Historia Moderna final (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Historia Moderna y Contemporánea
Año del apunte 2016
Páginas 30
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Historia, cultura i societat en època Moderna i Contemporània Formulació de l’avaluació, en la part d’època Moderna: 1 examen al últim dia de les classes de Moderna, on s’haurà d’explicar un de dos temes.
14 d’abril.
1 treball, a presentar l’últim dia de classes, el treball és complementari a l’examen. Es demanen 5/10 pagines. Es valoraran per tal de complementar l’examen. Si està bé puja 1 punt si està molt bé 2 punts. La temàtica del treball, s’haurà de triar un edifici o plaça d’època moderna, del qual es farà una contextualització històrica. Fer mes d’una copia Les parts: Introducció: Quin es l’objectiu. (Fer-la al final) Cos: Context històric, Anàlisi artística Conclusions : A partir de la bibliografia tractada donar una opinió científica.
Correu electrònic: miquelangelmartinez@yahoo.com Disponibilitat “total”. Pactar per correu electrònic les cites al despatx.
Tema 0: La societat europea en edat Moderna: trets generals Conceptes: Edat Moderna: Edat daurada a Europa, també de les Monarquies absolutes.
Condició nobiliària i la burgesa, la frontera no és tant forta com ens podem pensar, les diferencies son com un mur porós, ja que en alguns casos les diferencies son nul·les, en aquests casos en parlarem de les estructures para-nobiliàries. Estructura social en època Moderna: En ordre d’importància: Noblesa Titulada (Ducs, Comtes, Marquesos), Noblesa mitjana (Baró, Noble (Categoria exclusiva a Catalunya), Donzell), Noblesa Petita (Cavallers), Categories Para-Nobliària (Ciutadà honrat (Pot esser considerat com noble o burgés, però sense el títol), Burgés honrat), Burgesia (Mercader de Llotja, Botiguer de draps i teles), Menestralia.
Ciutadà honrat: Dirigien les ciutats amb el poder polític, però també volien esser nobles. Ferran II els fa nobles amb el decret de 1510, però hi posa dues condicions, una asseure amb el tercer estat quan hi hagin reunions a les Corts i la segona presentar-se a les Corts com persones del Tercer Estat.
El Mercader de Llotja: Alta burgesia, de gran riquesa, per tal d’arribar a ciutadà honrat haurà d’anar escalant posicions.
Botiguer de Teles: Venedor de Seda i es pot passar a Mercader de Llotja, que li reportaria grans beneficis.
Edat Moderna: Està regida pels burgesos més rics, però encara és una societat dividida en estaments de caràcter hereditari. La Europa Moderna, fou un moment de recerca d’ennobliment social per part dels burgesos.
Ennobliment: Deixant de banda els diners, existeix en la societat, la Cascada del Menyspreu, tothom vol formar part d’un estament millor i alhora no vol que el grup inferior a ell se li apropi. La Burgesia, té aquesta necessitat d’ennoblir la seva família, i això ho cerquen a partir dels diners. F.Braudel va encunyar el terme La Traïció de la Burgesia, es refereix als Burgesos mes adinerats que van viure com nobles, però perdien així l’essència de l’esperit Burgés, el ser comerciants treballadors, i cercar aquest reconeixement nobiliari. Aquesta practica es va veure a tota l’Europa Moderna.
Les Monarquies acceptaven el traspàs dels Burgesos a Nobles, a canvi de diners.
Els Privilegiats: Foren els dos grups socials predominants a les societats de l’Europa Moderna, Noblesa i Clergat. Aquesta tradició, arriba fins al govern de Napoleó, ja que per llei desapareix l’estament dels privilegiats, en la realitat era diferent. A la Societat Catalana, l’Església era qui mes pagava a l’estat, tot i essent privilegiats, i en Les Corts del 1626, El Clergat es va aixecar per reivindicar aquesta “injustícia”. Per tant, les avantatges del grup privilegiat, de no pagar impostos no era real en la practica. En el Segle XIX, encara que ja no son els Privilegiats, continuaran essent molt importants en la realitat social de les ciutats.
Tema 1: La societat europea en edat Moderna: trets generals En primer lloc hem de conèixer que la Edat Moderna es pot anomenar igualment l’època de l’Antic Règim.
Els grups Privilegiats: la Noblesa i el Clergat En el segle XVI i durant el desenvolupament de l’Edat Moderna, es va establir el govern de la Monarquia Absoluta (aquesta es basava en el pacte, no en la tirania que se’ns ha explicat), i així veurem una pèrdua de part del poder polític de la Noblesa. La Historia ens parla d’una tipologia de tractament diferent de la relació entre la Noblesa i l’Estat segons els diversos estats europeus.
La Noblesa: La Monarquia Hispànica, per exemple, a part d’Espanya estava formada per una part important d’Amèrica i l’anomenada Itàlia Hispànica (Sicília, Nàpols, etc.). El cas Napolità ens mostra com la Noblesa va lluitar molt per evitar que la monarquia Espanyola els hi prengués el seu estatus polític. Ja des dels reis Catòlics, la Monarquia Hispànica, potenciava els burgesos per la direcció del govern i l’administració, ja que eren mes fiables, treballadors i literats que els Nobles.
En la Monarquia Francesa, també es va executar molt l’ennobliment, com en el cas d’Espanya. Potenciaven el govern dels nobles mitjans o dels burgesos deixant de banda a l’Alta nobiliària.
En el cas Polonès, la monarquia era electiva, no hereditària encara que principalment va estar dirigida per una dinastia principal, i per tant la Noblesa era part de l’elecció i eren partidaris de la monarquia. Rubens, va pintar un Noble polonès que es va representar amb aspecte de Rei, ja que en votar es considera part d’aquesta minoria que forma part de la Monarquia.
Clergat: Hi ha una gran diferencia entre l’Alt Clergat (de les famílies de l’alta noblesa) i el Baix Clergat. L’alt Clergat, té clara la seva immunitat i permanència continua. L’Església Catòlica té una cosmovisió sense fissures que narra l’origen i el final dels temps. En l’Edat Moderna, l’ensenyament, era principalment dirigit pels jesuïtes, per això varen esser expulsats de la majoria dels estats típicament Catòlics i finalment va ser revocada la seva orde, en època de les revolucions. Des del segle XVI hi ha una preocupació molt clara, l’església ha de donar bona imatge i ser un referent en la societat. Amb el Concili de Trento, es va intentar connectar l’Església amb el poble. A França, es varen fer fortes critiques (Voltaire), cap al clergat, i per casos com aquest es cerca una bona imatge i un millor dinamisme entre el Clergat i el Poble.
Burgesia: Per tal de parlar de la Burgesia, ens hem de fixar en que és un fenomen urbà. La Burgesia, té una triple estructura divisòria (La Para-Nobliària, La Burgesia Mercantil, La Menestralia).
Oligarquies semi-nobiliàries/para-nobliària: Aquestes oligarquies son presents per tant a les zones on la Burgesia té mes poder.
Aquesta Burgesia Para-Nobliària, en les ciutats Estat Italianes i les Alemanys es anomenada com el patriciat de la ciutat. Aquests burgesos, es dirigien el govern de la ciutat. Aquest Patriciat, en el s. XV i en el s. XVI, es tancarà en si mateix, a aquest tancament l’anomenarem la Serrata, que es bassa en el casament entre familiars, que ho van fer també les monarquies, i així el poder queda en mans d’unes poques famílies.
Aquesta Burgesia Para-Nobliària, té com obsessió ser noble i això provoca que deixin d’intentar augmentar la fortuna per part del comerç (Traïció de la Burgesia). Això es deu a que l’Europa occidental està basada en el dret romà i això fa que no pugui treballar aquell que és noble, es va intentar abolir aquesta llei i es va fer legal el treball dels nobles, en la societat va trigar més en arrelar. Al Nord d’Itàlia, es veu molt bé aquesta idea de l’ennobliment i les oligarquies, és la zona més rica d’Europa en l’època Moderna acompanyada de Flandès. A les Ciutats Estat del Nord d’Itàlia, aquesta Burgesia pateix un signe involutiu, ja que de sobte no inverteix els diners amb el guany com objectiu i ho inverteixen en convertir-se en Nobles.
El cas més curiós, no serà a Italià si no a les Províncies Unides, actualment anomenades Holanda. Eren set províncies, de les quals la més rica era Holanda i eren una gran potència econòmica a Europa, per tant hi havia la Burgesia més potent del món, però per tal de convertir-se en Nobles, sacrifiquen tot per ser-ho i varen perdre una part molt important de la potencia econòmica de les províncies. Les ciutats Holandeses eren regides pels Regents, (Catalunya: Consellers), que eren l’oligarquia urbana de la ciutat, que tenia uns estudis importants en Dret i que experimentaren un gran anhel per ser nobles i imitant als Nobles, tindran també l’obsessió de que els seus fills acabin sent Nobles, i ho feien comprant un Matrimoni, per què pugui ascendir, o comprant la Noblesa al rei.
Burgesia: La França Burgesa: És el territori on s’han fet mes estudis sobre la Burgesia, en part, per culpa de que el 14 de juliol de 1789, Toma de la Bastilla, varen provocar aquesta incipiència en l’estudi de la Burgesia Francesa.
La Burgesia Mercantil Francesa: És la mes coneguda de totes, i s’han fet moltes tesi i estudis al llarg de la història, i tracten de la burgesia a tota França, principalment a les zones de París i Lió, nexe d’unió entre França i el Nord d’Itàlia. Les fires de canvis franceses a Lió son molt importants a la ciutat lionesa, que tenia una important quantitat d’immigrants. La Burgesia Francesa com totes, tenia una importantíssima ambició deguda al poc reconeixement social que comportava la riquesa. En el segle XVII, hi havia grans fons de benefici a la burgesia gracies als fons d’arrendament d’impostos, actualment cap estat permet o cedeix aquesta delegació a particulars, i als contractes estatals. I així la Burgesia Mercantil francesa s’està convertint en una Burgesia Financera, que pot provocar una dualitat perillosa, que s’abandoni el treball mercantil o que faci els dos treballs.
Essent una Burgesia de Finances, li permetia apropar-se més a arribar a esser nobles, ja que multiplicava els seus ingressos i podia permetre’s arribar a Nobles, permetre’s unes adquisicions molt elevades, com vaixells que augmentaran la seva riquesa a posteriori.
Es varen realitzar estudis sobre dos ciutats dedicades al tèxtil, Beauvaisis i Amiens, realitzats per Goubert i Deyon, respectivament, que diferenciaven la Burgesia que vivia de rendes, estaria molt propera al terme anterior de la Traïció de la Burgesia, i la que ho feia amb el comerç.
Negociant: És un terme nou, que apareix gracies al intel·lectual francès Savary qui explica el terme com un mètode superior al del burges mercantil, i es dedica a coses per tant superiors, per exemple al Bastiment de Navilis, treballen amb “Canvis”, que serien com l’economia especulativa actual, on negociant jugava per tal d’enriquir-se, i finalment algunes famílies es dedicaven a “l’Industria” manufacturera. El famós historiador Soboul, fa una distinció entre les Burgesies per un ordre adquisitiu, (Els Burgesos que viuen de Renda- Professions liberals (Advocats, Metges)- Gran Burgesia Mercantil- Petita Burgesia de Negocis (Botiguers)), per això a Soboul li passa que també costarà trobar la frontera entre la petita Burgesia i la Classe Popular.
El Dret Romà, com hem dit abans, va prohibir que els homes de condició nobiliària poguessin treballar manualment, amb l’anomenada Dérogeance, per tant això provocava que un Burgés treballador no pogués esser Noble, per això el naixement de la Burgesia de Finances, que ja no havia de treballar manualment, va provocar que pogués apropar-se a la Noblesa. Aquesta Dérogeance, provoca que la Burgesia accepti la inferioritat social en vers de la Noblesa, però això provoca que també la vulgui destruir, per ser ells el predominants en la política del país.
Com arribar a ser Noble: Hi ha quatre canals de mobilitat, a França. Una de les mes conegudes, és la Venalitat (compra) de càrrecs públics, és la compra d’un càrrec polític a la Monarquia Francesa, de per vida i amb la possibilitat d’esser llegada al teu primogènit. La Monarquia Francesa ho “venia tot”, en l’Hispànica, també es venia càrrecs però no les jurídiques, aquestes a vegades es donaven si et casaves amb una dona de la Cort. A França la Venalitat de Càrrecs públics, s’anomenava la Paulette i a Espanya la Media Annata. Des del punt de vista de la monarquia, aquesta Venalitat no li va ajudar gaire econòmicament, tan sols era pel fet de tindre uns ingressos regulars, per tant cobraven sovint, però no grans quantitats. Un altre via era la Compra de Títols Nobiliaris, ja que s’ho permetia el rei. La Tercera via, era fer la via Militar, que quan arribaven a generals podien ser nomenats cavallers. I l’ultima, era menys normal, però si seguies l’estil de vida Noble i la població ho acceptava podies ser nombrat noble.
Burgesia a Anglaterra (ha escrit un llibre): L’estructura social Anglesa és diferent a la de l’Europa continental. Ells no tenen la Dérogeance, per tant el Dret Romà no influeix la vida nobiliària, i per tant poden treballar i fer fortuna. L’estructura social Anglesa seria així: Nobility Gentry Yeomen Producció industrial Europea: es concentra principalment en l’estament burgés, que encara que l’hem vist fins ara com comerciant majoritàriament, també és l’estament que impulsa a l’industria. Haurem de pensar, si aquesta burgesia industrial, prové directament de la comercial. Els estudiosos, creuen que no va estar relacionat directament, però va estar relacionada i en alguns casos va passar-se de burgés comerciant a industrial. Veiem que hi han quatre vies per passar a ésser un burgés industrial, els individus nobles que passen a esser burgesos industrials, els comerciants, els individus del camperolat superior, i finalment, els mateixos artesans que havien estat importants en la manufactura. Va predominar principalment a l’Europa Occidental. A l’Europa Oriental, la burgesia no havia existit mai realment, i per tant haurem de pensar que si no hi ha burgesia el protagonisme industrial a l’Europa Oriental el tindrà la Noblesa.
Les minories: Hem parlat fins ara d’una petita part de la societat i la resta serà l’anomenada minoria, que eren principalment pobres. Només en coneixem i en tenim informació dels pobres de les ciutats, no del medi rural, i específicament en èpoques de crisi en el món urbà.
Per això del 80% de la població, que era rural no coneixem gaire. La Pobresa, té moltes interpretacions, que les podem reduir a dos, l’econòmic i el religiós. Per tant l’ús del terme pobre, és molt ambivalent i provoca una doble consideració, la religiosa (Misericòrdia Divina) i la física (aversió en vers el pobre). Els Rodamóns provoquen desconfiança, ja que eren pobres d’arreu d’Europa i no se’ls tenia localitzats. Al Nord d’Itàlia, tenien el terme de mont de pietat que segurament neix a Peruggia, i ens mostra l’idea d’ajut als pobres. En el segle XVIII l’aversió cap els pobres augmenta, per què els il·lustrats tenien un concepte d’humanisme utilitarista, per tant se’ls considerava ganduls. En el XVIII també es dona que l’estat agafa poder a l’església en els ajuts a la pobresa i per tant el poble no ajudava directament. Encara avui l’església segueix essent principal en l’ajut als pobres. El Outdoor relief, és l’ajut a domicili.
Tema 2: Humanisme i Renaixement Humanisme: És un terme antic, i recent alhora, neix en el segle XIX, ja que fins a mitjans del segle XIX el terme s’entenia com aquell professor que ensenyava retòrica i llengües clàssiques. En el 1859, en la seva versió artística té l’ideal de que l’home és el centre del món. El literat Philippart, defineix el humanisme com un moviment estètic, filosòfic i religiós, que alhora que està preparat pels moviments baix medievals, el resultat és completament diferent a aquests que l’han preparat. Neix, com a moviment, al segle XV a Itàlia i s’estén en el XVI per tot Europa. Aquest moviment defensava fonamentalment la identitat i la importància de l’home en la realitat.
Les fonaments del humanisme: En primer lloc hem de parlar de l’herència medieval, és important en la configuració del humanisme, però es troba que aquest reacciona violentament contra aquesta herència. En l’Edat Mitjana, es creu fortament en la Revelació, continguda en les Sagrades Escriptures i en els comentaris dels Pares de l’Església, per tant es produeix una filosofia al servei de la Teologia, i per tant ens trobem que aquesta filosofia en arribar al humanisme la Bíblia no satisfarà la necessitat de saber de l’home modern, i haurà d’anar més enllà, per aquest motiu, es crea la ciència com una eina necessària per arribar a aquest nivell. El prototipus d’aquesta filosofia medieval és Aristòtil, que és conegut integrament a Europa a partir del segle XIII, aquest pes influenciarà al pensament escolàstic, doncs l’Escolàstica que té com a patró a Sant Tomàs d’Aquino (Que és patró de la secundaria i dels estudis universitàries), té com objectiu esbossar una línea propera però marcada entre el pensament elaborat (CIENCIA) i el revelat (DÈU). Un altre pensament que marcarà al humanisme, és el pensament nominalista1. Aquest pensament, triomfa a les aules, i xoca constantment amb el pensament de l’Escolàstica (Estudi de la ciència per entendre la Revelació), i per tant ens mostra per primer cop una idea que defensa la diferencia 1 El pensament Nominalista: En el segle XV, l’alta cultura es centra en les Universitats, i per això les grans discussions filosòfiques i del pensament humà es donaven a les aules, i un d’aquests pensaments més importants era el de la salvació del ser humà. La part de la població que s’interessava per salvar la seva anima, eren aquells que podien o sabien llegir, per tant eren els homes amb Alta Cultura, que sempre és minoritària i sempre ho serà. Aquesta era l’angoixa principal en la societat del segle XV, per tant és un moviment teològic que cercarà la salvació, i xocarà amb l’Escolàstica en aquesta recerca de la Veritat sobre la Salvació. I definien la seva idea amb: “Les Veritats de la fe, no son susceptibles de cap anàlisi de la realitat”. Per tant pensen que l’estudi de la revelació és en va, ja que la Revelació no pot ser explicada per la Ciència. El Nominalisme, no té aquesta idea antropològica positiva de l’home, ja que és dèbil i per tant no és bo. Té poca confiança en la capacitat humana.
entre Fe i Raó, que no es poden unir mai, per tant aquesta és la seva resposta a la pregunta de la Salvació2. Ells diuen que els actes humans son: “Denominatius sinó connotatius.”. Que defensa que els actes humans, no son valors universals sinó que Déu regeix els nostres actes3. Per això el humanisme es basa en aquesta idea nominalista que provocarà una distinció entre els humanistes que romandran catòlics i els que adoptaran una Fe protestant, per tant el nominalisme marcarà amb força el Concili de Trento, on els Catòlics defensaren l’Escolàstica mentre els Protestants4 havien adoptat el Nominalisme.
L’últim factor influenciador del humanisme és el Redescobriment de l’Antiguitat.
L’Edat Mitjana, no va depreciar la seva herència Clàssica, però tingué una visió molt fragmentada i distorsionada5.
Els personatges més importants d’aquesta època foren Petrarca, Boccacio i Lorenzo Valla. Lorenzo Valla, és considerat el pare de l’Historia, i va ser el primer en fer una crítica externa als llibres. En l’època Renaixentista, predominava la filosofia platònica.
Leonardo Bruni va traduir al llatí les obres clàssiques gregues més importants, que per tant ajudà a redescobrir la filosofia grega i especialment a Plató. Un dels Filòsofs Hel·lenistes mes importants fou Marsilio Ficino, que fou protegit sempre per la família Medici, especialment els caps de família Cosme i Llorenç de Medici. Marsilio Ficino, va escriure un obra molt significativa i rellevant que es titulava Theologia Platònica.
Aquestes idees es van desplaçant e influenciant a tots els països europeus. Seran unes idees que s’estendran per les ciutats, per tant son idees urbanes. El humanisme doncs es dona a les zones més riques del món, per tant és normal que naixés a Florència principalment, ja que com varem dir el Nord d’Itàlia és la zona més rica. Fou un moviment avançat a la seva època, en el mateix moment Anglaterra era un país encara medieval. La Geografia Humanista es centra en tres moments i llocs, en primer terme el Nucli Florentí, el Nucli Romà o Papal i el Nucli Napolità.
2 Aquesta idea de Salvació l’hem d’entendre com una qüestió principal en la moral i la societat de l’època, ja que els humans tenien por de morir i no estar salvats.
3 Defensa aquesta idea en base al Sacrifici d’Isaac.
4 Luter no adopta la idea de que les bones obres tinguin un paper teològic, i que per molt que un humà s’esforci acabarà caient. I tan sols Déu et salva, i és l’únic que sap si et salvarà.
5 Per exemple: Coneixien la cultura grega des de la cultura i el estudi que havia fet Roma, per tant havien estudiat a partir d’un estudi previ.
Nucli Florentí: El primer gran exponent del humanisme, va ser Francesco Petrarca, qui va seguir molt a Ciceró. Fou molt cosmopolita, i va viure a Avinyó. Va viure el Sisme d’Occident, que fou molt dur per ell, ja que els Papes en estar a Avinyó es varen convertir en uns feudals en mans del Rei de França, i per tant van perdre gran part del seu poder.
Boccacio, va ser un dels altres màxims exponents del humanisme, va aprendre grec, i va ser protegit i ajudat per la família Medici. En aquella època es varen realitzar diversos Concilis, així venien estudiosos grecs, per això Cosme el Vell, va fundar l’Acadèmia que ajuda a traduir a molts més escriptors grecs i expandir la seva obra i pensament (Plotino, Procopio, Porfirio) i especialment la figura de Plató.
Un altre figura rellevant de la ciutat florentina en època del Renaixement és Angelo Poliziano, també amic dels Medici.
Picco della Mirandola, va ser un intel·lectual molt sòlid i va escriure un estudi anomenat, Oratio de homnes dignitate, que fou el gran assaig renaixentista.
Nucli Napolità: Lorenzo Valla, fou el primer i el més important intel·lectual de la zona. Va escriure assajos que defensaven les tesis humanistes.
Nucli Romà: El Nucli Romà es deu en gran part al mecenatge i el recolzament que feren els Papes en vers els artistes, entre ells varen reformar la ciutat de Roma, amb noves infraestructures i avingudes que recolzaven la majestuositat de la ciutat. Una d’aquestes infraestructures que encara segueixen en funcionament és el clavegueram. Una de les obres principals va ser la creació de la Acadèmia de les Lletres.
Nicolau V, fou el Papa que va contractar a Lorenzo Valla. Calixte III i Pau II varen seguir la norma de Nicolau V contractant intel·lectuals.
Nicolau de Cusa, va fusionar el Misticisme alemany6 i el Neoplatonisme.
6 El Misticisme, cerca una relació molt personalitzada entre l’home i Déu. Tant amb el Protestantisme i amb el Catolicisme, i aquesta idea influencià a ambdues corrents. Existeix des del segle XIII però en el El Humanisme, com era una concepció que exalçava la figura de l’home i que per tant desplaçava la figura de Déu com a centre del saber, va provocar que el Papa Julià II, cardenal Della Rovere, tanqués la Acadèmia de les lletres buscant tornar a col·locar a Déu en el centre del mon.
El Humanisme Francès: El humanisme arriba a la Sorbona, des d’Itàlia. Aquesta corrent no és acceptada a França, ja que els nuclis intel·lectuals eren encara seguidors del Medievalisme i seguien per tant la filosofia de Aristòtil. Per això dos intel·lectuals varen intentar unir la ideologia de Aristòtil i la de Plató per que el humanisme fos acceptat, foren Fichet i Lefebre d’Étaples (protestant). El principal problema que hi va haver a França per aquesta acceptació al humanisme va ser que en la segona meitat del Segle XVI, va haver les 8 guerres de religió que varen enfrontar als Calvinistes amb els Catòlics, i que es convertí en una guerra civil de més de 50 anys. Aquesta gran divisió en la població, va dificultar, i molt, l’acceptació de l’ humanisme.
El Cercle de Méaux, fou un grup d’humanistes (protestants) francesos molt conflictiu amb la monarquia que era catòlica, i varen influenciar molt el humanisme francès.
Guillem Budé, va ser un intel·lectual que va influenciar molt al Rei francès Francesc I, que seguint a Budé va crear una Acadèmia (École de France) que protegia les lletres antigues.
El Centre Humanista de Lió, fou el lloc d’entrada de les idees italianes a França.
L’intel·lectual més important que va sortir de Lió fou Étienne Dolet, qui estudià a Pàdua i refusava les idees religioses no fonamentades en la Raó.
Tant a Itàlia com a tot Europa el Humanisme provoca que els intel·lectuals que abracen una religió, no la professin com la resta del poble, sinó que defensaven la religiositat intel·lectualitzada, per tant la manera com vivia la religió el poble, ells la rebutjaven.
El Humanisme Germànic: El Misticisme, esmentat anteriorment, és un complement clau en la comprensió del humanisme alemany, i en el seu nacionalisme. En el Segle XVIII, en l’època il·lustrada, XIX arriba a la seva culminació on comença el despotisme cap a la resta de nacions. Un dels grans savis actuals d’aquesta corrent i de la Teologia, és el Papa Emèrit Benet XVI.
a l’Imperi un 50% dels intel·lectuals eren il·lustrats, i l’altre part eren els seguidors dels misticismes.
El humanisme estava molt centralitzat a les universitats (Münster i la de Heidelberg), en la regió de l’imperi, que actualment seria Alemanya, que englobava més de 300 estats, cavallers i d’altres ciutats estat. Per això en l’actualitat, el nom és República Federal Alemanya, i alguns dels Lander tenen normes lingüístiques diferents.
La zona més afectada pel humanisme fou el Lander Bavarès, i Nüremberg era el centre d’aquesta zona catòlica a l’actual Alemanya. El humanista més rellevant de l’època fou Müller.
El Humanisme a Espanya: Erasme de Rotterdam, va influenciar molt al humanisme Hispànic, fou un dels grans estudiosos de l’època. Ocupa un espai molt definit en la cultura europea, i en la cultura religiosa de l’època, ja que ell sempre romangué catòlic, i no va acceptar mai la reforma realitzada pel seu conegut Luter. L’enfrontament que va haver amb Luter fou que cap a finals del Segle XV, va fer-se monjo (Canonges regulars de St. Agustí) i va fer un elogi a la vida monàstica. Es va fer amic dels humanistes anglesos, principalment de John Colet. Erasme posteriorment va realitzar l’obra Enchiridion militis Cristianis fou la seva obra més rellevant i és on fa la seva tesi sobre la importància de la Pietat interior de les persones. Amb aquesta obra, farcida del concepte de religiositat, on la instrucció i la Pietat es fonien, que mostrava la seva ànsia per recuperar l’exemplaritat de l’església amb la Moral manifestada en la vida publica dels homes. La discussió amb Luter va vindre degut a l’obra de Luter De servio arbitrio, Erasme li va replicar amb De libre arbitrio, on Luter parlava que les bones obres no tenien un poder principal en la Salvació de l’anima. Luter pensa en l’home com esclau de Déu i Erasme, en contra, fa una obra dedicada a la llibertat humana. Elogi de la follia i Col·loquis son dues més de les obres principals d’Erasme.
Lluís Vives, fou probablement el humanista més rellevant espanyol, va estar molt influenciat per la Religió Catòlica i era un gran coneixedor de la Bíblia, la seva obra mes coneguda serà la Bíblia Políglota.
Antonio de Nebrija fou l’introductor de la retòrica i la gramàtica castellanes, en l’any del descobriment (1492).
Tema 3: La Reforma Els orígens de la reforma: Termes introductoris a la teologia de la Reforma: La Presencia real de Crist a l’Eucaristia, és un terme de controvèrsia en l’època de la Reforma, i cada religió tindrà una concepció diferent.
En el Catolicisme, la presencia de Crist, és indubtable, ja que en la missa, es consagra l’hòstia i el vi que reben la forma de Crist, aquest procés rep el nom de la Transsubstanciació7 de Crist.
En el protestantisme hi ha moltes divergències en aquest tema: En el Luteranisme, creuen en la Consubstanciació8 que pensa que el Pa i el Vi es mantenen essent el mateix. Hi ha eucaristia però no es realitza la imposició dels Catòlics.
Zwingli va ser un defensor de que la presencia real de Crist és simbòlica, però mai va dir quin seria el símbol, i no utilitzen cap element material.
Anglicanisme9, ells defensen la presencia de Crist en l’Eucaristia, però no saben com es presenta aquest. Això ens remarca la manca d’idees religioses que tenia Enric VIII i els seus successors. En el Segle XVII, en les eleccions de la cambra dels comuns, varen assimilar l’absolutisme amb el catolicisme, degut al govern catòlic de Lluís XIV, així es signarà quer els comuns tan sols podien acceptar la seva acta de diputat si signaven el rebuig a la Transsubstanciació catòlica.
Calví, que fou un gran teòric religiós, va intentar donar una imatge d’unitat entre els protestants, i va intentar trobar un comú denominador en les esglésies protestants. I això provocà que sigui una idea molt ambigua. La teoria Calvinista serà la participació en els beneficis de Déu-Home. Aquí veiem que cerca ajuntar el simbolisme de Zwingli i el materialisme de Luter.
7 El Pa i el Vi esdevenen Cos i Sang de Crist.
On el Pa i el Vi consagrats continuen sent pa i vi.
9 va néixer no per tenir una idea religiosa diferent a la Catòlica, però Enric VIII va separar-se de la Religió Catòlica per poder divorciar-se i tornar a casar-se, per tant el va moure un fet polític. El rei es va nomenar cap de l’església anglicana, i col·locarà al bisbe de Canterbury com a segon de l’esglèsia, però en la pràctica será el cap de l’església anglicana.
8 Assolir la Salvació, també fou un tema de discòrdia en la Reforma.
En el Catolicisme es defensa que l’home es salva per les seves obres, per tant, Déu respecta la llibertat de l’home. Déu, et pot ajudar a salvar-te, en parlarem del Déu providencialista10 però que no anul·la la llibertat humana.
En els Protestants, amb diferents matisos, “Les bones obres no formen part del procés de Salvació”: El Luteranisme defensa la predestinació de l’anima donada per Déu, que aplica a l’ésser humà els mèrits de Crist i es salva. L’home, no mostra en la seva vida terrenal cap mostra de les virtuts donades per Déu, si som salvats, això no canviarà el nostre comportament a si no ho hem sigut.
El Calvinisme creu com Luter, que Déu, que aplica a l’ésser humà els mèrits de Crist i es salva. Principalment totes les esglésies protestants, tenen una idea de l’antropologia corrupta de l’home. I Calví accentua més que Luter aquesta antropologia, per tant la corrupció humana és major que la que defensa Luter. Calví creu que si has estat salvat no podràs fer el mal, ja que la teva anima serà segrestada per Déu. Calví és el instaurador de la disciplina en els nens, i defensava la rectitud en la vida humana.
Zwingli, com va morir en batalla els seus seguidors van adoptar l’ideal de salvació de Calvinisme. Per tant, l’aportació de Zwingli no és rellevant en aquest tema.
En l’Anglicanisme, com en la resta de branques del protestantisme, es creu en la predestinació.
Luter: En la zona de l’Imperi (actual Alemanya), formada per més de 300 estats, que es divideixen en dues parts, els que son sota el Princep de la zona i per sobre l’Emperador, que era votat pels prínceps, i l’altre “versió” de govern eren els estats on governaven prínceps que eren arquebisbes. En 1519, fou elegit Carles I d’Espanya11 com Emperador de l’Imperi, qui va competir pel tro amb Enric VIII d’Anglaterra i Francesc I de França, i va vèncer gracies a saber guanyar-se els prínceps amb als seus suborns.
10 Un Déu que ajuda, és la Sal de la vida, allò que pot afegir Déu sense que nosaltres ho puguem observar, i que ajudarà a la salvació.
11 Que pretenia la unitat religiosa catòlica a l’Imperi.
Amb aquesta situació, apareix Luter, que en 1519 es dona a conèixer com un catòlic que té unes idees pròpies en parts concretes de la teologia catòlica, i defensarà una Reformulació del Cristianisme, ja ha publicat les 91 tesis de Luter, clavades en el castell de Wüttenberg, en arribar les tesis a Roma comença la controvèrsia. La seva vida, la podem dividir en etapes: La primera etapa esdevindria entre 1483 i 1512. En aquesta etapa, Luter se’ns presenta com un jove, fill d’una família rica, i per tant podia permetre’s anar a la universitat, però quan volia fer teologia, el seu pare no volia pagar aquests estudis, li obligaren a fer també la carrera de Dret. Sabem que de jove, va entrar en contacte amb el Germans de la Vida en Comú, que fou un moviment que demanava la Reformulació Cristiana, com per exemple en l’obra de Tomas Kempis La invitació de Crist. Fou un moviment proper al Nominalisme, però no tingué un caràcter teològic i ambdós defensaven la idea de la revelació de les Santes Escriptures. També fou a estudiar a París, allà entra en contacte amb moviments que es mantindran com a Catòlics, però defensaven reformar l’església, i va conèixer personatges com Sant Ignasi de Loyola. A part de conèixer a aquestes gents, va fer la carrera i finalment el Doctorat. Posteriorment, va decidir fer-se monjo, en un ordre que defensa unes rugositats molt importants els Agustins, el que ens mostra que ja tenia una inquietud concreta, principalment l’Angoixa de la Salvació, i ho dirà en una carta “Jo m’he fet monjo perquè estic segur que això agrada a Déu”.
Quan és monjo llegirà la Bíblia, i anirà a Roma, on son els generals de totes les ordres, la seva visita li provoca un impacte molt gran s’estava construint la basílica de Sant Pere, ja que abans l’església mes important del catolicisme era Sant Joan de Letran, la construcció de l’edifici requeria diners i el Papa Lleó X va decidir vendre les indulgencies plenàries, que et reduïa part de l’estada en el purgatori. Les tesis les va penjar en tornar a Wüttenberg de Roma. Quan va deixar l’església catòlica, va casar-se amb una monja que havia penjat l’hàbit.
La segona etapa esdevindria entre 1512 i 1517.
La tercera etapa s’esdevindrà entre 1521 a 1546.
El pas al Luteranisme per comprendre el trencament amb l’església catòlica hem d’entendre que diu sobre la seva estança a Roma, ell diu “He Tremolat en veure un Déu Jutge” i ho hem de pensar com l’idea que Déu no és un pare misericordiós, si no un jutge. Per tant, el seu interès serà tindre una experiència subjectiva de la Salvació, per tant ajuntarà termes cristians i misticismes, que ens portaran al seu ideal sobre les bones obres, defensa el seu compliment de les normes objectives de Salvació, però afirma que ell no s’allunya del pecat, per tant el pecat segueix en ell. Aleshores ell, entén que si les seves bones obres no porten sempre a bon port, serà Déu qui salvi l’anima, ja que l’home és incapaç, per tant troba la Predestinació com a teoria a defensar. El pas al Luteranisme, es deu en part al important descrèdit del pontífex Lleó X, Medici, que havia arribat al poder per la força de la seva família, i no per mèrits, per tant no va haver un cap intel·lectual en contra de Luter. El Conciliarisme, fou un moviment on es defensava que els Concilis estan per sobra del poder Papal.
Calví: Fou un gran teòleg, que quan trencà amb Roma volia trobar un comú denominador entre els protestants, i per tant el seu pensament i sobre alguns aspectes rituals és ambigu.
Era francès, i això va provocar una important influencia en el funcionament polític del país. Va néixer a Noyon en 1509, com Luter, va realitzar la carrera eclesiàstica, però neix en una família molt catòlica, i el seu pare era secretari personal del bisbe, i així el seu pare el va col·locar, ell es volia fer monjo. En l’època tots els càrrecs eclesiàstics tenien unes rendes, amb les quals es pagà els estudis, com Luter va anar a París i llegeix allò que Luter escriu, així comença a introduir-se en el corrent de la reforma, a partir d’aquest moment criticarà aspectes del catolicisme.
I en 1533 trenca amb el catolicisme, i per tant també deixa el càrrec. Així, es comença a estendre la seva ideologia per França, i quan la monarquia comença a adonar-se del creixement d’aquesta corrent, pretendrà eliminar-la.
És el segon gran reformista del protestantisme, i el seu moviment rellevarà la força social que havia perdut el protestantisme luterà. Per tant és el calvinisme l’element que dinamitza el protestantisme. Com la monarquia francesa, era catòlica, això va provocar que es volgués destruir el calvinisme a França, el que provocà una guerra civil de 50 anys, que acabà amb el Pacte de Nantes en el 1597, on la monarquia permetia la professió de la confessió calvinista a les zones Hugonotes, que eren les zones on hi havia majoria protestant, però la intenció era acabar amb ells. El Cardenal Richeliu, va fer en 1629 l’assetjament de la fortificació de la Rochelle, on va aniquilar a 15.000 calvinistes. Això mostrà que el catolicisme estava recuperant cada cop mes força, i atacarà un altra cop el calvinisme amb la intenció d’aniquilar-lo i ho aconseguirà en 1685 el rei Lluís XIV que acabarà amb el calvinisme francès, obligant a anar als nens a les escoles catòliques, i prohibint les calvinistes.
Quan es va signar el pacte de tolerància, a París no es permetia el culte protestant. Els francesos protestants, no es senten segurs ni a París ni a França, i se’n van a petites illes de llibertat, com eren les ciutats suïsses o les províncies unides. Calví va anar a Basilea, on el va cridar Guillem Farel, i era un exili molt proper i per tant buscaven anar prop de la frontera i on França ja no els pogués atacar.
Calví en la seva teologia té una concepció molt negativa sobre l’home. La seva obra és molt espessa. La seva obra més coneguda és La institució Cristiana. A Ginebra va ser on va aplicar la seva obra, i va aplicar una rigidesa enorme. Ordenances Eclesiàstiques, seria l’estructura que ell aprovaria a la ciutat de Ginebra, en termes de religió i estructura social.
Calví sempre parlarà de la Revelació per les Sagrades Escriptures, de la superioritat de Déu, i d’una antropologia negativa del esser humà. La Revelació, és allò que Déu ensenya en les Sagrades Escriptures, i per mostrar-ho deia “Fora de la Revelació no hi ha Salvació.12”, frase que es defineix amb la intenció de mostrar que la Ciència i els fets dels homes no ens ajudaran en la Salvació, ja que la Revelació sempre serà superior, i tot derivarà de Déu, “Entre el Creador i nosaltres, les seves criatures, hi ha distancia incommensurable”, per tant “Hi ha una diferencia Absoluta entre Déu i el home”. Per això no permetrà que hi hagin imatges de Déu en les esglésies, ja que si no comprenem a Déu no podem representar-lo com a Home. I si sabem alguna de Déu és en la mesura en que ell ho ha permès, la mesura en la que ell no ha volgut romandre totalment amagat. Hi ha una escola, on podem entreveure alguna cosa de Déu i és en les Sagrades Escriptures. Amb aquest pensament, trenca completament amb el humanisme, que defensa la dignitat del home, ja que el calvinisme defensa la superioritat de Déu. Si les Sagrades Escriptures, son l’únic missatge diví, nosaltres no podem conèixer res del Senyor si no ens ho ha Revelat.
Calví, dirà que Déu ens ha creat per què siguem feliços, però el pecat Adam ha estat enorme. Per Calví l’idea de la reconciliació amb Déu gracies al sacrifici de Crist no és suficient i per tant el sagrament del Baptisme13 serà per ell una doctrina diabòlica, ja que prometrà la salvació sense la Fe. El calvinisme el celebrarà però com una benvinguda a la Vida, però teològicament no significa res. A Calví li falten expressions per definir bé, com de caiguts son els homes, ara bé aquesta caiguda és tan gran, que ens impossibilita aquesta condició de caiguts, Calví dirà que en nosaltres no ha quedat destruïda ni la Raó ni la Voluntat14. Per tant, no som esser completament destruïts, hem perdut dons, però encara podem dedicar-nos a algunes disciplines, de les quals els seus dons han quedat corromputs, però no destruïts. Dels dons sobrenaturals, ja no hi ha res en nosaltres. Si el pecat original ha estat tan gran, Calví es pregunta per què Déu ens ha deixat caure,Déu va tolerar que l’home caigués o ho va voler? Calví pensava que Déu va deixar fer, i desprès va deixar caure l’home, però no considera necessari saber per què deixa caure l’home.
Com va afectar el Protestantisme en el funcionament polític dels països europeus: L’exemple de Calví és que és francès i la monarquia francesa és profundament catòlica, i això enfronta els seguidors de Calví amb els catòlics, cosa que provocarà 50 anys de guerra civil. A part de França, Calví amplia la seva doctrina per tota Europa, i principalment al centre d’Europa (com Províncies Unides, Suiza, etc.) , i Escòcia. Entre 1555 i 1572, es va pensar cap a on podia seguir aquesta revolució teològica, i es volia saber si es podia parar o era per contra era impossible de parar. França va oposar-se per intentar reconduir-ho, el que promogué les 8 guerres de religió francesa, que es desenvoluparan entre 1560 a 1597, quan es firma l’Edicte de Nantes. En el segle XVI, es produeix el desafiament mes fort en contra de l’església Catòlica, ja que la majoria dels països abans Catòlics van passar a ser Protestants, i això va provocar uns problemes de supervivència de l’església Catòlica.
El principal clergat de l’època, fou molt criticat popular, degut a les vides que portaven alguns dels caps de l’església. D’aquesta degeneració dels estrats superiors de l’església catòlica, especialment a Roma, a l’Imperi i la Monarquia Hispànica. A França aquest problema no fou tan greu, però la critica va arribar igualment, i essent profundament catòlica la família reial, mai varen seguir professant la mateixa fe. A França, hi havia unes zones que tenien Parlament, mes importants, tenien obligatorietat de treballar per 13 14 Aplicació dels mèrits de Crist. Neteja del Pecat Original.
Hi ha llibertat d’actuació.
el poble. El Parlament de París, era una forta organització en contra de la monarquia francesa, es posa en el cas del Calvinisme de part del Catolicisme, per tant seguia a la monarquia i varen anar en contra fermament contra Calví. Alguns anys a París, que era i és el centre polític de França i aquest cap polític era molt mes fort que a les capitals d’altres estats, durant la guerra París tenia un pes molt gran i quan comença la perifèria a acceptar la ideologia Calvinista, França tingué com a rei a Francesc I15 va mantindre a la capital la ideologia Catòlica fermament, i quan Carles V el reclueix a Espanya, és el Parlament qui recolza el Cristianisme Catòlic, ambdues institucions van ordenar les persecucions de calvinistes. En 1546 Francesc I va ordenar l’atac a la ciutat de Méaux, on era el ja esmenat Cercle de Méaux, per tal d’aniquilar aquells intel·lectuals que defensaven o acceptaven la causa Calvinista. Quan mor el rei, serà rellevat per Enric II qui es casarà amb Caterina de Medici, que serà la que portarà amb mes força la repressió. Amb el govern d’Enric II, s’agreuja les persecucions i considerarà el Calvinisme com una heretgia, en l’Edicte de Compiègne (1557), i s’haurà de jutjar com a persones laiques i no com a persones de l’església.
Amb l’Edicte d’Écouen de 1559 s’ordena executar tot calvinista sense judici. Aquest Edicte, és el que provocarà finalment la guerra civil, que acabarà amb l’Edicte de Nantes. Els Calvinistes es varen fer forts, ja que sinó la monarquia no hauria instaurat aquest darrer Edicte de 1559, vol dir que en zones de França, els Hugonots s’han convertit en tant forts que hi ha zones de França ja son un estat dins l’estat, i per tant no estan sota la direcció del govern central de París. El final de les guerres de religió, es signa amb el Edicte de Nantes, que signa Enric IV de Borbó16, que era protestant i es va convertir al catolicisme i va signar el pacte, per conveniència no per acceptació de l’ideològica Calvinista. Posteriorment amb el govern de Lluís XIII i especialment amb el govern com a primer ministre del Cardenal Richelieu, qui va restaurar l’economia de França i que va ordenar i dirigir la matança dels Hugonots a la ciutat de La Rochelle, però no abolint el Edicte de Nantes, aquesta matança fou una mostra de que quan França tingués força eliminaria als Calvinistes. Un segle desprès del final de la guerra, Lluís XIV que va governar entre 1661 i 1715, la monarquia borbònica de França recupera el 15 Era el principal rival de Carles V, i fou un rei que agafà molta força que els seus antecessors van perdre.
16 Que era princep de Condé i es converteix en el primer rei Borbó de França. Fou assassinat per un catòlic que no reia la seva conversió. La dinastía anterior era la de Valois-Angûleme.
poder i la força, l’Edicte de Nantes encara era vigent, però fou en 1685 aboleix l’Edicte de Nantes, i així va començar l’aniquilació dels calvinistes francesos.
El Calvinisme a Escòcia, que era una nació des de l’edat Mitjana i que havia estat en guerra amb Anglaterra. Primer explicarem la relació Escocesa amb Anglaterra. En 1603, mor la Reina Isabel I d’Anglaterra, que fou la darrera reina de la dinastia dels Tudor ja que no tingué descendència. Amb aquesta mort, la monarquia d’Escòcia passa a ser la monarquia Anglesa, però no s’uniran políticament. Per tant, Jacob VI d’Escòcia va passar a ser en el 1603 a ser també Jacob I d’Anglaterra, es traslladarà el rei de Escòcia a Londres el que provoca que a sobre sigui cap de l’església anglesa, per això el govern escocès avisa que ells es mantindran com estaven i que s’haurien de mantindre les condicions anteriors. Jacob VI era fill de Maria Stuart i aquesta de Jacob V que era espòs de Maria de Lorena (que era de la família de Guiza que era una família contraria al calvinisme). El que ens mostra que la monarquia escocesa era tan Catòlica com ho era la francesa. Un segle desprès en 1707, es crea el Regne Unit, que provoca la unió entre “iguals” que mantenen la seva identificació com Nacions.
El Calvinisme va arribar a Escòcia de la mà de John Knox, que era amic de Calví i va fer estades a Ginebra on hi ha una estàtua de Calví i una de Knox. Com era escocès quan va presentar la seva simpatia cap el Calvinisme va haver d’exil·liar-se com ho va fer Calví. El Calvinisme va anar arrelant en estrats nobles d’Escòcia i farà caure a la monarquia, i així Knox torna i instaura el calvinisme, però no igual a com ho fa Calví a Ginebra, i és al que anomenem Presbiterianisme. La diferencia fonamental d’organització és que Calví no volia estructures eclesiàstiques, i Knox en canvi crea la Kirk, que és l’Assemblea Nacional d’Escòcia.
El problema de l’anomenament del rei Escocès com rei d’Anglaterra, és que en els dos estats hi ha una religió diferent, Presbiterianisme i Anglicanisme, va ser Cap de l’Església anglesa, i a Escòcia li mostra que allà no dirigiria l’església de cap forma, així que és converteix en anglicà i per això els escocesos varen marcar les distancies amb Anglaterra i van mostrar-li al rei que els seus nous nomenaments no afectarien la relació anterior.
Amb la guerra de religió a França, a Escòcia ja hi estava instaurada la idea de Knox, i per això França temia que els Protestants anessin a ajudar a la causa Protestant.
La importància del Concili de Trento És bàsicament el darrer intent de l’església catòlica per tal de donar una resposta ferma al trencament de Luter. Els problemes, per realitzar-lo, començaran amb el concili encara per iniciar-se, això es deu a la rivalitat política entre Carles I i Francesc I, així amb les guerres entre ambdós provoca que els liders catòlics no es puguin reunir. Per això quan Pau III convoca el Concili es triguen 10 anys en poder formar-lo. Pau III fou elegit papa en 1534 i ja en un principi afirma la necessitat de convocar un concili que no es convocarà fins 1545.
Carles V té la problemàtica de la rivalitat amb França i alhora la forta irrupció del Luteranisme a Alemanya. Al papa li preocupa que el conciliarisme entri amb força a Roma, ja que perdria una important part del seu poder. Al final es va poder realitzar el Concili gracies a la pau de Crépy, signada en 1544 i que permet que les dues potencies Catòliques signin la pau i així es formarà el Concili.
També va haver problemes en l’elecció del lloc, ja que els protestants anirien, però no a Itàlia ni els Catòlics a Alemanya. Es va escollir Trento, que encara que és a Itàlia, és una zona fronterera amb Àustria. I Trento tot i sent territori Italià, la jurisdicció era regida per l’Imperi, i era la frontera entre l’Imperi i Itàlia.
En el Concili hi trobem tres etapes: - Desembre de 1545 al Març de 1547.
En aquesta primera fase, els polítics defensaven no entrar en els temes doctrinals per què els Luterans no es fossin ofesos, però el Papa ho trobava necessari, per això es van intercalar amb els temes institucionals. En aquesta fase, l’església catòlica intenta conciliar les dues branques i voldrà negociar amb Luter per la reunificació. Tot i buscar la conciliació, els catòlics però defensaran aspectes teològics importants, com la salvació per lliure albir, que els Protestants neguen. També es toquen temes com la importància del Pecat Original. També es tractaran aspectes importants en temes institucionals com que en el segle XVI es defensà que els bisbes tinguessin una vida exemplar en vers el poble. Era important donar credibilitat a l’església catòlica i als seus representants. Com els Luterans no entraven en aquesta dinàmica, ja que molts dels temes anaven en contra de la seva doctrina i així s’acabarà la primera etapa.
- De 1551 a 1552.
Aquesta segona etapa va ser molt curta, per què un Catòlic important va trair el seu bàndol i va fer-se Luterà.
- De 1562 a 1563 quan es clausura el Concili.
En aquesta darrera etapa els catòlics reafirmen la seva doctrina i ja no busquen la conciliació amb els Protestants. Es reafirmen coses com la Eucaristia Catòlica on serà present la Transsubstanciació. Es fan concessions amb en el matrimoni, i el declarà com unió entre home i dona, i no admet el divorci. Es declara que hi ha d’haver dos testimonis que signin que es cassen en llibertat, per evitar matrimonis de conveniència molt marcada, es feia per casos on hi havia una noia molt jove. Impedeix que es facin matrimonis consanguinis. I finalment, fa que persones que tenen una relació espiritual es poguessin cassar. S’estableixen les visites pastorals, on els bisbes havien de visitar les parròquies que estaven incloses en la seva jurisdicció.
[Es clausura just abans de les guerres entre França i els Calvinistes. El següent Concili és el Vaticà I, on Garibaldi no permet la clausura ja que entra per la força i procalama la reunificació italiana, que provoca la pèrdua dels Estats Pontificis i el Papa es tancarà a les seves estances fins aconseguir la concessió de l’actual territori Vaticà.] Desprès del Concili de Trento hi hauran tres Papes, Pius V (reformador per la vida), Gregori XIII (reformador per la cultura), Sixte V (reformador per l’estructura), que decideixen i aconsegueixen revitalitzar l’església Catòlica, que recuperarà força.
Pius V, va fer el missal romà que serà en vigència fins el segle XX, amb el Concili Vaticà II. Gregori XIII, que era de Bolonya (ciutat molt d’esquerres, i a l’ajuntament hi ha una imatge seva en pedra), va fundar La universitat gregoriana de Roma. Sixte V va reformar la ciutat de Roma estructuralment.
Tema 4: La Crisi del Segle XVII Dividir la història en èpoques és una forma artificial, que s’ha adoptat de la historiografia francesa.
Desprès de la Segona Guerra Mundial, comencen ha haver-hi estudis sobre el tema, i fou el historiador americà Battlefield, qui s’interessà molt per la revolució científica del segle XVII.
En l’any 1953, l’estudiós Roland Mousnier, fou un historiador de dretes i catòlic que escrigué Historia General de les Civilitzacions, on accepta el concepte de crisi però per sectors, no general. Algun dels sectors son l’ideològica, economia, demogràfica.
Hobsbawn i Trevor-Roper, foren dos historiadors anglesos que publicaren les seves tesis en la revista Past and Present. Hobsbawn, qui fou marxista, publicà l’obra La crisi general de l’economia en el segle XVII, mentre Trevor-Roper, que tingué una ideologia conservadora i que treballà en la Intel·ligència Militar Britànica en la 2ª Guerra Mundial, escriu La crisi General del segle XVII. Ambdós tenien una idea general de crisi en el segle XVII, tot i que eren profundament contraris ideològicament.
Hobsbawn, era un especialista en la revolució industrial, aleshores ell constata que el gran boom que va aconseguir Anglaterra en el segle XVI, en el segle XVII s’estanca i portarà al país a una recessió. Ell diu que la riquesa aconseguida va ser utilitzada en mitjans improductius, ja que l’aristocràcia fou molt despilfarradora. Aquesta crisi, Hobsbawn veu aquesta crisi com un pas entre el feudalisme i el capitalisme i per tant dona pas a una economia mes moderna.
Trevor-Roper, era molt mes conservador, però primer son anglesos per tant tendeixen a esquerres, ell no es centra tant en termes econòmics de la crisi i es fixa mes en les moltes crisis polítiques que hi ha en el segle XVII. La seva visió no és gaire innovadora, ja que la seva idea de les moltes revoltes (Revolta Catalana dels Segadors 1640, la Revolta francesa de la Fronda entre 1648 i 1652, la Revolta Napolitana en 1648 i a Anglaterra en 1642 hi ha guerra civil on hi haurà una república pel cop d’estat de Cronweld) en el segle ja s’havia tractat, però ell les tracta com una lluita entre la Cort (que dirà que és parasitaria i malgastadora) i el país, referint-se al poble.
Tots els historiadors, tot i sent de tendències molt diverses, creien que en el segle XVII hi va haver una gran crisi, però de diferents formes (política, econòmica,...). Fins que en la segona meitat del segle XX, la historiadora Lublinskaya, defensa que no va haver una crisi general, ja que en la primera meitat del segle XVII a les Províncies Unides, va haver un moment de gran expansió econòmica.
En els anys 60, hi ha un nou estudi, New Cambridge Modern History, dut a terme per diversos historiadors on diuen que si va haver una crisi del segle XVII. El professor A.
Eiras Reel de la Universitat de Santiago de Compostela, defensa aquesta crisi.
En els 70, el historiador Pennington, diu que té un moderat optimisme sobre la validesa del terme crisi. En el fons, ve a dir que té un cert escepticisme en vers la idea de crisi en el segle XVII. Henry Kamen, no veu clara una crisi en el segle XVII, i que si aquesta va existir, que fos general, tot i que no les descarta.
Alguns historiadors francesos de l’època, defensen que no hi ha una nota clara sobre si va haver una crisi, ja que els estudis territorial demostren que no va haver crisi en llocs com la Provença i Flandès (Morineau). A finals dels 70, es va fer una obra conjunta a França, que es deia Les Hesitations de la Croissance, per tant hem de veure que hi han multitud de teories i cap certa absolutament, ja que no tot Europa estava en la mateixa condició, i hem de considerar aquest terme com molt laxa.
Periodització: Segons els temps i les formes de comportament es poden diferenciar 4 grans etapes.
La primera fase serà la de transició entre el segle XVI i el XVII, 1570-1618.
La segona fase serà encabida en la Guerra dels 30 anys (Monarquia Hispànica i Imperial contra França), principalment duta a terme a l’Imperi i és la primera guerra Europea, 1618-1648. “La Historia és la guerra” Sir Walter Raleigh La tercera fase passarà entre els anys 1648 i 1668.
La quarta fase, serà una època de transició i serà entre 1690 a 1715 La primera fase, serà una transició del creixement econòmic del segle XVI cap al canvi a una tendència contraria. A Castella, per exemple, hi ha una davallada de les collites i epidèmies de pesta, i per tant va haver una gran decaiguda de la població, però això no fou així arreu d’Europa, ja que en el Languedoc, hi ha una desacceleració del creixement demogràfic.
La segona fase, és principalment la Guerra dels Trenta anys, i s’acabarà en 1648 amb els Tractats de Westfàlia on França passarà a ser la gran potencia econòmica mundial, tot i havent estat cinquanta anys de guerra civil mig segle abans, i fou gracies al Cardenal Richelieu. Els dos grans vencedors foren França i Suècia, ja que França no tenia potencia militar per entrar en guerra degut a les Guerres de Religió contra Calví, i Richelieu paga a Suècia per tal de que ataqui a la Monarquia Hispànica, i França entrarà en l’any 1630, ja acabant-se la guerra i quan Suècia ja havia fet molt treball.
Anglaterra, era una gran potencia marítima, i encara no ho és, va patir un segle molt difícil i si en l’any 1642 entra en guerra civil, ja en els anys 20 signa una treva amb França i Espanya. Fou la primera guerra europea, però alguns estats van inhibir-se. La batalla, es va donar en territoris fronteríssos i principalment a la zona de l’actual Alemanya, i la destrucció dels camps, la crescuda de la mortalitat i el manteniment de l’exèrcit van provocar que a zones com Bohèmia, Moràvia i Silèsia es perdés mes d’un 50% de la seva població. Quan França entra en guerra, i a les fronteres amb Espanya i Alemanya estan molt castigades i provoquen una crescuda dels impostos i el descontentament de la població. La Monarquia Sueca, passarà a ser Princep elector dels emperadors alemanys, ja que es queda el territori de Pomerània.
La tercera fase, fou una fase molt dura pels països mediterranis, especialment a les dues penínsules, Espanya i Itàlia. Principalment és entre 1648 i 1652, tot i que acabarà en 1668, la pesta negra s’expandeix per Espanya, Irlanda i a la ciutat de París. Tot i això hi ha un petit creixement econòmic a Europa.
Quarta fase, a Anglaterra la política i l’economia es manté bastant regular. I la pesta, la fam incideixen en una gran davallada molt important i creà les generacions buides que seran les generacions on hi ha una sobremortalitat. En 1709, va haver-hi una crisi agrària a tot Europa molt important. En aquesta fase la pesta i la fam ataca a Rússia i els països de l’est on encara no havia arribat aquestes penúries.
Models econòmics: Anglaterra, el segle és en si un moment de gran crisi, és l’únic moment on hi ha un cop d’estat i una república a Anglaterra, tot i sent el seu pitjor segle, la economia i la política han anat interrelacionades, ja en l’època la City de Londres era molt important econòmicament a Europa i l’economia contestava ràpidament a les caigudes polítiques, i això provoca que es recuperi ràpidament de les recessions, tot i tenint una guerra civil de 1642 a 1649, en 1713 amb el tractat d’Utrecht ja eren la primera potencia econòmica mundial. La política econòmica anglesa es fixa en dos estats, les Províncies Unides i en la República de Venècia. Hi ha una llei de 1663 que fixa la lliura esterlina com moneda d’intercanvi internacional, encara ara és la moneda mes forta. En Importacions i Exportacions, crea unes adaptacions automàtiques de preus i una gran flexibilitat en els aranzels (segons l’oferta i la demanda, puja i baixa els aranzels per afavorir el país), per tal de dirigir els corrents del comerç per assegurar un balanç positiu, també es va fer un tractat de llibertat d’exportació, amb lleis de 1663 i 1670.
El model econòmic Holandes, en la segona meitat del segle XVII i ara holanda és una república de negocis, i tot i ser amb guerra amb Anglaterra (Tres guerres AngloHolandeses, amb la revolució de la Gloriosa el tro angles s’ofereix a la família reial holandesa) van seguir negociant i comerciant entre els dos països. La seva política econòmica va posar dels nervis a Lluís XIV que va envair holanda fins un punt on el van tancar i el ofegar com a Hitler. Van tindre un model d’economia molt obert, com el angles, amb aranzels a mida, exportació lliure i molta força de la industria. Amb Ferran II a Espanya, va haver un model que copiava el holandès.
Tema 5: L’Anglaterra d’Isabel I en la guerra civil. Anglaterra en l’Edat Moderna No sabem quan acaba l’Edat Moderna en la Història d’Anglaterra, ja que desprès del segle XVII que fou d’inestabilitat política, desprès hagué una enorme estabilitat política.
Hi ha teories de que fos en 1880, però no se sap del cert.
Dissidents/No conformistes anglesos: Es congreguen diverses tendències reformades.
Per tant son totes aquelles confessions religioses protestants no oficials. Aquestes confessions seran els Baptistes, Socians, Anabaptistes, Cuàquers, Fifth Monarchits, independents. Entre l’església oficial i els dissidents son els Presbiterians, ja que poden arribar a ser oficials, tenyint a l’Anglicanisme de caràcter presbiterià.
Presbiterians: Estan entre la oficialitat i la dissidència degut a l’ambigüitat teològica de l’església anglicana. El Presbiterianisme és la religió oficial d’Escòcia i podrà ser molt influent en la política i la religió d’Anglaterra. Quan els Stuards arriben a governar Anglaterra oblidaran el seu anterior presbiterianisme, per tal de guanyar el poder polític que tenia la corona d’Anglaterra. Els Presbiterians anglesos, podien influir la religió, però eren una minoria tot i així era una religió de persones riques i comerciants vivint a les ciutats portuàries, fundant les bases del comerç del imperi Britànic, convertint a Anglaterra en primera potencia en 1713 amb el Tractat d’Utrech. Per aquest poder econòmic, serà molt mes difícil per la monarquia i per tant també l’església anglesa de mantenir la inoficialitat del Presbiterianisme. En 1688 signaran un pacte de tolerància religiosa.
Catòlics i Jueus anglesos: S’unien en una única religió.
A) De l’Església a Anglaterra a l’Església d’Anglaterra - Acta de Supremacia (1534). Enric VIII Tudor, Cap de l’Església anglicana (encara no enraigada en la societat i els catòlics i calvinistes intentaran influir-la).
Té un origen completament polític, hi hauran doncs lluites per influenciar-la.
B) Període de Transició. La minoria d’edat (9 anys) d’Eduard VI fill de Juana Seymour i Enric VIII. Morí amb 15 anys.
- 1ª Regència de Somerset: Que pretén tenyir l’anglicanisme de luteranisme - 2ª Regència amb Warwick: que pretén influenciar l’anglicanisme de calvinisme.
- Quan mor Eduard VI, només queden germanes, per tant governarà Maria I (A Anglaterra mai ha hagut llei salica) C) Maria Tudor (1553-1558).
- Retorna l’obediència a Roma, però serà sempre mes important el nacionalisme anglès que el catolicisme, per tant seria un Catolicisme Apostòlic però no seguiria al Papa, per tant no Romà.
D) Isabel I (1558-1603) representa la consolidació de l’anglicanisme. Va trencar l’obediència a Roma i agafarà influencies calvinistes i catòliques, però marcarà distancies amb elles. El fet d’adoptar tendències ambigües teològicament, però no políticament.
- Va restaurar l’acta de Supremacia - Parlament restaura Prayer Book, que serà el llibre d’oracions anglicà que s’utilitzarà en els oficis.
- 1563. XXXIX articles que estructuren l’anglicanisme. Apareixen Bisbes. Església episcopaliana.
- Morí en 1603 soltera i sense fills. I s’extingeix la dinastia Tudor.
E) Primers Stuarts que era una dinastia escocesa. Jacob VI d’Escòcia i I d’Anglaterra (Explicat en l’apartat de la Reforma Escòcia) regnarà entre 1603 i 1625. Carles I [1625-1649(mor executat en acabar la guerra civil)].
F) Situació religiosa i política d’Anglaterra entre 1643 i 1648 (Guerra Civil, entre Parlament Llarg i el Rei) - Abolició del sistema episcopalià. Per tant durant la guerra l’anglicanisme deixa de ser la religió oficial, l’exèrcit formarà sectes.
G) El protectorat d’Oliver Cromwell. Primera República, en anglès és la Commonwealth (actualment, no té el mateix significat, és la unió dels països anglosaxons i on la Reina Isabel II és la cap d’estat).
- Ambigüitat religiosa, la religió serà el tema principal de tensió política a Anglaterra durant l’Edat Moderna. Gran polític i va ser un dels propulsors de l’execució del rei, fet traumàtic en l’època. Oficialment manté el presbiterianisme, en la pràctica fa tolerància religiosa, permet als jueus establir-se a Londres, en el cas anglicà quedava una mica marginat a les capitals, però en el mon rural (no seguirà la política religiosa de Londres, es mantindrà sempre l’anglicanisme i manteniment d’una vida tradicional) l’anglicanisme i el mateix Prayer Book.
- Els catòlics se’ls permet practicar la seva religió, principalment en capelles privades.
H) Cromwell va tindre problemes amb diversos sectors extremistes de l’exèrcit. Va morir en 1658.
- Ell nomena el seu fill successor però és un inútil i alguns demanen que torni la monarquia i altres la república.
- En aquest context sorgeix el General Monk, era la màxima autoritat militar de tota Anglaterra i se’n va a Londres on entrarà al parlament i dona l’ordre que es presenti als parlamentaris que encara siguin vius de l’època de la guerra.
- Va exigir unes eleccions provisionals, i parla amb el fill hereu de Carles I per ser nou monarca restaurant la monarquia ràpidament en 1660 (fins ara) amb el cap de Carles II (1660-1685). Aquesta restauració no fou completa i entre 1660 i 1663 s’aprova un paquet de mesures que intentarà evitar una nova guerra, Carles II com tingué una vida molt difícil va fer una política molt àgil i intel·ligent, aquestes lleis seran la Restauration Settlement Act (pretenia estabilitzar la restauració monàrquica) i el Codi de Claredon (establiment de normes religioses i la convivència religiosa, ja que el parlament va ser escollit per majoria absoluta el sector que va matar al seu pare, i així no li eren venjatius), Clarendon fou el main minister del rei.
- Es restaura l’anglicanisme i el sistema parlamentari bicameral (Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns) I) La política anglesa entre 1660 i 1688: Fou un moment de gran tensió política i on s’esperava un retorn a la guerra. Govern de Carles II.
- Carles II fou un rei que buscà mantindré el seu poder fent tot el que sigui possible.
- 1672 apareixen els partits polítics: Whigs (liberals) i Tories (conservadors). Per tant apareix un bipartidisme (que encara es manté però els Whigs seran substituïts pels Laboristes). Quan van sorgir, eren molt extremistes i pensaven que la millor mesura seria eliminar als altres.
- La Crisi de l’Exclusió, que es produí entre 1679 i 1781. Va ser el moment de mes tensió política des de la Restauració. Els Tories eren mes propers a la monarquia, però els Whigs no foren republicans tampoc. El duc de York, futur Jacob II estava sent el dirigent de l’armada britànica, però els Whigs el volien excloure i no el volien com futur rei d’Anglaterra. Això es deu a que els catòlics son un perill públic i atempten contra la llibertat i la força anglesa i Jacob II es va declarar públicament catòlic. En realitat, la nació política anglesa no se’n fiava dels reis anglesos com líders de l’església anglicana, per exemple Carles II estava casat amb una reina catòlica i a la Cort es celebrava missa catòlica, sorgiren sospites d’una conversió del rei que l’aproparia al Absolutisme francès, però Carles II va mantindre sempre la ambigüitat i va tractar amb mà esquerra, en canvi el seu germà era devot catòlic. Els Whigs arriben al poder del parlament i volen excloure a Jacob II, però el rei els hi recorda que aquella és una competència pròpia del rei i així dissol el parlament i es fan noves eleccions amb una nova majoria absoluta dels Whigs, però el rei torna a dissoldre i es faran noves eleccions. Al final el país no s’està governant i els Tories defensen que el duc de York tingui una oportunitat encara que no els agradi i en la tercera elecció van guanyar amb majoria absoluta dels Tories. Carles II morí en el 85 d’una embòlia.
J) Regnat de Jacob II (1685-1688) - Era catòlic i pressionava al parlament amb mesures polítiques catòliques i per tant en contra de l’Anglicanisme.
- Els dos partits pacten que no el poden aguantar mes i una filla de Jacob II estava casada amb Guillem III Estatúder (cap d’estat de les Províncies Unides).
- Es signa la Gloriosa, que es veurà entre 1688 i el 1689, amb ella els Whigs i els Tories tenen problemes per tal de com restituir la política anglesa. I arriba un moment en que demanen a Guillem III de les Províncies Unides que els envaís i Jacob II fuig a la Cort de Lluís XIV de França. Aquí hauran de decidir com nomenar un nou rei legalment. Quan arriba els Tories intenten que torni Jacob II però amb la necessitat de que retornés a l’Anglicanisme. Guillem III diu que ell no serà rei consort i la seva dona diu que no vol ser la Reina d’Anglaterra i anomenaren als dos reis d’Anglaterra. Guillem III va estar molt poc temps a Londres i es dedicà a fer la guerra a Lluís XIV.
- En la Gloriosa es prohibeix que cap Catòlic sigui rei d’Anglaterra, norma que segueix vigent.
- Tolerància amb els Presbiterians.
...



Comentario de csegura en 2016-04-13 13:13:09
RICONUDOS