TEMA 7. EUMETAZOUS - CNIDARIS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7: EUMETAZOUS – CNIDARIS Els eumetazous tenen una matriu extracel·lular amb col·lagen IV. Perquè les fibres quedin ben fixades a la matriu extracel·lular, hi ha una làmina basal que separa la matriu i el teixit epitelial.
La làmina basal és important perquè s’hi fixen les làmines de col·lagen. Això permet que es formin verdaders teixits.
Tenen presència de sinapsis. La gastrulació és una altra sinapomorfia (com les dues anteriors): dóna dues capes germinals primàries: endoderma i ectoderma. Es forma una cavitat digestiva que té cèl·lules endodèrmiques que secreten enzims extracel·lularment.
La situació més primitiva és que només hi haguessin dues capes germinals, és la que es troba en els cnidaris, que són diblàstics.
Els cnidaris és un grup monofilètic. Hi ha pòlips i meduses, que són radiata, diblàstics, metazous tissulars (eumetazous), arnívors i marins o d’aigua dolça. La reproducció sexual o asexual.
Actualment hi ha unes 11.000 espècies.
Tipues estructurals: o pòlip o medusa.
MODEL CORPORAL DE LES FORMES PÒLIP I MEDUSA Una medusa és un pòlip al que li donem la volta i es transforma en una forma nedadora. Tant en pòlip com meduses hi ha: ectoderma, endoderma, mesoglea a dins, una cavitat gatrovascular...
Estructura bàscia d’un pòlip: Hi ha una zona de fixació que es diu disc basal. Hi ha una columna que presenta la cavitat gastrovascular i una boca envoltada de tentacles.
Estructura bàsica d’una medusa: Té forma de paraigua. Una part externa és convexa (exombrel·la), una part interna és còncava i es diu subombrel·la. Tant la part externa com la interna formen la ombrel·la, que seria la part arrodonida del paraigües.
Dins la ombrel·la, a vegades hi ha una làmina muscular que es diu vel. Quan el vel es contrau, ajuda a la locomoció, a nedar de manera efectiva. El vel no sempre hi és.
Les meduses que tenen vel es diuen craspedotes. Si no en tenen es diuen acraspedotes.
A la part central, el que seria el mànec de la ombrel·la, es diu manubri, i és un ho ha la cavitat gastrovascular. El manubri també és on es troba la boca, a la part més basal. La boca pot presentar tentacles al voltant. La cavitat gastrovascular es pot estendre per la ombrel·la, formant el que es diuen canals radials.
Ex: pòlip d’hidrozou (Hydra).
Gatrodermis, epidermis.
mesoglea i Tapissant la cavitat gastrovascular, hi ha cèl·lules glandulars que secreten enzims digestius. La digestió és tant intra com extracel·lular. Hi ha unes cèl·lules mioepitelials que tenen la capacitat de contraure’s. Aquestes a vegades també tenen funció nutritiva, i es diuen cèl·lules nutritiu-musculars.
En la gastrodermis també podem trobar receptors sensorials en contacte amb nervis nerviosos.
En la mesoglea, hi pot haver cèl·lules o no.
A l’epidermis hi ha diferents tipus de cèl·lules. Hi ha de contràctils, que s’anomenen mioepitelials o kjhkhuih, i cèl·lules nervioses i receptors sensorials. Totes les fibres nervioses en conjunt acaben formant una xarxa nerviosa ordenada que s’estén al voltant de tot l’animal. Una característica dels cnidaris són els cnidòcits.
Els cnidòcits generalment estan als tentacles i n’hi poden haver als epidermis. Alguns poden estar a la gastrodermis.
Els cnidòcits són cèl·lules urticants. Al seu interior tenen una càpsula plena de líquid urticant, que té acció miolítica i hemolítica: destrueix les cèl·lules musculars i les sanguínies. Aquesta càpsula que hi ha a l’interior del cnidòcit es diu cnid. Hi ha molts tipus de cnids. Ex: nematocist (és una modalitat de cnid). El nematocist té un fil que envolta el cnid, i un gallet (una estructura en forma de pèl que es diu cnidòcil) i un opercle que tanca el cnid. L’opercle deriva de la membrana citoplasmàtica del cnidòcit. Quan alguna cosa toca el cnidòcil, s’obre l’opercle i surt tot el filament carregat de líquid urticant que es clava en la presa i li injecta el líquid.
El més habitual és que els cnidòcits estiguin als tentacles.
No hi ha cap altre grup que tingui cnidòcits, i tots els animals d’aquest grup els tenen.
REPRODUCCIÓ La majoria tenen metagènesi. Hi ha fases de reproducció sexual i asexual dins el cicle biològic. Això origina diferents formes morfològiques i fisiològiques.
La sexual pot ser dins un cicle biològic amb fragmentació, però pot haver-hi individus que no estiguin dins el cicle de metagènesi que facin només reproducció asexual, amb fragmentació.
La reproducció sexual és típica de les meduses, tot i que hi ha alguns pòlips que poden fer-la. Hi ha espècies monoiques i altre dioiques. Algunes poden ser les dues coses a la vegada.
Hi ha cicles en les que no hi ha fase pòlip, i les meduses es reprodueixen sexualment. Donen una larva plànula (sinapomorfia dels cnidaris): està envoltat de cilis i per l’interior no té cap cavitat (és una larva sòlida). Generalment aquestes larves són lliures, pelàgiques, i d’aquesta larva s’origina una forma juvenil que es diu actínula, i de l’actínula es desenvolupa un individu adult. Tot el cicle és sense pòlips.
Una altra varietat és la de pòlips que es reprodueixin sexualment: gènere Hydra. Hi ha un mascle, que té gònades masculines de les que surten espermatozous i se’n van a les gònades femenines d’un pòlip femella. Surt un embrió que es clava al terra i vinga a créixer acaba formant un altre pòlip. Se suposa que la medusa s’ha reduït i està representada pel teixit gonadal.
CLASSIFICACIÓ Hi ha la teoria medusa i la pòlipa. Pot ser que de les meduses es formessin els pòlips, o al revés.
El més primitiu podrien ser les meduses o els pòlips.
Teoria pòlip La fase pòlip és la més primitiva. Hi ha dos grans grups: els antozous i els medusozous. Dins els medusozous hi ha més grups.
 Antozous Són els grups que no tenen mai fase medusa. Són els més antics. Hi ha els coralls, els pòlips individuals... Els cnidòcits no tenen ni cnidòcil ni opercle. Els pòlips es caracteritzen perquè la boca no s’obre directament a la cavitat gastrovascular, sinó que ho fa a través d’una invaginació ectodèrmica que es diu faringe. A la faringe poden presentar com a màxim dos solcs ciliats.
Aquests solcs ciliats es diuen sifonòglifs.
Són solitaris o colonials, esquelet intern o extern i reproducció asexual o sexual (monoics o dioics). Dins els antozous hi ha dos grups, segons els plecs/septes que tenen a la paret gastrovascular: -  Hexacorallia: el nombre de septes és un múltiple de sis. Esquelet extern, i hi ha casos en els que no hi ha sifonòglifs. Hi ha pòlips lliures, formes colonials.
Octocorallia: sempre hi ha vuit septes. L’esquelet és intern i hi ha un sifonòglif. Formen masses grans de corall, masses arbolescents.
Medusozous Tenen fase medusa. Tenen cnidòcil i opercle. Hi ha quatre grups: - Scyphozous.
Cubozous: juntament amb els anteriors formen el grups acraspeda (no tenen vel).
Hydrozous.
Staurozous.
Els acraspeda són les tipes meduses, algunes molt agressives. El pòlip està reduït o s’ha perdut.
No tenen veli tenen uns òrgans sensorials exclusius, les ròpalies, que se situen perifèricament a l’ombrel·la. Alguns són carnívors. Els ropàlia són foto-quimio-estato receptors. Serveixen per l’equilibri, la llum i captar aliment.
Els Scgyphozous són les grans meduses oceàniques. Durant el cicle biològic mostren un procés de gemmació que es diu esetrobilació.
Es basa en una divisió transversal successiva que dóna lloca a una repetició lineal d’individus. Formen una èfira que acabarà originant un adult. La cavitat gastral té quatre septes.
Ex: gènere Pellagia.
Ex: Cyanea capillata, té tentacles de fins a 60 m, i el cos de 2,5 m.
Els Cubozous es diuen així perquè la medusa té forma de cub. Es diuen meduses vespes. Tenen una estructura similar al vel, però es diu velàrium i hi penetra una part de la cavitat gastrovascular. Els cnidòcits són altament agressius, molt tòxics. Ex: Els hydrozous: la mesoglea no té mai cèl·lules, i la cavitat gastrovascular no està mai cavitada.
Les meduses tenen vel, són craspedotes. Són individus solitaris (pòlips o meduses) o en colònies (bentòniques de pòlips, bentònics pòlips i meduses, pelàgiques de pòlips, i pelàgiques de pòlips i meduses). (pelàgic es mou en una columna a mar obert, i bentònic està enganxat al terra). Els individus de les colònies es diuen zoides. Si tots els zoides són iguals, la colònia és homomorfa, i si són diferents són heteromorfa.
 Hidrozous: - Hydroida: en aquest grup en general predomina la fase pòlip. També hi ha meduses, però no tantes. Hi ha diverses opcions: espècies que només tenen pòlips solitaris (com és el cas del gènere Hydra), on la fase de medusa queda reduïda al teixit gonadal. També podem trobar colònies generalment polimorfes, això vol dir que dins el seu cicle biològic hi ha colònies amb diferents tipus de zoides (poden haver-hi zoides que la seva funció és la captura i digestió d’aliment  gastrozoides; o pòlips especialitzats en la reproducció  gonozoides: produeixen les gemmes que originaran les meduses).
Siphonophora: formen colònies polimorfes pelàgiques (es mouen). Inclouen la fase medusa i la fase pòlip conjuntament. L’organisme té un òrgan de flotació i una campana natatòria, que representa una medusa modificada. De la campana pengen els cormidis, que són els grups de zoides. Els cormidis comprenen gonozoides, dactilozoides (carregats de cnidòcits s’encarreguen de la defensa) i gastrozoides. Els gonozoides generen gonòfors (gemmes que originen les meduses). Però en el cicle no hi ha fase de meduses lliures, de manera que acaben formant un altre cop la mateixa estructura de flotador i campana. La fase de medusa seria la gemma, que es modifica i acaba donant la campana. Les gemmes són dioiques.
Chondrophora: tenen forma de barqueta. Són colònies polimorfes pelàgiques que estan representades per un gran flotador que té cambres quitinoses que fa que sembli un flotador. El flotador, a sota presenta un gran gastrozoide incorporat al flotador. El gastrozoide està especialitzat en l'alimentació i té la boca. Del gastrozoide pengen altres zoides. Pengen dactilozoides, que estan destinats a la defensa, gonozoides, especialitzats en reproducció que generen les gemmes. Les gemmes es desprenen, hi ha fecundació externa i després de dues fases larvàries s’origina una altra colònia.
- -  Staurozous: Hi ha meduses sèssils. Es fixen al substrat a través d’una prolongació de l’exombrel·la. Aquesta presenta una prolongació en forma de peduncle que es fixa al substrat. La cara aboral és d’on surt el peduncle. La boca queda a la cara oral.
Tenen vuit tentacles. S’ha suprimit la fase pòlip. En el seu cicle té una larva plànula sense cilis i reptant. Una altra sinapomorfia està relacionada amb els ovaris, que són molt complexos i formen els òvuls.
Ex: Lucermaria, Craterolophus, Haliclystus.
...