Tema 9 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 01/01/2015
Descargas 8

Vista previa del texto

EICOSANOIDES Hi ha moltes substancies que deriven d’àcids grassos en l’organisme que regulen moltes funcions. Deriven d’àcids grassos de 20 carbonis i són els eicosanoides. Molts deriven de l’àcid araquidònic que és un àcid gras poliinsaturat i és majoritari en els nostres fosfolípids. Prové de la dieta, no el podem fabricar però no hi és majoritari. No el podem fabricar perquè no podem insaturar-lo en les posicions correctes, per això l’obtenim amb la dieta. L’àcid linoleic també l’obtenim amb la dieta i el podem modificar, a partir d’ell fabriquem àcid araquidònic. No guardem linoleic sinó araquidònic principalment que és més llarg i més insaturat.
Els àcids grassos poliinsaturats normalment s’esterifiquen en la posició 2, l’araquidònic el trobarem en la posició dos d’un fosfolípids, normalment els fosfolípids de membrana.
Els eicosanoides es fabriquen a partir dels àcids grassos poliinsaturats emmagatzemats als fosfolípids en la posició 2. Aquests fosfolípids que trobem a la membrana si trenquem l’enllaç trobarem un àcid gras poliinsaturat lliure. Moltes vegades s’activen fosfolipases com la A2 que trenca aquests enllaços. A partir de fosfolípids de membrana obtenim àcid araquidònic. Deriven d’àcids grassos essencials que hem modificat i emmagatzemat als fosfolípids.
1 En els requadres de color rosa veiem els efectes de les substancies però les accions són universals, no es centren en un òrgan les accions dels eicosanoides. Es produeixen a tot arreu. Algunes substàncies van rebre noms relacionats amb l’òrgan on van ser descoberts però no vol dir que nomes actuïn o s’obtinguin allà. Per exemple la prostaglandina que es va descobrir a la pròstata però es produeix en molts altres llocs. Tot els òrgans poden fabricar-los en menor o major mesura i tots poden fabricar derivats de l’àcid araquidònic que es metabolitza a la via de les lipooxigenases i de les ciclooxigenases obtenint productes diferents. Són difícils d’estudiar.
Les prostaglandines es produeixen quan una hormona o neurotransmissor actua sobre el seu receptor i s’activa en conseqüència la fosfolipasa A2 que fa que dels fosfolípids de membrana obtenim àcid araquidònic. Després dependrà de la cèl·lula que tindrà uns tipus d’enzims i produirà un tipus de prostaglandina o una altra. És a dir l’àcid araquidònic serà modificat d’una forma o d’una altra. Tenen una semivida molt curta i no són evidents els seus efectes.
  Els leucotriens actuen sobre processos inflamatoris, asma, artritis.
Les prostaglandines actuen sobre el múscul llis i l’activitat plaquetària i accions proliferatives.
Totes deriven de lípids i tenen un grau de lipofília important però actuen sobre receptors de membrana. No tenen efectes directes sobre el nucli. Els receptors de membrana són de molts tipus. Els efectes són molt locals perquè tenen una vida molt curta, cada òrgan fabrica les seves prostaglandines. Fa molt difícil estudiar les seves funcions.
Es produeixen a tots els òrgans i teixits quasi bé. Cada teixit té una gama diferent d’eicosanoides.
Malgrat derivar dels lípids són lipofíliques i actuen sobre receptors de membrana que estan acoblats a proteïnes G i generalment relacionats amb increments de la producció de AMPc o GMPc.
2 Són substàncies que generalment tenen una metabolització molt rapida. Hi ha una molt ràpida que és per hidroxilació i una més lenta per oxidació dels àcids grassos. El primer pas es dóna als pulmons, si no hi passen la seva semivida serà una mica més llarga.
Fosfolípids  àcid araquidònic  2 vies: 1. Via de les lipooxigenases  Tenen accions relacionades amb les funcions de la cèl·lula del sistema immune.
2. Via de les ciclooxigenases  Genera les prostaglandines. No té res a veure amb la pròstata. N’hi ha de diferents tipus segons el teixit perquè els enzims són diferents.
CICLOOXIGENASES: Tenim de dos tipus: 1.-COX-1: És un enzim constitutiu, és a dir que s’expressa normalment als teixits. La producció de prostaglandines en conseqüència de la seva activació genera eicosanoides (prostaglandines) amb funcions housekeeping que sempre es troben presents i estan relacionades amb el correcte funcionament de l’organisme. Manté en funcionament i equilibri moltes funcions.
Intervé en les funcions normals. La seva presencia ha estat difícil de posar de manifest perquè tenen una semivida curta i tenen accions molt locals. Veiem la seva presencia quan no les tenim. Posarem dos exemples de la seva funció:  Entorn vascular  L’endoteli expressa la COX-1 i la prostaglandina I2 sintasa que produeix I2. Les plaquetes expressen fonamentalment COX-1 i la tromboxà sintetasa.
L’endoteli produeix PGI2 i les plaquetes tromboxà. La prostaglandina I2 té efectes vasodilatadors que inhibeixen l’agregació plaquetària i indueixen la trombòlisi.
Mantenen el to vascular baix, frenen les plaquetes i desfà els trombus si es fan. Les plaquetes sota un estímul adequat produeixen més tromboxà A2 que té funció contraria, és un vasoconstrictor, trombogènic i agregant plaquetari. A l’entorn vascular la producció d’eicosanoides regula la homeòstasi, manté adequadament baix el to vascular facilitant la disgregació de trombus i té a ratlla les plaquetes. Quan hi ha una lesió hi ha un predomini de l’activació plaquetària.
De vegades tenim greix adherit a les arteries. Aquest greix té la capacitat de provocar un cert grau d’estimulació de les plaquetes que s’activen més del compte. Fabriquen més tromboxà A2 del que tocaria i no el necessitem. Es produeix vasoconstricció, agregació i trombogènesi sense que hi hagi cap lesió. Poden 3 formar-se trombus petits i els podem desfer amb la I2 o pot ser que augmenti tant que es produeixi poca I2 i el to vascular va pujant i tenim vasoconstricció i les plaquetes s’agreguen i formen trombus. Podem tenir una isquèmia, un infart o una embòlia. El seu funcionament correcte garanteix l’homeòstasi. Podem intentar arreglar-ho bloquejant la producció de tromboxà A2.
 Entorn gastrointestinal  Molt important la producció de prostaglandines perquè garanteix un recanvi constant de cèl·lules. A l’interior del tub digestiu tenim enzims i secrecions àcides (Estómac) o alcalines (Duodé) que ens ajuden a digerir l’aliment en el medi extern però que es troba en contacte amb un epiteli que té funció d’absorció. És molt dur per l’epiteli, té una gran taxa de renovació permanentment. A més tenen una capa de moc sobre les cèl·lules epitelials. Es produeix la prostaglandina E-2 que es produeix per la PGE2. Té moltes funcions entre elles incrementa la producció de mucus que és una protecció important. El moc fa un efecte tampó i la superfície de les cèl·lules entra en contacte amb un pH de 5-6 en comptes de pH de 2 real. El moc és tamponador. Si no tenim prou moc el pH amb el que contactaran serà inferior.
També afavoreix la proliferació cel·lular de les cèl·lules de l’epiteli. Si prenem antiinflamatoris aquests afecten la producció de les prostaglandines perquè inhibeixen la via de les ciclooxigenases. Provoquen problemes en la mucosa del tracte digestiu i produeixen danys gàstrics. L’objectiu quan prenem antiinflamatoris és inhibir la producció de prostaglandines que tenen efectes inflamatoris que es produeixen per COX-2 i no COX-1 però normalment no distingeixen.
S’utilitzen anàlegs de la prostaglandina E2 com a protector gàstric però si no els donem de forma adequada s’incrementa una producció errònia de les cèl·lules de l’epiteli i està relacionat amb el càncer de colon perquè proliferen malament les cèl·lules.
2.-COX-2: És induïble davant d’estímuls. No sempre es troba present. Davant de nivells alts d’alguna citocines i mitògens s’activaria. En comparació amb la COX-1 té una activitat enzimàtica molt gran, produeix moltes prostaglandines.
4 A la dieta tenim els àcids grassos essencials i hi ha substàncies al mercat riques en Omega 3 i 6. La variació entre omega 3 i 6 ve donat pels llocs on tenim les insaturacions. L’àcid araquidònic no és l’únic que pot donar lloc a prostaglandines. Els peixos de zones fredes tenen àcids grassos que poden donar lloc a prostaglandines i tenen un perfil d’activitat diferent.
Es produeixen substancies que tenen menys activitat d’agregació, de vasoconstricció i redueixen el risc d’infart.
Els corticosteroides són substancies que inhibeixen la fosfolipasa A2 i disminueixen la formació d’àcid araquidònic i regulen a la baixa la producció de totes les vies. Els corticosteroides de vegades s’utilitzen com a antiinflamatoris.
5 ...