Tema 6. Heteroconts (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

HETEROCONTS: FEOFÍCIES El clade dels Heterconts destaquen els oomicets, els bacil·larofícies (diatomees) i les feofícies.
Fent un peti incís en la classe de les bacil·lariofícies:  Grup d’organismes nombrós ( 10.000 espècies)  Presenten una coberta de sílice (SiO2) ornamentada (frústul)  Pigments: clorofil·la a i c, β-carotè, xantofil·les  Substància de reserva: crisolaminarina.
 En tota mena d’ambients humits. Molt importants en el fitoplàncton marí 1. CLASSE FEOFÍCIES (ALGUES BRUNES) Es troben uns ± 1800 spp. Totes són pluricel·lulars (filamentoses, pseudoparenquimàtiques o parenquimàtiques (únic grup)).
Ecologia: marines (bàsicament intertidials i supralitorals), preferiblement aigües fredes.
Només 4 gèneres d’aigua dolça.
Pigments fotosintètics: clorofil·les a i c, fucoxantina, β-carotè. Domina la fucoxantina, de forma que predomina el color bru.
Substàncies de reserva: glucà, laminarina (polímer de β-glucans), mannitol (sucre alcohol).
Flagels: heterocontes, en zoòspores espermatozoides.
Paret cel·lular: poca cel·lulosa, amb matriu d’àcid algínic (entre cèl-cèl, que donen molt felxibilitat) i fucoidina (polímer gelatinos implicat en la fixació del tal·lus en el substrat).
De vegades, amb carbonat càlcic.
Classificació: 7 ordres 1.1. MORFOLOGIA Tal·lus: poden ser de pocs cm a diversos metres  Filamentosos, ramificats.
 Pseudoparenquimàtics  Parenquimàtics: amb teixits veritables  assimilador, de reserva, “conductor”, meristemàtic, pneumatòfors, etc.
1.2. REPRODUCCIÓ Asexual: - Fragmentació - Espores: Aplanòspores (no falgelades) o Zoòspores (flagelades) Sexual: Isogàmia, Anisogàmia, o Oogàmia Cicles: - Monogenètics: Diploide - Digenètics:  Diplo-haploide amb alternança de generacions isomòrfica  Diplo-haploide amb alternança de generacions heteromòrfica 1 2. DIVERSITAT DE LES FEOFÍCIES 2.1. O. DICTIOTALS Aquesta classe de feofícies es troben en climes càlids, sobretot en les zones intermareals (fase fora i dintre del aigua). Presenten un creixement apical (Dictyota) o intercalar (Padina).
Alguns gèneres: Dictyopteris, Dictyota, Dilophus, Padina, Taonia, Zonaria Els seu tal·lus és parenquimàtic i té dues capes cel·lulars externes (fotosíntetica), corticals i una interna incolora.
Presenten un cicle amb alternança de generacions isomòrfic (Oogàmia). Ex: Dictyota sp.
Alternança de generacions isomòrfica  els dos individus, n i 2n, són iguals externament.
n: gametòfit.
Conjunt element reproductos: sorus Els gàmetes són alliberats al medi marí, més o menys alhora. Es forma un zigot que es fixa al substrat i en sorgeix un individu 2n.
Gàmetes masculins tenen 2 flagels.
2n: esporòfit Forma els esporangis, en concret tetraesporangi, amb un nucli 2n, que patirà una meiosi i donarà lloc a 4 espores. Aquestes seran alliberades i es forma un individu n.
2.2. O. LAMINARIALS Classe de feofícies pròpia de climes freds i de zones intermareals.
El seu creixement és en longitud mitjançant un meristema intercalar i en amplada per una capa subepidèrmica, anomenada meristodermis.
Presenten tal·lus parenquimàtic.
*Els meristemes estan entre els cauloides i els rizoides.
Pneumatòfor: especialitzats en acumular gasos. Mantenen les gran fulles erectes en l’aigua, graciés aquestes especies de bolles.
“kelp”: super algues laminarials 2 Cicle biològic digenètic heteromorf, amb gametòfit filamentós microscòpic, de forma que domina l’esporòfit. La reproducció sexual es dóna per oogàmia. Presenta esporangis uniloculars. Ex: La ovocèl·lula no es deixa anar a l’exterior. Els espermatozoides es dirigeixen al oogoni, i quan es fecunda es forma el zigot. Aquest al principi estarà al oogoni i quan creixi una mica més, serà alliberat.
Ex: A la Mediterrània només hi ha una espècie de laminarial, endèmica: Laminaria rodriguezii (dedicada a un botànic menorquí), viuen per sota dels 50-60m fondària (Balears, P. Valencià).
2.3. O. FUCALS Aquestes algues brunes, més abundants d’aigües fredes, presenten tal·lus parenquimàtics, mitjans o grans, de consistència coriàcia (dures).
Tenen tres teixits diferenciats: - Meristodermis: capa de cèl·lules que proporcionen el creixement en espessor.
- Còrtex: amb diverses capes de cèl·lules isodimètriques, - Medul·la: formada per cèl·lules allargades que proporcionen consistència al tal·lus.
A la Península Ibèrica destaquen tres famílies: Cystoseiraceae (Cistoseiràcies), Fucaceae (Fucàcies), Sargassaceae (Sargassàcies) *Sargassàcies: es concentren al nord-Atlàntic, donen lloc al mar dels Sargazos.
Cicle biològic monogenètic diploide (una sola generació diploide), on la reproducció sexual és per oogàmia. Ex: * Gametangis protegits als conceptacle mitjançant filaments estèrils (paràfisi) que els hi donen protecció.
Receptable: conjunt de conceptacles.
La fecundació té lloc en el medi aquàtic.
3 3. APLICACIONS Aquestes algues tenen una gran importància econòmica pels seus usos i aplicacions, gràcies als alginat i a la fucoidina que s’extreu de les seves parets. Els principals usos: - Alimentació - Complements dietètics - Additius espessants. Ex: olives, cerveses, etc.
4 ...