TEMA 7 - El principi d'igualtat (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 8
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats fonamentals TEMA 7 - El principi d’igualtat TEMA 7 - EL PRINCIPI D’IGUALTAT 1. El Principi d’igualtat El principi d’igualtat és un principi sense el qual un sistema no pot funcionar. La democràcia es basa en què a la societat hi ha un grup de persones essencialment iguals i amb els mateixos drets, això és el que permet fer funcionar un sistema democràtic. I actualment s’està debilitant molt: afecta a l’ensenyament, al sistema sanitari... Hi ha un procés, doncs, de debilitament de la igualtat.
Exemple: Corte Inglés: el sistema de promoció dels seus empleats és un sistema discriminatori.
A les categories professionals baixes hi ha un gran nombre de dones. En canvi, a les altes, essencialment homes. Aquest és un sistema de discriminació indirecta. Per tant, les seves normes internes de com han de funcionar el sistema de l’empresa, afavoreixen més als homes que a les dones.
Exemple: Hospital de Cadis en què les dones han de vestir d’una determinada manera i els homes de la mateixa categoria, d’una manera que no marca tant el sexe de la persona.
La igualtat de la que parlem és un principi molt ampli, tots tenim una intuïció però quan ho mirem des de la perspectiva del dret fonamental, la cosa es complica una mica.
Històricament la igualtat va ser la gran reivindicació de les revolucions burgeses als segles XVIII i XIX. La igualtat que volien aleshores era la mateixa llei per a tots, perquè anteriorment, amb les monarquies absolutes, no hi havia la mateixa llei per tots, sinó que hi havia estaments amb privilegis. Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà article 1. Aquella igualtat es va veure ben aviat que no permetia arribar a una igualtat material entre totes les persones, era una igualtat formal, a la realitat no totes les persones tenies les mateixes oportunitats.
Es va veure que la llei havia de ser igualitària, havia de tractar de forma diferent aquells que es trobaven en situacions diferents, i tractar-los de manera diferent per aconseguir que poguessin tenir com a resultat una situació d’igualtat (llei tracta diferent per igualar). Aquesta és la igualtat material a la qual s’havia d’arribar.
Al s. XX és quan es comença a fer efectiva aquesta igualtat EN la llei, aquestes lleis igualadores. De fet, és el primer instrument amb el que compta l’Estat social. En aquest, s’utilitza la llei com a instrument de transformació social, s’utilitza la llei per igualar. També apareix el concepte de discriminació. Quan un tracte no és igual, i aquesta desigualtat és irraonable, no té fonament ni justificació i produeix un resultat aberrant, discriminatori.
Aquesta és la idea de tracte discriminatori i la idea de la seva prohibició, idees que apareixen també al s. XX. Article 7 de la DUDH 1950, que afegeix: el dret de tots a igual protecció de la llei. Per   1 Drets i llibertats fonamentals TEMA 7 - El principi d’igualtat tant, hi ha una aparició de principis que poden semblar contraposats: la llei és la mateixa i a la vegada ha de ser diferent per tractar la gent que està en situacions diferents per així igualar-los.
Aquests principis han de conviure per fer efectiva la igualtat real. Article 14. Raça, sexe, color, llengua, color... Categories que tradicionalment han donat a lloc a tractes discriminatoris, a diferències irraonables, manifestament contràries al principi d’igualtat.
A la CDFUE també s’hi reconeix el principi d’igualtat, i amb més amplitud. També apareixen mandats per fer efectiva la igualtat entre col·lectius que estan en una situació que necessita d’una forma especial aquestes mesures per donar-los aquesta igualtat de tracte. Dins d’aquests mateixos preceptes, la UE diu que la igualtat ha de ser feta efectiva en respecte la diversitat religiosa, cultural, lingüística de la societat.
2. La igualtat davant la llei i l’estat constitucional · La igualtat com a valor superior de l’ordenament (art. 1.1 CE). L’estat social utilitza la llei com a element per fer efectiva la igualtat: és una valor superior de l’ordenament i, com a tal, orienta tot l’exercici del poder públic.
· El deure dels poders públics de promoure les condicions per tal que la igualtat sigui real i efectiva (art. 9.2 CE). És un mandat, la igualtat ha de ser efectiva, estem parlant aquí del concepte material d’igualtat. És un ordre que la CE adreça als poders públics perquè actuïn de forma perquè la igualtat sigui realment efectiva.
· El dret a obtenir un tractament igual i la prohibició de discriminació (art. 14 CE). La igualtat és un dret fonamental i, d’acord amb el 53.2 CE, una demanda basada en l’article 14 CE té accés al recurs d’empara ordinària i constitucional.
Per si sola, què és? La igualtat és per si sola un principi, i un dret subjectiu, però per fer-se efectiu cal posar-la en relació d’altres coses. Igualtat respecte què? Igualtat de tracte en alguns drets.
Igualtat no referida només en l’exercici de la resta dels drets fonamentals, sinó respecte qualsevol dret subjectiu. La idea d’igualtat és en si mateix dret fonamental respecte qualsevol dret, respecte qualsevol regulació legal, respecte qualsevol llei. És un principi i un dret subjectiu per obtenir un tracte igual.
La igualtat apareix en altres preceptes: Article 23.2 dret d’accés als càrrecs públics en condicions d’igualtat.
Tenen també el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que les lleis assenyalin.
  2 Drets i llibertats fonamentals TEMA 7 - El principi d’igualtat Article 39.2 igualtat dels fills.
Els poders públics asseguren també la protecció integral dels fills, iguals davant la llei amb independència de la filiació, i de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. La llei farà possible la investigación de la paternitat Articles 68-69 vot en el sistema d’elecció del congrés i del senat (vot igual).
El Congrés es compon d’un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei.
Art 139: espanyols mateixos drets en qualsevol territori de l’estat.
Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions en qualsevol part del territori de l’Estat.
3. Titulars del dret a la igualtat Article 14 Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Segons l’article 14, titulars de la igualtat són els espanyols. Però, només els espanyols? A la STS 236/2007, es reconeix que els estrangers també tenen dret a la igualtat i més en aquells que tinguin més relació amb la dignitat humana. Per tant, no són només els espanyols, tot i que aquesta igualtat davant la llei no suposa un terme absolut d’igualtat. La llei sempre fa diferències, tractes diferents en situacions determinades. Tota regulació legal que tracta una situació jurídica individualitzada està fent diferències. El que passa és que aquestes diferències han d’estar justificades, han de ser proporcionades i no discriminatòries.
L’article 14 és també una prohibició de discriminació. És una relació oberta (no són unes categories tancades). Per exemple, l’orientació sexual és una altra categoria acceptada contra la qual no es pot fer discriminació. Estem parlant d’igualtat DAVANT LA LLEI, que inclou la igualtat EN LA LLEI. La llei ha de ser igual i igualadora, i a més a més l’aplicació d’aquesta llei també ha de ser igual, no ha de generar discriminació. Ha de ser la mateixa i igualadora. Ja estem en la contradicció.
El tracte igual de situacions diferents també és discriminatori. Exemple del nou contracte laboral: un any de prova, si serveix el treballador es queda i sinó és acomiadat sense indemnització, sigui quina sigui la naturalesa de la feina. És per això que caldria tractar de manera diferent les situacions diferents: no és el mateix posar a provar durant un any la feina d’arquitecte que la de dependenta o cambrera de bar.
  3 Drets i llibertats fonamentals TEMA 7 - El principi d’igualtat Aquesta igualtat vol dir igualtat de tracte, té un sentit prescriptiu, d’obligar a donar el mateix tractament. Quan es legisla, sempre es fan diferències però han de tenir una justificació, una motivació. Les diferències han d’estar d’acord amb els judicis de valors, acceptats en la societat en què es projecta. I els valors de les societats canvien amb el temps.
4. La igualtat en la llei Això de la mateixa protecció es pot produir de diverses maneres.
La diversitat d’igualtats de tracte: · Igualtat de tracte numèric: el bitllet d’autobús és el mateix per tots. És una norma igual, no es calcula en funció del pes de cadascú, o del poder adquisitiu. Hi ha col·lectius que tenen uns descomptes, que tracten diferent els col·lectius per igualar.
· Proporcional.
o Proporcionalitat estricta à IVA, impost que grava la transfusió de béns i productes de serveis. És proporcional: més valor, pagues més. També és un tracte igual.
o Progressivitat: IRPF. És progressiu, com més renta personal, el tipus impositiu va incrementant fins arribar a un 50%. Paga més, sempre les rentes més altes tenen molt més. No els genera un greuge respecte els que paguen menys.
· D’oportunitats o En l’accés: la prova és igual per a tots pel carnet de conduir.
o En el punt de partida: oposicions per a jutges amb 50 places i 300 demandants. És diferent al carnet: tothom que supera la prova, té el carnet. A les oposicions, tan sols són els 50 millors, per molt que es faci.
Caràcter relacional del dret de la igualtat.
La igualtat no es pot imputar en abstracte, s’ha d’invocar a la igualtat en relació a drets o deures concrets. La igualtat doncs sempre s’ha d’imputar en relació un terme de comparació (tertium comparationis). Quan dius que reps un tracte discriminatori has d’assenyalar respecte què o qui, quina persona està tractada de forma millor o pitjor, i respecte quin dret. Cal ressaltar en quina situació equivalent es produeix un tracte diferent i aquesta diferència no té justificació. Per exemple, en la declaració de la renta, hi havia una discriminació del matrimoni respecte els qui vivien de fet i treballen tots dos, ja que els de matrimoni havien de fer declaració conjunta i proporcionalment pagaven més. Per tant, per reclamar un tracte discriminatori sempre s’invoca el terme de comparació.
  4 Drets i llibertats fonamentals TEMA 7 - El principi d’igualtat 5. Discriminació i tracte diferenciat Diferència permesa i discriminació prohibida Les regulacions legals sempre estan fent diferències. A vegades la igualtat requereix tractes diferents per igualar. Però hi ha tractes discriminatoris que estan prohibits quan les diferències no estan justificades i donen lloc a un tracte desproporcionadament diferent. Per tant, el que es prohibeix és el tracte discriminatori.
Art 14 estableix les categories sospitoses de discriminació. És que per raó d’alguna d’aquesta no pot fer cap diferència la llei? No és ben bé això. Però, en principi, fer diferències basades en aquestes raons tenen una sospita de discriminació des de la mateixa CE. Per tant, el fer diferències basades en aquests criteris ha de ser excepcional.
Test per detectar la discriminació (STC 200/2001, FJ. 4) El test que hem d’aplicar per veure si la diferència serveix a una finalitat legítima, ha de ser molt més exigible i estricte. L’ha establert el TC. Sts 200/2001 on explicita el test per detectar la discriminació · Finalitat constitucionalment admissible de la diferència (compatible amb els valors constitucionals).
· Congruència entre les normes subjectes a comparació o idoneïtat del tractament desigual per aconseguir la finalitat perseguida.
· Proporcionalitat entre la desigualtat causada i la finalitat perseguida.
Discriminació directa/Indirecta · Directa: la situació en la que una persona ha estat tractada de manera menys favorable en comparació una que està en situació comparable per raó de sexe. Exemple de les pensions d’orfandat.
· Indirecta: una disposició aparentment neutra situa unes persones amb discriminació respecte unes altres. ex: caixera Alcampo · LO preveuen de forma parcial i han definit el concepte de discriminació directa i indirecta.
Casos de discriminació directa: · Autoqüestió que es planteja el TC per un recurs d’empara à un fill adoptiu d’un funcionari se li havia denegat el dret de la pensió d’orfandat. Els funcionaris tenen un règim de seguretat social que preveu que quan mor la persona, els seus fills poden percebre una pensió   5 Drets i llibertats fonamentals TEMA 7 - El principi d’igualtat d’orfandat. Però la norma diu que els fills adoptius per tenir dret a la pensió han d’haver estat adoptats dos anys abans de la mort del progenitor. Advocat de l’estat defensa la constitucionalitat: els fills naturals no necessiten aquest temps, sempre que mor poden rebre la pensió. Ha establert la diferència perquè no hi hagi frau. Aquí hi ha un tracte manifestament discriminatori contrari a l’article 39 de la CE. Al fer la diferència i obligar que l’adopció fos dos anys abans està fent un tracte discriminatori, una discriminació prohibida perquè és irraonable. S’acaba anul·lant la llei.
· Cas on no s’aprecia: una senyora entra a treballar al serveis de ferrocarrils de Madrid, com a basculera. Aquestes bàscules necessiten força física per fer-les anar. La senyora al cap d’un mes l’acomiaden perquè diuen que no té la capacitat física per fer la feina. TC diu que no hi ha discriminació per raó de sexe: hi ha uns requeriments físics per fer la feina. No ho podia fer simplement perquè no tenia la força física suficient.
· 41/2006 STC resol acomiadament d’un empleat de la companyia Air Italia a Barcelona, el qual exterioritza que és homosexual. El TC posa de manifest que, vistos els indicis, hi ha hagut un tracte discriminatori per raó d’orientació sexual. Quan hi ha discriminació per les categories la càrrega de la prova la té qui imposa el tracte diferent. Qui ha de demostrar que l’acomiadament no era discriminatori va ser l’empresa (no va poder demostrar-ho). És a dir, qui discrimina ha de demostrar que no ho fa.
Casos de discriminació indirecta: · Hopistal Gregorio Marañón de Madrid. Tracte discriminatori per raó de sexe perquè se’ls paga menys sou a les dones de la neteja que als peones, que tenen la mateiva categoria que elles, sense que la diferència tingui una justificació raonable. Elles reclamen i el TC diu que no hi ha motiu pel qual ells cobrin més: discriminació per sexe (l’hospital no pot demostrar-ho).
Encara que hi hagi una norma aparentment neutra (assigna categories professionals diferents), està tractant de forma diferent i injustificadament les dones.
· STC 3/2007. Cadena Alcampo. Una noia té una criatura i demana reducció de jornada.
L’empresa diu que sí però que s’ha de fer amb els mateixos torns rotatoris: uns dies al matí, d’altres a la tarda, rotant de manera que cada quatre dies canvia el torn. La noia agafa la reducció de jornada però demana fer només matins per tal de conciliar la vida laboral i familiar i l’empresa no ho accepta. El TC anul·la la sentència que no li reconeixia el dret perquè diu que no examina de forma suficient la impossibilitat d’accedir a la reducció horària. Per tant, s’està fent una discriminació indirecta perquè la necessitat d’aquest horari és una situació que recau en les dones. És una norma aparentment objectiva (que tots els caixers treballin en torns rotatoris) però que produeix discriminació en una categoria concreta, una norma aparentment neutra tracta de forma discriminatòria a un determinat   6 Drets i llibertats fonamentals TEMA 7 - El principi d’igualtat col·lectiu de les dones.
· Una empresa País Basc té una cadena de producció amb tres fases diferents. A les dues primeres només hi ha homes. A la tercera, només hi ha dones. I els sous són diferents, les dones cobren menys. Tenen feines diferents, sí, però quina justificació hi ha per la diferència de sous? Empresa tampoc pot demostrar-ho. Norma aparentment neutra que fa un tracte diferent de forma injustificada.
6. Les accions afirmatives Les persones es troben en situacions diferents i els poders públics han de fer tractament desiguals i igualadors. Els poders públics han d’emprendre mesures adreçades a la igualació de col·lectius tradicionalment discriminats (accions afirmatives).
Les mesures afirmatives han de ser excepcionals, conjunturals i proporcionades. Han de ser necessàries per dur a la igualtat.
Dins d’aquestes, n’hi ha · Positives: mesures que afavoreixen un determinat col·lectiu però no limiten ni perjudiquen els altres. Exemple: beques per l’estudi. Afavoreix un col·lectiu que no té capacitat econòmica.
Aquest fet no perjudica ningú.
· Discriminació Inversa: afavoreix un col·lectiu en perjudici d’un altre.
o Subvencions per contractació amb persones amb incapacitat à justificació: sinó, és molt difícil la seva integració. A més a més, la reserva dels llocs és molt proporcionada.
o Llei de la jurisdicció social: l’acomiadament d’una dona embarassada és nul. A qui perjudica? A empresaris que tenen el cost, però sinó no es podria afavorir la maternitat.
o Tractament penal i agreujat de la violència de gènere: discriminació prohibida? Excedeix als límits de la CE? Art 153 codi penal modificat perquè el delicte de maltractament ocasional dins la parella quedava sancionat d’una manera més greu si era de l’home a la dona, i no a la inversa. Tracte penal més greu d’una conducta d’un home que si aquesta fos d’una dona. No és molt més greu, 6mesos-1any sanció de pressió mínima si es constata el maltractament ocasional. Si és la dona, és entre 3 mesos-1any. El mínim de la pena si la que maltracta és la dona pot ser de tres mesos. Les sentències 59/2008 i 164/2009 determinen la constitucionalitat de la norma. Entén que no hi ha discriminació per raó de sexe, sinó diferenciació perquè entén que unes determinades agressions són més greus, tenen més sanció   7 Drets i llibertats fonamentals TEMA 7 - El principi d’igualtat social, des del punt de vista social es veuen com una acció pitjor. Són conductes que generen especial desigualtat en la parella. Té un fi legítim la diferència de tracte penal? Sí, prevenir les agressions en l’àmbit de la parella que es tradueixen com una posició de domini de l’home envers la dona. És congruent la diferència amb el fi? El TC diu sí, perquè en aquest maltractament respon amb una pauta cultural en el que l’home es veu superior a la dona en l’àmbit de la dona. Aquest maltractament produeix intimidació en la dona, i si es repeteix afecta l’àmbit de llibertat de la dona. Aquesta negació del principi d’igualtat i un menyspreu envers la dona en reflex de la pauta cultural, aquesta diferència serveix per corregir el tractament especialment gravós per la dona, i no hi ha desproporció. La diferència de la sanció és mínima. La diferència respon a la finalitat legítima.
7. Igualtat en l’aplicació de la llei Per part de l’Administració · L’Administració ha de seguir el seu propi precedent i si canvia ha de motivar-ho de forma expressa (art. 54.1.c LRJPAC). Si la llei l’aplica l’Administració pública, ella ha de seguir els seus propis precedents i motivar de forma expressa si se separa dels criteris en la seva actuació.
· Per fonamentar un recurs d’empara constitucional contra actes administratius que han vulnerat la igualtat en l’aplicació de la llei, el TC ha exigit que els precedents administratius de signe contrari hagin estat judicialment confirmats (STC 194/1999).
o Control: recurs d’empara ordinària, contenciós administrariu, o TC.
o Per comparar, cal un acte anterior confirmat per un tribunal en què la llei s’ha aplicat de manera diferent.
Per part de jutges i tribunals · El canvi de criteri ha de ser explícit i motivat (STC 49/1982).
· El tertium comparationis ha de ser una resolució del mateix òrgan judicial (STC 13/2004).Element de comparació ha de ser una resolució del mateix òrgan judicial, perquè aquí els jutges i tribunals son independents en la seva actuació. Estan obligats a aplicar la doctrina del TC però la independència permet que un jutge justifiqui la seva interpretació de la llei i aquesta pot variar. Si al variar-la no ho justifica prou o no és vàlida, es produeix la desigualtat en l’aplicació de la llei.
  8 ...