la formació de càrtels internacionals.
Entre 1896 i 1913 es van mantenir les polítiques aranzelàries proteccionistes i les pràctiques discriminatòries, que no evitaven, tanmateix, la recuperació i l’augment del comerç internacional.
40 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________       Recuperació del poder de compra en els mercats interiors i del creixement del comerç exterior amb la sortida de la crisi agrària (via proteccionisme i/o canvi tècnic).
Arrencada i difusió de la “segona Revolució Industrial” Millora en les comunicacions Consolidació del patró-or Expansió colonial (repartiment d’Àfrica).
Creixement de les inversions directes de capital a l’exterior que permetria ‘saltar’ les barreres aranzelàries.
41 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ 3.2 Els moviments internacionals de capital i treball   L’expansió de la inversió exterior Els principals corrents migratoris 3.3 Els “malestars” de la primera globalització   El colonialisme i els orígens del “tercer món” Desigualtat i conflicte social ______________________________________________ El moviment internacional de capitals El desenvolupament desigual de la industrialització implicava que: a. en els països més rics l’augment de la renda generava una capacitat d’estalvi superior a les oportunitats d’inversió interior rendibles b. en els països seguidors, i exportadors de matèries primeres, s’obrien oportunitats d’inversió rendibles que superaven la capacitat d’estalvi interior.
Aquests factors posaren en marxa un extraordinari moviment de capital, que fins a la I GM fou liderat per Gran Bretanya (43% el 1914) i França (20%).
L’era de les migracions massives Del 1821 al 1915 el capital i el treball es van traslladar allà on la terra era abundant i barata (l’oest dels EUA, p. ex.) No hi ha hagut encara una altra diàspora humana comparable: 44 milions d’emigrants europeus (més 11 no europeus) entre el 1821 i el 1915 La mobilitat internacional del treball durant la primera globalització és una gran diferència amb l’actual. Ara el treball roman immòbil per les restriccions frontereres a l’immigració; només el capital es trasllada cap a on troba treball i recursos naturals barats.
Per què emigrava la gent? Factors de expulsió:     Acceleració del creixement demogràfic durant la transició demogràfica.
Empobriment (‘fam irlandesa’ després de la crisi de la patata,1845-46, crisis agrària i industrial durant la ‘gran depressió’ de 1873-96).
Tanmateix, no son els més pobres els qui van emigrar: per emigrar calien mitjans (diners pel passatge, informació sobre la destinació on anar i com arribar-hi).
Paper de les diàspores o xarxes migratòries entre el país d’origen i el d’arribada 42 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Factors d’atracció:    Terra barata i salaris elevats a les Noves Europes.
Absència de restriccions: no calien passaports ni “papers” per a entrar a un nou país.
Les companyies navilieres estaven interessades en obtenir retorns (passatgers) per el viatge de retorn de les exportacions de blat dels EUA i Canadà a Europa.
L’emigració va suposar costos i beneficis En els països d’origen:     Es va reduir la pressió demogràfica i la demanda de treball, afavorint aixíuna millora en els nivells de vida.
Aportava remeses d’estalvis en divises Facilitava canals per a la comercialització dels seus productes a nous mercats.
Encara que en els països d’origen es perdien persones capacitades i emprenedores...
En els d’arribada...
 Permetia l’expansió de les ‘Noves Europes’ (com a mínim fins que s’esgotava l’efecte frontera”...) La globalització liberal augmentà la desigualtat a les dues ribes de l’Atlàntic:   A les Noves Europes l’emigració des de la vella Europa augmentava les oportunitats (expansió de la frontera) i també les desigualtats (per l’augment de l’oferta i la segmentació del treball).
L’obertura a l’exterior augmentava les oportunitats (mitjançant l’expansió dels sectors d’elevada productivitat relativa) i també les desigualtats (amb el tancament d’empreses i sectors de menor productivitat relativa).
Els orígens del “Tercer Món” L’expansió colonial començà el segle XVI, però en el XIX l’impacte d’Europa sobre la resta del món assolí la seva major intensitat. Moltes regions dotades de recursos naturals foren incorporades a la divisió internacional del treball, centrada en els països industrialitzats que demandaven matèries primeres o aliments, i cercaven mercats per col·locar els seus productes industrials.
A partir de 1880 s’inicia una nova cursa pel domini territorial (La Era del Imperialismo, 18751914, E. J. Hobsbawm), que portà el domini colonial al seu màxim històric.
A la Conferència de Berlín de 1885 els imperialistes acordaren que totes les colònies de la costa africana podien expandir-se fins a topar amb les fronteres territorials de les altres colònies.
A més, altres països formalment independents es veieren sotmesos a una tutela informal (incloent cops d’estat o invasions per mantenir governs favorables, com els EUA a l’Amèrica Llatina).
43 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Quins factors hi havia rere l’imperialisme?     Factors ideològics i polítics: desviar a l’exterior el malestar social.
Factors estratègics: ocupació preventiva (abans que ho facin altres) Factors militars: cursa d’armament.
Factors econòmics: 1) cerca d’or i minerals i matèries primeres; 2) mercats per situar els excedents; 3) territoris per a colonitzar i poblar; 4) grups de pressió interessats en negocis particulars.
Al final, en molts casos, els costos superaren als beneficis...
Formes de colonització: l’Índia com exemple El 1602 la Est Indian Company va obtenir la concessió de l’explotació de l’Índia colonitzada pels britànics, fins que les revoltes obligaren el 1857 a què se’n fes càrrec directament l’Estat anglès.
L’Índia era el primer productor mundial de teixit de cotó. El 1813 ja va comprar 0,8 milions de peces de teixit bast de cotó, però encara exportava a la GB 1,2 milions de peces de gran qualitat (indianes) que valien el doble.
El 1835 les exportacions índies s’havien reduït a ¼, i les importacions de GB s’havien multiplicat per 6, després d’una sèrie de mesures deliberades de la Est Indian Company per a provocar la seva ruïna.
Sota administració britànica es construïren ferrocarrils i s’obrí el canal de Suez (1869), que augmentà la integració de l’Índia a l’economia global. Això va estimular l’agricultura d’exportació, però reduí la producció d’aliments bàsics per al consum intern mentre creixia la càrrega fiscal.
Per això Mahtama Gandhi (1869-1948) va començar la lluita per la Independència abandonant la vestimenta de gentlemen que duia des dels temps que va estudiar per advocat a Oxford, i va vestir la roba tradicional dels pobres de la Índia que –com a acte de protesta— es feia ell mateix a mà.
Els orígens del tercer món Els països perifèrics es veieren afectats per la mobilització dels recursos demandats pels països industrialitzats i es convertiren en enclaus exportadors que no induïen un procés integral de desenvolupament...
DESAVANTATGES:   Tendències a la desconnexió entre els sectors exportadors i la resta de l’economia tradicional, excepte per subministrar matèries primeres i mà d’obra barata.
Infraestructures pensades per exportar, no per integrar les economies nacionals.
AVANTATGES:  ? 44 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El domini colonial o les dependències informals exteriors, juntament amb les desigualtats i la corrupció interiors, dificultaren les respostes eficaces dels poders públics i les comunitats locals.
El malestar en la primera globalització Les desigualtats provocades per la globalització generaren greus conflictes socials, i les solucions trigaren a arribar...
L’estat “mínim” liberal no intervingué per pal·liar la situació dels pobres, sinó que empitjorà la seva sort ...
D’una banda, amb la destrucció de les xarxes públiques tradicionals d’assistència als pobres: als EUA (1824) i a GB (1834, Poor Laws, workhouses), supressió de les pensions per als pobres, dels asils per als orfes i desvalguts, etc.
Als EUA, a partir de 1880, l’estancament dels salaris va propiciar l’aplicació de polítiques de limitació de la immigració que foren particularment discriminatòries envers les poblacions asiàtiques i africanes.
D’altra banda, l’augment de la desigualtat provocà conflictes socials, revoltes i moviments antiliberals arreu del món, un primer moviment informal i també organitzat contra algunes de les conseqüències de la primera globalització.
Alguns moviments eren xenòfobs, racistes, imperialistes, o simplement caòtics i violents (com les bandes urbanes). Altres eren portadors de drets democràtics i socials - - - 1864 fundació a Londres de l’Associació Internacional de Treballadors (la Internacional). 1872: disputes entre proudhonistes, anarquistes i marxistes, portarà a la seva dissolució el 1876 1880: es crea a Chicago la Federation of Organized Trade and Labour Union.
1886: el President Andrew Johnson promulga la jornada de 8 hores, encara que no entraria en vigor per pressions de la patronal. La federació convocà una Vaga General l’1 de Maig de l886. Greus disturbis provocats pels exercits privats contractats pels patrons . 3 de maig: obrers morts com a conseqüència de les càrregues policials.
Esclata una bomba a Haymarket i s’acusa a quatre obrers anarquistes sense proves.
L’11/11/1887: Spies, Parsons, Engel i Fischer foren penjats a la forca.
1890: fundació de la Segona Internacional obrera, que convoca la jornada del Primer de Maig com a reivindicació mundial de la jornada de 8 hores i en memòria dels “els màrtirs de Chicago”.
El lent camí cap al sufragi universal El resultats de les lluites i les polítiques reformistes per obtenir més democràcia i més benestar trigaren a arribar: França fou el primer país que instituí el sufragi universal masculí el 1848, un any després s’establí a Alemanya i Dinamarca, i el 1879 a Suïssa. La resta dels països haurien d’esperar al segle XX. El sufragi solament seria “universal” quan el conquistaren les dones (1907-71), i a EUA quan l’aconseguí la població negra (1965).
45 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La primera globalització va tendir a autodestruir-se per les desigualtats que generava...
«La reacció política es va desenvolupar com a resposta als efectes reals o percebuts de la globalització sobre la distribució. [...] Lluny d’haver estat destruïda per esdeveniments polítics exògens i imprevistos, la globalització, al menys en part, es va destruir a ella mateixa.
Els aranzels europeus a les importacions agrícoles s’adoptaren com a resposta directa a la caiguda de les rendes agràries associades amb la globalització, mentre al Nou Món els controls sobre la immigració s'erigiren per combatre la creixent desigualtat que la migració en massa havia incrementat, o es creia que ho havia fet. Els fets suggereixen que a menys que els polítics es preocupin pels qui guanyen i els qui perden, poden veure’s obligats per l’electorat a aturar els esforços per estrènyer els vincles amb l’economia global, o fins i tot a desmantellar-los».
Cap a la fi de la primera globalització...
La primera globalització liberal va augmentar les oportunitats econòmiques i va estimular el creixement...
També va augmentar les desigualtats socials a escala regional i internacional, i va propiciar conflictes pel control de recursos o mercats exteriors. Això va acumular un gran potencial de conflicte.
L’Estat liberal va destruir les xarxes d’assistència als pobres de l’Antic Règim i no les va substituir per unes altres. Considerava que les desigualtats, la pobresa o el desenvolupament humà no era cosa seva. Amb garantir l’estabilitat de preus i divises, i mantenir l’ordre públic, ja n’hi havia prou...
Tanmateix, tots els Estats liberals s’implicaren activament en l’Imperialisme, la cursa d’armaments i la construcció d’aliances militars. Això va afavorir que els conflictes de la globalització liberal derivessin cap a l’enfrontament armat. La guerra podria ser una forma de desviar cap a l’exterior el malestar social de l’interior d’un país...
Els moviments obrers i feministes protestaren contra aquell ordre liberal, i aconseguiren fer avançar el procés de democratització...., però la democratització assolida fou encara massa dèbil per evitar que el «malestar de la primera globalització liberal» acabés en una immensa, terrible i inútil carnisseria humana.
46 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ TEMA 4: LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA INESTABILITAT DELS ANYS VINT (1900-1929) 4.1 Les conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial  Introducció: una panoràmica sobre el segle XX  Els orígens de la I Guerra Mundial i l'economia de guerra 4.2 La inestabilitat econòmica de la dècada de 1920  Els problemes de la reconstrucció: deutes i reparacions de guerra  Els desordres monetaris de la postguerra  La hiperinflació alemanya  Les polítiques d’ajustament de les potències occidentals ___________________________________________ Vuit grans contrastos del segle XX (1914-1991) 1. Desplegament massiu de la II Revolució Tecnològica.
2. La major crisi (Gran Depressió, 1929-39), i la major acceleració del creixement econòmic (Època Daurada, 1950-73) en els països desenvolupats.
3. Augment de les desigualtats de renda entre el Nord i el Sud.
4. Les dues Guerres Mundials més mortíferes de la història, i una acumulació d'armes de destrucció massiva capaces de destruir la civilització humana.
5. Triomf de la revolució russa i divisió del món en tres blocs (fins a la dissolució de l’URSS en 1991).
6. Culminació de la transició demogràfica en el Nord (1r i 2n móns), i el seu retard en el Sud (fins a l'última dècada del segle XX).
7. Un salt endavant en desenvolupament humà (IDH) de l'època contemporània (en el Nord, i alguns països del Sud).
8. Incubació de la major crisi ambiental global de la historia L’era del petroli (barat) El consum creixent d’un petroli barat en termes reals, i dels seus derivats, ha propulsat l’espectacular ritme de creixement econòmic del segle XX, la supremacia dels los Estats Units, i els processos de convergència econòmica (catching up).
Existeix un paral·lelisme entre la convergència econòmica d’Àustria amb Gran Bretanya en termes de PIB/hab. i el consum d’energia primària (Gj/hab.) 47 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El creixement econòmic durant el segle XX Els augments del PIB i de la productivitat han estat espectaculars i molt desiguals entre períodes (majors en 1950-73) i entre països (catching-up) El segle XX ha suposat un salt endavant en els índex de desenvolupament humà en el qual ha tingut un paper important l’augment de les polítiques socials públiques després de 1950.
Per últim, el segle XX ha estat el més violent de la història humana Va començar de fet el 1914, amb la Primera Guerra mundial... ...i va acabar en 1989-91 amb la caiguda del mur de Berlín i la dissolució de l'URSS (un Estat sorgit de la evolució russa, que es va produir enmig d'aquella mateixa guerra). L'escala de les massacres del nazisme, l’estalinisme i els bombardejos massius de la IIGM (incloent Hiroshima i Nagasaki) no tenen parangó posible.
Els orígens de la I Guerra Mundial i l'economia de guerra La rivalitat de les grans potències i l’escalada armamentística  Greus tensions pel repartiment colonial en un context proteccionista.
 El polvorí dels Balcans.
 Un marc ideològic radicalment liberal.
 L’esclat de la guerra significà el triomf del nacionalisme davant la solidaritat de classe.
Aspectes de l'economia de guerra  La IGM fou la major mobilització de recursos físics i humans (60 milions d’homes) de la història.
 El desviament de la mà d’obra va ser cobert amb treball femení.
 Augmentà la dependència envers les importacions.
 Augmentà la intervenció de l’Estat en l’economia.
 Va quedar en evidència el pes de l’economia com a factor clau per al resultat de la guerra.
 En molts aspectes mai més es tornarà al punt de partida: - Creixement del malestar social i de les reivindicació de governs més democràtics i de major justícia social.
- El triomf de la revolució russa i la seva influència a Occident.
La guerra es va traduir en pèrdues humanes,  Les guerres de 1789 a 1815 havien provocat uns 850.000 morts. Entre 1815 a 1914 uns altres 400.000, i la guerra civil americana 620.000.
 El 1919 la població europea era més o menys la mateixa que el 1913, contra un creixement esperat de 24 milions, equivalents al 7% de tota la població.
destrucció material,  Algunes estimacions situen el cost econòmic en 338.000 milions de $ (unes 510.000 TM d'or). El temps necessari per recuperar la riquesa perduda van ser uns vuit o nou anys de creixement.
malestar social  La guerra la van lliurar massivament obrers i camperols, a qui es van fer grans promeses per tal de mantenir la moral de les tropes.
48 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________    Les polítiques de nou liberals aplicades en la postguerra van significar una desocupació massiva.
L'inesperat triomf bolxevic a Rússia va animar les protestes obreres.
El resultat va ser una demanda creixent de governs més democràtics i societats menys desiguals.
i l'ensorrament no previst de l'ordre econòmic liberal  El patró or va ser suspès, la convertibilitat dràsticament restringida, i als mercats de divises les cotitzacions van evolucionar sense l'ancoratge de la paritat i el matalàs dels moviments internacionals de capital.
 El paper de l'Estat en l'economia va augmentar sobtadament: - La despesa militar va arribar al 38% del PIB en GB i al 53% a Alemanya, obligant a l'abandonament del pressupost equilibrat (l'ortodòxia del "dèficit zero").
- La pressió fiscal va augmentar per finançar una part de l'esforç bèl·lic - Dèficit públic, planificació econòmica, racionament, negociació sindical...
La primera postguerra mundial: cap a la recomposició d’Europa  Pèrdua territorial alemanya.
 Esmicolament de l’imperi 1914 1918 austrohongarès.
 La desarticulació de mercats interiors.
 Nous estats = noves barreres duaneres en un context de creixent proteccionisme.
El “triangle de deutes” durant la I Postguerra Mundial Els vencedors van imposar a Alemanya una reparació de guerra de 33.000 x 106 $, una quantitat lleugerament superior als 26.500 x 106 $ que ascendia el deute que els aliats havien contret entre ells per finançar l'esforç bèl·lic.
En Les conseqüències econòmiques de la pau (1919), J. M. Keynes va estimar en uns 10.000 x 106 $ la quantitat màxima que podria arribar a pagar Alemanya si no se la volia asfixiar econòmicament.
França i Bèlgica insistien a cobrar les reparacions per tal de cobrir els deutes amb GB i EUA. El 1923 aquells dos països van envair el Ruhr, però van fracassar davant la “resistència passiva” de la població (finançada pel govern alemany).
49 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El 1924 els EUA van acceptar col·laborar en la reconstrucció alemanya a través del Pla Dawes, que reduïa a la meitat el pagament anual de reparacions, oferia finançament, i sostenia la recuperació de la confiança en el nou marc superant la hiperinflació. El 1929 el Pla Young va rebaixar una altra vegada la relació entre interessos i principal, tractant d'evitar inútilment el final d'aquests pagaments.
Les seqüeles de la guerra: la inestabilitat monetària La inflació es va disparar  El deute públic i la massa monetària van augmentar de manera inflacionària.
 De 1914 a 1920 els preus es van triplicar a França o Suècia; es van duplicar a GB, Alemanya i els EUA; es van quadruplicar a Itàlia.
 La inflació es va traslladar a la postguerra a causa de l’ajornament del poder de compra i els desajustaments d’oferta provocats per la guerra.
Però sota les tendències inflacionàries existia certa propensió estructural a la deflació   La recuperació de l’economia europea, els augments de les exportacions de productes primaris i els “brots” d’industrialització per substitució d’importacions dels països neutrals o perifèrics tendiran a produir un excés de capacitat, sobreproducció i caigudes de preus.
L'excés de capacitat es veurà reforçat per l’acceleració del procés de difusió de la II Revolució Tecnològica en substituir-se velles màquines i instal·lacions destruïdes per la guerra que encara no havien esgotat la seva vida útil.
50 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Ajustament deflacionari o hiperinflació: un dilema de la política econòmica de la postguerra 51 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Inflacions i hiperinflacions: el cas d'Alemanya Després de l'IGM el marc va sofrir una devaluació catastròfica. La hiperinflació va destruir els diners alemanys: el 1923 la paritat en or del vell (4,2 bilions) marc equivalia a un bilió (1012) de marcs en paper moneda.
La hiperinflació i els seus efectes Les causes de la hiperinflació 52 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El retorn al patró or En la Conferència de Gènova de 1922 es van negociar les condicions per restaurar el patró or.
Els pagaments i deutes de l'IGM van generar desplaçaments internacionals de reserves d'or.
GB les va reduir, i els EUA les van augmentar. Això va desequilibrar encara més la distribució mundial de l'or, augmentant la vulnerabilitat de qualsevol reconstrucció del patró or.
A més, els preus havien augmentat enormement.
Per això es va adoptar l'anomenat Gold Exchange Standard (patró divises-or, o canvis-or): s'admetia que per garantir la convertibilitat a una paritat fixa els bancs centrals podien servirse d'altres divises "fortes" convertibles, a més de l'or (la qual cosa el va convertir en un sistema molt vulnerable a les crisis de confiança).
Restablir el sistema de paritats fixes mitjançant la convertibilitat garantida pels bancs centrals plantejava un altre dilema de política econòmica: quina paritat triar, la d’abans de la IGM, o la cotització del mercat de divises de 1922?  Si una moneda s'havia depreciat als mercats de divises durant els anys en els que havia regit un règim de canvis flotants, i es tornava a la paritat anterior a la guerra, de fet se l'estava revaluant.
 Per contra, qualsevol país podia tornar al patró or amb una devaluació suau i controlada si elegia una paritat lleugerament inferior a la cotització de mercat de la seva divisa.
53 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ TEMA 5: LA "GRAN DEPRESSIÓ“ DELS ANYS 30 5.1 Els orígens de la crisi: els EUA  El “boom” econòmic dels anys vint als EUA: causes I problemes - L’oferta crea la seva pròpia demanda? - Els problemes en el sector agrari - Producció industrial, salaris i beneficis  Bombolla especulativa, crac borsari i economia real als EUA - L’evolució de la borsa, la política monetària i el crac del 1929 - Les repercussions del crac sobre l’economia real _________________________________________ La crisi dels anys trenta va consistir en: La Gran Depressió als EUA LLEGIR PÀGINA 4 SESSIÓ 10.
54 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Els problemes en el sector agrari El sector agrari fou el primer a experimentar greus dificultats durant el boom dels anys vint (1922-29).
La forta demanda de productes durant la I Guerra Mundial i l’increment de la demanda exterior van portar a l’augment de la inversió i expansió de la superfície cultivada, finançant-ho a través del crèdit. Després de la guerra es va produir una nova disminució dels preus per la forta competència exterior i l’estancament de la demanda interna. Això va comportar la fallida de moltes explotacions i l’emigració dels camperols. La crisi econòmica per a moltes famílies pageses de les planes centrals s’agreujaria amb la crisi ecològica del “Dust Bowl”, provocada per la intensa explotació dels sòls i les sequeres dels anys 1930.
Producció industrial, salaris i beneficis Després de la Guerra van coincidir tres fets importants:  la reaparició d’una demanda continguda com a conseqüència de la primera guerra mundial  l’aparició de nous productes, especialment béns de consum duradors  aparició de noves modalitats de crèdit: el crèdit al consum El desplegament de les tecnologies de la IIRT durant la guerra es va estendre a tots els sectors, amb el resultat d’un fort augment de la productivitat i de la producció.
En el context de configuració d’una nova societat de consum:  expansió de l’habitatge unifamiliar, noves possibilitats de mobilitat amb l’extensió de l’automoció (vehicle familiar): impuls per a les indústries bàsiques de l’acer, metal·lúrgia, construcció, etc.
 noves demandes de béns de consum durables (ràdios, electrodomèstics, etc.) impuls a les indústries intermèdies, electricitat, etc.
Els béns de consum durador tenen un “cicle de vida del producte” • Si a la saturació relativa d’un producte el succeeix l’alça d’un altre, la demanda global no es contrau.
• Però, a finals dels anys vint semblava haver-se sincronitzat una certa tendència a la baixa en el cicle de tots els productes, durant la primera generació de béns durables de consum massiu de la història.
• De tot el deute personal dels EUA a 1933 (6.500 milions de $), un 22% era pels automòbils ja adquirits (1.400 milions de $)! • La compra de cotxes estava lligada a les primeres residències en forma de ciutat jardí i a la copra de segones residències. A 1933 la meitat de totes les hipoteques estaven endarrerides en els pagaments… 55 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Producció industrial, salaris i beneficis La dècada dels vint es va caracteritzar per un fort increment dels beneficis i dels dividends davant el moderat augment dels salaris.
L’augment de la productivitat (un 50 %) no es traduïa en un augment dels salaris (només un 7 %), a causa de la substitució de treball per maquinària, de la repressió sindical efectuada pels patrons i de la manca de regulació estatal dels convenis laborals.
Els beneficis, en canvi, augmentaren un 42%...
• Els beneficis van créixer especialment a les grans empreses que produïen béns de consum durador, com els automòbils. El creixent poder oligopolista els permetia no reduir els preus de venda en la mateixa proporció que els seus grans augments de productivitat.
• També els subministraments d’electricitat, aigua o gas adquiriren un elevat grau de concentració monopolista, i les seves tarifes públicament regulades es mantingueren estables malgrat la reducció dels preus del petroli i altres costos.
• Un 10% de les famílies concentrava el 86% de la capacitat d’estalvi.
• Si la part estalviada dels beneficis s’hagués invertit en augmentar la capacitat de producció i en crear més llocs de treball, això potser hauria afavorit ulteriors millores salarials (i la capacitat de compra de les famílies).
• Però, qui invertiria en ampliar la capacitat de producció industrial si els productes de consum cada vegada tenien menys sortida dels magatzems, botigues o concessionaris? • Si no sortia a compte invertir en noves fàbriques, o l’ampliació de les existents, on fer-ho? Una part de la resposta la va oferir l’especulació immobiliària i amb valors mobiliaris en borsa .
• El 1925 el boom de la construcció de segones residències a Florida va provocar una bombolla especulativa immobiliària que finalment va esclatar.
• El 1927 el sector de l’automòbil, i el de béns duradors de consum massiu en general, començaren a experimentar dificultats. En lloc de reflectir la bona marxa de l’economia, a partir de 1927 el boom de la borsa de NY esdevingué un substitut de la manca d’alternatives d’inversió rendibles.
LLEGIR PÀGINA 10 SESSIÓ 10 56 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El boom borsari Cada vegada es venien i compraven més accions a la borsa al marge de la rendibilitat real de les empreses el capital de la qual era objecte de transacció.
L’objectiu no eren els dividends que cada any es podien obtenir d’aquelles participacions en el capital accionarial de l’empresa («retallar el cupó»).El guany esperat era únicament la plusvàlua que s'obtindria en vendre l’acció de nou a una cotització superior a la comprada.
El preu de l’acció seguiria pujant mentre hi hagués compradors disposats a comparar-la, mentre creguessin que seguiria pujant...
Els agents de borsa (brokers) acceptaven ordres de compra dels seus clientes amb gran part del pagament diferit, que arribava fins el 90%, cobrint-lo amb un préstec bancari que tenia per garantia el valor de la pròpia acció comprada.
Les empreses també desviaven excedents de tresoreria cap a la borsa.
La bombolla especulativa a la borsa de Nova York Del boom borsari al crac d’octubre del 29 La FED i el govern de Hoover van romandre en un estat de paràlisi, contemplant impotents com el boom de la borsa arribava al seu paroxisme l’estiu de 1929.
El 9 d’agost de nou intentaren frenar-la apujant el descompte interbancari del 5 al 6%. Però la borsa encara va assolir el seu índex màxim el 13 de setembre.
El 3 d’octubre la borsa va començar a caure, i el pànic es va estendre.
Amb la baixada de cotitzacions el valor dels títols ja no cobria els crèdits concedits pels bancs als brokers o als seus clients.
57 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Quan reclamaven el deute, els clients donaven als brokers l’ordre de vendre.
Com que tothom feina el mateix, la borsa es va enfonsar en un crac. El «dimarts negre» del 29 d’octubre s’oferiren a la venda 29 milions de títols.
La borsa va seguir caient fins el 1932. Fins el 1954 no va recuperar el nivell anterior al crac.
És convenient utilitzar gràfics d’escala semi logarítmica per visualitzar l’evolució de variables temporals que han experimentat creixements molt importants.
Del crac de la borsa a la fallida bancària Els efectes del crac es van estendre molt més enllà del cercle d’inversors en borsa, arrossegant tota l’economia americana a la depressió del 1929 al 1933, per tres raons: 1. la situació econòmica recessiva que ja patia el país; 2. les nefastes mesures de política econòmica aplicades por la FED i el govern de Hoover (o potser la manca de mesures)...
3. ...i la connexió del crac amb una gran fallida bancària en cadena.
Molts bancs acumularen passius incobrables dels seus clients arruïnats.
• El pànic bancari i la crisi d’expectatives van desfermar una cursa per la liquiditat: tothom volia conservar la seva riquesa en la forma més segura i disponible (és a dir com a diner «líquid»).
• Davant els dubtes sobre la solvencia dels bancs, molts estalviadors es precipitaren a retirar els seus dipòsits, provocant les primeres fallides de bancs.
• La gran crisi bancària, però, va tenir lloc entre desembre de 1930 i juny de 1931 58 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La deflació va propagar la Depressió  En conjunt, la massa monetària en circulació es va contraure un 33% entre 1929 i 1933.
 La deflació va propagar el cercle viciós de la depressió.
- La deflació provoca dos efectes contraris: augmenta el valor real del diner líquid, però també el pes real dels deutes contrets (les hipoteques, per exemple).
- En una situació d’expectatives depressives, això accentua la preferència per la liquiditat i la tendència a esperar temps millors per gastar el diner.
- Si els inversors no inverteixen ni els consumidors compren l’economia es paralitza: això és una depressió, i es manifesta en una caiguda de preus (deflació).
Recessió i desocupació durant la Gran Depressió  L’atur va augmentar del 3 al 25% de la població activa de 1929 a 1933.
 La inversió privada (com a % de la renda) es va desplomar de 1929 a 1932.
 La producció industrial va disminuir un 40,8 % entre 1929 i 1932; el PIB, un 28%.
 Uns 5.000 bancs i prop de 100.000 empreses van tancar les portes.
59 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ 5.2 La difusió de la crisi  El col·lapse del comerç internacional - L’oferta crea la seva pròpia demanda? - Els problemes en el sector agrari - Producció industrial, salaris i beneficis  Les finances internacionals - La conseqüència de la reducció del crèdit - El llast de les polítiques recessives ____________________________________________ Els “alegres anys vint”: recuperació i creixement desequilibrat La represa del creixement va estar propulsada per la difusió del “paquet tecnològic” de la segona revolució industrial (nous béns de consum duradors fabricats mitjançant cadenes de muntatge, nous materials, noves formes i fonts d'energia, etc.).
La distribució internacional de la capacitat de producció instal·lada havia canviat en poc temps: als països bel·ligerants es van destruir moltes fàbriques i infraestructures. Això va generar la substitució d'importacions als països neutrals. Ambdues coses van accelerar el declivi britànic i europeu en benefici dels EUA (i Japó de forma incipient).
La difusió de la Gran Depressió: dels Estats Units a l’economia internacional El 1929 l’economia dels EUA suposava el 45% de la producció industrial, i un 12,5% de les importacions mundials.
La depressió es va contagiar des de la primera potència industrial a la resta del món a través dels fluxos comercials i financers de la economia internacional, a través de quatre mecanismes: 1. caiguda de les exportacions 2. empitjorament dels termes d’intercanvi per als productes primaris 60 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ 3.
4.
desarticulació del mercat internacional de capitals deflació mundial que augmentava el pes dels deutes.
Després de sofrir els efectes del proteccionisme aranzelari abans i després de la 1GM, amb la GD l’economia internacional construïda per la primera globalització liberal del segle XIX es va esfondrar.
Les dificultats del sector primari    Una bona part de les noves possibilitats tecnològiques eren al sector primari (difusió del tractor i segadores/ trilladores, nous fertilitzants químics o minerals, primers plaguicides sintètics, cria intensiva de bestiar plenament estabulat o 'nous' cultius, com la remolatxa sucrera i productes horto fructícoles, connectats a una comercialització a majors distàncies gràcies a la refrigeració i els nous mitjans de transport).
El sector agrari fou el primer en experimentar una deflació estructural i un endeutament creixent, que l'arrossegava cap a la fallida.
Als països exportadors de productes primaris es va generar la primera gran crisi del deute extern.
El col·lapse del comerç internacional El 1930 els EUA imposaren l’aranzel Smoot-Hawley, i molts altres països seguiren l’exemple.
L’enfonsament de les balances comercials dels paísos exportadors de productes primaris va reduir la seva capacitat de compra.
61 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La tendència estructural a l’excés de capacitat i deflació. El sector agrari El col·lapse del mercat internacional de capitals Els països creditors, especialment els EUA, van reduir molt els seus préstecs a partir de 1928. Sovint les sortides netes de capitals es convertiren en entrades que alimentaren la bombolla especulativa a la borsa… Molts països van deixar de rebre capitals exteriors i, en molts casos, patiren sortides de capital. Davant la sortida de $ i el deteriorament de la balança de pagaments, els Bancs Centrals, obligats per les regles del patró or a defensar la paritat, adoptaren dures polítiques d’ajustament.
Alemanya va ser el país europeu més afectat, ja que havia basat la seva recuperació de la segona meitat dels anys vint en els préstecs nord-americans.
La reducció del crèdit i la despesa, propagaren la GD augmentant l’atur i la caiguda de la inversió. No va haver-hi cap capacitat de coordinació internacional: Cada país va tractar de «salvar» la seva economia interna desconnectant-la de les demés.
62 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Keynesians o monetaristes: La deflació, va crear la depressió, o només la va propagar?  En la visió keynesiana, desenvolupada després per Peter Temin, la crisi d’expectatives i la preferència per la liquiditat generaren una reducció autònoma de la despesa d’inversió i consum —una demanda insuficient. Els preus i les vendes disminuïen, la qual cosa reduïa la demanda de diner. La paràlisi de la FED i del govern de Hoover va propagar el cercle viciós depressió-deflació, en lloc d’aturar-lo amb una política monetària i fiscal expansiva.
 Milton Friedman mai no va acceptar ni la diagnosi ni les solucions keynesianes. En la seva visió monetarista, l’errònia política de la FED va provocar una gran contracció monetària que, a través de la deflació, convertí una recessió ordinària en la Gran Depressió.
 Hi ha un acord total en què la política monetària contractiva de la FED fou del tot contraproduent: la FED hauria d’haver baixat els tipus d’interès i aturar a temps les fallides bancàries.
 Però la interpretació keynesiana no creu que la errònia política monetària fos l’única causa..., ni la causa principal. Tampoc no creu que amb una política monetària expansiva n’hi hagués hagut prou. Per posar remei a la depressió calia, a més, una política fiscal expansiva.
Per què era tant important per a Friedman atribuir la culpa de la Gran Depressió a la política monetària? Si podia atribuir-la a una falla humana (els errors de la FED), també podia “salvar” al mercat de la sospita que, deixat al seu aire, ens pot portar a una gran depressió.
Milton Friedman (1912-2006) encapçalà l’escola ultraliberal de Chicago, que mai no ha acceptat que els mercats puguin fallar (si els drets de propietat i les regles mínimes del joc són les adients, segons el seu criteri).
Sempre va refusar que l’Estat hagi d’intervenir en el joc econòmic, més enllà d’oferir un creixement constant i prèviament anunciat de la massa monetària.
5.3 Les sortides de la depressió econòmica   El New Deal nord-americà - La política monetària i financera - La política pressupostària, agrària i industrial L’economia nazi Les polítiques econòmiques de les democràcies europees ________________________________________ A finals del 1932 Roosevelt va guanyar les eleccions proposant un New Deal El New Deal proposava sortir de la paràlisi del govern Hoover amb una clara voluntat d’intervenció política en l’economia basada en la promesa d’un nou contracte social.
63 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Les prioritats eren: 1.
2.
3.
Sanejar el sistema financer restablint la confiança en els bancs.
Reduir l’atur reactivant la inversió i impulsant el consum.
Un repartiment menys desigual de la renda – una promesa en gran mesura incomplida—, i reduir la precarietat econòmica amb una sèrie de prestacions socials i drets laborals (assolits en part).
El restabliment de la confiança en el sistema financer       La Llei d’emergència bancària va obligar a un tancament temporal dels bancs (banking holiday) per a sotmetre’ls a una inspecció (un 50% es consideraren solvents, un 45% va obrir després de fer alguna reforma, i el 5% fou liquidat).
Control per part de l’Estat de 1/3 del capital bancari.
Separació bancs comercials – bancs d’inversió.
Obligació de cobertura dels riscos amb assegurances obligatòries.
Major control de la borsa (Securities andExchange Comission).
Conversió de la FED en un veritable banc central (major regulació).
Exportant depressió: la devaluació del $ i la política monetària La suspensió del patró or i la devaluació del $ (un 41% el 1934) va frenar l’espiral deflació-depressió.
Però la circulació monetària va augmentar molt menys del que permetien les reserves d’or dels Estats Units.
Amb menys expansió monetària i sortides de capital de les necessàries, la devaluació del $ ajudà menys de l’esperat a la recuperació als EUA, mentre augmentava la pressió deflacionària sobre la resta del món.
64 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La lluita del New Deal contra l’atur: per primera vegada, una política social als EUA L’atur arribà al 25% de la població activa, sense que els aturats cobressin subsidi. L’oposició republicana només acceptà crear-lo si era un salari mínim per realitzar treballs útils que no competissin amb la iniciativa privada, ni li treies oferta de treball.
El 1935 la Social Security Act creà la seguretat socials EUA: jubilació, assegurança d’atur, malaltia i accidents.
Del 1936 a 1939 els programes d’ocupació en obres públiques (Public Work Administration) absorbiren 1/3 de l’atur.
• Es construïren un milió de Km. de carreteres, 77.000 ponts, 285 aeroports i més de 100.000 edificis públics.
• El programa de desenvolupament rural de la vall de Tennessee va construir 29 preses per generar electricitat, ampliar el regadiu, i introduir cultius més rendibles (recordeu les crisis de malvenda).
• També va fomentar l’electrificació rural a través de cooperatives.
Subvencionar per no plantar: la política agrària del New Deal (AAA) Al sector agrari els problemes d’excés d’oferta, caiguda de preus, crisis de malvenda i endeutament s'arrossegaven des del 1920-21.
Però la situació s’agreujà durant la depressió: els preus dels productes primaris caigueren un 50%, mentre els preus industrials es reduïen un 25%.
    L’Agricultural Adjustment Act indemnitzava a qui reduís la superfície de cultiu (fins que el TS la va declarar inconstitucional).
La població activa agrària es reduí un 7%, la superfície cultivada de El New Deal va optar per recuperar la rendibilitat i augmentar els preus reduint l’oferta. productes excedentaris (blat, panís, cotó i tabac) un 20 % .
Els augments de productivitat, però, feien mantenir l’excés d’oferta.
La resposta fou la compra d’excedents per l’Estat a preus superiors als del mercat 65 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La NIRA: un intent de rellançar la inversió industrial La National Industrial Recovery Act cercava recuperar la rendibilitat de la indústria, aturant la deflació per animar a la inversió.
Seguint el model aplicat durant la IGM, es suspengué la llei antitrust per afavorir acords monopolistes que augmentessin els preus i restringissin la competència.
En contrapartida es reconegueren per primera vegada els sindicats, el dret de vaga i la negociació col·lectiva.
S’introduí el salari mínim i la jornada de 40 hores. L’objectiu era que una part del guany extra de monopoli anés a parar també als salaris per animar el consum.
El New Deal no va comportar una gran expansió de la despesa pública       Roosevelt s’apartà de l'ortodòxia pressupostaria del ‘dèficit zero’.
Tanmateix, durant el mandat de Hoover el deute públic ja havia augmentat del 20 al 45% de la RN (per la forta caiguda d’ingressos fiscals i el petit augment de les despeses d’assistència): amb el New Deal es mantingué en el 50-55% (el pagament dels interessos no arribà al 2% de la RN) Els intents d’augmentar la pressió fiscal sobre les grans fortunes fracassaren.
La permanent hostilitat conservadora contra el New Deal, acusat de ‘socialista’ o ‘comunista’, i la manca d’objectius clars, limitaren la seva coherència macroeconòmica.
El Tribunal Suprem (TS) va declarar inconstitucionals força lleis del govern Roosevelt.
Keynes no publicà la seva Teoria General de l’ocupació, l’interès i el diner fins el 1936.
1937-38: una nova recessió     Les sentències del Tribunal Suprem, el 1935, declarant inconstitucionals moltes lleis del New Deal obligaren a limitar encara més la despesa pública.
Malgrat la declaració d’inconstitucionalitat, la NIRA va animar l’afiliació sindical i una gran onada de vagues i ocupacions de fàbriques.
Tanmateix els salaris no aconseguiren mantenir-se al nivell dels preus, o augmentaren molt lleugerament el seu poder adquisitiu.
La protesta obrera alarmà els empresaris i contribuí a la retracció de la inversió privada que, juntament amb les retallades de la despesa pública i la reducció dels programes de la PWA , portaren a una nova recessió el 1937-38.
66 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La crisi del New Deal del 1937-38     En resum: la coherència macroeconòmica del New Deal fou força limitada.
Malgrat la virulenta oposició conservadora que va generar, contribuí a estimular l’economia i a millorar la situación dels més desafavorits.
L’obstrucció del partit republicà i la judicatura, la conflictivitat social i les pròpies contradiccions del New Deal reduïren el seu impacte.
A partir de 1938 el rearmament davant l’avenç de Hitler a Europa, i l’esclat de la IIGM el 1939, permeteren superar els obstacles amb què ensopegà el New Deal, mercès a la mobilització general en una economia de guerra...
La diferent reacció dels grans inversors privats a l’intervencionisme de l’Estat: dictadures i democràcies A països com Itàlia, Alemanya, Àustria, Hongria, Romania o Espanya la reacció de les classes adinerades va portar a l’enfonsament dels règims liberals parlamentaris i la imposició de dictadures feixistes. Molts d’aquells països havien introduït feia poc el principi democràtic del sufragi universal.
A països com els Estats Units, Anglaterra, Suècia o França (fins a la capitulació del règim de Vichy davant els nazis) es van mantenint les institucions de la democràcia parlamentària.
La intervenció de l’Estat en l’economia va ser molt superior als països amb dictadures de tipus nazi o feixista, i al Japó dominat pel nacionalisme militarista, que als països que van mantenir una democràcia parlamentària.
Tanmateix, va ser en els primers on els grans empresaris van col·laborar més amb uns Estats cada vegada més intervencionistes.
En canvi, als països democràtics van oferir una aferrissada resistència a l’expansió de la despesa pública, o a qualsevol mesura per redistribuir la renda d’una manera menys desigual (p. ex., el 1936-37 davant el New Deal de Roosevelt, o davant la victoria del Front Popular a Espanya i a França, el 1936).
El 1943, Michal Kalecki explicava així aquella paradoxa : «Una de les funcions importants del feixisme, simbolitzada pel règim nazi, va consistir a eliminar les objeccions capitalistes a la plena ocupació. El rebuig a la política de despesa pública com a tal resulta superada sota el feixisme en trobar-se la màquina estatal sota el control directe d’una societat formada per les grans empreses i els nous rics feixistes. S’elimina així la necessitat del mite del “equilibri pressupostari” que servia per impedir que el govern provoqués una crisi de confiança amb la seva política de despesa. En una democràcia no se sap com será el pròxim govern. Sota el feixisme no hi ha un proper govern» (“Les conseqüències polítiques de la plena ocupació”, citat a la Guia Pràctica, p. 112).
Amb el rearmament de 1938, i l’esclat de la IIGM l’any següent, la despesa pública i els impostos directes van augmentar de forma notable tant als països amb dictadures nazis o feixistes, com a les democràcies parlamentàries: la despesa pública militar va deixar de trobar objeccions per part els inversors privats.
67 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La Gran Depressió a Alemanya, 1928-1932 Alemanya va ser el país europeu que més va patir la crisi. Algunes de les raons que poden explicar-ho són l’alta dependència de l’exterior, la fragilitat de l’economia interior i una resposta inicial molt ortodoxa.
L’ascens del nacionalsocialisme es va recolzar en la mobilització dels sentiments d’àmplies capes de població. La trajectòria electoral del NSDP va anar lligada a la conjuntura econòmica.
Les dues fases de la política econòmica nazi: 1933-36 i 1936-39 Les prioritats de la primera etapa foren la lluita contra l’atur, el retorn de la confiança empresarial i l’aïllament respecte dels mecanismes transmissors de la crisi. Les polítiques utilitzades passaren per un enorme pla d’obra pública i el control exhaustiu dels intercanvis econòmics interiors i exteriors sota un règim totalitari.
A la segona etapa els objectius foren el rearmament i la preparació de la guerra.
68 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Les polítiques de recuperació de les democràcies europees Anglaterra és el primer país que surt del patró or, devalua la £, i salva la banca. França és l’últim país que surt del patró or i devalua el franc.
Anglaterra és la primera que atura la caiguda de la producció industrial. França és l’últim país en recuperar la producció.
Anglaterra és qui pateix menys la caiguda d’exportacions. França és el país que pateix més la caiguda d’exportacions.
Gairebé enlloc hi hagué un pla macroeconòmic coherent Quasi cap país va tenir un programa econòmic coherent de tipus keynesià per sortir de la Gran Depressió (Keynes va publicar la seva obra més important el 1936, i només es començaria a parlar de «keynesianisme» després de la seva mort el 1946).
Potser l’única excepció rellevant va ser Suècia, on Gunnar Myrdal i altres economistes que treballaven pel govern socialdemòcrata elegit el 1932 van posar els fonaments d’allò que després se’n diria el «model suec d’Estat del Benestar»: Suècia va desenvolupar una política pressupostària heterodoxa, trencant amb el patró or i el “dèficit zero”, reconeixent el paper de l’Estat com a impulsor del creixement econòmic, facilitant diner barat i despesa pública. L’èxit, tanmateix, s’ha de matisar: el nivell d’atur es va mantenir sempre relativament alt.
69 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ TEMA 6: L'ÈPOCA DAURADA DEL CAPITALISME INDUSTRIAL (1945-1975) 6.1 El nou ordre econòmic internacional després de la II Guerra Mundial  El Pla Marshall i la reconstrucció de l'Europa Occidental  Bretton Woods i el nou marc de les finances internacionals 6.2 Les polítiques ‘keynesianes' i l'estat del benestar  El paper de l’Estat: el pacte social keynesià 6.3 Factors i dinàmica del creixement econòmic  El cercle virtuós del creixement econòmic __________________________________________________ La IIGM (1939-45): més llarga, destructora i cara que la IGM Una “guerra civil internacional”? Hi van prendre part 61 països amb una població de 1.700 milions (3/4 de la població mundial), i es van reclutar 110 milions de soldats.
Va causar uns 61 milions de morts militars i civils (27 només a la URSS, 17 als altres aliats, 11 a les altres potències europees de l’Eix, 6 a Japó).
La frontera entre combatents i població civil es va difuminar encara més: bombardeigs massius sobre ciutats de ambdós bàndols (bombes incendiaries alemanyes V1 i V2 sobre GB, “bombardeigs de saturació” que gairebé destruiren Hamburg, Dresde o Tokio, bombardeigs atòmics d’Hiroshima i Nagasaki per l’aviació dels EUA).
La importància de l’aliança estratègica dels EUA i la GB amb la URSS... i de la resistència L’atac d’Alemanya a la URSS el juny de 1941 fou el tombant decisiu. L’aliança entre els EUA, la GB i la URSS sumava al voltant d’un 60% del PIB mundial.
Alemanya dominava gran part d’Europa, i altres parts del món, però només s’havia preparat econòmicament per a una guerra ràpida (blitzkrieg). Les potències de l’eix només sumaven el 17% del PIB mundial.
El Pla Marshall: una ajuda interessada? En lloc del pagament de reparacions de guerra, com a la IGM, aquest cop els EUA oferiren ajut a la recuperació econòmica tant dels vençuts com del aliats. Després dels ajuts inicials d’urgència de 1945-47 (7.263 milions de $), el Pla Marshall (Economic Recovery Program) de 1947-49 va mobilitzar 13.365 milions de $ per finançar la reconstrucció de 16 països europeus.
70 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Els EUA necessitaven l’estímul de les exportacions a Europa per sortir de la seva crisi postbèlica. Als països europeus destruïts els calia finançar la recuperació, i evitar que l’estrangulés la manca de divises (dollar gap). A Alemanya va representar el 5% de la RN i el 9% de la inversió bruta. El 1947-49 el 57% de les importacions es va finançar amb l’ERP.
L’ajut va estar condicionat a l’acceptació de l’ordre econòmic internacional de Breton Woods, i de la guerra freda contra la URSS.
Es tractava de transaccions privades estimulades per les institucions públiques. L’ús dels fons havia de comptar sempre amb l’acord dels EUA Funcionament del Pla Marshall El camí cap a la Unió Europea Per distribuir els fons del Pla Marshall es crearen el 1948 l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE, primer antecedent de l’OCDE); i el 1950 la Unió Europea de Pagaments (primer antecedent de la CEE i la UE).
Per coordinar la reconversió de sectors sobredimensionats per l’economia de guerra es creà el 1952 la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA, formada per Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg).
El 1957 els membres de la CECA firmaren el Tractat de Roma que posaria en marxa el procés de reducció aranzelària l la integració de la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
71 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El procés d’integració econòmica tenia dos objectius polítics: 1) reconciliar França i Alemanya; 2) reforçar el bloc militar europeu-occidental de l’Aliança Atlàntica (OTAN) contra el bloc de la URSS.
Àustria, Suïssa, Noruega, Sueca i Dinamarca crearen el 1960 l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) com una via menys alineada amb els EUA. El Regne Unit i Portugal es sumaren a l’EFTA en un intent de preservar l’àrea comercial de la lliura i la Commonwealth. L’EFTA semblava una alternativa purament comercial a la CEE, sense cap voluntat d’integració política.
Però al cap de poc temps la majoria de països l’abandonaren per ingressar a la CEE i l’OTAN.
Bretton Woods (1944) i el nou ordre econòmic internacional     A la conferència de Bretton Woods els aliats (EUA i la GB principalment) acordaren la creació del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM, inicialment anomenat BIRD) l l’Acord General d’Aranzels i Comerç (GATT, ara OMC). La URSS hi va participar, però no es va adherir als acords.
L’objectiu dels acords era institucionalitzar de nou unes relaciones econòmiques internacionals obertes, per superar l’etapa d’hiperproteccionisme i blocs comercials tancats del període d’entreguerres.
Teòricament havien ser organismes de les NNUU, però des del 1947 n’han funcionat totalment al marge.
Keynes (GB) i White (EUA) compartien l’objectiu de restablir uns fluxos comercials oberts, però diferien en la seva visió dels fluxos financers internacionals. Keynes volia que les finances romanguessin sota control nacional, per fer possibles les polítiques reguladores de l’economia a través de la despesa pública, i evitar els desastres del patró or. Però els EUA van imposar el seu criteri.
El patró de canvis-dòlar i l’FMI A Bretton Woods es posaren les bases d’un nou sistema monetari internacional (fins el 1971).
El dòlar seria l’única moneda convertible en or. La resta de països l’emprarien com a moneda de reserva als seus bancs centrals. S’adoptaren taxes de canvi fixes entre les diferents monedes i el dòlar (i, per tant, entre cadascuna d’elles). Tanmateix, en el mercat lliure es permetia una oscil·lació limitada de les monedes (un interval de cotització): quan s’allunyava massa de la taxa de canvi oficial s’obliga a la revisió. Es tractava, doncs, d’un sistema de canvis fixos, però prou flexible per a adaptar-se a les conjuntures.
L’FMI cercava garantir l’estabilitat de canvis a través d’un fons de reserves que permetés als bancs centrals fer front temporalment a les caigudes de la cotització de la seva moneda.
Cada BC membre va dipositar una quota (1/4 en or ó $ i la resta en la seva moneda), en funció del seu PNB i el pes al comerç internacional. Per mantenir la cotització un país amb dèficit a la balança de pagaments pot obtenir divises estrangeres (“drets de gir”) a canvi de la pròpia moneda.
72 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El poder del prestamista d’última instància El poder dins l’FMI (el nombre de vots) es reparteix en funció de la quota aportada per cada país. Els EUA han tingut sempre més d’un terç dels vots i han dominat la presa de decisions al FMI.
Els “drets de gir” només s’empren per mantenir a curt termini l’estabilitat de canvis entre divises (no per finançar projectes de desenvolupament). L’FMI en condiciona l’ús a la imposició de polítiques d’ajust que garanteixin l’estabilitat dels negocis internacionals en el futur.
Després de la fi del patró-dólar i l’estabilitat de canvis, el 1971, han anat en augment les crítiques al caràcter no democràtic d’aquest organisme, capaç d’imposar les seves “recomanacions” a molts governs, i als resultats econòmics, socials i ecològics d’aquestes polítiques d’ajustament deflacionari.
De la derrota dels feixismes a l’Estat del benestar Llegir pag.10 sessio 13: Peter Temin, Lecciones de la Gran Depresión, 1995, p. 112-14 [...] amb les característiques següents: 1. propietat pública o regulació de les ‘altures prominents’ de l’economia, particularment serveis públics i banca; 2. forta participació governamental en la determinació dels salaris, i 3. un estat del benestar que proporcioni a tothom, en paraules d’Oskar Lange, un ‘dividend social que representa la part individual de les rendes derivades del capital i dels recursos naturals que són propietat de la societat’.
Keynesianismes: un nou marc de referència per a la política econòmica      Després del 1945 es va admetre de forma força general que l’Estat pot i ha d’utilitzar la despesa pública de manera anticíclica per acostar i mantenir l’economia el més a prop possible de la plena ocupació.
Amb la IIGM la despesa militar havia arribat a representar el 45% de la RN a la Gran Bretanya, el 50% a Alemanya, el 45% a Japó i el 42% als EUA. La pressió fiscal va augmentar a tots els països.
Això va preparar el terreny a una llarga etapa d’augment de la participació de la despesa pública al PIB.
La despesa pública no depèn directament de les expectatives de benefici privat a curt termini, ni del cicle econòmic dels negocis La despesa pública pot estimular i estabilitzar el creixement econòmic tant si s’empra en fins militars com si es destina a serveis socials.
73 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Despesa pública i despesa social...
Si per “Estat del Benestar” s’entén que la despesa social esdevé el component principal de la despesa pública, això només es va començar a fer realitat en part cap a mitjans o finals dels anys 1970.
La despesa social representava el 40% a la GB, el 47% a Suècia, i arribà fins un 60% a l’Alemanya occidental, França, Bèlgica, Holanda, Itàlia i Austràlia cap a finals de la dècada de 1970.
L’època daurada (1950-73): la gran acceleració Durant l’època daurada (1950-73) el creixement econòmic experimentà una acceleració sense precedents en tots els països prèviament desenvolupats. Les taxes mitjanes doblaren o multiplicaren varies vegades les de períodes anteriors (1820- 1950), i van ser molt superiors a les posteriors (1973-2004).
74 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Què va propulsar l’època daurada?     Després de la II Guerra Mundial Europa i el Japó estaven devastats. S’havia acumulat una gran distància amb els Estats Units.
Hi havia un “paquet” de tecnologies i nous productes –com l'automòbil o els tractors, els electrodomèstics, els plàstics o els detergents i pesticides fabricats per la industria petroquímica— que els països de l’OCDE podien incorporar fàcilment per “acostar-se” als EUA.
El petroli –la font d’energia bàsica i primera matèria essencial— era abundant i barat.
Les polítiques econòmiques més o menys “keynesianes” afavorien la plena ocupació i el creixement amb una despesa pública en infraestructures o serveis socials que alliberaven renda familiar per destinar a la compra dels nous béns de consum.
Creixement diferencial i convergència econòmica Durant l’etapa 1950-1973, l’acceleració del creixement fou menor als Estats Units, el pais líder que havia generat la II RT, i seguia impulsant la frontera de possibilitats de producció. Amb el “miracle alemany”, el “miracle japonès” i el “despertar mediterrani”, aquests països o regions iniciaren un procés de convergència econòmica.
El procés de convergència va ser parcial: es va limitar als països de l'OCDE, dins del qual, d’altra banda, cada país va tenir la seva pròpia trajectòria.
La URSS i altres països amb economies de planificació central també van convergir, després es van estancar, i, més tard, van tornar a divergir dramàticament.
75 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ El cercle virtuós del creixement econòmic Bases de partida: 1. Existència prèvia d’una capacitat social de creixement, 2. i de certs desnivells de productivitat entre sectors (el primari respecte la indústria), o entre països.
Factors de l’hipercreixement: 1. L’impuls de l’oferta 2. L’estirada de la demanda Ambdós funcionaren conjuntament com un cercle virtuós.
De l’estirada de la demanda a l’«american way of life» Una demanda solvent en expansió va impulsar la inversió.
El boom de la demanda estigué sostingut per l’augment de la renda familiar disponible, gràcies a: 1. Plena ocupació (sostinguda amb una política económica keynesiana).
2. Augment de salaris i de l'ocupació laboral femenina.
3. Una xarxa de seguretat oferta per les cobertures socials (el "salari social" d'un sistema públic de salut, sanitat, pensions, etc.).
4. La demanda generada per la despesa del propi sector públic.
5. Un creixement progressiu del comerç exterior 76 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ 77 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Un motor del creixement: la productivitat La difusió de l’American way of life, des dels EEUU al conjunt de paisos de la OCDE (Europa occidental, Japó, Australia, Nova Zelanda i Canadà), no hagués estat possible si l’augment de la renda no hagués estat sostingut per un augment substancial de la productivitat.
A l’època daurada tingué lloc la difusió massiva de la II revolució tecnològica 78 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ ...i un gran salt de la productivitat L’augment de la productivitat fou major on abans era menor     Als EUA estava disponible un complex tecnològic rodat.
Europa occidental i Japó havien acumulat un retard en la seva adopció amb les dues guerres mundials i la crisis d’entreguerres.
Als EUA la clau era l’increment de la productivitat total dels factors.
Als altres països de l’OCDE existia, en canvi, un ampli marge de substitució d’instal·lacions obsoletes per altres molt més eficients.
79 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ L’augment de la productivitat fou major on abans era menor El major desnivell (gap) de productivitat es trobava a l’agricultura; per això, a l’època daurada el major salt en productivitat l’experimentà el sector agrari...
A l’època daurada tingué lloc la difusió d'un nou "complex tecnològic“ al camp: els adobs químics. la tractorització, l'anomenada "revolució verda" i la cria intensiva de bestiar alimentat amb pinsos.
Es coneix com "revolució verda" a la substitució de llavors tradicions per altres d'alta resposta al abonament químic i l'aigua, obtingudes generalment per hibridació i patentades per grans empreses.
La seva aplicació massiva ha eliminat el guaret, les rotacions tradicionals i la integració del conreu amb la ramaderia.
Això ha augmentat la vulnerabilitat davant les plagues, i ha conduït a una creixent dependència de pesticides, i herbicides i químics Tractorització: la mecanització del treball agrari La substitució del cavall pel tractor ha augmentat molt la productivitat del treball agrícola (i la seva dependència del petroli).
80 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ L’era del petroli barat El desplegament de la IIRT i l’adopció de les formes de consum de l'American way of life requeria molta energia.
El 1979 el consum d’energia final per habitant dels països de l’OCDE era tres vegades més gran que en els països amb economies de planificació central, i 14 vegades més gran que en els països anomenats «en desenvolupament».
Un nou mix energètic Encara que l’extracció de carbó ha seguit augmentant en termes absoluts, durant la segona meitat del segle XX el petroli s'ha convertit en la font d'energia principal dins del mix de cada país.
Les noves opcions energètiques de la IIRT han facilitat el catching-up en alguns països Existeix un paral·lelisme entre la convergència econòmica d’Àustria amb Gran Bretanya en termes de PIB/hab. i el consum d’energia primària (Gj/hab.) 81 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Productivitat i salaris A la “època daurada” (1950-73) els augments de salaris reals foren considerables, degut a la quasi plena ocupació sostinguda, i a la força contractual dels sindicats en el marc de relacions laborals marcades pel predomini de la gran empresa «fordista» i las polítiques keynesianes.
Mentre la productivitat del treball augmentés a un ritme molt intens, els increments de salaris que estaven sostenint l'estirada de la demanda es podien absorbir en l’estructura de costos de les grans empreses sense comprometre la seva rendibilitat, ni els marges de benefici.
Tanmateix, Certs factors van contenir l’augment dels salaris: 1. Les expectatives moderades de la generació que havia viscut la depressió i la guerra, que estava molt satisfeta amb l’augment del consum de masses.
2. La creixent incorporació de les dones a un mercat de treball amb una gran discriminació salarial.
3. L’arribada d’immigrants va augmentar temporalment les reserves de treball mal pagat.
4. La política fiscal i monetària restrictiva del país hegemònic, els EUA, durant las dues administracions republicanes de Dwight D. Eisenhower (1952-55 i 1956-60), va imposar un límit a las polítiques keynesianes expansives als demés països de l’OCDE.
82 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ TEMA 7: LA FI DE L’EXPANSIÓ I LA SEGONA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA (1973-2010) 7.1 La crisi del petroli i les polítiques econòmiques "neoliberals”  Del cercle virtuós al cercle viciós, 1945-1973 - L’esgotament d’un model de creixement - Problemes energètics, preus de les matèries primeres i estanflació  Polítiques neoliberals i recuperació de finals dels 1980 - El gir neoliberal: “el problema és la inflació” - La segona recuperació: deflació i polítiques monetàries restrictives ______________________________________ Taxes de creixement acumulatiu anual del PIB per habitant La desacceleració de la productivitat A partir de 1968-69 els factors que havien propiciat l’hipercreixement de l’«època daurada» començaven a esgotar el seu potencial: el creixement de la productivitat es va començar a desaccelerar.
La fi de la gran expansió Les “noves” tecnologies de la IIRT començaren a exhaurir les seves capacitats d’expansió. El “gap” tecnològic entre Europa i Estats Units tendia a desaparèixer. Els mercats dels “nous” productes començaren a “madurar” i saturar-se.
83 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Els factors purament tècnics estaven molt units a d’altres de tipus laboral i socioeconòmic: Entre les noves generacions emergiren unes demandes socials cada vegada més àmplies, en part estimulades per la situació viscuda tant temps de plena ocupació i alt creixement.
Als Estats Units i Europa hi va haver una onada de moviments pels drets civils, feministes, juvenils, estudiantils, contra la guerra, i moltes vagues en demanda de millores salarials i drets laborals.
Evolució dels salaris i de la productivitat del treball als països de l’OCDE, 1955 – 1978 84 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Del cercle virtuós al cercle viciós: El resultat fou una caiguda dels beneficis i una creixent retracció de la inversió privada, que propicià un menor creixement i – en el marc d’una economia capitalista on les expectatives dels inversors privats determinen el nivell d’ocupació— una forta tendència cap a l’estancament econòmic.
85 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Els primers xocs del petroli: un detonant L’encariment sobtat del petroli el 1973 i 1978-79 no podia ser ni fou la causa única de la fi de “l’època daurada”.
Però la fi momentània del petroli barat va esdevenir un desencadenant de l’estagflació, que va provocar un fort viratge en el règim de polítiques econòmiques arreu del món.
86 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ Els efectes immediats del xoc del petroli: inflació i atur A curt termini la demanda d’energia és molt inelàstica, i tot el model energètic mundial estava basat directament o indirectament en els derivats del petroli. El seu encariment sobtat va provocar quatre efectes immediats: a. induir un augment dels preus de tota mena de productes: a través del consum energètic el petroli intervenia com a input important en la seva producció i distribució; b. augmentar la factura energètica de les empreses i les famílies, en detriment d'altres béns de consum.
c. accelerar les tendències a l’estancament que ja hi havia per la caiguda de la productivitat, dels beneficis i de les expectatives empresarials; i d. generar un flux de renda cap als països exportadors de cru, mentre es deteriorava la relació real d’intercanvi dels països importadors de petroli.
Pot ser bo per l’economia un petroli car? A mig i llarg termini es va produir un cinquè efecte, que tendia a disminuir els altres quatre: induir un ús menys ineficient de l’energia...
Un nou xoc a la vista? Segons el director executiu de la AIE, Nobuo Tanaka, «La producción creixerà durant els propers cinc anys, però no es pot assegurar que aquest increment compensi el progressiu exhauriment dels jaciments existents ni l’ascens de la demanda. *…+ No es pot descartar una crisi de subministrament des d’ara fins el 2015, acompanyada d’una abrupta escalada dels preus del petroli».
De la plena ocupació amb baixa inflació...
Durant l’«època daurada» les taxes d’inflació moderades (entre el 2 i el 4% fins el 1969) s’havien convertit en un estat “normal”, que acompanyava la plena ocupació sostinguda (taxes d’atur gairebé sempre per sota del 3% fins el 1974): Des dels enfocaments keynesians de l’economia aleshores dominants, aquella inflació moderada es considerava fins i tot saludable: afavoria l’inversor actiu penalitzant al rendista passiu, i devaluava la propietat immoble.
87 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ …i un règim de polítiques monetàries i fiscals expansives de tipus keynesià… La inflació moderada amb plena ocupació sostinguda havia estat el resultat d’unes polítiques monetàries per regla general expansives: taxes d'augment anual de l’oferta monetària real entre el 7,8% a França, el 10,3% a Alemanya o el 14,2% al Japó de 1958 a 1970.
... a inflació i atur (= estagflació) en resum...
88 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La crisi del dòlar (1971) La crisi del dòlar va constituir un altre factor per a la fi de l’«època daurada».
El 1971 el president Richard Nixon (1969-74) va suspendre la convertibilitat en or davant una circulació insostenible de dòlars fora dels EUA, que sortien del país com a inversions internacionals i com a despesa militar.
El 1970 només a Japó, Alemanya i Itàlia circulaven 23.800 milions de $, mentre a l’interior dels Estats Units n’hi havia 14.500 milions.
El 1978 el “reciclatge” de $ de l’OPEP, obtinguts amb l’encariment del petroli i col·locats als circuits financers mundials, va disparar la circulació dels anomenats «petrodòlars» fins a 500.000 milions de $.
La suspensió de la convertibilitat del $ posava en evidencia el principi de la fi d’una hegemonia absoluta dels Estats Units sobre la resta del primer món, i el començament de la fi de l’«època daurada».
La suspensió de la convertibilitat del $ en or va suposar la fi del patró dòlar adoptat a Bretton Woods, i l’entrada en una etapa de canvis flotants que encara continua.
Combatre l’estancament...? O aturar la inflació...? La fi de les paritats fixes, i l’inici d’un nou escenari de canvis flotants, també va permetre una major flexibilitat de polítiques econòmiques a la resta del món. Això va acabar de trencar l’efecte «disciplinador» de les polítiques monetàries i fiscals dels Estats Units sobre els altres països lligats al patró dòlar-or.
En aquelles condicions, les polítiques expansives retroalimentaven la inflació sense aturar la caiguda en un estancament.
La nova situació provocava un important dilema polític que contraposava inflació i creixement.
Quina prioritat adoptar? - Reduir a tota costa la inflació, al preu de generar més estancament? O combatre l’estancament, fins i tot al preu d'accelerar l’espiral inflacionària? La resposta expansiva per combatre la recessió accelerava la inflació La reacció immediata de molts països de l’OCDE davant l’estancament econòmic, i els primers efectes del xoc del petroli, fou aplicar polítiques monetàries i fiscals expansives.
89 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ A curt termini l’oferta monetària va augmentar (i després de 1973 el reciclatge dels beneficis de l’OPEP a través del sistema financer va reforçar aquest augment). La inflació es va disparar.
Però aquella resposta inicial encara de signe keynesià va durar poc, perquè la inflació es va desbocar. Això també va preparar el terreny per al viratge monetarista.
Inflació amb atur En el gràfic s'observen dues etapes ben diferenciades al conjunt de països de l'OCDE. Entre 1969 i 1974 la taxa d'inflació va pujar del 4 al 13% anual, mentre es mantenia la plena ocupació. Després, la inflació va anar baixant mentre l’atur augmentava.
La reacció neoliberal i el «Consens de Washington» L’estagflació va bloquejar els remeis keynesians tradicionals, i això va propiciar un «redescobriment» del neoliberalisme per part de molts governs, mitjans de comunicació, i de l’anomenat «corrent principal» del pensament econòmic.
Els seus dos majors exponents van ser l’economista austríac Friederich von Hayeck (18891992) i Milton Friedman a Chicago (1912 -2006).
Les polítiques econòmiques neoliberals, liderades políticament pel president Ronald Reagan (1980-88) als Estats Units, i a Anglaterra per la primera ministra Margaret Thatcher (19791990), aconseguiren canviar dràsticament les prioritats de la resta de països, col·locant-los progressivament en el marc del que se’n va dir després el «Consens de Washington».
La fi de l’«època daurada» va començar amb un cop de timó cap a visions de l’economia i les polítiques econòmiques similars a les que ja havien estat les dominants en el segle XIX i fins el 1929.
90 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ A través de successives passes, el 1974, 1978-79, i 1981-82, es va produir un profund viratge cap a polítiques monetaristes restrictives que provocaren un fort augment de l’atur.
L’etapa neoliberal de finals del segle XX i inicis del XXI La revolta impositiva: Tipus impositius aplicats als EUA als trams d’ingressos més alt i més baix 91 Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________ La crisi de la riquesa a la dècada dels 70: Percentatge d’actius posseïts per l’1 % més ric de la població dels EUA L’atac a la força de treball: Salaris reals i productivitat als EUA, 1960 – 2000 92 ...