TEMA 5.1.PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Fonaments de la psicologia criminal
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia criminal FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA CRIMINAL TEMA 5.1 : PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT LA PERSONALITAT I TEMPERAMENT El concepte de personalitat és un concepte ampli i abasta moltes característiques de les persones. Al llarg de la historia s’associava la conducta criminal amb trets físics. La personalitat son característiques de la persona, i en criminologia la personalitat serveix per descriure conductes delictives, per sintetitzar aquetes conductes, per comparar conductes entre uns delinqüents i uns altres, per explicar o comprendre aquestes conductes i ens facilita la predicció, que és el que interessa en criminologia, ja que el que s’intenta es que una persona no torni a delinquir. Es a dir, a través de l’estudi de la personalitat es poden predir conductes delictives La personalitat ens serveix saber que una persona té X personalitat. Per una banda per un sentit de consistència “Ana tendeix a donar ordres al treball, a casa, de festa” i predir i entendre el comportament de l’altre “quan li diem a un amic impuntual crònic que el sopar és a les 9:30 encara que realment sigui a les 10” En quant a la personalitat i la delinqüència podem dir que existeixen factors de risc que ajuden a que una persona torni a delinquier: - - Factors de risc per incomplir nomes en presó o Impulsivitat (sense autocontrol) o Recerca de sensacions (sense por al risc) o Baixa empatia o Agressivitat Factors de risc per incomplir normes en llibertat o Temeritat (necessitat d’excitació) o LOS MISMOS DE ANTES Arribant a aquest punt, Què és la personalitat? Segons Allort i Vernon (1930), “Tothom sap el que és la personalitat, però ningú pot explicar-lo”. Hi ha moltes definicions diferents sobre que es la personalitat, però podem dir que la personalitat és un patró únic e cada esser humà de pensaments, emocions i actuacions, relativament constant al llarg de la vida mitjançant el qual podem ser comparats i contrastats amb altres. La personalitat defineix la forma d’afrontar-nos al medi, i es tracta de la suma de la nostra genètica i de l’ambient en el seu paper Personalitat = Genètica + Ambient en el seu paper. Cadascú té la seva personalitat, però hi ha factors externs (aspectes socials, medi ambient...) que ens influencien. L’ambient, la interacció amb els demés ens afecta en gran mesura, com en l’etapa de l’adolescència, que és l’etapa en la que més ens afecta l’entorn i que modula la nostra personalitat.
Actualment, no hi ha cap definició de personalitat acceptada universalment, malgrat que unes tenen més recolzament empíric que d’altres.
No obstant, si sabem, per observació i empíricament, que totes les persones no actuen de la mateixa forma en una mateixa situació. Aquestes diferencies s’expliquen només per la situació en si mateixa, sinó com experimentem aquestes persones la mateixa situació. Com nosaltres percebem que un estímul es perillós.
Gordon Allport (1961) “La personalitat és l’organització dinàmica, dins de l’individu, dels sistemes psicològic que creen patrons característics de comportament, pensaments i emocions de la persona - Emfatitzen la importància de la individualitat Contemplen la personalitat com una organització La personalitat representa un procés La personalitat esta constituïda per aquelles característiques que fan que una persona manifesti patrons consistents i estables de conducta Elements explicatius de la personalitat: - Disposicions/tendències bàsiques de conducta (T. dels Trets) Característiques adaptatives: hàbits, actituds i creences (T. dels Trets) Processos dinàmics que regulen l’experiència i la conducta.
Influències externes del medi Elements de biografia Autoconcepte (el que crec que sóc) .
Per una altra banda tenim el temperament. Algunes definicions de temperament són: “Naturalesa emocional global de l’individu (Allport, 1961), Trets heretats presents des de la primera infantesa (buss & Plomin, 1994), Base genètica. Heretable moderadament (50-65% de la variància de personalitat) de forma independent, Disposició estables, Darrera de molts comportaments, com hàbits, emocions, etc. El temperament moltes vegades no el podem controlar perquè esa relacionat amb la informació genètica, de fet, a mesura que ens anem fent grans, es probable que veiem que tenim trets de temperament molt similars als dels nostres pares, i en canvi la personalitat, a part de que el temperament esta dintre de la personalitat, es va configurant, i un noi que té problemes de temperament, segurament amb un bon procés socialitzador se li pot suavitzar aquest temperament. Per tant, el temperament esta molt relacionat amb la genètica i per això costa molt de canviar.
Amb la influencia amb la personalitat, que es un tot mes gran, es pot canviar el temperament. El temperament es troba dins de la personalitat. Podem aprendre a modular el temperament però sempre el tindrem.
Aspectes del temperament: - - Nivell d’activitat o Vigor (intensitat) o Ritme (velocitat) Sociabilitat o Afiliació versus solitud Emocionalitat o o o Ira Por Afició Com es pot mesurar el temperament? - A través de mètodes observacionals ( veure les característiques del temperament de cada individu).
Amb l´ús de tècniques experimentals ( el que podria ser “El gran Hermano”, espai experimental on s’observa el temperament de les persones davant de diferents estímuls).
Amb l’ús de qüestionaris de personalitat (inventari psicològic de California, Programa de temperament de Thurstone...) Existeixen molts estudis que demostren que el temperament està molt vinculat a la genètica humana, ja que s’observa una major grau de correlació del temperament en germans bessons respecte dels que no ho son.
Temperament versus personalitat: TEMPERAMENT GENÈTIC GRAN IMPACTE INCLÒS A LA PERSONALITAT ES NEIX PERSONALITAT GENÈTIC + AMBIENT MITJÀ IMPACTE INCLOU EL TEMPERAMENT ES CONSTRUEIX TIPUS, TRETS I ESTATS DE PERSONALITAT El tipus és una classificació de les característiques personals, que diferencia i sempre és discontinua.
Diferències qualitatives: p.e. Home – Dona. El tret també és una classificació de característiques personals, però se diferències en dimensions i perquè les diferencies són quantitatives: p.e. Estatura, pes, introversió, etc. En general en la psicologia de la personalitat, les teoria sobre tipus ha quedat una mica al marge i en desús, degut a que sembla insostenible la suposició de que les persones es divideixen en categories discontinues. Al contrari, les teories sobre els trets han estat bàsiques ja que es considera que el que distingeix a les persones són la quantitat de característiques diverses de la seva personalitat i d’una forma quantitativa més que qualitativa. Amb els trets nosaltres podem veure les diferents característiques de la personalitat d’una persona Quins son els trets basics de la personalitat? Quants trets son verdaderament importants?. El tret descriu la manera característica de pensar, de sentir i actuar. Son qualitats (disposicions) relativament estables que es presenten en diverses situacions, i encara que es presentin de forma distinta estan molt arraigades en la persona. La intel·ligència també ha canviat i el que fa uns anys es valorava com a elements de la intel·ligència actualment no es valoren, o es valoren altres coses. És un tret molt important. Altres trets poden ser l’alegria, el pessimisme, la ira, la valentia...
La teoria del tret és un model explicatiu del comportament humà que fa referencia a l’existència de característiques estables de la personalitat dels individus. El que fa aquesta teoria és donar-nos pistes per predir les conductes dels delinqüents. Ens facilita que nosaltres puguem formar personalitats. La personalitat esta formada per una jerarquia de trets estables i consistents que determinen, expliquen i faciliten el poder predir el comportament individual, segons la forma de pensar e interpretar la realitat de l’individu. Els trets s’exerceixen sobre la conducta a través de la motivació hi ha tres supòsits: - Hi ha trets més o menys estables Per exemple en entorns socials diem que joan es comportarà d’aquella manera concreta, això es perquè joan té un tret estable) Hi ha trets més o menys predictibles en varies situacions. A més d’estables els trets poden ser predictibles es a dir, que a part de que sigui estable, podem predir el comportament de joan Combinacions de trets única, es poden diferenciar els trets d’una persona que d’una altra, perquè pel que fa al conjunt de trets cada persona es única. No es pot generalitzar en el cas de les persones, podem fer grups de persones que puntuen d’una manera similar en algun aspecte de la personalitat però no podem generalitzar Com podem comprovar els trets de les persones? El tret es pot comprovar a través d l’estat de la persona.
L’estat és la manifestació dels trets de la personalitat. Un tret a vegades és molt difícil de comprovar per si mateix i per això ho hem de fer a través de l’estat, de com es mostra aquella persona.
Tret versus Estat TRET ESTAT LATENT, NO OBSERVABLE. No es poden veure els trets d’extroversió OBSERVABLE. L’estat d’una persona de nerviosisme si que es pot veure HÀBITS CONDUCTES CONSISTÈNCIA TRASSITUACIONAL ESPECIFICIDAD SITUACIONAL DEFINIT TEÒRICAMENT DEFINIT EMPÍRICAMENT REFERÈNCIA ÀMPLIA ESPECÍFIC EFECTE ALLUNYAT DE LA CONDUCTA EFECTE PROPER A LA CONDUCTA TOTA LA VIDA?. Normalment poden durar tota la vida.
TEMPS DETERMINAT. Pot ser nosaltres patim ansietat i despres marxa CANVIS EMOCIONALS PROVOQUEN POC EFECTE.
CANVIS EMOCIONALS PROVOQUEN MOLT EFECTE. Provoquen molt efecte en un moment.
Tot això sobre el tret i l’estat és important perquè té a veure amb els comportaments delictius. La única manera d’entendre certs patrons de conducta és coneixent els components basics de la personalitat. Hi ha diferents enfocaments o models teòrics de la psicologia que aborden els trets de la personalitat: - Característiques estables (Teories dels trets) o Models factorials lèxic o Models factorials biològics - Conflictes mentals conscients/inconscients (Teoria Psicodinamica) Percepcions úniques del mon (Teoria humanista i Fenomenologia) Patrons de conducta basats en recompensa, càstig i models (Teoria conducta i cognitiu-conductual) Disposicions heretades (Teoria biològica) APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LA CONDUCTA Com arribem a treure tota la informació? Com podem estudiar la condcuta humana? Per aproximació clínica: “comprendre la conducta de l’individu”. Es realitza un estudi sistemàtic i en profunditat de les manifestacions de la persona. El terapeuta observa, analitza i avalua les respostes que aporta la persona analitzada o bé, les explicacions dels seus pensaments, sentiments o conducta. És important realitzar una “anamnesi”, que és una historia clínica de la vida del pacient.
Per aproximació correlacional: “Comprendre les diferencies entre individus”.Entendre les diferencies i similituds entre els individus mitjançant l’ús de tècniques estadístiques que situen a la persona estudiada dins d’un grup, sector o àmbit d’estudi. Amb la utilització del ANALISI FACTORIAL (AF), s’analitzen quins son els trets més importants de la persona. Es defineix una matriu de dades (correlacions) de les variables manifestes.
L’anàlisi factorial, que es fomenta en una idea simple: si dos o més característiques covarien (es mouen juntes) al ser examinades en varies persones, pot sospitar-se que mostren un tret comú que esta darrera d’elles.
L’anàlisi factorial, es fomenta en una idea simple: si dos o més característiques covarien (es mouen juntes) al ser examinades en varies persones, pot sospitar-se que mostren un tret en comú que esta darrere d’elles.
L’anàlisi factorial simplement es una eina que utilitzem psicòlegs i psiquiatres per poder dissenyar un qüestionari que permeti analitzar trets de personalitat de qualsevol persona per exemple, Charles Spearman va establir el factor G (intel·ligència general) considerat com la capacitat intel·lectual heretada que influeix en l’execució general i altres factors S, que són els responsables de les diferencies en les distintas tareas com les matemàtiques i/o verbals. Els seus estudis es basaven en l’ús de l’anàlisi factoria i que consta de quatre fases: Veure la següent figura: 1.
2.
3.
4.
Preparació: es defineix el problema d’estudi, es busquen els factors, com es mesuren i si hi ha correlació entre variables.
Factorització: amb les matrius de correlacions es fan les agrupacions possibles dels factors, segons el seu pes Rotació: es transofrma el factor en eixos i es busquen aquells que expliquen la màxima variablitlitat.
Interpretació: s’agrupen aquells factors amb més carrega factorial, s’etiqueten i descriuren Per aproximació experimental: Amb l’objectiu de trobar lleis generals de conducta es realitzen assajos amb l’objectiu de poder comprovar i establir relacions entre causa-efecte. Es manipulen sistemàticament les variables per observar i analitzar les conductes. Sempre hi ha una variable dependent (VD), que és la controlada i una altra variable independent (VI), que és aquella que es vol analitzar.
...