Tema 4 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret TEMA 4: La expansió de l’Islam LA EXPANSIÓ DE L’ISLAM (632-750) Introducció: -Tot comença a la meca on Mahoma és rebutjat per la societat. Alà li dirà que ell serà el seu profeta.
És una religió monoteista que s’enfrontarà al paganisme de la tradició romana. És a dir, un sol deu i Mahoma, el seu profeta. Com que Mahoma és tant important, veurem que tot el que va fer per la comunitat dels musulmans, serà dogma de fet.
No diferenciarà entre la moral i el dret, tot el que estigui escrit després per la pràctica de Mahoma es considerà pràctica obligatòria.
L’any 622 se’n va a Medina. Aquesta fugida anomenada Hègira farà que es comenci a expandir l’islam. També serà quan inici la Xaria (camí que s’ha de seguir). A Medina es començarà a expandir l’Islam inclús en els pobles que no son monoteistes. Es professarà inicialment amb aquests musulmans, un criteri personalista.
Al cap de 10 anys, Mahoma mor (632). El seu successor serà Califa= Abuhdeker. Inicia l’expansió cap a l’est i cap a l’oest (alhora).
80 anys després de la mort del profeta, els musulmans ja estaran a la Península que la batejaran= Al Àndalus.
Hi hauran 4 califes importants, el 4rt portaran molts problemes. Dividirà la població entre xaristes i alites. Aquest califa, anomenat Ali, serà sacrificat (igual que el seu fill), tindran una visió diferent que la dels sitites. Donarà pas a una nova dinastia, la dels Omeyas. Aquesta nova dinastia mantenen la integritat musulmana però va patir una gran crisi (els van matar a tots menys a un).
Després d’això es va crear una nova dinastia, la dels Avaços.
L’any 750 aquest únic dels Omeyas que sobreviu, fuig i el nomenen Emir a Córdoba (Abderrahman I). Aquest fundarà una dinastia de emirs que en el s. X permetrà a seu successor Abderrahman III que transformarà Al-Andalús un gran califat.
Aquesta unitat del Califat del Al-Andalus dura poc. Al 1030 s’acaba d’últim califa de Córdoba.
Els emirs aconsegueixen independitzar-se i fan uns regnats independents, anomenats regnes de Taifes (Toledo, Saragossa, Tortosa...).
1. LA TRADICIÓ JURÍDICA ISLÀMICA Conferència de la professora Tamara el Khouri (aula global). Ens fixarem sobretot amb el dret islàmic pre-estatal. Per a poder veure’l bé, mirarem El Alcorà.
Història del dret TEMA 4: La expansió de l’Islam Per ella és important distingir 3 grans períodes: 1)El dret islàmic pre-estatal 2) Dret de les potències colonitzadores (estats europeus introdueixen la modernització= lliure mercat, democràcia representativa i pluralista+ imperi de la llei i codificació) això provoca que aquests territoris trenquin amb la tradició anterior. Principalment per la voluntat de les potencies colonitzadores per explotar en l’àmbit de mercat. A més també es passa la llengua anglesa.
3) El dret islàmic post-estatal (de la independència a on també s’ha vist que el que volien era r una revolució per arribar a una modernització “autèntica”).
1.1 Com es determina el dret en aquest període? El dret musulmà és un dret que es produeix en l’àmbit privat. No son els governants que intervenen en la producció del dret. Llavors que te la autoritat jurídica ii moral per establir normes? Veurem que aquestes normes sorgeixen dins de la comunitat però a traves de 4 actors fonamentals (no son els únics però si els que juguen un paper mes important) a) Muftí (o jurisconsult): senyor expert en normes/dret, però de caràcter privat. No és cap autoritat pública. La seva autoritat no depèn de cap nomenament. Ens recorda al “Equites romà”. Quan hi ha un conflicte o dubtes per trobar una solució entre membres de la comunitat: Aquesta persona va a casa del Muftí i li proposa el conflicte, ell se l’estudia i dóna una Fàtua= resposta de forma oral que planteja a aquells ciutadans que tenen dubtes sobre el dret. Principalment eren orals però més tard ja es passen per escrit. Aquest conjunt de preguntes i respostes seran els que construiran el cos de normes del dret islàmic.
Aquestes normes sorgeixen de l’activitat del Muftí i tindran el seu moment de validesa quan aquesta persona que ha rebut la fàtua la presenti davant del representat del poder que jutjarà el cas. Es considera més teòric.
b) El Cadí (el jutge, sap llegir i escriure però no és un estudiós o expert del dret) : no aplica al cas una llei, sinó que per a aquell cas te en compte la Fàtua del Muftí. Com que ve avalada per l’autoritat científica del Muftí li serà de gran importància perquè l’ajuda que la seva sentencia es basi en una norma ben formada. Aquesta sentencia no cal publicar-la perquè l’important no és la jurisprudència justícia, sinó la doctrinal (fàtua).
Aquesta activitat del cadi es important perquè fa una integració de la jurisprudència doctrinal del Muftí als costums de la comunitat que ell coneix molt be i la representa ja que forma part de la societat, transformant-la amb jurisprudència judicial. (conciliació= costums + dret i donar resposta adequada al cas). Es caracteritza pel seu saber pràctic.
c) Juristes (alumnes estudiants de dret): basen el seu estudi en el dret dels Muftís, es a dir amb un dret que està canviant i augmentant contínuament. Eliminen les fàtues que es contradiguin, es preocupen que els llibres d’aquestes fàtues estiguin al dia i siguin coneguts per a tothom. La seva missió és mirar si no hi ha alguna opinió sobre algun cas i veure el seu “esperit” i d’aquesta manera anar perfilant el dret islàmic. Permetrà satisfer les necessitats del moment.
Història del dret TEMA 4: La expansió de l’Islam d) Professor (de dret): que ensenya el dret però no ho fa en el marc d’una universitat pública, sinó que es tracta d’un professor particular. Rep els alumnes a casa seva i cobra d’ells però pot, amb les seves classes, influir en els seus alumnes de manera que aquests poden disposar d’un gran prestigi dintre de la comunitat (dient que eren alumnes d’aquest professor) com a Muftís.
Veiem com el dret islàmic es va determinant. Tots aquests treballen sobre les fonts de la Xaria (el camí, el bon camí que s’ha de seguir cada dia pel creient i no actuar malament. Marca unes normes morals, religioses i jurídiques). Així doncs trobem 4 fonts: -Alcorà: text revelat i que se situa a la primera posició respecte a qualsevol altre font de dret. És la font més sagrada de totes. No estava per escrit (oral), però per les redaccions que hi va haver un temps després, es va arribar a un text canònic (acceptat per tothom). Tot l’Imperi tindrà el mateix text. No son tot textos legals tot i que s’han detectat unes 500 versos que estableixen prohibicions o obligacions.
-Sunna: com que dintre del Alcorà hi havia contradiccions, es va pensar que el que havia dit el profeta Mahoma era molt important. Es va arribar doncs a la conclusió que tot el que va dir i fer no era fruit de la seva autonomia, sinó que estava inspirat per Al·là i per això totes les seves fites i paraules eren sagrades. Això s’anomenava: Hadith. Van `passar de generació a generació fins que es van escriure (s’escrivia la genealogia, es a dir, la cadena de transmissió) com a garantia. Van aparèixer cents de Hadiths i alguns eren inventats. Això va provocar que s’enfrontessin amb una sèrie de problemes per a garantir la validesa del Hadith.
Els criteris de veracitat dels Hadiths van aplicar-se al voltant de 500.000 i els van reduir a 5000.
<Per a que sigui veritable un Hadith és necessari que hi hagi testimonis.
<500 normes + 5000 Hadiths que giren al voltant d’aquests Hadiths.
<No tot el que es va atribuir al profeta va ser reconegut o establert com a norma obligatòria.
-Ijtihad: que significa esforç. És un esforç que han de fer aquests actors de la comunitat per determinar quin és el dret aplicable a un cas quan les fonts no són suficients, incertes o presenten dubtes. Això suposarà reconèixer per part de l’Islam l’existència d’un pluralisme jurídic (varies solucions possibles per un mateix cas i que s’hagin aconseguit a través d’una interpretació del Alcorà i de la Sunna).
<Un dels criteris per a verificar una norma que ha estat transmesa: consens de la comunitat en un punt, fa que aquest precepte es consideri veritable (la comunitat no es pot equivocar quan participa en una mateixa convicció).
També tindrà molta importància el raonament per analogia (a fortiori). Si a l’Alcorà es prohibeix beure vi de raïm, es pot plantejar la possibilitat de beure vi de dàtils. Així doncs es prohibeix beure, ja que si beus perds la capacitat de control de la teva persona i no pots complir amb el seus preceptes religiosos. Així doncs si això passa amb els dos vins, aplicant la ratio legis (conseqüència és la mateixa) també s’aplica encara que no estigui previst al Alcorà.
Història del dret TEMA 4: La expansió de l’Islam Aquest raonament legal donarà lloc a 4 escoles de interpretació (sunnites/ortodoxes). Cada una de elles te unes característiques. Les sunnites només accepten les 2 primeres fonts (Alcorà i Sunna). Aquestes escoles, amb la interpretació que han fet, han tancat la tercera font i un cop fet això ja no es pot fer més interpretació. Els xiïtes van deixar oberta la interpretació i la possibilitat de fer l’argument analògic a través de la raó i a través del Ijithad.
...

Comprar Previsualizar