10/03/2016 Tema 2. El contingut de les llibertats informatives (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 15

Vista previa del texto

Tema 2. El contingut de les llibertats informatives La llibertat d’expressió Art. 20.1.a CE Se reconocen y protegen los derechos: a) A expressar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
L’article 20.1 a) recull tota creació de la ment i les seves possibilitats de difusió. La creació pot ser pensaments, idees, opinions (judicis de valor), raonaments i creacions filosòfiques, morals, culturals, polítiques o socials. La difusió és la mera paraula, l’escrit o qualsevol mitjà de reproducció: impremta, mitjans audiovisuals, telemàtics o qualssevol altres existents. El llenguatge corporal o el simbòlic queden inclosos.
Llibertat d’informació/Llibertat d’expressió La llibertat d’informació fa referència a fets, mentre que l’expressió fa referència a pensaments, idees, opinions i judicis de valor.
La llibertat d’informació protegeix la narració de qualsevol mena de fets? No, existeixen límits a la llibertat d’informació: - Han de ser fets noticiables que siguin d’interès públic.
Han de ser fets veraços: encara que més endavant es demostri que és fals, si el periodista ha actuat amb diligència i ha contrastat la informació, i en el moment de publicar li ha semblat que la informació era veritat, no té cap responsabilitat jurídica.
La llibertat de creació artística normalment és més àmplia que la llibertat d’informació, perquè la segona pretén crear un clima d’opinió i la primera no. Tanmateix, cada vegada més en la creació artística “passen fets reals”. Un exemple és l’obra de Marina Abramovic.
Aquests tres drets (expressió, informació i creació) són drets fonamentals recollits a la Constitució Espanyola. Per tant, les lleis els han de respectar. Ara bé, no són drets il·limitats.
L’article 20.4. CE detalla els límits d’aquests drets.
Elements constitutius de la llibertat d’expressió: la llibertat ideològica És difícil que hi hagi llibertat d’expressió sense llibertat ideològica.
La llibertat ideològica es troba en l’art.16.CE i és un dret previ a la llibertat d’expressió.
“no tenim una democràcia militant, com té Alemanya”. Amb aquesta afirmació, la professora es refereix a que no tenim una democràcia en què tothom s’ha d’adherir públicament a la Constitució. S’admet que hi hagi qüestionaments a la Carta Magna.
Límits de la llibertat ideològica: el discurs de l’odi Exemples de discurs de l’odi poden ser un discurs homòfob o xenòfob.
Art. 510 Codi penal estableix els delictes d’odi - Incitar a l’odi o la violència per racisme, gènere, orientació sexual, discapacitat, etc.
Difusió de materials del discurs de l’odi.
510.c. la justificació i negació del genocidi, els crims contra la humanitat i els crims en conflicte armat.
Laia Galià Curs 2015-2016 o o o Una supervivent d’Auschwitz va plantejar recurs d’empara davant del TC i es va entendre que atacava el seu dret a l’honor.
La negació del genocidi ha portat molt de debat, però la UE diu que s’ha de castigar penalment perquè poder negar-lo és ferir els sentiments de qui l’ha patit.
Ofensa dels sentiments religiosos (escarni o vexació), incloent els d’aquells qui no tenen cap religió.
*Només és delicte d’odi si es fa públicament* També és un límit la protecció del dret del menor Existeix el “principi de l’interès superior del menor”: en cas de dubte, sempre preval l’interès del menor perquè no té tanta capacitat de decisió com l’adult. P.e. no emetre segons què en franja horària de tarda.
Dimensions de la llibertat d’expressió - Comporta que els mitjans de comunicació tinguin llibertat editorial.
Abarca el llenguatge no verbal.
Permet que hi hagi mitjans de comunicació públics.
Límits a la llibertat d’expressió L’insult és un límit a la llibertat d’expressió perquè s’ha de protegir el dret a l’honor de les altres persones.
Premissa: cal protegir els altres de les opinions difoses, per tant la llibertat d’expressió porta aparellada la correlativa responsabilitat de qui l’exerceix.
Conflicte entre el dret a l’honor i el dret a la llibertat d’expressió La jurisprudència del TC respecte a aquest conflicte diu que: “Ha d’advertir-se que també aquest dret fonamental a l’honor ve limitat pels DDFF a opinar i informar lliurement, en ser tots d’igual naturalesa fonamental i, per tant, d’obligada coexistència. Per tant, hi ha la possibilitat de que la reputació hagi de suportar restriccions, veient-se qüestionada quan la rellevància pública d’allò sobre el que s’informa o s’opina així el que vulgui” (STC 127/2004).
El dret a l’opinió pública lliure És consubstancial al pluralisme polític o social. La llibertat d’expressió serveix per crear opinió pública quan es faci sense violència; no es vulnera la dignitat dels altres i no es degrada mitjançant l’insult o la vexació de l’altre.
Dret a la dignitat personal La duresa de les expressions no pot danyar la dignitat, fet que succeeix quan se’n desprèn animadversió, menysteniment o descrèdit social.
Límit del TC: frases i expressions ultratjants i ofensives sense relació amb les idees o opinions que s’exposin, i per tant, innecessàries a aquest propòsit.
No hi ha requisit de veracitat amb els judicis de valor, al contrari del que passa amb les informacions. Tanmateix, en ocasions es pot requerir una certa base fàctica.
Laia Galià Curs 2015-2016 Criteris per delimitat la llibertat d’expressió 1. “Necessitat” d’una expressió “dura” La crítica a vegades és innecessària per fonamentar la nostra opinió. Les expressions degradants estan desproveïdes d’interès públic (p.e. l’insult) i converteixen la nostra opinió en constitucionalment il·legítima.
2. La importància del context No és el mateix el tracte indigne des de la possibilitat d’una capacitat de reflexió prèvia (article d’opinió), que una afirmació exaltada, en el marc d’una polèmica que pot portar carregada d’animositat fora de lloc. El to jocós (animus iocandi) descarta la possibilitat d’ofensa, sempre que no s’afecti la dignitat.
Llibertat d’expressió i d’informació Són drets diferents, però es necessiten l’un a l’altre. És necessari que la societat pugui estar informada i que existeixi una pluralitat d’opinions per a què pugui existir la possibilitat d’expressar una opinió amb llibertat i tenir un criteri propi.
El dret a rebre informació (art. 20.1 d) - Pla actiu (llibertat de comunicar) Pla passiu (rebre la informació) En el marc de l’Estat democràtic, cal poder conèixer els pressupòsits ideològics i les opinions dels altres per formar un criteri propi. La finalitat és contribuir a la formació d’una opinió pública lliure, on existeixi el pluralisme, una garantia necessària en una societat democràtica.
Article 20 CE 1. Se reconocen y protegen los derechos d) A comunicar o recibir libremente informacion veraz por cualquier medio de difusión. La ley regularà el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.
Dret a la llibertat d’informació Comporta el dret a la informació veraç.
La difusió d’opinions d’altres també és important (reportatge neutral).
És un dret estrictament vinculat amb l’exercici de la professió periodística. Els ciutadans poden exercir puntualment el dret mitjançant cartes al director, intervencions en ràdio i televisió, mitjans digitals, etc., però ens centrarem en la llibertat de premsa en l’ampli sentit de comunicar notícies.
La informació ha tractar sobre fets noticiables. Un fet és noticiable quan té rellevància pública. NO són fets noticiables les informacions sobre persones privades.
Dret a la informació veraç L’element exclusiu de la llibertat d’informació és la veracitat informativa.
Premissa: la veracitat no és la veritat absoluta, doncs si fos així no existiria informació donada la possibilitat de veure les coses des de punts de vista plurals.
Laia Galià Curs 2015-2016 Requisits de l’actitud informativa i veracitat: segons el TC, el que dóna veracitat a la narració d’un fet és que el periodista hagi estat diligent en la seva informació, hagi fet el possible per donar la informació més correcta i hagi tingut una “actitud positiva” cap a la veritat.
Veracitat no és exactitud en la informació.
Exemple: contrastar fonts, usar fonts fiables, actuar amb bona fe.
Fet noticiable El dret a la informació és sobre fets veraços i noticiables.
Un fet és noticiable quan: - Té rellevància pública.
És d’interès general.
Contribueix a la formació de l’opinió pública.
El tema afecta als ciutadans.
Una informació pot adquirir interès públic perquè es refereix a una persona pública o de notorietat pública, o fins i tot, pel lloc què succeeix, però això no és determinant.
La finalitat de la informació és contribuir a la formació de l’opinió pública, no de la curiositat pública. Una informació que no té rellevància pública, derivada del seu interès col·lectiu, no podrà tenir protecció constitucional.
No són fets noticiables Encara que un fet sigui real i verídic, si no té transcendència pública, no és un fet noticiable: - Informacions sobre persones privades que tenen dret a preservar la seva intimitat.
Fets sense rellevància perquè no afecten a interessos socials.
Només contribueixen a la curiositat de la gent, però els protagonistes de la informació no han fet res per revelar aquesta informació ni han donat el seu consentiment.
Criteris d’actitud informativa i veracitat 1. Actitud positiva cap a la veritat Buscar la veritat i narrar-la de forma que s’ajusti a la realitat, actuar amb professionalitat per arribar a tal convicció i fins i tot, comprovar els fets a través de diferents fonts, contrastant dades objectives, verificant versions o rectificant informacions.
2. Professionalitat Cal guiar-se pels codis deontològics, els usos reconeguts, les formes d’actuació que han anat configurant la professió periodística. L’engany pot ser considerat una intromissió en els drets de la professionalitat.
3. Raonabilitat La cerca de la veracitat de manera professional evitat que el professional tingui una fiabilitat absoluta. El periodista viu en el món de la immediatesa, i l’opinió pública requereix una informació veloç. El nivell de diligència requerit baixa cada vegada més, doncs vivim en un món instantani, on la informació es viu pràcticament al moment (nous formats informatius derivats de la societat virtual).
Laia Galià Curs 2015-2016 Diligència informativa Pautes de determinació de la diligència informativa. Com podem saber si l’actuació d’un periodista ha estat diligent? - - Pel caràcter de la informació La diligència arriba a la màxima intensitat si la notícia d’interès general afecta als drets de la personalitat (honor, intimitat i imatge), pugui incidir a la presumpció d’innocència, tingui una transcendència especial i a més hagi estat transmesa en absència d’expressions degradants o insultants.
Per la conducta de l’informador davant les fonts d’informació.
El periodista, si no assumeix una font determinada (informació neutral), fa pròpia la veracitat dels fets i se’n responsabilitza. El nivell de credibilitat de la font no allibera el periodista de la seva obligació de contrastar els fets. En tot cas, el TC considera que la connexió objectiva de la font amb els fets, rebaixa l’exigència de comprovació, sobre tot si aquella és una institució o un organisme públic.
El contingut dels fets i la seva realitat Fets reals: no es pot exigir objectivitat en la seva interpretació, perquè els fets sempre són interpretats de forma diversa. L’únic que es pot exigir és que els fets que relata l’informador, com a mínim, responguin a la realitat de la seva pròpia investigació. Per això, el periodista ha d’anar amb compte amb les filtracions interessades i tractar de contextualitzar-les amb els mecanismes apuntats anteriorment.
Contingut: fets i realitat Informació neutral: Segons el TC, la informació neutral és aquella en l’elaboració de la qual i en la seva recerca no participa directament el mitjà de comunicació o el periodista (entrevistes, cartes al director, debats o informacions donades directament per ciutadans). Ens trobem davant d’un reportatge neutral quan el mitjà o el periodista es limita a transmetre afirmacions o declaracions d’un tercer. Si el mitjà o informador no es límit a transmetre el missatge, sinó que usa les declaracions per a realitzar una notícia amb una dimensió diferent a la mateixa, contextualitzant-les en un punt de vista que només li és propi al mitjà de comunicació. En el reportatge neutral, la veracitat del que es transmet correspon al qui fa les afirmacions i no a l’informador.
En cas d’informació neutral, què ha de fer el periodista? Comprovar la font del reportatge neutral o si allò que afirma és verdader o fals? - - El ciutadà dóna la informació i el diari la “reelabora” (s’orienta al lector mitjançant titulars o peus de foto. Ja no estem davant d’un reportatge neutral.
El ciutadà dóna una versió inversemblant o improbable: si el mitjà no comprova si hi ha una relació de les declaracions del tercer amb l’objecte de la notícia, o el que diu és evidentment fals, la responsabilitat pot recaure en el mitjà o l’informador.
El ciutadà dóna una informació lògica o possible: reportatge neutral en què no és necessària la comprovació.
El ciutadà dóna informació que es difon en directe: aquí només es pot exigir al mitjà la identificació de la persona (queda exclosa la premsa del cor ja que potencien la vulneració de drets).
Laia Galià Curs 2015-2016 La llibertat de creació artística La llibertat de producció i creació artística comprèn l’àmbit de la producció i la creació de la ficció, a través d’una pluralitat de mitjans, inclosa, per exemple, l’expressió a través del propi cos, com en el cas d’una performance o la dansa. És una concreció de la llibertat d’expressió, però també ens permet conèixer, encara que no existeix el requisit de veracitat com en el dret a la llibertat d’informació.
Pot tenir límits? L’àmbit de la llibertat de creació artística és més ampli que el de les altres llibertats informatives, i ha d’existir la llibertat del creador. Tanmateix pot tenir límits. Alguns són: - La protecció dels menors.
L’honor.
La intimitat.
La propietat intel·lectual.
És un dret necessari en una societat democràtica, clau per al coneixement, el pluralisme, la tolerància i l’obertura de ments.
Laia Galià Curs 2015-2016 ...